Sentencia Social Nº 5717/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4515/2007 de 08 de Julio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 8 de juliol de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5717/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 30 de novembre de 2006 dictada en el procediment núm. 170/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 8 de març de 2006, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de novembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que, estimando la Demanda interpuesta por Emilia , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro a la actora en situación de Incapacidad Permanente Absoluta para todo trabajo, derivada de Enfermedad Común, con derecho a una Pensión mensual de 714,83 Euros, más mejoras y revalorizaciones legales, con efectos desde el día 5 de Octubre de 2.005, condenando a la parte demandada a abonársela.".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Emilia , con fecha de nacimiento de 17 de Mayo de 1.945, está afiliada a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General.

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de PEÓN MONTADOR DE PIEZAS DE COCHE.

TERCERO.- La Base Reguladora de la prestación es de 714,83 Euros mensuales.

CUARTO.- Ha prestado servicios con Contrato de Trabajo a Tiempo Parcial.

QUINTO.- Inició un proceso de Incapacidad Temporal el día 20 de Diciembre de 2.004.

SEXTO.- Acredita el período mínimo de cotización exigible para tener derecho a la prestación.

SÉPTIMO.- Según el dictamen emitido por la Unidad de Valoración Médica de Incapacidades, a día 5 de Octubre de 2.005, presenta las lesiones siguientes:

ASMA BRONQUIAL INTRÍNSECA CON ESPIROMETRÍA NORMAL (VEMS: 88 %). SÍNDROME ANSIOSO DEPRESIVO. OSTEOPOROSIS. POLIPOSIS COLÓNICA FAMILIAR CONTROLADA.

OCTAVO.- Por Resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social, de 27 de Octubre de 2.005, se resolvió:

1.Que no procede declarar a Emilia en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común, y denegar el derecho a prestaciones económicas porque no reúne el requisito de incapacidad permanente.

NOVENO.- Frente a la Resolución mencionada, la actora interpuso Reclamación Previa a 15 de Diciembre de 2.005, por considerar que está afectada de una incapacidad permanente en el grado de absoluta, derivada de enfermedad común.

DÉCIMO.- La Reclamación Previa se desestimó a 30 de Diciembre de 2.005.

UNDÉCIMO.- La actora presenta las lesiones siguientes:

TRASTORNO DEPRESIVO MAYOR RECURRENTE GRAVE.

ESCOLIOSIS DORSOLUMBAR.

OSTEOPOROSIS.

POLIPOSIS COLÓNICA.

HERNIA DE HIATO.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la petició principal de la demanda interposada pel treballador en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, o, subsidiàriament, Total, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte: a) Revisar els fets provats en la sentencia i b) examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- Com a primer motiu del recurs, correctament emparat en la lletra b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant sol.licita la modificació de fet provat onzè de la sentència, en el sentit de que es suprimeixi la primera lesió i que es substitueixi per "trastorno distímico en grado moderado". Basa aquesta sol.licitud en els documents que es troben als folis 31 a 34, 50 i 68 a 70 de les actuacions.

Aquesta petició s'ha de desestimar perquè es fonamenta en els diversos informes mèdics que consten a les actuacions, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació del jutge d'instància i com reiteradament ha assenyalat la Sala, en aplicació d'una jurisprudència constant (Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97.2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

TERCER.- En el segon motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè ni les patologies considerades individualment ni el conjunt d'aquestes li impedeixen la realització d'activitats compatibles amb les seves facultats residuals.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat l'esmentat fet onzè, les lesiones reconegudes a l'actora és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia. Cal assenyalar que l'actora, apart de les lesions òssies, com és l'escoliosi dorsolumbar i l'osteoporosis, també pateix una poliposis de colon i el que és més greu, un trastorn depressiu major recurrent que està filiat com a greu. Aquesta última és la patologia més important i que porta al jutge d'instància a qualificar-la com incapacitant, tenint en compte la valoració dels informes mèdics que va aportar del Centre de Salut Públic de Martorell, raonament que la Sala comparteix.

En aquest sentit cal recordar la doctrina del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987-, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 28 de Barcelona, en data 30 de novembre de 2.006, que va recaure en les Actuacions 170/2006 , en virtut de demanda presentada per Doña. Emilia , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.