Sentencia Social Nº 5621/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 565/2007 de 14 de Julio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 14 de juliol de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5621/2009

En el recurs de suplicació interposat per Joaquín a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 31 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 565/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Ente Público Radiotelevisión

Española, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 30 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacions grans empreses (TV,RENFE), en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Desestimo la demanda promovida por Joaquín , en reclamación de reconocimiento de derecho y cantidad, contra Ente Público Radiotelevisión Española, S.A., absolviendo a la susodicha parte demandada de las pretensiones objeto de la misma".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- El actor viene prestando servicios por cuenta de la empresa demandada, desde el 15 de noviembre de 1983, con categoría profesional en la actualidad de técnico superior servicios generales, y salario, según nómina del pasado mes de marzo de 2.845,86 ? mensuales con inclusión de la parte proporcional de las pagas extraordinarias. Con anterioridad a la aplicación de la nueva clasificación profesional y sistema retributivo, que se establecían en los acuerdos parciales de 5 de marzo de 2004 y en el acta de acuerdos entre la dirección y la representación de los trabajadores para la aplicación del XII Convenio Colectivo de RTVE de 3 de octubre de 2006, la categoría profesional reconocida era la de oficial-oficios, nivel económico 5, y 7 trienios consolidados, y, mediante escrito de 31 de octubre de 2006, se le comunicó que su nueva categoría era la expresada de técnico superior servicios generales, nivel económico E3, con efectos económicos de 1 de septiembre de 2006. Las retribuciones que corresponden por los niveles económicos E3, D2 y D1, por los conceptos de salario base, antigüedad (7 trienios), complemento polivalencia y paga productividad (marzo de 2007), son, respectivamente en cada caso, de: 1.427,11, 1.536,89 y 1.482,00 ?; 581,82, 616,30 y 616,30 ?; 146,27, 155,03 y 155,03 ?; y, 1.720,82, 1.806,80 y 1.806,80 ?.

Segundo.- El 10 de noviembre de 2006 el propio trabajador promovió demanda ante la empresa, en reclamación de diferencias derivadas del ejercicio de funciones de superior categoría, en relación con la categoría de encargado de equipo, nivel económico 4, vista por el Juzgado de lo Social número 26 de Barcelona, que dictó sentencia el 23 de febrero de 2007 , estimando en parte aquélla y condenando a la empresa por el concepto reclamado al pago de la cantidad de 2.828,77 ?, la cual está en la actualidad en trámite de recurso de suplicación.

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en la qual sol.licitava se li reconegués el nivell econòmic D2 o, subsidiàriament el D1, amb efectes de l'1 de setembre de 2.006 i se li abonés les diferències salarials des d'aquella data i fins el dia 30 de setembre de 2.007, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació.

En el citat recurs, la part actora, amb caràcter previ, sol.licita la unió a les actuacions de la Sentència d'aquesta Sala de data 29 d'octubre de 2.007, que va resoldre el Recurs de Suplicació formalitzat per l'empresa enfront la sentència del Jutjat Social nº 26 de Barcelona, que declarà que l'actor venia realitzant funcions de categoria superior, al.legant que l'esmentada sentència li fou notificada en data 9 de novembre de 2.007, és a dir, en data posterior a la celebració del judici oral i que té transcendència per a modificar la decisió de la Sentència impugnada, tenint en compte que el magistrat d'instància fonamenta en part la desestimació de la demanda, en que la sentència del Jutjat Social nº 26 de Barcelona no era ferma.

La pretensió ha de ser estimada, atès que es tracta d'un document dels que relaciona l'article 270 de la Llei d'Enjudiciament Civil, al que es remet l'article 231 de la Llei de Procediment Laboral , ja que encara que és de data anterior a la data del judici, que es va celebrar el dia 31 d'octubre de 2.007, no va arribar a coneixement de la part actora fins celebrat el judici citat i pot tenir transcendència per a modificar la decisió de la resolució recorreguda, tal com posteriorment es raonarà.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat a) de l'article 191 de la LPL , el recurrent sol.licita s'acordi la nul.litat de la sentència per incongruent i per manca de motivació, el que suposa infracció de l'article 218.1 i 2 de la LEC, 41.1 i 120.3 de la Constitució i 248.3 de la LOPJ. Afirma que és incongruent atès que en el fet provat segon es reconeix l'existència d'una sentència judicial que declara que l'actor realitzà funcions de categoria superior i això no obstant, en el fonament jurídic de la sentència s'afirma que no es justifica l'existència de sentència favorable al treballador, perquè la dictada no és ferma. D'altra banda no està motivada perquè el magistrat indica en el fonament sisè que l'actor no va justificar les funcions reals que realitza, quan va aportar prova documental i testifical i la part te dret a conèixer les raons per les quals el magistrat considerada no provada la realització de les funcions citades.

L'article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials i sol.licitar la seva nul.litat, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

Doncs bé, aplicant aquesta doctrina al cas que s'examina, el motiu ha de ser desestimat, perquè ni la sentència pateix dels defectes citats ni s'ha produït cap tipus d'indefensió a l'actor . En efecte, no hi ha incongruència en la resolució que s'impugna perquè és cert que en el moment en que aquesta es va dictar, la sentència del Jutjat Social nº 26, que reconeixia que l'actor exercia funcions de categoria superior a la que tenia reconeguda, encara no era ferma, tal com correctament s'assenyala en la citada sentència, per la qual cosa aquesta no podia produir els efectes jurídics corresponents a les resolucions fermes. En aquest sentit s'ha d'entendre l'afirmació de que no existia cap sentència relativa a la qüestió a debat.

D'altra banda i pel que fa a l'afirmació que es fa a la sentència de que l'actor no va provar les funcions reals realitzades, és una afirmació que es fonamenta en la facultat del magistrat a quo de valorar les proves realitzades en el judici, facultat que li atorga l'article 97.2 de la LPL , i que en tot cas es pot impugnar per la via de l'apartat b) de l'article 191 de la LPL .

TERCER.- En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat b) de l'article 191 de la LPL , es demana la modificació del relat fàctic de la sentència. Pel que fa al fet provat segon es sol.licita s'hi afegeixi un nou apartat en el qual es digui que la sentència d'aquesta Sala de 29.10.2007 va desestimar el recurs de suplicació formalitzat per la representació de l'empresa i ha confirmat la sentència del Jutjat Social 26 de Barcelona, de data 23 de febrer de 2.007 . Es fonamenta en la sentència aportada amb el present recurs.

Així mateix es demana s'hi afegeixi un nou fet provat, que seria el tercer, pel qual proposa la redacció següent: "Durante el periodo de la presente Demanda, el actor ha continuado realizando las mismas funciones que ya fueron reconocidas en la sentencia del Juzgado Social 26 de Barcelona, de fecha 23 de febrero de 2.007 y que han sido las siguientes:

-Diseño gráfico y elaboració de: Carteles, etiquetas y carátulas de CDs, portadas de Memorias, material gráfico de los cursos, impresos, etc.

-Impresión de carteles, etiquetas y carátulas, portadas, impesos, apuntes, etc.

-Encuadernación del material didáctico, memorias, etc.

-Control y mantenimento de fotocopiadoras, impresoras, encuadernadoras, guillotinas y material de reprografía.

-Control del material de reprografía, encuadernación y consumibles informáticos y petición de repuestos.

-

Todo ello realizado con total autonomia". Es fonamenta en els documents 47 i 101 de les actuacions i en la prova testifical.

Abans d'entrar a l'examen del motiu, cal recordar la doctrina de la Sala sobre les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, tenint en compte aquests requisits cal dir que la primera pretensió ha de ser desestimada, atès que encara que és cert que es tracta d'un document que la Sala ha admès, no pot constar en el relat fàctic de la sentència perquè en el moment de dictar-la el magistrat no tenia coneixement de la citada resolució i això sens perjudici de que la Sala la valori per resoldre la qüestió a debat I, pel que fa al segon, tampoc es pot admetre, atès que el document en que es recolza és anterior al moment del judici oral i la prova testifical no és un mitjà hàbil per demanar la modificació del relat fàctic de la sentència.

QUART.- El tercer motiu del recurs està dedicat a denunciar la infracció de la normativa legal i es troba correctament emparat en l'apartat c) de l'art. 191 de la LPL . Concretament el recurrent al.lega la infracció dels articles 39.4 i 82.3 de l'Estatut dels Treballadors , en relació amb el punt segon in fine de l'Acord de 3 d'octubre de 2006 subscrit entre la direcció i la representació dels treballadors per l'aplicació del XVII Conveni col.lectiu de RTVE en el que fa referència a la nova classificació professional i sistema retributiu i en relació amb els articles 14 i 24.1 de la Constitució i infracció també de l'art. 1.252 del Codi Civil en relació amb l'article 9.3 de la CE i argumenta que se s'ha acreditat que l'actor realitza funcions de categoria superior a la que tenia reconeguda a l'empresa, per la qual cosa se li ha de reconèixer el nivell que sol.licita en aplicació de l'Acord col.lectiu abans citat, clàusula 2ª, cinquè paràgraf i també que no es pot tractar de forma diferent als treballadors d'una empresa en funció de si han exercit o no accions judicials en una determinada data.

La sentència d'instància va desestimar la demanda en entendre que no era aplicable a l'actor el nivell econòmic sol.licitat perquè no s'havia acreditat que realitzés funcions de categoria superior i perquè, en tot cas, no li era d'aplicació el que disposava el punt tercer 1 de l'Acord de 3.10.2006, perquè no havia reclamat la citada categoria dins de les dates que van negociar les parts, és a dir, pels casos declarats abans de l'1.9.2006 i produïts des del 5.3.2004 o amb reclamacions judicials iniciades abans d'aquella data, tenint en compte que el demandant va iniciar la reclamació judicial el 10.11.2006.

En primer lloc cal dir que la sentència no ha infringit el que disposen els articles 9.3, 14 i 24.1 de la Constitució ni l'art. 1252 del Codi Civil quan va entendre no aplicable a l'actor el punt tercer de l'Acord abans citat. En efecte, el citat Acord es va signar per tal de procedir a l'aplicació dels "Acuerdos Parciales alcanzados en el XVII Convenio Colectivo del Grupo RTVE y sus Sociedades" i en el punt segon es va acordar que "El ámbito funcional de la nueva categoría estará definido por las funciones descritas en la categoría o categorías antiguas que se integran en la nueva categoría y por lo expuesto en el párrafo aquí referido del XVII Convenio Colectivo. Entre tanto sólo le serán exigibles al trabajador las funciones que ya tuviera acreditadas en la categoría de origen, hasta que el trabajador posea los conocimientos y la formación exigible para la función dentro de la nueva categoría" i en el paràgraf cinquè del mateix punt es va convenir el següent: "Asimismo serán corregidas las disfunciones entre la categoría que ostenta un trabajador y las funciones reales y contrastadas que realiza, dentro de su mismo Grupo Profesional en el nuevo sistema de clasificación, cuando sean casadas por necesidades empresariales.

D'altra banda, en l'apartat primer del punt tercer del citat Acord, es va acordar el següent: "Para la mejor aplicación de lo dispuesto en el apartado 3.1.1.- Sistema de Clasificación Profesional.- Adaptación de la plantilla actual al nuevo sistema de clasificaciión profesional, párrafo 4º", 1. "Resolver los casos previos al 1.9.2006 producidos desde el 5 de marzo de 2.004, así como los procedimientos de reclamación judicial iniciados antes del 1.9.2006, que se aplicarán en sus términos cuando haya sentencia favorable al trabajador".

En aplicació d'aquest últim punt, l'empresa aplica als treballadors que van iniciar una reclamació judicial abans de l'1.9.2006, la decisió judicial en els seus propis termes, quan és favorable al treballador, sense cap nova discussió.

Doncs bé, aquest article no és aplicable a l'actor, atès que aquest no compleix els requisits establerts en l'acord citat i la Sala entén que per aquesta raó el fet que no se li apliqui l'acord citat no infringeix el principi d'igualtat consagrat a l'article 14 de la nostra Constitució , perquè en primer lloc és evident que el citat acord es va signar entre l'empresa i els representants dels treballadors per tal d'evitar conflictes amb els treballadors que en el moment de la subrogació estaven en situació de conflictivitat amb l'empresa per aquest motiu, i si aquest va ser l'acord, als seus termes literals s'haurà d'estar, si aquest són clars, d'acord amb el que disposa l'article 1281 del Codi Civil , sempre hi quan no s'evidenciï que la intenció evident de les parts va ser una altre, la qual cosa no succeeix en el present supòsit.

I, en segon lloc, perquè no es tracta de que amb motiu d'una determinada data a uns treballadors se'ls reconegui una categoria superior i a altres no, de forma arbitrària, sinó que les parts van escollir aquesta data perquè era la data en que començaven a produir efectes econòmics la novació de tots els treballadors a les noves categories pactades, d'acord amb el que disposa el punt primer de l'Acord citat. És a dir, que existeix una raó objectiva, justificada i racional per prendre aquesta decisió. I, a més, la no aplicació a l'actor de la clàusula abans citada, no comporta, en absolut que el demandant no pogués reclamar judicialment la categoria professional en seu judicial després de la data de l'1.9.2006, tal com va fer. L'única diferència amb els treballadors abans citats, és que l'empresa no està obligada a aplicar en els seus termes i sense cap més controvèrsia la sentència favorable al treballador segons disposa l'acord citat.

CINQUÈ.- Aclarit el punt anterior, s'ha d'entrar a examinar seguidament si l'actor té dret a que se li reconegui el nivell salarial que sol.licita, una vegada consta a les actuacions que ha guanyat fermesa la sentència del Jutjat Social nº 26, en el quan se li reconeixia que les funcions que realitzava eren les corresponents a la Categoria d'Encarregat d'Oficis i no a la d'Oficial d'Oficis que era la que tenia reconeguda a l'empresa.

Doncs bé, la Sala entén que se li ha de reconèixer el Nivell salarial D1, en aplicació del que ha resolt la sentència citada i d'acord amb el que disposa la clàusula 5ª de l'acord de 3.10.2006. En efecte, la clàusula citada disposa que "para situar a un trabajador en la nueva escala salarial, se considerará el salario base mensual y el plus de permanencia en el nivel máximo, contemplándose el valor completo de los derechos devengados que se encuentren en vías de adquisición en alguno de los dos conceptos contemplados a fecha 31.12.2006. Així mateix el paràgraf quart de la citada clàusula assenyala que "La cantidad resultante de esta operación ("X") se localiza en la nueva tabla. En el caso de que no existiera una coincidencia de la cifra exacta con los valores de los niveles de la nueva tabla, se seleccionará el valor inmediatamente superior en cuantía a la cifra ("Y")..." Una vez situado el trabajador en esta posición relativa, se procederá a asignarle el nivel inmediato superior".

La sentència ferma del Jutjat Social nº 26 de data 23 de gener de 2.007 va reconèixer que l'actor realitzava tasques corresponents a una categoria professional superior, concretament la Encarregat d'Oficis i es va condemnar l'empresa a abonar-li les diferències salarials corresponents a la diferència entre el salari de la categoria d'Oficial d'Oficis i la nova, des de l'1 d'octubre de 2.005 fins el 31 d'agost de 2.006. És a dir, que en realitat, el salari que hauria d'haver cobrar en el moment de l'efectivitat de l'acord de 3.10.2006 no era el que en aquell moment cobrava, sinó el d'Encarregat d'Oficis, que era el corresponent al Nivell Econòmic 4 d'ingrés (1.420,04?), quantitat que ha estat reconeguda per l'empresa, la qual cosa el nivell reconegut hauria de ser el Nivell econòmic D1, que és el que sol.licita l'actor subsidiàriament en la seva demanda.

No es pot estimar la pretensió principal de l'actor en el qual sol.licita se li reconegui el nivell econòmic D2, perquè només tindria dret al citat nivell si al salari abans citat se li sumés el plus de permanència en el nivell màxim que venia percebent l'actor en el moment de la conversió (que pujava a la quantitat de 55,92?), però aquesta pretensió no pot tenir una acollida favorable, perquè en haver-li reconegut el dret a cobrar el salari corresponent a la nova categoria professional (que també li reconeix l'empresa en la nova classificació professional, d'Encarregat d'Oficis) no tindria dret a cobrar el Plus de permanència en el nivell màxim, tal com correctament assenyala la demandada en el seu escrit d'impugnació del recurs, atès que quan s'ascendeix de categoria professional l'ingrés s'efectua en el nivell retributiu inferior, tal com disposa l'article 9.5 del Conveni d'aplicació a les parts i ha posat de relleu la jurisprudència (STSJ Madrid de 9.10.2006).

En conseqüència, en no haver-se discutit les quantitats que demana l'actor en la seva demanda, s'haurà de condemnar l'empresa a abonar a l'actor la quantitat de 1.650,19? corresponents a la diferència entre el nivell salarial D1 i el nivell salarial que tenia reconegut (E-3), des l'1 de setembre de 2.006 fins el 30 de setembre de 2.007, sense que seguir procedent la condemna d'interessos de mora sobre la quantitat citada, atès que es tracta d'una qüestió litigiosa.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem en part el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Joaquín contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 10 de Barcelona, en data 31 d'octubre de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 565/2007, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'ENTE PÚBLICO RADIOTELEVISIÓN ESPAÑOLA i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució, i reconeixem a l'actor el nivell salarial D1, amb efectes de l'1 de setembre de 2.006 i condemnem la demandada a abonar-li per aquest concepte la quantitat de 1.650,19?, suma corresponent a la diferència entre el nivell salarial E-3 i el que ara se li reconeix, des de l'1 de setembre de 2.006 fins el 30 de setembre de 2.007.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.