Sentencia Social Nº 5745/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3759/2006 de 03 de Septiembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 3 de setembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5745/2007

En el recurs de suplicació interposat per Roberto a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 14 de febrer de 2006 dictada en el procediment núm. 641/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Antecedentes

Primer. En data 13 de setembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de febrer de 2006, que contenia la decisió següent:

"Refusar la demanda interposada per Roberto contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, per tant, declaro absolt el demanant de les pretensions aquí reclamades."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer.- El demandant Roberto , nascut el dia 7/5/1943 i afiliat a la Seguretat Social amb el no NUM000 , prestava serveis com a cap de vendes per compte d'altri.

Segon.- En situació d'incapacitat permanent Total per sentencia de 7/4/2003, i a sol.licitud de l'interessat instada el dia 8/4/2005 es va iniciar expedient per la revisió d'lncapacitat Permanent, en el que es va emetre el 18/5/2005 informe la Comissió d'Avaluació d'lncapacitats, i l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 19/5/2005, en la que no reconeix al demandant el superior grau d'lncapacitat Permanent que pretenia, derivada de malaltia i comuna, i com a conseqüència del següent quadre clínic:

"Espondioartrosis cervico-lumbar moderada. Artroplastía total cadera izda. en dic-02. Algias y limitación funcional residual. Tr. depresivo mayor en tto.

Tercer.- Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia, que fou desestimada per nova resolució de 19/5/2005.

Quart. - Les lesions que afecten al demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents ¡ presumiblement definitives, son les descrites a la Resolució Administrativa i esmentades en l'anterior apartat segon, afegint-hi gonartrosi bilateral moderada.

Cinquè.- La base reguladora de la prestació demandada, es la de 2.075,28 euros mensuals, i els efectes econòmics des de 19/5/2005.

Sisè.- Les lesions que en el seu dia varen donar Iloc al reconeixement del grau d'incapacitat que te ara reconegut, eren:

"Coxartrosis izq. severa pendiente de protesis. Hipertensión arterial. Cardiopatía hipertensiva. Hemibloqueo Izq. Anterior. Sd de apnea del sueño severo. Trastorno depresivo mayor moderado"

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per part del demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 , b) i c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- El demandant proposa la modificació del fet provat quart, que es refereix a les lesions que pateix, per a què segons els text alternatiu digui: Les lesions que afecten el demandant, amb caràcter de cròniques o amb la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son: Trastorn depressiu major crònic sever, espondiloartrosi generalitzada, coxartrosi esquerra severa amb pròtesi i artrosi de maluc dret,artrosi de genolls, broncopatia crònica." Basa l'addició en els informes mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté de forma pacífica i constant que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000.

En el cas present la modificació del fet provat quart que postula la part es basa en documents que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. En aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que el conjunt de patologies i limitacions severes i importants algunes agreujades i aparegudes de nou com la gonartrosi bilateral demostren que no pot fer cap feina sedentària o lleugera, i que concorren les condicions exigides per a què se li reconegui una incapacitat permanent absoluta que postula.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la calificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de tentabilitat i rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el quart fet declarat provat de la relació fàctica no modificat en relació amb el fet provat segon i el fet provat sisè, reflecteix un conjunt de patimens importants però no amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o propia, ja què presenta espondiloartrosi cervico-lumbar moderada artroplàstia total del maluc esquerre el desembre de 2002, àlgies i limitació funcional residual i gonartrosi bilateral moderada, juntament amb trastorn depressiu major en tractament, que permeten activitats de tipus sedentari i canvi postural, atesa l'entitat moderada del quadre artròsic i del quadre psíquic en tractament sense que consti el grau de limitació funcional residual ni de les àlgies. Aquest quadre patològic no comporta en el seu conjunt un agreujament del quadre anterior encara que hagi aparegut l'artoris de genolls o es mantingui el tratorn derpessiu major, atès que la coxartrosi severa que patia ha sigut tractada amb prótesi que han millorat el quadre malgrat les àlgies i la limitació funcional residual la intensitat de la qual no es constata.

Per tant he de desestimar el recurs i i confirmar la sentència de la instància, perquè entenem que no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, en relació amb l'article núm. 143 de la mateixa norma.

Atesos els fonaments de pret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Roberto contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona de 14 de febrer de 2006, dictada en el procediment núm. 641/2005 , seguit a instància de l'esmentat recurrent contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, i que confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.