Sentencia Social Nº 5570/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2179/2014 de 24 de Julio de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 2179/2014

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 24 de juliol de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5570/2014

En el recurs de suplicació interposat per Leonardo a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 30 de setembre de 2013 dictada en el procediment núm. 755/2009, en el qual s'ha recorregut contra la part CONTENEDORES REUS SA, ZURICH INSURANCE PLC, INDUSTRIAL AUTO MECÁNICA, S. C. C. L., CESPA GESTION DE RESIDUOS, S.A., MAPFRE EMPRESA S.A., GENERALI ESPAÑA SA DE SEGUROS Y REASEGUROS i Remigio (Administrador Concursal), ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 3 de juny de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre indemnització danys i perjudicis, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de setembre de 2013 , que contenia la decisió següent: ' Que estimando en parte la demanda interpuesta por Don Leonardo contra INDUSTRIAL AUTOMECÁNICA S.C.C.L., GENERALI ESPAÑA S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS, CONTENEDORES REUS, S.A., ZURICH INSURANCE PLC, CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, MAPFRE EMPRESAS S.A. y Remigio en su condición de Administrador concursal de INDUSTRIAL AUTOMECÁNICA, declaramos el derecho de Don Leonardo a percibir la suma de 26.751,61 € a cuyo pago condeno a INDUSTRIAL AUTOMECÁNICA S.C.C.L., GENERALI ESPAÑA S.A., DE SEGUROS Y REASEGUROS, MAPFRE EMPRESAS S.A., CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, S.A. y ZURICH INSURANCE PLC, absolviendo a CORSA de todos los pronunciamientos en su contra .

Condeno de igual forma a Remigio en su condición de Administradora concursal a estar y pasar por la condena de la misma ' .

Amb data de 27-11-2013 es va dictar pel Jutjat d'Instància Interlocutòria d'aclariment la seva part dispositiva diu ' Acuerdo que procede la rectificación del error mecanografico del apellido del actor en el encabezamiento de la sentencia, así como en el fallo que donde dice Alfonso deberia decir Leonardo '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º) El Actor, nacido el NUM000 /1942, de profesión mecánico de vehículos industriales, afiliado al régimen de Trabajadores por Cuenta Propia (RETA) desde el 1/08/1979 era socio de la cooperativa INDUSTRIAL MECANICA. (Expediente Administrativo,-EA-, folios 235, 249 y 266 de autos).

2°) El Actor se encontraba el 4/04/2007 sobre las 14:00 horas en el centro de trabajo de CESPA en Constanti, realizando tareas de mantenimiento de vehículos, en un vehículo de la codemandada Corsa cuyo conductor era Efrain .

El Actor se metió debajo de un vehículo industrial para tensar los frenos con la finalidad de pasar la ITV, sin retirar las llaves de puesta en marcha, ni señalizar su permanencia en la parte inferior del vehículo. Mientras se encontraba debajo, el conductor del vehiculo Efrain sin percatarse de la presencia del Actor, se subio a la cabina, puso en marcha el vehiculo y lo movió, atrapando al trabajador causándole una lesión grave. (Informe de Inspección de Trabajo a los folios 162 y 163 de autos).

2) CESPA impartió cursos de prevención de riesgos específicos en transporte y control de residuos industriales a los trabajadores de CORSA EL 13/12í2006 y ci 20 0L2005. (Documento 2 de CESPA y Zurich al folio 583 de autos).

CESPA entregó el 20/09/2004 a Industrial Auto-Mecánica información de prevención de riesgos para los trabajadores que pudieran trabajar en sus instalaciones consistentes en la evolución de riesgos por puestos de trabajo y normas básicas de actuación en caso de emergencia. Además le solicitó la información en materia de 'ción que se detalla en el documento obrante al folio 560 de autos,

En la evaluación de riesgos entregada por CEPSA se hacía constar específicamente el riesgo de atrapamiento en vehículos y las medidas que debían adoptarse para la reparación o mantenimiento de los vehículos en las que el operario tenga que trabajar bajo alguna parte móvil de vehículos (folios 567 y 567 de autos).

INDUSTRIAL AUTOMECANICA había impartido un curso de formación al Actor de 15 horas en enero de 2000, por un trabajador designado como forma de organización preventiva, y había realizado un documento denominado 'identificación de riesgos'. El trabajador designado no tenía la formación necesaria para llevar a cabo acciones preventivas. (Informe de Inspección de Trabajo).

3°) En el Informe realizado por la Inspección de Trabajo de Tarragona el 7/06/2012, considera como causas del accidente: (i) la falta de un procedimiento que prevea que mientras que se efectúan trabajos en el vehículo éste no pueda ponerse en marcha inadvertidamente, sea por el sistema de bloquear el arranque, a iniciativa del mecánico, sea por cualquier otro sistema; y (u) la falta de señalización tanto en el exterior del vehículo, como en la zona de comandados de que hay trabajadores efectuando trabajos y por tanto la prohibición de arrancar el vehículo. (Informe de Inspección de Trabajo a los folios 162 y 163 de autos),

4°) INDUSTRIAL AUTOMECÁNICA tenía suscrita en el momento del accidente una póliza de responsabilidad civil con Generalli con un sublímite por víctima de 90.152€ y con una franquicia de 300. (Póliza a los folios 65 y siguientes de autos).

CESPA y CORSA tenían suscritas en el momento del accidente sendas pólizas e responsabilidad civil con ZURICH. (Manifestaciones de la letrada de Zurich en el acto del juicio).

INDUSTRIAL AUTOMECÁNICA, tenía suscrita en el momento del accidente una póliza de seguro de actividades empresariales con MAPFRE EMPRESAS, con una cobertura de responsabilidad civil de 150.000€ y una franquicia por siniestro de 150€. (Póliza al folio 541 a 545 de autos).

INDUSTRIAL AUTOMECÁNICA tenía suscrita una póliza con MAPRE VIDA, SA. n° NUM001 , de la que eran beneficiarios los socios de la cooperativa, incluido el actor, que percibió como consecuencia del accidente la suma de 46.149,1 5€ brutos y 39.107,51€ netos. (Documento al folio 464 y 466 de autos)

5°) INDUSTRIAL AUTOMECÁNICA se encuentra en concurso de acreedores siendo el administrador concursal Don Remigio . (No controvertido).

6) Como consecuencia de dicho accidente al Trabajador le fue reconocida una incapacidad permanente total para su profesión habitual mediante resolución del INSS del 12/12/2008 con fecha de efectos del 25/09/2009. (Resolución al folio 228 de autos).

El capital coste por la capitalización de la incapacidad permanente del actor asciende a 151.768,13€ de los cuales el 70%, o la suma de 106.237,69€, fueron abonados por Activa Mutua 2008, y el 30% restante 45.530,44€ por la TGSS (Certificado obrante al folio 107 de autos).

7º) E cuadro residual que dio lugar a la incapacidad fue el siguiente:

fractura conminuta del ala sacra izquierda tercio inferior y fisura en la zona media. Fractura de rama isquiopubiana y rama púbica derecha no desplazada, fractura espina tibial posterior rodilla izquierada en abril 2007. Hematoma de moreez-lavalliere en el muslo izquierdo, IQ agosto 2007. Seroma en muslo izquierdo IQ Nov, 2007,

El Actor estuvo en situación de IT desde el 4/04/2007 al 24/09/2008 percibiendo por este concepto un total de 1.883,28 Mutua. La base reguladora de la IT, fue de 44,05€. (Folios 235, 252 y 253, 430 y 442 de autos).

8°) El Juzgado de lo Social n° 1 de Tarragona dictó sentencia el 30/04/2013 estimó la excepción de falta de legitimación activa ad causam opuesta por el INSS n procedimiento de recargo de prestaciones instado por el actor. Dicha sentencia ha sido recurrida al TSJ de Cataluña. (No controvertido).

9°) Se agotó sin éxito el preceptivo trámite de conciliación administrativa.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar MAPFRE SEGUROS DE EMPRESAS, S.A., GENERALI ESPAÑA S.A. DE SEGUROS, CESPA GESTION DE RESIDUOS, S.A. y CONTENEDORES REUS, S.A.. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda en part i condemna a les demandades, solidàriament, a abonar a l'actor la quantitat que fixa en 26.751,61 euros, en concepte de indemnització de danys i perjudicis, derivats de l'accident de treball, presenta recurs de suplicació el treballador demandant, que ha estat impugnat per les demandades que consten.

SEGON.La part recurrent planteja un primer motiu del recurs, per la via de l' article 193 b) de la LRJS , interessant la modificació dels fets provats 2 i 3, en base a la valoració de les proves documentals i pericial.

Concretament proposa que en el fet provat segon s'afegeixi un paràgraf que digui: '. .. entre las que figura que mientras duren los trabajos permanecerá al menos una persona junto a la máquina velando por las condiciones de seguridad y la imposibilidad absoluta de una puesta en marcha accidental de la misma '. Demana aquesta addició en base als documents que consten als folis 567 i 568 de les actuacions.

Es refereix el paràgraf a la avaluació de riscos realitzada per CEPA, en la que es feia constar el risc d'atrapament en vehicles i les mesures que devien adoptar-se per a la reparació o manteniment dels vehicles en les que l'operari tingués que treballar sota alguna part mòbil dels vehicles.

La magistrada del jutjat social ha valorat específicament el document que cita el recurrent, però transcriu parcialment les mesures previstes i és cert que no inclou un paràgraf, que consta en el foli que cita el recurs, i en el que consta expressament el que al lega. Per tant, la omissió de la mesura citada, que per altra banda és essencials per prevenir el risc de què una tercera persona posi en marxa un vehicle quan l'altra treballa sota, es pot considerar un error per omissió, que s'adverteix sense necessitat de valoracions ni conjetures, amb la simple lectura del document. Per tant, s'admet la modificació proposada, que quedarà integrada en el fet provat segon, ja que és transcendent, doncs té relació amb la censura jurídica que més endavant serà examinada.

TERCER.La segona modificació proposada és respecte al fet provat tercer, al qual proposa també afegir que l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, realitzat el 7/6/2012, 'fija que no consta que en la fecha del accidente hubiera un procedimiento de seguridad para trabajos por personal externo y...' .

Aquesta proposta de modificació la extreu el recurrent de l'Informe de la ITSS, que consta al foli 162 de les actuacions, parcialment transcrit en la sentència del jutjat social.

També en aquest cas es tracta d' incorporar elements que consten també en els documents que transcriu només en part la sentència i que resulten de documents admesos per les parts i als que s'ha donat plena validesa. El que indica el recurrent i consta en l'informe, també ha de ser integrat en el fet provat, ja que forma part del que indica la ITSS, i pot resultat transcendent. S'estima també aquest motiu del recurs.

QUART.El segon motiu del recurs es presenta per la via de l' article 191 c) de la LPL , que s'ha de reconduir per l' article 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , aplicable al cas, indicant que la sentència dictada infringeix les normes següents: article 1101 , 1103 i 1902 del Codi Civil ; article 14-2 , 15-3 i 4 de la Llei de prevenció de riscos laborals ; articles 1 a 18 , 24 i 41 de la Llei 31/1995 ; art. 6 ap. 4 de la Directiva del Consell de 12-06-89 ; art. 4-2 d ) i 19.1 i 4 ET ; criteri 7 de l'Annex del RDL 8/2004, de 29 d'octubre; art. 19 i 41 del RD 1495/1986 (Reglament de seguretat de les màquines).

Parteix el recurs de què no constava que el treballador hagués tingut formació suficient en matèria de riscos laborals, que en el moment de l'accident no hi havia una persona junt a la màquina vetllant per les condicions de seguretat i la impossibilitat de posada en marxa accidental del vehicle, que hagués impedit que el client pugés i el posés en marxa. Indica que existeix una clara negligència empresarial i responsabilitat 'in vigilando',que la falta de formació és el que ha de donar lloc a no poder apreciar la concurrència de culpes que té en compte la sentència, ja que és l'empresa qui tenia la obligació de vetllar pel compliment de les mesures de seguretat. Al lega que no es pot deduir dels fets provats l'existència d'una culpa temerària del treballador, sinó en tot cas un excés de confiança en l'exercici de les seves funcions, que no ha de conduir a exonerar la responsabilitat de les empreses. Cita la sentència d'aquesta Sala de 23/10/2006 i demana finalment que es declari que no procedeix la concurrència de culpes i que la quantia indemnitzatòria s'ha de fixar en el 100%, és a dir, en 53.503,23 euros.

Els impugnants del recurs s'oposen a incrementar la indemnització valorada en la sentència, al legant entre altres coses, que corresponia al treballador acreditar que no havia incorregut en culpa, art. 217 LEC , així com recordar les obligacions que en matèria de prevenció la Llei de prevenció de riscos laborals imposa al treballador, art. 29, d 'observar les mesures i complir el que disposen els plans de prevenció, recordant que resulta acreditat que el demandant tenia una àmplia experiència professional i va baixar a revisar per sota el vehicle sense retirar-ne les claus, permetent que es posés en marxa. Entenen, en definitiva, que ha estat correctament valorada la concurrència de culpes en la sentència.

CINQUÈ.S'ha de recordar que respecte a la càrrega de la prova en processos d'accidents de treball, l' article 96-2 de la Llei reguladora de la jurisdicció social disposa que correspondrà als deutors de seguretat i als concurrents en la producció del resultat lesiu provar l'adopció de les mesures necessàries per a prevenir o evitar el risc, així com qualsevol factor excloent o minorador de la seva responsabilitat. Es diu també literalment que no podrà apreciar-se com element exonerador de la responsabilitat la culpa no temerària del treballador ni la que respongui a l' exercici habitual del treball o a la confiança que aquest inspira.

Aquest precepte estableix una norma preceptiva de valoració de la prova en el procés, que exclou, per ser norma especial la càrrega probatòria que regula l' article 217 de la LEC , i incorpora una norma substantiva en relació a la culpa no temerària del treballador, establint que no pot exonerar de la responsabilitat la culpa que respongui a l'exercici habitual del treball o a la confiança que aquest inspira.

Resulta així que la sentència, ha aplicat un 50% de correcció del valor de la indemnització segons el barem d'accidents, per apreciar que el demandant es va posar sota el vehicle per a revisar-lo, sense retirar les claus de contacte, cosa que valora com a imprudència professional, vinculada a la seva experiència com a mecànic d'automòbils, ja que l'actor tenia 64 anys i una suposada llarga experiència en el sector com a mecànic autònom de vehicles, ja que és la professió per a la qual se li va reconèixer la incapacitat permanent en grau de total.

SISÈ.Respecte a la concurrència de culpes, hem dit que permet compensar la responsabilitat de l'empresa, - STSJCatalumya, 26 de juliol de 2013, Sentencia: 5462/2013, Recurs: 7025/2012 - : 'Recordem que és doctrina reiterada la de la compensació de culpes en la valoració de la indemnització, així en sentència d'aquesta Sala de 12.4.2012 (rec 3779/11 ) varem dir 'Cuando se produce esta concurrencia de culpas , de forma que las dos actuaciones (la del empresario y la de la víctima) determinan la producción del resultado fatal, no cabe exonerar de responsabilidad al empresario, sino que, a partir de una generalización de la regla del artículo 1103 del Código Civil , hay que ponderar las responsabilidades concurrentes moderando en función de ello la indemnización a cargo del agente externo '. I a la sentència de 30.5.2011 (rec. 5909/2009 ) també exposàvem ' debe traerse a colación la doctrina jurisprudencial contenida en la STS de 20.01.2010 (recurso 1239/2009 ), que entiende que cuando ha existido concurrencia de culpas en un accidente de trabajo -por un lado de la empresa por infracción de las normas de seguridad y salud laborales, y por otro del trabajador-, no cabe exonerar de responsabilidad al empresario, si no que hay que ponderar las responsabilidades concurrentes, moderando la indemnización'.

Aquesta Sala també ha valorat, en la sentència de 28 de febrer de 2014 , sentencia: 1578/2014, recurs: 5890/2013 , que: ' Hay que partir de que la legislación social, a efectos de la protección de la contingencia de accidente laboral , trata de 'defender' al trabajador de toda falta de cuidado, atención o negligencia, que no lleve a una calificación como imprudencia temeraria, y se cometa dentro del ámbito de su actuación profesional. Es interesante recordar, al efecto, que, incluso la STS Sala Segunda núm. 491/2002 (Rec. 1048/2000) de 18 de marzo de 2002 ( RJ 2002, 6691) afirma que 'en materia de accidentes de trabajo( SS. de 19.10.2000 [ RJ 2000 , 9263] , 17.5.2001 [ RJ 2001 , 5513] , 5.9.2001 [ RJ 2001, 8340 ] y 17.10.2001 [ RJ 2002, 1200] )... se considera un principio definitivamente adquirido, como una manifestación más del carácter social que impera en las relaciones laborales, el de la necesidad de proteger al trabajador frente a sus propias imprudencias profesionales (véase el fundamento de derecho 6º de la sentencia de 5.9.2001 , que acabamos de citar)' . Tanto es así, que la propia normativa de prevención incorpora tal principio en el art. 15.4 de la Ley 31/95 , que dispone: La efectividad de las medidas preventivas deberá prever las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador. Para su adopción se tendrán en cuenta los riesgos adicionales que pudieran implicar determinadas medidas preventivas, las cuales sólo podrán adoptarse cuando la magnitud de dichos riesgos sea sustancialmente inferior a la de los que se pretende controlar y no existan alternativas más seguras.'

SETÈ.En el cas que ens ocupa, en via de revisió s'ha afegit als fets provats de la sentència que en l'informe d'avaluació de riscos, específicament del risc d'atrapament en vehicles, i les mesures que s'havies d'adoptar pel personal que treballes baix la part mòbil del vehicle, es deia que mientras duren los trabajos permanecerá al menos una persona junto a la máquina velando por las condiciones de seguridad y la imposibilidad absoluta de una puesta en marcha accidental de la misma.

Aquest fet provat afegeix una infracció més de l'empresa demandada, que s'ha d'afegir al que resulta de l'informe de la ITSS, parcialment transcrit en el fet provat tercer, quan es diu que les causes de l'accident es consideren bàsicament dos: 1) La manca d'un procediment que prevegi que mentre s'efectuen treballs en el vehicle aquest no pugui posar-se en marxa inadvertidament, sigui pel sistema de bloquejar l'arrancament, a iniciativa del mecànic, sigui per un altre sistema; 2) la falta de senyalització tant en l'exterior del vehicle, com en la zona de comandaments de que hi ha treballadors efectuant treballs i per tant la prohibició d'arrencar el vehicle.

Es valora que la conducta empresarial ha infringit el Reial Decret 485/1997, de 14 d'abril sobre disposicions mínimes de seguretat en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball, art. 2, a, b, c ; art. 4, 1. A) i el Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril sobre seguretat i salut en els llocs de treball, Annex 1 A 4, per fets que no es discuteixen per les parts, a banda de les normes genèriques i específiques de prevenció ( art. 14 , 15 LPRL ).

Que si l'empresa hagués establert els procediments exposats per la ITSS, a més de la senyalització i control per tal què una persona estigués vetllant per les condicions se seguretat i la impossibilitat de posada en marxa accidental, l'accident no s'hagués produït. Per tant, entenem que la ponderació de la responsabilitat per culpa del treballador ha estat erròniament valorada per la sentència de instància, atès que les infraccions de l'empresa són suficientment greus com per no poder valorar que són compartides en un 50%.

Si bé és cert que el demandant va deixar posades les claus de contacte del vehicle, ni va senyalitzar que era sota el vehicle, cosa que va permetre a un tercer engegar el cotxe mentre ell estava sota realitzant la supervisió, també és cert que el client ho hagués pogut engegar l'automòbil si un tercer treballador estigués controlant des de dalt la seva feina, o si hagués existit senyalització de la prohibició d'arrencar el vehicle per estar-hi treballant. Tampoc s'hagués mogut el vehicle si estigués establert prèviament un sistema de bloqueig, mesures elementals de prevenció, imputables a l'empresa, que no va ser respectades. Amb tal circumstància afegida, estima aquesta Sala que no es pot admetre la compensació del 50% de la indemnització per culpa del treballador, apreciant la concurrència de culpes, doncs és una valoració excessivament penosa per la persona accidentada quan les mesures de seguretat previstes per les empreses quan avaluaven el risc no van ser complides i tals mesures permetien evitar totalment l'accident que va succeir. Aquest raonament comporta l'estimació del recurs i en part i la condemna a les demandades en el sentit que s'interessa, és a dir, al 80% del valor de la indemnització que correctament ha valorat la sentència, aplicant el barem com detalla i que no ha estat qüestionada per les parts, entenent que la concurrència de culpes pot atenuar en un 20% del valor indemnitzatori.

Atesos els fonaments de dret precedents,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació presentat per Leonardo contra la sentència de data 30 de setembre de 2013 , aclarida per interlocutòria de 27 de novembre de 2013 , dictada pel Jutjat Social núm. 2 dels de Tarragona, en el procediment seguit en aquell jutjat amb el número 755-2009, a instancia de l'indicat recorrent, per reclamació de quantitat, contra INDUSTRIAL AUTOMECÁNICA, S.C.C.L., GENERALI ESPAÑA, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS, CONTENEDORES REUS, S.A. ZURICH INSURANCE PLC, MAPFRE EMPRESA S.A., CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, S.A., i Don. Remigio en la seva condició d'Administrador concursal de INDUSTRIAL AUTOMECANICA, S.C.C.L., i revocar la sentència impugnada, únicament respecte a la quantitat objecte de la condemna que es xifra en 42.802,59 euros, mantenint la resta de pronunciaments de la decisió.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.