Última revisión
25/07/2006
Sentencia Social Nº 5673/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3632/2006 de 25 de Julio de 2006
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 10 min
Orden: Social
Fecha: 25 de Julio de 2006
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: ARAGO GASSIOT, MATILDE
Nº de sentencia: 5673/2006
Núm. Cendoj: 08019340012006108144
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2006:13505
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2005 - 0035761
fc
IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
Barcelona, 25 de juliol de 2006
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5673/2006
En el recurs de suplicació interposat per Rocío a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 1-2-06 dictada en el procediment núm. 855/2005 en el qual s'ha recorregut
contra la part Aqualva Trade, S.L., Ferrer Internacional, S.A. i -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
Antecedentes
Primer. En data 2-12-05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1-2-06 , que contenia la decisió següent:
"Que estimando parcialmente la demanda formulada por doña Rocío , debo declarar y declaro improcedente el despido articulado sobre la misma con efectos de 28-10-2005, condenando a la empresa Aqualva Trade S.L. a estar y pasar por tal declaración y a optar en el plazo de cinco días desde la notificación de la sentencia entre readmitir a la actora en el mismo puesto y condiciones de trabajo que regían antes de producirse el despido o a abonarle indemnización por despido en suma de 1.029,03 euros, entendiéndose que caso de no optar procederá la readmisión y en ambos casos a abonarle los salarios dejados de percibir desde la fecha del despido en los términos expresados en el fundamento de derecho cuarto de la presente resolución a razón de salario mensual de 914,69 euros y que al momento del citado de la presente resolución ascienden a suma de 243,92 euros.- Y que debo absolver y absuelvo libremente a la empresa Ferrer Internacional, S.A., y en todo caso al Fogasa y sin perjuicio de su ulterior y subsidiaria responsabilidad en los términos del artículo 33 del ET ".
Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
1º.- La actora doña Rocío , titular de D.N.I. nº NUM000 , suscribió, en el marco de convenio de programa de cooperación educativa universidad-empresa, contrato al amparo del REal Decreto 1845/1994 , promovido por la Universitat Politècnica de Catalunya, con la empresa Aqualva Trade, S.L., con efectos de 16-01-2002, para recibir formaicón teórico-práctica y prestar servicios en el marco del seguimiento técnico de proyectos de ejecución de obras, que tuvieron vigencia temporal comprendida de 19-07-2004 a 15-09-2004 y de 16-12-2004 a 11-02-2005.
2º.- Sin que conste continuidad en la prestación de servicios, actora y empresa suscribieron contrato temporal, eventual por circunstancias de la producción, con vigencia pactada de 14-03- 2005 a 13-06-2006, para que la actora prestase servicios como auxiliar administrativa, a tiempo parcial, durante 30 horas semanales.
3º.- El 28-10-2005 se participó a la actora, de forma verbal, que de futuro no debía comparecer a realizar la prestación de servicios.
4º.- Venía percibiendo salario mensual con inclusión de prorrata de extras de 914,69 euros, que es superior al señalado en la norma convencional para la auxiliar administrativa que presta servicios a tiempo parcial durante 30 horas semanales.
6º.- No ostenta ni ostentó cualidad de representante legal de los trabajadores en el año inmediatamente anterior a la fecha del despido y consta que desde el 7-11-05 viene prestando servicios para la empresa Bureau Veritas Español, S.A., percibiendo retribución de superior entidad que la acreditada en la demandada.
7º.- Formuló papeleta de conciliación ante organismo administrativo competente el 23-11-05, cuyo acto resultó celebrado sin avenencia 3l 12-12-05, y demanda reproduciendo la pretensión el 01-12- 05, que en turno de reparto correspondió a este Juzgado.
Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER.- Contra la sentència que estima en part la demanda i declara la improcedència de l'acomiadament, presenta recurs solament la part actora i al.lega, com a primer motiu, la revisió de fets provats en punts que es diran a continuació, que fonamenta en base a l' article 191-b) de la LPL , al.legant la valoració de la prova documental que s'examinarà.
Respecte a la revisió fàctica proposada, cal tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:
a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;
b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;
c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;
d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i
e) que les modificacions sol·licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.
SEGON.- Es proposa per la recurrent la revisió dels fets provats següents:
a) Segon, demanant que es substitueixi el que consta pel següent text: "La actora desde la formalización del primer contrato derivado del Convenio Universidad-Empresa, con la demandada el día 15 de julio de 2004, realizó una jornada laboral de 40 horas semanales, de lunes a viernes, desde las nueve de la mañana hasta las dos de la tarde, ambos inclusive y desde las cuatro hasta las siete de la tarde, ambos inclusive.- Durante la vigencia de los dos convenios Universidad- Empresa la actora no realizó ningún tipo de practica sinó las tareas propias de su categoria profesional.- La actora fue contratada debido a sus conocimientos como estudiante de Arquitectura Técnica y realizaba tareas consistentes en realizar presupuestos material de obra, seleccionar proveedores y otras tareas similares.- El motivo de la contratación de la actora fue debido al aumento de trabajo de la demandada como consecuencia de la adjudicación el día 28 de abril de 2004 de la construcción de un edificio de la empresa Ferrer Internacional SA sito en la Avenida Argüí núm. 50 de Sant Cugat del Vallés por un importe de .... "
Cita com a documents de referència els que obren als folis 75, 76, 77 i 78 de les actuacions, així com el 41 (informe de vida laboral) i el document 152.
Però no pot ser atesa la redacció interessada pel recurrent, ates que dels folis citats no és dedueix cap error evident del magistrat de instància i menys la redacció alternativa proposada, que suposa una valoració que transcendeix totalment del contingut de la documentació referida.
Per altra banda, tal com indica el demandat en l'escrit de impugnació, no s'evidencia cap altre error evident que la data de venciment del contracte de treball temporal, que consta en el document que cita, no obstant les modificacions han de ser proposades en via de recurs, i no de impugnació dels motius de l'adversa, per la qual cosa, tampoc pot ser ates aquest motiu de la contrapart.
b) El segon motiu de revisió proposat, es refereix al fet provat quart, que hauria de ser substituït per:
"La actora realizaba una jornada laboral de cuarenta horas semanales, ostentando la categoria de auxiliar administrativa de la construcción, teniendo a cobrar de acuerdo a lo establecido en el Convenio de la construcción de la provincia de Barcelona la cantidad de 1306,17 euros mensuales con prorrata de pagas extras..."
El recurrent admetent que no es dedueix això dels documents que obren en els folis 79 i 80 de les actuacions, pretén la revisió basada en la confessió en judici de l'administrador de la demandada, pretensió que ha de decaure, ja que com s'ha esposat abans no es pot revisar aquesta prova, ja que la facultat de valorar-la correspon únicament al jutjat de instància.
TERCER.- Com a tercer motiu del recurs per la via de l'apartat c) de l' art. 191 LPL , al·lega l'actor la infracció de normes substantives i doctrina legal, concretament els articles 217 de la LEC, 1.1. i 56 del ET, el Conveni Col·lectiu del Sector de la Construcció i Obres Públiques de la Província de Barcelona i demana que es valori l'antiguitat del demandat a l'empresa des de una data anterior a la que consta provada i en conseqüència, la indemnització global es fixi en una quantitat superior, aplicant la normativa convencional citada.
A banda de la repetició constatada dels folis 21 al 24, respecte dels 17 al 20, error que s'ha de considerar de transcripció, no valorable, l' al·legació del demandant no pot ser atesa, ja que el seu punt de suport es basa exclusivament amb la valoració del seu relat fàctic que no ha estat incorporat, i respecte a la càrrega de la prova, s'ha de tenir en compte que li corresponia a ell mateix la aportació d'elements que conduïssin a evidenciar l'antiguitat en la relació laboral i el salari que sol·licitava, ja que l'empresa demandada solament tenia la càrrega de provar els fets imputats en la carta d'acomiadament ( art. 105 de la LPL ), i els motius d'oposició a la demanda (fets extintius de l'acció).
QUART.- Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació total del recurs i la confirmació de la sentència de instància.
Atesos els preceptes legals citats,
Fallo
Que desestimem el recurs de suplicació interposat per la actora Rocío contra la sentència dictada pel jutjat social 11 dels de Barcelona en data 1 de febrer de 2006, recaiguda en les actuacions 855-05 , en virtut de demanda deduïda contra AQUALVA TRADE SL, FERRER INTERNACIONAL SA i el FOGASA en reclamació per acomiadament, i, en conseqüència, confirmem la sentència en tots els seus punts.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l' art. 219 de la Llei de Procediment Laboral
Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ. Avui, la magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

