Sentencia Social Nº 5704/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3128/2007 de 08 de Julio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 8 de juliol de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5704/2008

En el recurs de suplicació interposat per Valentín a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 20 de desembre de 2006 dictada en el procediment núm. 511/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto

Antecedentes

Primer. En data 20 de juliol de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de desembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMO las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Valentín contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre Incapacidad Permanente, y en consecuencia ABSUELVO a la entidad demandada de las pretensiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Valentín tiene como número de afiliación a la Seguridad Social el NUM000 .

SEGUNDO.- Por resolución del INSS de fecha 13/04/06 se declaró a Valentín en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual de conductor de camión, apreciando las siguientes patologías: cardiopatía isquémica, angor de esfuerzo, disnea, lumbatrosis avanzada, severa afectación radicular L5D.

TERCERO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada.

CUARTO.- Valentín acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1.829,71 euros, siendo los efectos desde el día 03/03/06.

QUINTO.- Valentín padece las lesiones reconocidas por la UVAMI, siendo la cardiopatía isquémica actualmente encuadrable en la Clase Funcional II de la NYHA.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- El demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que el va declarar en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs de la recurrent demandant és la revisió dels fets declarats provats de la sentència, i també examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191 d) i c) de la Llei de Procediment Laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril , que també és l'objecte únic del recurs de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

Segon.- En el primer objecte de recurs postula la revisió del fet provat cinquè de la sentència que refereix les malalties apreciades judicialment, i proposa el text alternatiu que digui que pateix: "Cardiopatia isquèmica amb implantació de 3 stents a l'artèria circumflexa, angor d'esforç, dísnea, hipertensió arterial, lumboartrosi avançada amb limitació funcional, radiculopatia L4- L5 i S1 dreta i L5 esquerra de carácter crònic amb degeneració axonal, afectació severa radicular L5 dreta, síndrome depresiva." Basa la modificació en els documents que cita.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 . També la doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En el cas present l'esmena al cinquè fet provat que postula la part, es basa en certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. No considerem que en aquesta valoració s'hagi produït un error de fet clar del jutge que motiva de forma completa la relació fàctica que fa constar.

Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer.- En el segon objecte del recurs denuncia per infracció en l'aplicació de l' article núm. 137 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny per la seva no aplicació de l'apartat cinquè de la norma citada. Argumenta que las lesions que pateix l'impossibiliten de forma absoluta per tot tipus d'activitat laboral amb el mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, o que exigeixi dedicació, diligència i atenció, doncs el mateix informe de l'INSS. assenyala que es troba limitat per a tasques que comportin esforços moderats.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part recurrent per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut modificat, reflecteix un conjunt de patiments importants amb incidència física, si be la patologia cardíaca no presenta disnea a petits esforços o en repòs, de manera que pot portar a cap feines sedentàries o lleugeres que no requereixin esforços intensos o mitjans. La patologia artròssica important amb radiculopatia no impossibilitat de forma permanent fer feines lleugeres, sedentàries o d'alternància postural. Entenem doncs que el conjunt del quadre patològic no reduex de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme l'activitat lucrativa per compte pròpia o per compta d'altra amb rendiment acceptable en aquest tipus de tasques. Concloem que en el cas present no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el recorrent en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se desestimar aquest motiu del seu recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar com ho fem el recurs de suplicació plantejat pel Don. Valentín contra la Sentencia de 20 de desembre de 2006 dictada pel Jutjat Social núm. 31 de Barcelona, en el procediment núm. 511 de 2006 seguit a instància de l' esmentat recurrent contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.