Sentencia SOCIAL Nº 5724/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4045/2018 de 05 de Noviembre de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2016 - 8046090

EL

Recurs de Suplicació: 4045/2018

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 5 de novembre de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5724/2018

En el recurs de suplicació interposat per Florentino i INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 22 de març de 2018, dictada en el procediment núm. 1016/2016, ha actuat com a ponent l'Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 16 de desembre de 2016, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de març de 2018, que contenia la decisió següent:

'Estimando parcialmente las pretensionesde la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por D. Florentino contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), sobre Incapacidad Permanente, debo declarar y declaro que el demandante se encuentra en situación de incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común, con derecho a la percepción de una prestación del 55% de la base reguladora de 493,03 euros, más sus revalorizaciones y mejoras legales, y efectos desde el 21 de septiembre de 2016, con revocación de la resolución impugnada, condenando al INSS a estar y pasar por la anterior declaración y al abono de la referida prestación'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1.-El demandante, D. Florentino, nacido el día NUM000 de 1965, con DNI nº NUM001, se encuentra afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM002, y en situación asimilada al alta en el Régimen General de la Seguridad Social (RGSS)

(hecho no controvertido).

2.-La profesión habitual del demandante es la de vigilante de seguridad (hecho no

controvertido).

3.-El demandante solicitó la prestación el día 25 de julio de 2016 (folio nº 56).

Tramitado el correspondiente expediente administrativo, fue reconocido médicamente, emitiéndose dictamen por los servicios de valoración médica del Departament de Salut de la Generalitart de Catalunya en fecha 21 de septiembre de 2016 con el siguiente resultado: ' trastorn depressiu major episodi únic moderat (recentment canvi de medicació); cervicoartrosi moderada; funcionalitat conservada; sobrecàrrega ponderal; HTA; diabetis mellitus 2' (folio nº 79).

La Dirección Provincial del INSS dictó resolución con fecha 11 de octubre de 2016 por la que se declaraba al actor no afecto de incapacidad permanente en ninguno de sus grados, derivada de enfermedad común (folio nº 77).

Contra dicha resolución fue presentada reclamación previa, siendo desestimada el

día 30 de noviembre de 2016 (folios nº 107 y 108).

4.-El demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 493,03 euros mensuales y efectos desde el 21 de septiembre de 2016.

5.-El demandante las siguientes dolencias:

Cervicoartrosis moderada.

Obesidad.

Hipertensión arterial.

Diabetes Mellitus tipo 2.

Trastorno depresivo mayor, que precisó ingreso entre el 8 de noviembre de 2017 y el 28 de febrero de 2018, con dificultades de interrelación social y dificultad para contención de la conducta.'

Tercer.Contra aquesta sentència ambdues parts van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat i la part actora va impugnar el recurs de l'INSS. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda en part i declara a la demandant en situació d'incapacitat permanent en grau de total, per a la seva professió habitual, derivada de malaltia comuna, presenten sengles recursos de suplicació, l'INSS i el beneficiari de la prestació.

SEGON. El recurs del demandant interessa, en el primer motiu, la revisió dels fets provats, per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, amb la pretensió de modificació del fet provat cinc, del qual proposa un relat alternatiu, consistent en introduir en el relat de malalties que pateix, que també està afectat de cervicàlgia irradiada a EESS (folis 20 i 21), i, respecte a la malaltia psíquica, que presenta també clinofília, anhedonia, astènia i desitjos de mort, derivat a SRC (folis 23-24 i 115 a 120).

Per altra banda, el primer motiu del recurs de l'INSS, també interessa la modificació dels fets provats, en el sentit de definir la malaltia psíquica que pateix l'actor com 'trastorno adaptativo ansioso-depresivo', i com a document de referència cita els que consta als folis 115-116 de les actuacions (informe H. M. De Déu de la Mercè).

Ja que les malalties que consten en els folis que citen les parts, estan bàsicament relatades en el fet cinquè, que ha dedueix el magistrat de instància de la valoració conjunta dels informes mèdics aportats, no pot prosperar cap de les modificacions proposades. Així, la cervicàlgia irradiada no es un diagnòstic unànime de tots els informes pericials, com tampoc ho és la descripció de la patologia psíquica, al nivell que proposa l'actor, ni la demandada, ja que els ingressos psiquiàtrics que es fan constar tenen com a referència documents d'informes hospitalaris, dels que no es dedueix que la patologia de l'actor sigui un trastorn adaptatiu, que no requereix aquesta actuació mèdica. Per tant, no es dedueixen dels folis que citen les parts un error del jutjador, que es basi en la valoració d'una prova documental o pericial, requisit que exigeix l' art. 193 b) de la LRJS per donar lloc a la modificació fàctica de la sentència recorreguda. El primer motiu del recurs de les dues parts es rebutja.

TERCER. Els dos recursos, de la part actora i de la demandada, es plantegen pel mateix motiu de censura jurídica, amb divergent interpretació, per la via de l' art. 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social. Mentre el demandant raona que la descripció de les malalties que afecten al demandant ha de donar lloc a declarar la incapacitat permanent absoluta, a causa de la patologia psíquica que pateix, que dificulta la interrelació social i la contenció de la conducta, al lega el recurs de l'INSS que les patologies acreditades no estan definitivament instaurades, sinó que són susceptibles de tractament mèdic i que no s'acredita en l'actualitat un grau incapacitant per a la seva professió.

Les dues parts citen com a infringits els articles 194 i següents del Reial Decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, que prova el TRLGSS, en relació a l'art 193 segons la DT 26 de la mateixa norma, i l'INSS es refereix especialment a l'art. 193, quan es diu que les malalties apreciables per a la incapacitat permanent, hauran de ser previsiblement definitives, que disminueixin o anul lin la capacitat laboral de la persona afectada.

QUART. Com hem vist, els motius de censura jurídica, que proposen correctament els dos recursos, per la via de l'apartat c) de l' article 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social, coincideixen en denunciar la infracció de l' article 193 i següent de la Llei general de la Seguretat Social, RDL 8/2015, i demanen la revocació del grau de total que ha estat declarat, amb les conseqüències divergents exposades; l'actor per instar el grau d'absoluta, mentre que l'INSS sosté que no pateix cap malaltia que sigui susceptible de donar lloc a la incapacitat permanent.

L' article 193 i seg. del RD Legislatiu 8/2015, que aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, disposen, respecte a la incapacitat permanent contributiva:

'1. La incapacidad permanente contributiva es la situación del trabajador que, después de haber estado sometido al tratamiento prescrito, presenta reducciones anatómicas o funcionales graves, susceptibles de determinación objetiva y previsiblemente definitivas, que disminuyan o anulen su capacidad laboral. No obstará a tal calificación la posibilidad de recuperación de la capacidad laboral del incapacitado, si dicha posibilidad se estima médicamente como incierta o a largo plazo.

Las reducciones anatómicas o funcionales existentes en la fecha de la afiliación del interesado en la Seguridad Social no impedirán la calificación de la situación de incapacidad permanente, cuando se trate de personas con discapacidad y con posterioridad a la afiliación tales reducciones se hayan agravado, provocando por sí mismas o por concurrencia con nuevas lesiones o patologías una disminución o anulación de la capacidad laboral que tenía el interesado en el momento de su afiliación.

2. La incapacidad permanente habrá de derivarse de la situación de incapacidad temporal, salvo que afecte a quienes carezcan de protección en cuanto a dicha incapacidad temporal, bien por encontrarse en una situación asimilada a la de alta, de conformidad con lo previsto en el artículo 166, que no la comprenda, bien en los supuestos de asimilación a trabajadores por cuenta ajena, en los que se dé la misma circunstancia, de acuerdo con lo previsto en el artículo 155.2, bien en los casos de acceso a la incapacidad permanente desde la situación de no alta, a tenor de lo previsto en el artículo 195.4.

Artículo 194. Grados de incapacidad permanente.

1. La incapacidad permanente, cualquiera que sea su causa determinante, se clasificará, en función del porcentaje de reducción de la capacidad de trabajo del interesado, valorado de acuerdo con la lista de enfermedades que se apruebe reglamentariamente en los siguientes grados:

a) Incapacidad permanente parcial.

b) Incapacidad permanente total.

c) Incapacidad permanente absoluta.

d) Gran invalidez.

2. La calificación de la incapacidad permanente en sus distintos grados se determinará en función del porcentaje de reducción de la capacidad de trabajo que reglamentariamente se establezca.

A efectos de la determinación del grado de la incapacidad, se tendrá en cuenta la incidencia de la reducción de la capacidad de trabajo en el desarrollo de la profesión que ejercía el interesado o del grupo profesional, en que aquella estaba encuadrada, antes de producirse el hecho causante de la incapacidad permanente.

3. La lista de enfermedades, la valoración de las mismas, a efectos de la reducción de la capacidad de trabajo, y la determinación de los distintos grados de incapacidad, así como el régimen de incompatibilidades de los mismos, serán objeto de desarrollo reglamentario por el Gobierno, previo informe del Consejo General del Instituto Nacional de la Seguridad Social .'

A manca de nou desenvolupament reglamentari, hem d'aplicar la jurisprudència, que respecte dels graus de incapacitat, ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles que concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament, no comportin cap grau d'incapacitat, sí que es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991, l'art. 137 - en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari, amb el que disposa l'art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969 -, s'ha de considerar referida a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament - entre d'altres, les SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 - el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990 - en que ' la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'.

CINQUÈ. Doncs bé, en el present cas l'actor, de professió habitual vigilant de seguretat, s'ha declarat que pateix una cervicoartrosi moderada, obesitat, HTA, Diabetis melliuts 2, i trastorn depressiu major que va requerir dos ingressos (8-11-2017 i 28-02-2018) amb dificultats d'interrelació social i dificultat per a la contenció de la conducta. Tal com ha valorat el magistrat del Jutjat Social, la patologia psíquica és de suficient entitat com per entendre que ara per ara, el demandant és tributari d'una incapacitat permanent per a la seva professió de vigilant de seguretat, ja que l'exercici de la seva professió amb les limitacions descrites podrien suposar un risc greu per a la seva persona o terceres. Tot això sense perjudici de què, en cas de guariment de la patologia psíquica descrita, es pugui revisar per millora la situació.

Tanmateix, no entenem que sigui sostenible l'argument del recurrent de què no pot realitzar les tasques de qualsevol altra professió u ofici, doncs si que li resta capacitat per a determinades funcions que no precisin d'atenció al públic o un important grau de concentració.

Per altra banda, no atesa la modificació de l'INSS, tampoc pot prosperar l'argument de l'Entitat Gestora, que contra l'argument de la possibilitat de tractament que al lega l'INSS, l' art. 193 de la LGSS, 8/2015, aplicable al cas, indica que no obstarà a la qualificació de incapacitat permanent la possibilitat de recuperació de la capacitat de d'invàlid, si aquesta possibilitat s'estima mèdicament com incerta o a llarg termini, com és el cas. D'acord amb aquesta norma, en cas de malaltia incapacitant, sotmesa a tractament mèdic s'ha de tenir present la seva eficiència i la valoració mèdica de la capacitat de guariment, cosa que en aquest cas no consta.

Aquesta conclusió ha de comportar, en conseqüència, la desestimació dels dos recursos i la confirmació íntegra de la sentència del jutjat social.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Desestimar els sengles recursos de suplicació presentats per Florentino I per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, contra la sentència de data 22 de març de 2018, dictada pel Jutjat Social 26 dels de Barcelona, en el procediment seguit amb el número 1016-2016, a instància del citat recurrent, per incapacitat permanent derivada de malaltia comuna, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.