Sentencia Social Nº 5624/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3215/2007 de 07 de Julio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 7 de juliol de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5624/2008

En el recurs de suplicació interposat per María Angeles a la sentència del Jutjat Social 3 Granollers de data 5 de desembre de 2006 dictada en el procediment núm. 583/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUTO NACIONAL DE

Antecedentes

Primer. En data 18 de maig de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de desembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Desestimando la pretensión de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por María Angeles , debo absolver y absuelvo al INSTITUTO DEMANDADO de las peticiones deducidos en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora, María Angeles , con nacimiento el día 03/04/1943 y con DNI NUM000 -, se encuentra afiliada a la Seguridad Social y en situación de alta por en el Régimen General.

2.- María Angeles inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS quien por resolución de fecha 27/01/2006 resolvió que procede declarar a la actora en situación de incapacidad permanente en grado de total, derivada de enfermedad común, con efectos desde el día 24/11/2005.

3.- Contra dicha Resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en Vía Previa, que fue expresamente desestimada por resolución de fecha 15/03/2006.

4.- La profesión habitual de María Angeles es la de Limpiadora, acreditando el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora mensual no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 258,98 Euros.

5.- La demandante acredita las siguientes dolencias y secuelas: Lumbartrosis moderada. Espondilolistesis de L4 grado II Canal medular estrecho. Laminectomía y Artrodesis instrumentada L4 S1.Limitación funcional lumbar.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per la part demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per les lesions que acrediten la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191,b) i c) de la Llei de Procediment laboral .

Segon.- La demandant proposa la modificació del fet provat cinquè, que es refereix a les lesions que pateix, perquè s' inclogui que també pateix Obesitat, HTA i dislipèmia. Cesàrea i colecsitectomia fa 23 anys, àlgies a la regió lumbosacra, gonartrosi bilateral, eventració laparotòmica pendent de tractament quirúrugic, varies a les dues EEII. ECG bloqueix A-V de primer grau, signes severs d'artrosi artrodesi L4-L5-S1 Àcid úric per sobre del normal. Basa l'addició en els documents mèdics que cita.

També vol que es modifiqui la redacció del paràgraf 4rt. Del Tercer Fonament de Dret per a que digui que " Aplicant l'anterior doctrina resulta evident que les limitacions que pateix la demandant li impedeixen per complet la realització de qualsevol professió o ofici, de forma que es tributària d'una invalidesa absoluta com així es deriva de la valoració conjunta dels informes mèdics units a les actuaciones i pericials mèdiques."

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté de forma pacífica i constant que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En el cas present la modificació del fet provat cinquè que postula la part es basa en documents que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés en la facultat que li atorga l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral . Per aquesta raó hem de desestimar la modificació que proposa. Respecte a la redacció del Fonament de Dret de la sentència que cita, és totalment improcedent en aquest objecte del recurs que únicament es por referir als fets declarats provats de la sentència segons l' article núm. 97 i 194 de la llei processal laboral , perquè els Fonaments de Dret el que contenen és la motivació de la sentència feta per l'òrgan judicial i no per la part, i en tot cas ha de ser objecte d'examen com a infracció de les normes substantives o de la doctrina jurisprudencial.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social perquè com a conseqüència del assenyalat respecte al Fonament de Dret tercer, considera que les patologies i limitacions que pateix li impedeixen fer cap feina sedentaria o lleugera.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes), manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normas laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la recurrent per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat reflecteix un conjunt de patiments importants però no amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja què presenta limitació funcional lumbar, lumboartrosi moderada i espondilolistesi L4 grau II amb canal medular estret. Les lesions no recollides en la relació fàctica que la part pretenia incloure no són limitants per si mateixes i en tot cas són creditores de tractament i control mèdic paliatiu. Si be el quadre que presenta de limitació funcional lumbar li impedeix fer les tasques pròpies de la seva professió de neteja que requereix mobilitat completa del tronc i esforç, no li impedeix una activitat sedentària o d'esforços petits. Per tant coincidim amb la sentència de la instància que el quadre patològic que presenta no comporta en el seu conjunt la incapacitat permanent absoluta.

En conseqüència del raonat hem de desestimar el recurs i confirmar la sentència de la instància, perquè entenem que no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ).

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Doña. María Angeles contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Granollers de 5 de desembre de 2006, dictada en el procediment núm. 583/2006 , seguit a instància de María Angeles contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.