Sentencia Social Nº 573/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4046/2006 de 23 de Enero de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LMA. SRA. ÁNGELES VIVAS LARRUY

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 23 de gener de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 573/2007

En el recurs de suplicació interposat per Juan Pedro a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 2 de febrer de 2006 dictada en el procediment núm. 711/2005 en el qual s'ha

recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i Compañía Logística Acotral, S.A., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 10.10.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de febrer de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que debo desestimar y desestimo totalmente la demanda formulada por don Juan Pedro contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y la empresa COMPAÑIA LOGÍSTICA ACOTRAL S.A., que pretendía declaración de que se halla en situación de incapacidad permanente en el grado de absoluta para todo tipo de trabajo o subsidiariamente total para su trabajo habitual, por no encontrarse en situación de alta o de asimilación al alta, ni acreditar situación de incapacidad absoluta, absolviendo libremente a los demandados y sin efectuar pronunciamiento sobre potencial grado de incapacidad permanente total o sobre la base reguladora de la incapacidad."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º - La parte actora don Juan Pedro , nacido el 01/05/1958, titular de D.N.I. nº NUM000 , afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM001 , de última profesión habitual conductor por cuenta ajena, acredita cotizaciones durante 5.532 días al Régimen General y durante 2.678 días al Régimen Especial de Trabajadores Autónomos.

Percibió prestación contributiva por desempleo en el periodo 06/09/2002 a 05/01/2003 y tras su baja en el demanda de empleo con efectos de 10/04/2003 no se inscribió de nuevo como demandante de empleo sino hasta el 02/03/2005.

Prestó servicios para la empresa demandada COMPAÑÍA LOGÍSTICA ACOTRAL S.A. desde el 08/04/2002 al 11/06/2002 en que declaró extinta la relación laboral que ligaba a las partes auto del Juzgado de lo Social nº 22 de Barcelona, que declaró improcedente el despido de que aquel fue objeto y que fijó salario parámetro para el cálculo de las indemnizaciones legales de 1.441,43 euros, superior al documentado formalmente, de acuerdo al cual la empresa había efectuado las cotizaciones.

Con base en el título judicial la Inspección de Trabajo levantó actas de liquidación de cuotas correspondientes al periodo 01/2002 a 04/2002, ambos incluidos, que la empresa no consta haya ingresado.

2º.- Solicitó prestación periódica el 01/04/2005, e incoado expediente de incapacidad permanente, emitió dictamen el CRAM, el 18/04/2005, que recogía como dolencias: "Infarto agudo de miocardio en agosto de 2004. Enfermedad de un vaso con implantación de stent. Como complicación del infarto agudo de miocardio shock cardiogénico que requirió intervención quirúrgica urgente. En ecocardiograma de octubre de 2004: cardiopatía isquémica con afectación contráctil posteroinferolateral y función sistólica globalmente deprimida y fuerza de eyección del 42%" y resolvió la Dirección Provincial del l.N.S.S. en Barcelona el 03/05/2005, declarando que no se encontraba afecto de incapacidad permanente en grado alguno, por no reunir el requisito de la incapacidad permanente por no encontrarse en situación de alta o de asimilación al alta.

3º.- Consta el agotamiento de la vía administrativa previa, mediante desestimación de reclamación previa por resolución expresa, en la que se reiteraba que el actor no se encontraba en situación de alta o de asimilación al alta.

4º.- Padece: Infarto agudo de miocardio en agosto de 2004. Enfermedad de un vaso con implantación de stent. Como complicación del infarto agudo de miocardio shock cardiogénico que requirió intervención quirúrgica urgente. En ecocardiograma de octubre de 2004: cardiopatía isquémica con afectación contráctil posteroinferolateral y función sistólica global moderadamente deprimida y fuerza de eyección del 42%.

5º.- Es conteste en las partes que acredita el actor base reguladora de la prestación que postula de 699,58 euros -computando cotizaciones acreditadas en el periodo 04/1997 a 03/2005- y que esta ascendería 730,79 euros computando además las diferencias de cotización omitidas por la empresa y que dieron lugar al levantamiento de las actas de infracción, y con efectos económicos de 01/04/2005.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Es desprèn de les presents actuacions que l'actor veié denegada la declaració d'incapacitat permanent per no trobar-se d'alta. Es pot comprovar del relat fàctic -essent aquest un fet pacífic- que arran l'extinció del seu darrer contracte finalitzà la prestació de desocupació en data 05.01.2003, essent baixa a l'oficina pública d'ocupació el 10.04.2003. No consta inscrit de nou fins al 02.03.2005, sol licitant la incapacitat permanent el 01.04.2005. Interposà demanda contra la denegació de la prestació que aquí es discuteix en considerar, entre d'altres aspectes discutits - com ara, la contingència causant i la base reguladora, que no són objecte del present recurs-, que: a) es trobava en situació assimilada a l'alta, atès que per la seva situació d'enolisme se li ha d'aplicar el criteri jurisprudencial flexibilitzador al respecte; b) que, en tot cas, tot i la situació de no alta estava en situació d'incapacitat permanent absoluta i c) que, subsidiàriament, des de la situació assimilada a l'alta referida, les seves patologies són susceptibles de ser considerades com una incapacitat permanent total. El magistrat d'instància ha desestimat la demanda en entendre que la cardiopatia de la què es tributari no impedeix un perfecte coneixement de la situació, a més de debutar amb posterioritat a la seva baixa com demandant d'ocupació. I, en aquest marc, es considera que la situació patològica del demandant no pot ser considerada com una IPA, única possibilitat d'accedir en l'actual marc legal a la prestació discutida.

S'alça el demandant en suplicació en una lògica quasi bé idèntica a la de la demanda, com analitzarem tot seguit.

SEGON. Postula el demandant com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l'art. 191 LPL , la revisió de fets provats de la sentència, sol licitant-se el canvi en el redactat de l'ordinal quart, per tal de que s'inclogui en l'actual redactat el següent afegitó: "enolismo y depresión mayor que le ha ocasionado pérdida de la voluntad de sus ideas. Cardiopatía isquémica con afección contráctil posteroínfero-lateral y función sistólica global deprimida"; la dita pretensió s'empara en allò que consta 24, 25, 35, 39, 40, 44, 49 a 52 59, 60 72 a 75, i 137 a 139 en els folis de les presents actuacions.

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la desestimació d'aquest motiu. Cal observar, en aquest sentit, que és aquest en definitiva, l'element central del recurs, pels motius que tot seguit analitzarem, de tal manera que la Sala es veu obligada en aquest punt a fer una sèrie de consideracions de fons en relació a aquesta qüestió.En efecte, resta fora de dubtes raonables que el demandant patia d'enolisme, cosa que -com s'indica en el recurs- determinà sancions disciplinàries (no així el seu acomiadament, essent aquest un aspecte accessori). És obvi, però, que no estem aquí analitzant aquestes mesures sancionadores o l'extinció del contracte de treball, sinó si el demandant es trobava al llarg del període en què romangué sense inscripció a l'oficina pública d'ocupació en condicions de prendre decisions. Doncs bé, escau observar que cap dels documents que es citen fan esment a l'existència d'una situació personal de tal mena que el previ enolisme afectés la seva voluntat. El fet de que no es sol licités el pagament de les prestacions familiars no pot ser considerat ni tant sols com a indici. Sense que se'ns hagin aportat cap altre element probatori que posi en evidència la situació descrita, essent evident que corresponia a l'actor la càrrega de la prova en aquest punt ex art. 217 LEC . L'únic document al què es fa esment a la dita situació és la pericial mèdica aportada. Hem de destacar, però, que no consta cal altre informe o prova en el dit sentit, pel que -a judici de la Sala- no es pot compartir la teoria de que la situació d'enolisme del demandant anul là totalment la seva capacitat de decisió si es té present que cap dels informes mèdics relatius al tractament de l'IAM i la cardiopatia fan esment ni tant sols a l'enolisme. Per bé que seria comprensible que des de que debutà l'afectació cardíaca a l'agost del 2004 el demandant fes cas omís de les seves obligacions d'inscripció a l'oficina d'ocupació, no pot la Sala ometre que no consta inscripció al llarg de més d'un any anterior a l'infart, sense que se'ns hagin aportat, com s'ha dit, elements fàctics que palesin una alienació de la voluntat que justifiqués la inexistència d'una conducta de separació del mercat de treball i/o la pervivència en aquest interí d'una situació d'enolisme que arribés a afectar psíquicament al demandant en els termes que se'ns proposa en el recurs.

TERCER.- A través del segon dels motius del recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei foral es denúncia pel recorrent la infracció de l'art. 137 LGSS , en considerar que el grau d'incapacitat del demandant és el d'absoluta.

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991, 29.01.1991 , etc.- que "para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente". I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint des d'antuvi -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990 , etc.- que "la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables"

Aplicant aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, el recurs ha de ser desestimat. En efecte, inalterat el relat fàctic, és clar que les lesions acreditades no incapaciten al demandant per a realitzar feines sedentàries o en les que l'esforç físic sigui irrellevant, el que ha de comportar la desestimació de la petició principal. Volem recordar, en aquest sentit que la doctrina del Tribunal Suprem ( SSTS 11.03.1985, 12.06.1985, 27.02.1986, 09.06.1986, 08.06.1987, 30.03.1989 , etc.) en matèria de malalties cardíaques determina que, llevat supòsits extrems ( SSTS 04.04.1986 i 20.05.1986 ) que no consta que concorrin en la present litis, les mateixes no són constitutives d'incapacitat permanent en grau com el postulat -si bé sí ho són respecte treballs que requereixin esforç físic-, fins i tot en casos d'infart de miocardi agut de cara diafragmàtica i cardiopatia isquèmica, doncs no anul len per complert la capacitat laboral impossibilitat la realització de tot tipus de feina, atès que sí es poden dur a terme tasques de caràcter senzill, sedentari o lleuger que no exigeixin grans esforços físics. No ens trobem, com s'ha dit, davant d'una cardiopatia que impossibiliti la realització de tota mena de feina, com es desprèn diàfanament dels fets provats. i, d'altra banda, és obvi que l'afectació psicològica, a banda de reactiva, no reuneix ara com ara les notes de gravetat, pervivència i refractarietat al tractament, el que ha de determinar la desestimació d'aquest motiu.

La dita desestimació ha de comportar deixar imprejutjat el següent motiu del recurs, de caràcter subsidiari, atès que allò que s'hi postula és la declaració d'incapacitat permanent total per la via de la denuncia de l' art. 137 LGSS . És clar, en aquest sentit, que no es pot accedir a la prestació en la qualificació referida ex art. 138.3 LGSS , pel que ha d'aplicar-se aquí la coneguda doctrina unificada que impossibilita la qualificació de grau si no es té dret a la prestació.

QUART.- Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament les limitacions funcionals de l'actor, tant en relació amb qualsevol tipus de feina com respecte la seva professió habitual i la seva situació de no alta, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Juan Pedro contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 11 de Barcelona en data 2 de febrer de 2006, recaiguda en les actuacions 711/2005 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i COMPAÑA LOGÍSTICA ACOTRAL, SA en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.