Sentencia Social Nº 5611/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 85/2014 de 25 de Julio de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 85/2014

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 25 de juliol de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5611/2014

En el recurs de suplicació interposat per EGARSAT- Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social nº 85 a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 17 de maig de 2013 dictada en el procediment núm. 623/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, Victor Manuel i Apolonio , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 25-6-12 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de maig de 2013 , que contenia la decisió següent:

Que desestimando la demanda interpuesta por EGARSAT.Mutua de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales de la Seguretat Social núm. 276 contra INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, Apolonio y Victor Manuel sobre Invaldez Permanente por accidente de trabajo (revocación Resolución) , absuelvo a los demandados de la pretensión contra los mismos deducida.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primero. El demandado Victor Manuel , nacido en fecha NUM000 -1971, por Resolución del INSS de 17-6-2009 se le declaró afecto de las lesiones permanentes no invalidantes, derivadas de accidente de trabajo, con derecho a indemnización correspondiente, por las lesiones de anquilosis de la articulación interfalángica del dedo pulgar. Limitación de la movilidad global del dedo pulgar. Limitación de la movilidad global del dedo pulgar en menos de 50% (según informe del ICAM de 14-5-09 cuyo contenido se tiene por reproducido).

Segundo. El día 18-4-2008 sufrió un accidente de trabajo cuando prestaba sus servicios por cuenta de la empresa demandada Apolonio , consisistente en traumatismo directo dedo pulgar mano izquierda con resultado de lesión tendón extensión largo de pulgar y tenosinovitis crepitante con exostosis base 1ª MTC tratamiento quirúrgico (sinovectomia más exostectomia mas neurolisis).

Tercero. La profesión habitual del trabajador al producirse el accidente era la de cerrajero industrial, prestando servicios con la categoria profesional de Oficial 1ª siderometalúrgico en la empresa demandada.

Cuarto. La citada empresa tiene cubierto el riesgo derivado de accidente laboral de sus trabajadores con la Mutua EGARSAT.Mutua de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales de la Seguretat Social núm. 276 y no existe informe de que la misma se encuentre al descubierto del pago de cuotas.

Quinto. Fue dado de alta médica el 6-1-09.

Sexto. Por sentencia de 20-5-2010 del Juzgado Social nº 1 de Barcelona , devenida firme, se desestimó la demanda del trabajador sobre invalidez permanente total y parcial, derivadas de accidente de trabajo, en impugnación de la Resolución de 17-6-2009, cuyo contenido se tiene por reproducido.

Séptimo. Fue solicitada por el trabajador demandado al INSS la invalidez permanente Total por accidente de trabajo por agravación de sus lesiones.

Octavo. En fecha 5-3-2012 fue reconocido por el ICAM, que emitió el dictamen cuyo contenido se tiene por reproducido por obrar en autos.

Noveno. Por resolución del INSS de 14-3-2013 se declara al trabajador demandado, por agravación de sus lesiones, en situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual de cerrajero industrial, derivada de accidente de trabajo, siendo responsable del pago de dicha prestación la Mutua actora, con las responsabilidades legales del INSS y TGSS.

Décimo. Se interpuso Reclamación Previa Administrativa previa por la mutua actora, que fue desestimada por resolución del INSS de fecha 3-7- 2012

Décimo primero. La base reguladora de la prestación de invalidez permanente total por accidente de trabajo, es de 26,988'10 euros/anuales y la de la parcial, por accidente de trabajo, de 2.218'31 euros /me.s

Décimo segundo. Las lesiones que padece el actor derivadas de accidente de trabajo y tras cuatro intervenciones quirúrgicas son:

- Dolor y limitación funcional pulgar izquierdo en paciente-diestro portador de artrodesis con placa de fijación trapecio-metacarpiana por inestabilidad del pulgar.

-Disestesias por la lesión de la rama sensitiva radial. SCT izquierdo leve. EMG (22-2-2012).

- Cicatrices sin limitación funcional.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar ( Victor Manuel ). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs de la Mútua demandada condemnada contra la Sentència que confirma la incapacitat permanent total derivada d'accident de treball del demandant accidentat per agreujament de les lesions que van donar lloc a una indemnització per lesiona no invalidants a l'any 2009 en via administrativa confirmada judicialment, és per revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, d'acord amb l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

El treballador accidentat presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-se amb els arguments que hi consten.

Segon. La Mútua recurrent postula la revisió del dotzè fet provat que es refereix a les lesions i seqüeles i proposa un text alternatiu que digui que 'Les lesions que pateix el demandant derivades d'accident de treball desprès de quatre intervencions quirúrgiques, son: 'Limitació funcional en menys del 50% del polze esquerre en pacient destre portador d'artrodesi amb placa de fixació trapezi metacarpiana per inestabilitat del polze. Persistència de disestèsies per la lesió de la branca sensitiva radial. Cicatrius sense limitació funcional.' Basa la modificació en les consideracions que mereixen la part els documents mèdics que cita.

Cal recordar que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil, com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i per l' article 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. També la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació de la doctrina transcrita, desestimem la modificació postulada perquè no observem error d'apreciació greu de la prova per part de la magistrada de la instància, tota vegada que la relació fàctica te en compte les proves documentals mèdiques i resolució administrativa que cita la part, juntament amb la resta de proves practicades i dels elements de convicció aportats per les parts al judici, que han set valorades en la facultat judicial de l'article núm. 97.2 ja citat de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

En aplicació de la doctrina citada i les consideracions precedents, hem de desestimar aquest primer objecte del recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs de la Mútua és per denunciar l'aplicació indeguda de l'article núm. 143 en relació de l'article núm. 137.1 b) i article núm. 137.1,a) de la Llei General de la Seguretat Social. Resumidament argumenta que la Resolució administrativa de 14 de març de 2013, que confirma la sentència de la instància, declara que presenta dolor i limitació funcional en el polze esquerre en persona destra segons dictamen del ICAM. de 5 de març de 2012, si be en la resolució inicial del INSS. de 17 de juny de 2009 se li va reconèixer anquilosi global del polze i limitació de la mobilitat global en menys del 50%, i es remet a les limitacions que consten en la Sentència de 20 de maig de 2010 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Barcelona que confirmava la resolució, que transcriu. Segueix fent història de les intervencions quirúrgiques que consten en el procediment amb referència a la neuritis de branca sensitiva radial, per concloure que la cínica de disestèsia de la branca sensitiva del nervi radial ha persistit des del primer moment de l'accident i parteix que ha millorat per minoració del dolor, de manera que no s'ha produït agreujament de les lesions produïdes pel accident de treball, devent revocar la sentència de la instància i declarar que el treballador es troba afectat per Lesions Permanent no Invalidants.

La relació de fets provats no ha set modificada, de manera que partim de les lesions objectivades en via administrativa de 17 de juny de 2009 i confirmada judicialment, d'anquilosi de l'articulació interfalàngica del dit polze i limitació de la mobilitat global del dit en menys del 50%, tal com consta en el primer fet provat no atacat. Després de quatre intervencions quirúrgiques, en el procediment de revisió per agreujament de les seqüeles de l'accident, el INSS. va determinar que es troba impossibilitat per dur a cap les fonamentals tasques de la seva professió d'oficial 1ª metal lúrgic amb l'especialitat de serraller industrial atenent el dictamen del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques de 5 de març de 2013 que recull el dotzè fet provat, consistent en Dolor i limitació funcional del polze esquerre en pacient destre portador d'artrodesi amb placa de fixació trapezi metacarpiana per inestabilitat del polze. Disestèsies per lesió de la rama sensitiva radial .

El pronunciament judicial ha d'observar la definició de la incapacitat permanent de l' article 136.1 en relació amb els graus d'incapacitat de l ' article 137, 4 de la Llei General de la Seguretat Social , conservats per la seva Disposició Transitòria quinta bis de la mateixa Llei. Aquestes normes exigeixen l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectat, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre (SSTS. IV de 23 i 27 de febrer i 14 de juny per totes), amb la professionalitat, dedicació i constància que la relació laboral exigeix.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem elaborada en l'exercici de la funció unificadora i interpretativa del bloc normatiu regulador de la protecció de les incapacitats permanents del nostre sistema de seguretat social pública, estableix la necessitat de valorar les malalties objectives i suposadament definitives del treballador afectat que s'hagin tingut en compte, per a determinar la seva incidència invalidant. Aquesta doctrina suposa que: En cada cas la decisió haurà d'examinar de manera individualitzada les particularitats concretes que el diferencien de situacions d'altres afectats, tant per la gravetat de les lesions i per la incidència d'altres concurrents, com per la concreta activitat de l'afectat que és determinant per a la valoració de la incapacitat, referida en el moment del inici de la situació d'incapacitat temporal, o de l'accident de treball o no laboral en el seu cas, o de la sol licitud ( SS.TS de 2-4-1992 RJ 2587,1992, de 29-1-1993 RJ. 3791,1993, de 23-11 2000 RJ,10300, 2002). Que la valoració comporta que lesions aparentment iguals poden afectar de manera distinta als diferents treballadors , tant en funció de la intensitat de la lesió com per la incidència sobre la seva capacitat laboral segons l'activitat professional que dugui a terme ( SSTS. de 25-1-2000 RJ 2000,1068 ; o de 27-11-1991, RJ 1991,8421 o la de 9-4-1992 RJ 1992, 2614, per totes). L'aplicació individualitzada de la regulació de la protecció incapacitant porta doncs a una pràctica casuística per a determinar el grau de la invalidesa ( SSTS. 9-5-1995 RJ.1995, 1758 i de 27-2- 1997 RJ. 1997,632).

Per aquest motiu no són d'aplicació les Sentències dels Tribunals Superiors de Justícia que cita la part recurrent perquè, a mes de no constituir doctrina jurisprudencial segon l'article núm. 1.6 del Codi Civil que estableix les fons de dret, cada supòsit contemplat te variants que impossibiliten establir un criteri judicial extensible al cas present.

El caràcter professional del sistema de protecció de la invalidesa porta a haver de valorar la capacitat residual, les seqüeles definitives, en relació a l'activitat laboral, tenint en compte la professió habitual fins el moment d'ocórrer la incidència invalidant ( STS de 23-11-2000 RJ. 2000, 10300 ja citada) i no els requeriments concrets del lloc de treball, que determinarà la graduació d'incapacitat permanent parcial, total o absoluta legalment prevista en l'article núm. 137 de la Llei General de la Seguretat Social, vigent fins que es produeixi el desplegament reglamentari de la nova redacció del precepte introduïda per l' Article 8.1 de la Llei 24/1997 de 15 de juliol de Consolidació i Racionalització del Sistema de Seguretat Social , tal com disposa la Disposició Transitòria 5ª bis de la Llei citada, amb el desplegament reglamentari en l'article 24.3 de l' Ordre Ministerial de 15 d'abril de 1969 encara vigent, que en concret estableix la compatibilitat del cobrament de la pensió amb la percepció de treballs per compte d'altre o en la mateixa empresa. Seguint la doctrina jurisprudencial, la valoració de la capacitat laboral s'ha de relacionar amb la prestació d'una professió o activitat professional en condicions normals d'habitualitat, de manera que amb un esforç normal s'obtinguin rendiments exigibles de manera raonable, sense que per a l'afectat comporti un esforç addicional especial, devent poder prestar el treball concret o l'activitat amb la necessària professionalitat que ha de concórrer el treballador d'acord amb les exigències normals de continuïtat, dedicació y eficàcia, sociològicament normals i legalment exigibles, de manera que pugui dur a terme el treball de forma continuada en jornada laboral ordinària establerta en el sector o en l'empresa ( SSTS. de 22-9-1989 RJ. 1989,6472 ; de 14-2-1989 RJ. 1989,752 ; de 7-3-1990 RJ. 1990,1779 o de 23-2-1990 , RJ.1990,1219, per totes), sense que l'activitat pugui comportar un increment de risc físic propi o aliè, ni de companys de treball o terceres persones ( SSTS. de 25-4-1995 , 14-3-1996 o 26-5-1996 ).

En el cas present en què la relació fàctica ha quedat concretada sense cap modificació i a la qual ens hem referit i ens remetem respecte de les lesions objectivades després de l'accident d'anquilosi en l'articulació interfalàngica del polze i limitació a la mobilitat en menys dle 50%, en comparació amb el quadre actual després de quatre intervencions quirúrgiques, presenta dolor i limitació funcional en pacient portador d'artrodesi amb placa de fixació trapezi metacarpiana per inestabilitat del polze, disestèsies per la lesió de la branca sensitiva radial, que comporten dificultats per la garra i força de la mà esquerra, incompatible amb la necessària bimanualitat amb funcionalitat i força completes que exigeix la professió del demandant amb moviments repetitius amb les dues mans, manipulació de càrregues amb adopció de postures forçades de les mans i fer força amb elles, amb ús continu d'eines manuals, algunes grans i pesades, tal com assenyala la Fonamentació de la sentència recorreguda, de forma que la decisió de la instància no infringeix ni l'article núm. 137.4 ni l'article núm. 143 de la Llei General de la Seguretat Social.

Conseqüentment amb el raonat, desestimar aquest motiu del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs presentat per Egarsat, Mútua d'AATT i MMPP de la SSSS núm. 276 contra la Sentència de 17 de maig de 2013 dictada pel Jutjat Social núm. 27 de Barcelona en el procediment núm. 623/2012, que confirmem

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.