Sentencia Social Nº 57/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 263/2007 de 09 de Enero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 9 de gener de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 57/2009

En el recurs de suplicació interposat per Begoña a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 27 de juny de 2007 dictada en el procediment núm. 263/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 13 d'abril de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de juny de 2007 , que contenia la decisió següent:

"DESESTIMO la demanda presentada por Doña Begoña contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE absolviendo al Instituto Nacional de la Seguridad Social de las peticiones deducidas en la demanda y confirmando la resolución administrativa recaída".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Doña Begoña , nacida el 9-04-1950, con DNI núm. NUM000 , afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 , siendo su actividad especialista metalúrgica, en situación de alta en el régimen general, inició un proceso de incapacidad temporal el 2-11-2005.

Segundo.- En fecha 17-11-2006 el INSS dictó resolución acordando que no procedía declarar a la actora en situación de incapacidad permanente, por no reunir dicho requisito. El ICAM apreció en su dictamen, emitido en fecha 30-10-2006 las siguientes lesiones: "Meniscectomía ambas rodillas. Gonalgias mecánicas con funcionamismo conservado".

Tercero.- Frente a dicha resolución la actora interpuso reclamación previa el 23-01-2007 que fue desestimada por resolución de 8-02-2007.

Cuarto.-. La base reguladora para la incapacidad permanente total es de 1.166,68 euros y sus efectos 30-10-2006 y para la parcial de 1.483,34 euros.

Quinto.- La actora padece "Cervicoartrosis moderada. Lumbartrosis leve-moderada. Gonartrosis bilateral moderada. Meniscectomía interna rodilla derecha en 2001 e izquierda en 2006. Artrosis leve en manos. Amputación punta de los dedos 3º y 4º de la mano izquierda. Trastorno distímico con somatizaciones de grado moderado".

Sexto.- La actora desarrolla su actividad laboral en horario continuo y la realiza en la sección de montajes, en una máquina remachadora de piezas eléctricas. Manipula piezas de diversa medida y peso, pero principalmente pequeñas piezas, debiendo permanecer durante su jornada en bipedestación.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent total o parcial derivada de malaltia comuna per les funcions habituals d'especialista metal lúrgica. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats i examinar la infracció de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral, el Text refós del qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- En el primer objecte del recurs postula la modificació del cinquè fet provat de la sentència, que es refereix a les lesions i seqüeles que pateix. Proposa un text alternatiu que digui que "La demandant pateix Cervicoartrosi moderada, Lumboartrosi moderada, Gonartrois bilateral acusada. Meniscectomía interna genoll dret el 2001 i esquerra el 2006. Artrosi avançada en mans i amb signes d'artrosi múltiple que impedeix la realització de treball de muntatge d'aparell. Amputació de la punta dels dits 3er i 4rt. De la mà esquerra. Trastorn distímic crònica que interfereix la vida laboral." Basa la modificació en la prova pericial mèdica de la part, en l'informe mèdic del traumatòleg, del radiòleg, del psiquiatra i del traumatòleg de l'Institut Català de la Salut, els quals transcriu.

Tal com cita la mateixa part recurrent, la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, que no s'aprecien en el present cas, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil , i la part recurrent no pot pretendre seleccionar y extreure dels diferents informes mèdics aquelles apreciacions que li interessen per a construir un quadre clínic residual adaptat ala seu criteri parcial i subjectiu.

En el cas present la modificació fàctica postulada es basa en documents que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. La valoració jurídica del conjunt de proves i elements de convicció, és facultat exclusiva de l'òrgan judicial al examinar la prova practicada. En conseqüència, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs que postula qui recorre és la denúncia de la infracció de la doctrina jurisprudencial que cita en relació amb l' article 137.4 i 3 de la Llei General de la Seguretat Social, el Text refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny en relació amb l'article núm. 8 de la Llei 24/1997 . Manté que s'ha de relacionar la duresa de les exigències professionals com a especialista metal lúrgica segons el professiograma aportat amb les lesions que acredita que impedeixen la bipedestacion durant tota la jornada laboral i bona habilitat manual. Conclou que les limitacions funcionals definitives la incapaciten de manera total, o subsidiàriament de manera parcial.

El pronunciament judicial ha d'observar la definició de la incapacitat permanent de l' article núm. 136.1 en relació amb els graus d'incapacitat de l'article núm.137, 4 i 3 de la Llei General de la Seguretat Social, conservats per la seva Disposició Transitòria quinta bis de la mateixa Llei . Aquestes normes exigeixen l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques psíquica, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre (SSTS. IV de 23 i 27 de febrer i 14 de juny per totes). Pel que fa referència als graus d'Incapacitat Permanent Parcial segons el número 3 de l'article 137 de la Llei General de la Seguretat Social , també es refereix a la professió habitual, per la qual cosa cal declarar els esmentats graus d'incapacitat quan les lesions o seqüeles impedeixin -en el cas de la Incapacitat Total- o redueixin -en el supòsit de la Parcial- el desenvolupament de les tasques pròpies de l'activitat habitual amb la professionalitat, dedicació i constància que la relació laboral exigeix.

En el cas present cas la relació fàctica no ha sigut modificada, i la Sala te present les exigències de bipedestació i manualitat de la professió d'especialista metal lúrgica. Les lesions objectivades en la sentència sobre la intensitat de les seqüeles actuals no s'ha modificat. Considerem que no tenen la entitat i intensitat que acrediti el reconeixement d'una incapacitat permanent, ja que el quadre artròssic és moderat i lleu a les mans, i el quadre psíquic també és moderat. Entenem que no te limitacions de manipulació i la seva professió no requereix bimanualitat fina i precisa. El trastorn psíquic és moderat com hem dit sense que consti que tingui un seguiment en centre de salut mental i per especialista.

El conjunt de lesions, si be són cròniques, ara per ara no són funcionalment limitatives, sense perjudici de ser objecte d'observació i control mèdic i dels brots puntuals artròssics o psíquics que es puguin produir.

Per tant el quadre mèdic objectivat no és determinant de la incapacitat permanent ni total ni parcial.En conseqüència aquesta Sala considera que s'ha de desestimar també aquest motiu de recurs i confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació plantejat per la Sra. Begoña contra la Sentència de 27 de juny de 2007 dictada pel Jutjat Social núm 19 de Barcelona en el procediment núm. 263/2007 i seguit a instància de Begoña CONTRA l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.