Sentencia Social Nº 5672/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1700/2014 de 29 de Julio de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 1700/2014

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ

Barcelona, 29 de juliol de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5672/2014

En el recurs de suplicació interposat per Mapfre a la sentència del Jutjat Social 3 Sabadell de data 04/06/2014 dictada en el procediment núm. 340/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Mediterranea de Estructuras y Prefabricados, S.L., Meridional de Estructuras y Contratas,S.L. i Damaso , ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 27 d'abril de 2012 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 d'octubre de 2013, que contenia la decisió següent: ' Que estimando la demanda interpuesta por la parte actora, debo condenar y condeno a las demandadas MEDITERRANEA DE ESTRUCTURAS Y PREFAFRICADOS SL y MERIDIONAL DE ESTRUCTURAS Y CONTRATAS SL como responsables del abono de indemnización extraordinaria por accidente de trabajo de 22.000.-€ según Convenio y debo condenar a MAPFRE a que abone al actor la cantidad de 22.000.-€ euros en concepto de principal, así como, los intereses legales, que serán los legales incrementados en un 50 % desde 13.12.2011 y, a partir del segundo año, el 20 % sin perjuicio de su actualización hasta el momento en que se satisfaga el principal. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Damaso con NIE NUM000 , cuyos datos personales constan en demanda, prestó servicios para la empresa MEDITERRANEA DE ESTRUCTURAS Y PREFABRICADOS, SL con una antigüedad desde 17.5.2004 con categoría de oficial 2ª y salario de 1.446,91.-€ brutos con inclusión de prorrata de pagas extras.

MERIDIONAL DE ESTRUCTORAS Y CONTRATAS SL es sucesora de MEDITERRANEA DE ESTRUCTURAS Y PREFABRICADOS, SL.

SEGUNDO.- El actor prestaba servicios en el centro de trabajo sito en Sabadell c/ del Sol esquina c/ Les Planes, en la obra de la empresa principal Acsa Agbar Construcción SA cuando el 14.3.2005 sufrió un accidente de trabajo en el que al intentar arreglar una talocha rota (tabla con mango que utilizan los albañiles para sostener una porción de masa que emplean), intentando cortar un trozo de madera con la máquina tronzadora saltó una esquirla metálica que le impactó en el ojo derecho, sufriendo perforación cornea, catarata traumática, cuerpo extraño intraocular libre en cavidad vítrea.

TERCERO.- Por Sentencia de 13.1.2009 se declaró al actor en situación de Incapacidad Permanente Parcial derivada de accidente de trabajo de 14.3.2005. Tras solicitar revisión de grado, por Sentencia de TSJ de Catalunya de 13.12.2011 se declaró al actor en situación de Incapacidad permanente total para su profesión derivada de accidente de trabajo ocurrido el 14.3.2005 con efectos desde 11.9.2009..

CUARTO.- Por resolución de 24.1.2006 se declaró la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad en el accidente sufrido por el actor el 14.3.2005, reconociendo recargo de 30% sobre prestaciones derivadas de accidente, con cargo a Mediterránea de Estructuras y Prefabricados, SL y solidariamente a la empresa ACSA AGBAR CONSTRUCCIONES SA.

QUINTO.- Resulta de aplicación el Convenio Colectivo de Construcción y Obras Públicas de provincia de Barcelona para los años 2005 y 2006 (código convenio 0801065). Art. 26 : Indemnización extraordinaria por muerte, incapacidad permanente total y absoluta y gran invalidez. Par todos los trabajadores afectados por este Convenio se establecen las indemnizaciones siguientes:

26.1c) En el caso de incapacidad permanente total derivada de accidente de trabajo o enfermedad profesional: año 2005: 22.000.-€ y año 2006: 23.000.-€

SEXTO.- La empresa MEDITERRANEA DE ESTRUCTURAS Y PREFABRICADOS SL contrató la cobertura del riesgo de incapacidad permanente e indemnizaciones previstas en Convenio Colectivo con aseguradora MAPFRE.

SEPTIMO.- El actor reclama en su demanda el abono de indemnización prevista en norma colectiva por importe de 22.000.-€

OCTAVO.- El actor presentó papeleta de conciliación previa frente a LAS DEMANDADAS EN FECHA 9.3.2012, celebrándose acto de conciliación el 13.4.2012.

Tercer.Contra aquesta sentència la part codemandada MAPFRE va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle, que va ser resolt per sentència de data 4 de juny de 2014 .

Quart.Posteriorment es va dictar una interlocutòria al dia d'ahir que va declarar la nul.litat de la sentència esmentada.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que condemna a la part demandada MEDITERRANEA DE ESTRUCTURAS Y PREFABRICADOS, S.L. i MAPFRE, amb carácter solidari, a què pagui a la part actora un total de 22.000 euros en concepte de principal, més interessos per mora, ha presentat recurs de suplicació únicament l'asseguradora MAPFRE, que de manera explícita només interessa la revocació de la data inicial de còmput dels interessos objecte de la condemna, que demana que es fixin en la data de la sentència del jutjat social i no en el dia 13-12-2011, data de la declaració d'incapacitat permanent en grau de total.

Amb caràcter previ s'ha de desestimar l'obstacle processal que al lega l'escrit de impugnació del recurs, ja que consta la consignació realitzada per MAPFRE respecte a la quantia de 22.000 euros de principal, d'acord amb el que consta en la certificació del secretari judicial. L' article 230 de la LRJS , que disposa el requisit de consignació per a recórrer en suplicació, estableix aquesta obligació respecte a tots els condemnats amb caràcter solidari. En el cas jutjat, ja que el recurs de suplicació únicament pretén la revocació del còmput dels interessos, la sentència era ferma respecte a la quantitat consignada com a principal i per tant directament executable contra els dos condemnats solidaris.Per tant, la consignació efectuada, que supera el valor dels interessos discutits i no liquidats, que havien de ser consignats, s'ha de considerar conforme a dret, ja que supera la quantitat única litigiosa i objecte del recurs de suplicació, que és la diferència de dies en el còmput dels interessos per mora.

SEGON.Respecte al recurs de suplicació, es planteja amb un únic motiu, per la via de l' article 193 c) de la LRJS , amb cita de la jurisprudència que considera infringida, concretament les sentències del TS de 17-07-2007 , i la de 30-06-2010 , indicant que l'Alt Tribunal ha resolt que els interessos per mora s'han d'aplicar des de la data de la sentència i no des de la data del sinistre.

Per valorar aquesta qüestió s'ha de partir de què l'objecte del litigi és la indemnització regulada en el conveni col lectiu, en supòsits d' incapacitat permanent, per valor de 22.000 euros, quantitat que era líquida i exigible des del moment en què el demandant va ser declarat en situació d'incapacitat permanent total, per sentència d'aquesta Sala de data 13-12-2011 , que va esdevenir ferma. L'empresa havia concertat el risc previst en la norma col lectiva amb la companyia asseguradora demandada, que ara presenta recurs.

La sentència valora que la obligació d'abonar els interessos per mora és des del moment de la declaració d'incapacitat permanent total (13-12-2011 ) respecte a les demandades solidàries, i el 20 %, a partir dels dos anys posteriors respecte a la asseguradora, criteri que ha de ser confirmat, doncs els interessos aplicable a l'empresa són els regulats en l' article 1108 del Codi Civil , i són aplicables des del moment en què el deute era líquid i exigible. Els interessos per mora de les asseguradores, en canvi vénen regulats per l' article 20 de la Llei de Contractes d'Asseguran ça, també han de tenir en compte en la seva aplicació si la quantia reclamada era líquida o si el litigi tenia una causa raonable o si s'adverteix que l'asseguradora ha dilatat el pagament de la indemnització deguda, quan no era raonablement discutible.

En el cas jutjat està clar que no ha calgut establir un valor del deute, ja que aquell valor estava establert per norma col lectiva. Per tant, quan l'asseguradora pretén evitar que es generin interessos solament des de la sentència ignora que no va ser objecte del litigi el valor en si, sinó la data del fet causant i els interessos generats, sense que en cap cas l'asseguradora del risc fes oposició concreta al quantum o a la exigibilitat del deute, tenint la pòlissa concertada amb l'empresa codemandada. Confon per tant el recurrent la doctrina aplicada per la jurisprudència, en cas de sentència que ha estat indispensable per fixar el valor de la quantia líquida i exigible, per indemnització de danys i perjudicis, així com la responsabilitat derivada d'accident de treball, que no és el cas.

TERCER.Cal remarcar que les sentències que cita el recurs estan referides a procediments que tenien per objecte la reclamació de danys i perjudicis, derivada d'accident de treball. Així la sentència que cita el recurs del TS de 30 de juny de 2010 ( ROJ: STS 4801/2010) , recurs: 4123/2008 , que valora la indemnització indica que la data de imputació de l'interés del 20% és la sentència, atès que ...' 6ª.- Que de esta cantidad total indemnizatoria, la aseguradora «Zurich, Compañía de Seguros y Reaseguros, SA» responderá hasta el límite de 60.101,21 euros; sin que pueda imputársele -hasta la fecha- el incremento previsto en el art. 20 LCS , habida cuenta de que su oposición -tal como inicialmente estuvo planteada la litis, con el «informe» del actor- era del todo comprensible y razonable.'

També altres sentències més properes del TS 12-03-2013, RCUD 1531/2012 ; TS 30-06-2010 RCUD 4123/2008 ; han indicat 'que concluye señalando que a la cifra indemnizatoria fijada en los términos que motivadamente señala y que son aceptados por no discutidos, ha de aplicarse, desde su devengo en la fecha de la consolidación de las secuelas y hasta la fecha de la sentencia que declara la responsabilidad -la de suplicación- el interés legal moratorio; y desde la fecha de esta sentencia, los oportunos intereses procesales ( art. 576 LEC ), a excepción de la cantidad de que responde la aseguradora, que hará frente al incremento del 20% desde la fecha de aquella sentencia, pero no antes ( art. 20 LCS ).'

Però es tracta de litigis en els que s'havia de fixar el valor de la indemnització per les lesions causades per accident de treball, a diferència del cas que ens ocupa.

Així, la jurisprudència aplicable al cas concret és aquella que valora que únicament procedeix el retard del còmput dels interessos quan es consideri justificat perquè es discuteixen qüestions racionalment dubtoses.

Així en la sentència del TS de 29-12-2011 , recurs 4727-2010, que cita la del TS de 6-10-98 , recurs 4075797, argumenta:

'1.- En relación con este segundo punto sobre el que sí que se ha apreciado la existencia de contradicción entre las dos sentencias comparadas, la entidad recurrente denuncia como infringida por la sentencia recurrida lo dispuesto sobre los intereses moratorios en el art. 20 de la Ley 50/1980, de 8 de octubre, del Contrato de Seguro , y en concreto la aplicación de la excepción contenida en su regla 8ª, sobre el argumento fundamental de que, como se sostuvo en la sentencia de contraste y ha mantenido esta Sala en resoluciones anteriores, la aplicación de la misma no debe efectuarse desde la fecha del hecho causante sino desde la fecha de la resolución que estableció el carácter definitivo de la invalidez con reconocimiento del grado de incapacidad correspondiente.

2.- La cuestión así planteada exige una interpretación y adecuación al caso debatido de lo dispuesto en el art. 20 de la Ley del Contrato de Seguro - Ley 50/1980, reformada por la Ley 30/1995 - cuando, después de establecer en su regla 4ª que la aseguradora responsable de una indemnización derivada de un contrato de seguro habrá de abonar el interés legal desde la fecha del hecho causante incrementado en un 50% y que a partir de los dos años desde aquella fecha abonará un interés del 20% - establece una excepción a esta regla general en el regla 8ª del mismo artículo 20 en el sentido de que ' no habrá lugar a la indemnización por mora del asegurador cuando la falta de satisfacción de la indemnización o del pago del importe mínimo esté fundada en una causa justificada o que no le fuere imputable'. Esta excepción ha sido interpretada por esta Sala en el sentido de que habrá de jugar la misma en aquellos casos en los que el retraso en el abono de la indemnización se considera justificado cuando se discute sobre 'cuestiones racionalmente dudosas' como ocurrió en los supuestos contemplados por las SSTS 6-10- 1998 (rcud.- 4075/1997 ) o 4-10-2001 (rcud.- 3902/00 ) o 10-11-2006 (rcud.- 3744/2005 ) o cuando la discusión aparece 'como razonable y ajena a cualquier propósito dilatorio' - SSTS 30-4-2007 (rcud.- 618/2006 ), o 14-4-2010 (rcud.- 1813/09 ), en relación con las de 16 de mayo de 2007 (rcud.- 2080/2005 ), 17-7-2007 (rcud.- 4367/05 ) determinantes del modo en que juega el incremento del interés legal en estos casos antes y después de los dos años contados desde el día inicial del devengo de los intereses - accidente, fecha del hecho causante o fecha de reconocimiento de la situación según los casos -.

Esta doctrina ha de seguirse por necesidades de la unificación de doctrina, pero esa misma doctrina bien interpretada lleva a una conclusión distinta de aquella a la que la aseguradora se acoge, pues no hay que olvidar que estos intereses moratorios, claramente punitivos cuando se trata de entidades aseguradoras, vienen fundados como ha dicho la Sala 1ª de este Tribunal 'no solo en evitar el perjuicio para el asegurado o perjudicado que deriva del retraso en el abono de la indemnización , sino también en impedir que se utilice el proceso como instrumento falaz para dificultar o retrasar el cumplimiento de la obligación' - TS (1ª) 30-7-2008 (rec.- 616/02 )-, y por lo tanto la justificación excepcional o retraso a fechas posteriores del pago de intereses que se contiene en la regla 8ª debe jugar sólo en aquellos casos en los que la oposición no sólo generó una discusión sino una discusión fundada y realmente motivada en consideraciones convincentes pues, como dice también la Sala 1ª la excepción que contemplamos, por su propio carácter de excepción debe aceptarse con carácter restrictivo - TS (1ª) 26-2-2010 (rec.- 314/06 ) - y por lo tanto sólo si estuviera basada 'en razones concretas por las que estima que su oposición estaba fundada y necesitaba de una actuación judicial ' para la solución adecuada del problema concreto planteado - TS (1ª) 30-7-2008 (rec.- 616/02) -, y no - añadimos nosotros- cuando el pleito aparece basado en motivos formales e inconsistentes carentes de una auténtica justificación. '

3.- La aplicación de dicha doctrina al caso que nos ocupa nos conduce a la confirmación de la sentencia recurrida que confirmó a su vez la de instancia en tanto en cuanto en ningún momento se pudo sostener con visos de algún éxito la tesis de la aseguradora pretendiendo que el hecho causante se situara en una determinada época, de forma que toda su oposición al pago de la indemnización a su cargo sólo puede deberse a la conveniencia que deriva de retrasar el pago, alargando un proceso que no se debió ni siquiera iniciar. Ello es así, y la prueba máxima es que ni en la instancia ni en la suplicación prosperó una tesis que desde un principio estaba abocada al fracaso.Por ello, en este caso y en los que puedan plantearse con la misma finalidad no puede aceptarse el juego de la excepción contenida en la regla 8ª del art. 20 de la Ley del Contrato de Seguro por cuanto aceptarlo habrá de ser considerado contrario a sus previsiones.'

QUART.Com hem exposat més amunt, tampoc en el cas jutjat és possible exonerar a la asseguradora dels interessos generats des de la data del fet causant, que és la de la sentència que declara la incapacitat permanent total, ja que la norma col.lectiva era d'aplicació, d'acord amb la indemnització taxada, sense que s'hagi oposat en el litigi cap causa de oposició al pagament de la indemnització a la que el treballador tenia dret, al que s'ha obligat a plantejar un litigi per a la seva percepció, amb una oposició al pagament que apareix basada en motius formals i inconsistents. És més, tal com resulta de la sentència, ni tant sols a requeriment judicial en diligencies finals reiterades, s'ha aportat el contracte de l'asseguradora, mentre que l'empresa oposa la cobertura del risc derivada de la pòlissa, evidenciant una manca total de col.laboració en el procés. Per tant, és directament aplicable l' article 20 de la Llei de contractes d'assegurança 50/1980, modificada per Llei 30/95 , quan estableix la regla de què l'interés aplicable serà des de la data del fet causant, incrementat en un 50% i a partir dels dos anys des del mateix fet causant, generarà el 20%, sense que es pugui apreciar la excepció de la regla vuitena. En haver-ho interpretat en el sentit exposat la sentència de instancia, ha de ser íntegrament confirmada, amb imposició de les costes al recurrent i la pèrdua del dipòsit.

Vistos els preceptes legals i la jurisprudencia citada,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per MAPFRE FAMILIAR, S.A. contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 3 de Sabadell, en el procediment seguit a instancia de Damaso contra la citada part recurrent i l'empresa MEDITERRANEA DE ESTRUCTURAS Y PREFABRICADOS, S.L, per reclamació de quantitat, i confirmar íntegrament la sentència dictada.

Acordem la pèrdua del dipòsit i de la consignació per a recórrer, quantitats a les que es donarà la destinació legal, així com la condemna en costes que xifrem en 350 euros per a la impugnació del recurs de suplicació.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.