Sentencia Social Nº 5559/2005, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 463/2005 de 21 de Junio de 2005

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

R.U.

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

Barcelona, 21 de juny de 2005

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5559/2005

En el recurs de suplicació interposat per Germán a la sentència del Jutjat Social 1 Granollers de data 9 de juliol de 2004 dictada en el procediment Demandes núm. 348/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part VEDIOR TRABAJO TEMPORAL ETT, S.A.,

Antecedentes

Primer. En data 29 d'abril de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de juliol de 2004, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la excepción de falta de legitimación pasiva, absuelvo a la empresa TALLERES BRIMO S.A, GRUDIVA S.A., MECANICAS SEYCA S.L., ALLBECON SPAIN ETT S.L. (antes INTERMANRESA ETT) de las pretensiones deducidas en su contra, y que estimando la demanda interpuesta por Germán contra la empresa VEDIOR TRABAJO TEMPORAL ETT S.A., declaro improcedente el despido del actor y condeno a la referida empresa demandada a la readmisión de trabajador en las mismas condiciones que regían antes de producirse el despido o, a elección del empresario, a que le abone la cantidad de 832,95 euros en concepto de indemnización, y con abono en cualquier caso de los salarios dejados de percibir desde la fecha del despido ( 26 de marzo de 2004) hasta el día de a consignación ( 5 de abril de 2004.)"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

"PRIMERO.- El actor suscribió un contrato de trabajo con la empresa INTERMANRESA ETT, en fecha 26/04/2001. El contrato suscrito era un contrato de puesta a disposición de duración determinada, jornada completa para la realización de una obra o servicio determinado, con la categoría profesional de Almacenero. El objeto del contrato era "la realización de tareas auxiliares y complementarias preparando pedidos de piezas de automoción del cliente Nissan " Motor Ibérica con referencia 32260-9X100; 32282-9C000 y 32312-9X101 de los pedidos 268864, 268867 y 268870 " Y la empresa usuaria, MECANICAS SEYCA S.L. (Folios 227 a 231). En fecha 29/05/2001 la empresa MECANICAS SEYCA S.L. comunica a la empresa INTERMANRESA ETT la finalización del contrato de puesta a disposición de fecha 26/4/2001 y concertado para ceder al trabajador Germán, con efectos desde el 31 de julio de 2001 (Folio 230). En fecha 31/7/2001 la empresa INTERMANRESA ETT comunicó al actor la finalización de la relación laboral por expiración y terminación de las tareas y trabajos encomendados en la empresa usuaria, con efectos desde el 31/07/2001 (Folio 230). El actor suscribió otro contrato de trabajo con la empresa INTERMANRESA ETT, en fecha 1/08/2001. El contrato suscrito era un contrato de puesta a disposición de duración determinada, jornada completa para la realización de una obra o servicio determinado, con la categoría profesional de Almacenero. El objeto del contrato era "la realización de tareas auxiliares y complementarias preparando pedidos de piezas de automoción del cliente Nissan Motor Ibérica con referencia 33153-G9800, 33153-G2300,32241-9X102 de los pedidos 268892, 268890 Y 268861 " y la empresa usuaria MECANICAS SEYCA S.L. (Folios 250 y 251). En fecha 31/12/2001 la empresa ALLBECON (antes INTERMANRESA ETT) comunicó al actor la finalización de la relación laboral por expiración y terminación de las tareas y trabajos encomendados en la empresa usuaria, con efectos desde el 31/12/2001 (Folio 242). El actor suscribió otro contrato de trabajo con la empresa ALLBECON, en fecha 2/01/2002. El contrato suscrito era un contrato de puesta a disposición de duración determinada, jornada completa para la realización de una obra o servicio determinado, con la categoría profesional de Conductor de camión. El objeto del contrato era "la realización de tareas auxiliares y complementarias repartiendo pedidos de piezas de auto moción del cliente Nissan Motor Ibérica con referencia 33153-G9800, 33153-G2300, 32241-9X102 de los pedidos 268892, 268890 y 268861" y la empresa usuaria, MECANICAS SEYCA S.L. (Folios 270 a 273). En fecha 6/02/2002 la empresa MECANICAS SEYCA S.L. comunica a la empresa INTERMANRESA ETT la finalización del contrato de puesta a disposición de fecha 2/1/2002 y concertado para ceder al trabajador Germán, con efectos desde el 19 de enero de 2002 (Folio 278). En fecha 19/1/2002 la empresa ALLBECON comunicó al actor la finalización de la relación laboral por expiración y terminación de las tareas y trabajos encomendados en la empresa usuaria, con efectos desde el 19/1/2002 (Folio 257). El actor suscribió otro contrato de trabajo con la empresa ALLBECON, en fecha 28/01/2002. El contrato suscrito era un contrato de puesta a disposición de duración determinada, jornada completa para la realización de una obra o servicio determinado, con la categoría profesional de Conductor de camión. El objeto del contrato era "la realización de tareas auxiliares y complementarias repartiendo pedidos de piezas de automación del cliente Nissan Motor Ibérica con referencia 33153-G9800, 33153-G2300, 32241-9X102 de los pedidos 268892,268890 Y 268861" y la empresa usuaria, MECANICAS SEYCA S.L. (Folios 289 a 293). En fecha 7/2/2002 la empresa MECANICAS SEYCA S.L. le comunica a la empresa INTERMANRESA ETT la finalización del contrato de puesta a disposición de fecha 28/1/2002 y concertado para ceder al trabajador Germán, con efectos desde el15 de febrero de 2002 (Folio 294). Por la empresa ALLBECON se comunicó al actor la finalización de la relación laboral por expiración y terminación de las tareas y trabajos encomendados en la empresa usuaria, con efectos desde el 15/2/2002 (Folio 279). El actor suscribió otro contrato de trabajo con la empresa ALLBECON, en fecha 25/02/2002. El contrato suscrito era un contrato de puesta a disposición de duración determinada, jornada completa para la realización de una obra o servicio determinado, con la categoría profesional de Conductor de camión. El objeto del contrato era "la realización de tareas auxiliares y complementarias repartiendo. pedidos de piezas de automación del cliente Nissan Motor Ibérica con referencia 33153-G9800, 33153-G2300, 322419X102 de los pedidos 268892, 268890 Y 268861" y la empresa usuaria, MECANICAS SEYCA S.L. (Folios 308 a 312). En fecha 6/3/2002 la empresa MECANICAS SEYCA S.L. le comunica a la empresa INTERMANRESA ETT la finalización del contrato de puesta a disposición de fecha 25/2/2002 y concertado para ceder al trabajador Germán, con efectos desde el 15 de marzo de 2002 (Folio 313). Por la empresa ALLBECON se comunicó al actor la finalización de la relación laboral por expiración y terminación de las tareas y trabajos encomendados en la empresa usuaria (Folio 299). El actor suscribió otro contrato de trabajo con la empresa ALLBECON, en fecha 25/03/2002. El contrato suscrito era un contrato indefinido para la realización de trabajos fijos discontinuos periódicos en fechas inciertas, con la categoría profesional de Chofer de camión. El objeto del contrato era "tareas inherentes y propias de vehículos de tracción mecánica originados en los procesos de producción y almacén, dentro de la actividad cíclica intermitente de ALLBECON INTERMANRESA ETT S.L., de tareas elementales y sencillas del proceso productivo y de almacén de la industria siderometalúrgica" (Folios 331 a 338). En fecha 25/03/2002 ALLBECON suscribió un contrato de puesta a disposición con la empresa MECANICAS SEYCA S.L. cuyo objeto era "la realización de tareas auxiliares y complementarias repartiendo pedidos de piezas de automación del cliente Nissan Motor Ibérica con referencia 33153-G9800, 33153-G2300, 32241-9X102 de los pedidos 268892, 268890 Y 268861" (Folio 339). En fecha 21/12/2002 la empresa ALLBECON comunicó al actor la finalización de la relación laboral por expiración y terminación de las tareas y trabajos encomendados en la empresa usuaria, con efectos desde el 21/12/2002 (Folio 319). En fecha 25/07/2003 ALLBECON notificó al actor la interrupción de la relación laboral por finalización del ciclo de actividades asignadas (Folio 349). En fecha 25/8/2003 por la empresa ALLBECON se procedió a la comunicación al actor del llamamiento a la actividad de los trabajadores fijos discontinuos (Folio 355). En fecha 16/12/2003 ALLBECON notificó al actor la interrupción de la relación laboral por finalización del ciclo de actividades asignadas (Folio 350).

SEGUNDO.- Durante el período que el actor prestó servicios para ALLBECON su salario bruto mensual con prorrata de pagas extraordinarias era de 1358,52 euros, equivalente a la media de los últimos seis meses. (Folios 411 a 416).

TERCERO.- En fecha 7/01/2004 VEDIOR TRABAJO TEMPORAL ETT S.A. suscribió con el actor un contrato de puesta a disposición de duración determinada, jornada completa para la realización de una obra o servicio determinado, con la categoría profesional de Conductor de camión. El objeto del contrato era "el servicio de transporte al cliente Nissan, que el chofer habitual no podía realizar temporalmente, de las referencias 32250-9X500, 32260-9X501 y 32260-9X102" y la empresa usuaria, MECANICAS SEYCA S.L. (Folio 165 a 166).

CUARTO.- Durante el período que el actor prestó servicios para VEDIOR TRABAJO TEMPORAL ETT S.A. su salario bruto mensual con prorrata de pagas extraordinarias era de 1.599,89 euros, equivalente a la media de los tres meses anteriores al despido. (Folios 160 a 162).

QUINTO.- Que mediante carta de 24 de marzo de 2004, la demandada VEDIOR Trabajo Temporal ETT SA, comunicó al actor que con efectos desde el 26 de marzo de 2004 quedaba resuelto el contrato de trabajo que le vinculaba con la misma por haber finalizado el servicio para el que fue contratado, comunicándole que procedían a darle de baja poniendo a su disposición la liquidación correspondiente (Folio 74).

SEXTO.- Que en fecha 10 de mayo de 2004 tuvo lugar el acto de conciliación ante el Servicio de Mediación, Arbitraje y Conciliación, con el resultado de celebrado sin avenencia, manifestando VEDIOR Trabajo Temporal ETT SA, que reconoce la improcedencia del despido y ofrece por los conceptos de indemnización y salarios de tramitación la cantidad de 832,95 euros y 656 euros, respectivamente, habiendo depositado el total de 1488,95 euros en la cuenta de consignaciones de este Juzgado el 5 de abril de 2004 (Folios 17 a 18).

SÉPTIMO.- El actor no ostenta ni ha ostentado en el año anterior al despido la condición de delegado de personal o miembro del Comité de empresa de ninguna eje las entidades demandadas. (No controvertido)."

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària qui ho va impugnar en forma els codemandants TALLERES BRIMO S.A., MECANICA SEYCA S..L., GRUDIVA S.A. i VEDIOR TRABAJO TEMPORAL, ETT S. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Emparada en l'article 191 a) de la Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R.D. Legislatiu 2/1995, la part demandant que recorre la Sentència de la instància que declara la improcedència de l'acomiadament, planteja com a primer objecte del recurs de suplicació la nul·litat d'actuacions i reposar el procediment a l'estat que es trobava en el moment d'haver-se infringit normes o garanties que produeixen indefensió.

Sosté tres motius de nul·litat consistents:

Primer, infracció de l'article 90.1 de la Llei de Procediment Laboral en relació amb l'article 360 de la Llei d'Enjudiciament Civil, perquè la magistrada de la instància va denegar a la part la pràctica de la prova testifical sense cap motivació vulnerant per tant el dret a la defensa que contempla l'article 24.2 de la Constitució Espanyola, cosa que provoca indefensió insubsanable.

Segon, perquè en els fets declarats provats no s'inclou cap referència a un element de fet que va ser objecte de debat de forma substancial, referit a si les empreses demandades constitueixen un grup d'empresa amb direcció única i confusió de plantilles i de mitjans productius tal com s'afirma en el fet quart de la demanda que va ser objecte d'oposició per part de les mercantils demandades.

Tercer, perquè considera que la sentència no es pronuncia sobre l'existència de responsabilitat de les empreses usuàries malgrat els contractes temporals successius. Considera per tant que es produeix incongruència omissiva que obliga a anul·lar la sentència per manca de pronunciament que provoca indefensió que no pot ser corregida per mitjà del tràmit de recurs.

Segon.- La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 [RJ 19878804], 28 maig 1990 [RJ 19904510] y 9 d'abril 1991 [RJ 19913257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul·litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que "es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal". (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680]) ha establert els criteris següents: "1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ]",i que "la resolución anulatoria requiere además, para considerarse ajustada a derecho, que la causa de la insuficiencia no sea imputable a la parte (entre otras, S. 5 junio 1982, que también figura en el rollo), o no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 [RJ 19897281])". Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que "para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible". (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 19963 ]); nul·litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès "que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa (SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105], entre otras), (Sentència del Tribunal Constitucional núm. 118/1997, de 23 junio [RTC 1997118]).Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tan del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul·litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part.

En el cas que es debat, la Sala considera que el primer motiu de nul·litat, quant a la denegació de la pràctica de la prova testimonial proposada pel recurrent, si be efectivament havia d'haver-se motivat per part de la magistrada de la instància, i per tant podria parlar-se de indefensió formal, el cert és que no consta la finalitat de la prova testimonial proposada ni la part recurrent explicita, ni en l'acta del judici ni en el tràmit present en l'escrit de recurs, en què consisteix la indefensió que provoca aquesta denegació de la pràctica del mitjà de prova testimonial, ni quin tipus d'indefensió material i greu li ha causat la decisió judicial. En resum, quins fets al·legats s'ha vist impedida de provar degut a la denegació dels testimonis, sobre tot tenint en compte que la relació fàctica no s'ataca en el recurs present. En aplicació de la doctrina jurisprudencial i constitucional citada, s'ha de desestimar aquest motiu .

Respecte al segon i tercer motiu de nul·litat de la sentència, han de ser rebutjats, perquè el fet que la sentència de la instància no reculli en la relació fàctica cap referència a l'existència de grup d'empresarial entre les empreses usuàries, encara que fos tema de controvèrsia i de prova, no vol dir manca de motivació i infracció de l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, tota vegada que en tot cas podria posar-s'hi remei a través dels altres objectes del recurs previstos en l'article 191 b) i c) de la norma processal ,de revisió de fets provats i examen de les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència. Tampoc la sentència incorre en incongruència omissiva , atès què els elements de comparació per a determinar la seva existència són la pètita de la demanda i la part dispositiva de la sentència, entre els quals hi ha perecta concordància quant a l'acció d'acomiadament improcedent exercida.

Per aquests raonaments, es desestima aquest primer objecte del recurs.

Tercer.- L'altre objecte del recurs emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment laboral és per a denuncia l'aplicació indeguda de l'article núm. 15 de l'Estatut dels Treballadors, el Text Refós del qual es va aprovar pel RD. Legislatiu 1/1995. Manté que la sentència de la instància no ha tingut en compte que la contractació successiva comporta una única relació laboral des del primer contracte el 26 d'abril de 2001 fins el 29 de març de 2004 en què va ser acomiadat. La part recurrent oblida el cinquè raonament de la sentència de la instància que reconeix la successió de contractes que portarien a considerar la relació laboral des de la data del primer contracte si l'empresa de treball contractant hagués sigut sempre la mateixa. El fet declarat provat que no ha sigut atacat en aquest recurs conclou que des del primer contracte fins el dia 16 de desembre de 2003 el recurrent va ser contractat per l'empresa Allbecon Spain ETT. SL., abans Intermanresa ETT.SL., i que a partir del dia 7 de gener de 2004 va ser contractat per la ETT. Vedior Trabajo Temporal SA., que no te cap lligam empresarial amb la precedent, de manera que no es pot entendre que existís successió d'empreses i per tant subrogació del recurrent. Les normes de contractació col·lectiva que regeixen les empreses de treball temporal no preveuen que es produeixi subrogació de plantilla en cas de què una empresa usuària decideixi contractar una altra empresa de treball temporal, com passa en el conveni de la neteja pública o de la jardineria. En el cas present, encara que per les interrupcions curtes entre un i altre contracte es podés considerar que la relació de treball va ser ininterrumpuda segons la doctrina jurisprudencial pacífica i coneguda que estalvia de citar-la, l'element determinant és que l'empresa de treball temporal contractant des del 26 d'abril de 2001 fins el 16 de desembre de 2003 és una diferent i sense relació amb l'empresa contractant del període des del 7 de gener de 2004 fins a l'acomiadament és una altra. El recurrent podia reclamar, sense que consti, contra l'acomiadament de Abelcom Spain ETT. SL. en el moment en què aquesta empresa el va acomiadar el 16 de desembre a fi de fer valer tot el temps de treball als efectes de la indemnitzció que podés resultar.

Quart.-També denuncia en aquest objecte del recurs la indeguda aplicació de l'article 43.1 de l'Estatut dels Treballadors i l'article 6.2 de la Llei 14/1994. El que la part de fet denuncia, és la no aplicació de l'article 43.1 de l'Estatut dels Treballadors, atès que parteix de què es produeix una cessió il·legal prevista en l'apartat segon de la norma, tota vegada que l'empresa de treball temporal no ha cedit el recurrent de forma temporal a la usuària, sinó de forma permanent en contra de l'article 6.2 de la Llei 14/1994 d'empreses de treball temporal, i s'ha de dir, en contra de la mateixa definició que contempla l'article núm. 1 de la Llei específica. Parteix per tant de què, havent-se produït cessió il·legal del recurrent a l'empresa usuària, sempre la mateixa mercantil i per a tasques de l'activitat permanent i normal, a través dels contractes temporals en frau de llei, és indiferent i intranscendent si entre les usuàries no hi havia relació, atesos els efectes de la cessió il· legal. Aquesta motivació de cessió il·legal no va ser expressament explicitada en la demanda ni la súplica del recurs la contempla, perquè el que postula és que la improcedència de l'acomiadament es declari respecte a una única relació laboral iniciada el dia 26 d'abril de 2001 amb responsabilitat solidaria de les dues empreses de treball temporal demandades i l'empresa usuària Mecánicas Seyca, SL... s'ha d'entendre als efectes de fixar la indemnització que va ser consignada en el seu dia únicament per la última empresa de treball temporal pels dos últims contractes.

Al marge de la discussió jurídica sobre si en casos com el present de contractació a través d'empreses de treball temporal amb contractes temporals successius que podrien entendre's en frau de llei i per tant davant una contractació indefinida, es pot produir o no una cessió il·legal de treballadors; i amb independència de què l'element de cessió legal, que és la temporalitat de la contractació aer part de la usuària, pugui haver-se infringit en el cas present a la vista dels contractes successius per les tasques explicitades en la relació fàctica per a l'única empresa usuària, el cert és que el recurrent no ha plantejat directament en la demanda l'existència de cessió il·legal, i en el tràmit present resulta una qüestió nova que, a la vista de la súplica, no queda postulada d'acord amb els efectes de l'acomiadament contemplats en l'article 56.1 en relació amb l'article 43. 3 de l'Estatut dels Treballadors. Per tant, aquest motiu del segon objecte del recurs també ha de desestimar-se.

En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs i confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments jurídics precedents i les normes citades de general i especial aplicació,

Fallo

Desestimar com ho fem el recurs de Suplicació plantejat pel demandant que recorre Don. Germán contra la Sentència del Jutjat Social núm. 1 de Granollers de 9 de juliol de 2004 dictada en el procediment núm. 348/2004, seguit a instància Don. Germán contra la empresa "TALLERES BRIMO S.A.", "GRUDIVA S.A", "MECANICAS SEYCA", "ALLBECON SPAIN E.T.T," INTER MANRESA ETT S.L." i "VEDIOR TRABAJO TEMPORAL ETT S.A." , la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.