Sentencia SOCIAL Nº 5753/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2872/2019 de 28 de Noviembre de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG :08019 - 34 - 4 - 2019 - 0002118

BGC

Recurs de Suplicació: 2872/2019

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 28 de novembre de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5753/2019

En el recurs de suplicació interposat per Leonor a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 30 de novembre de 2018 dictada en el procediment Demandes núm. 675/2017 en el qual s'ha recorregut contra la part INSS, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Daniel Bartomeus Plana.

Antecedentes

Primer.En data 25 de juliol de 2017 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de novembre de 2018, que contenia la decisió següent:

' Que procedeDESESTIMAR la demanda interpuesta porpor Dª Leonor contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIALconfirmando la resolución del INSS de 8-5-2017 que declaró a la parte actora no afecta de invalidez permanente, absolviendo a este de todas las pretensiones contra ellos deducidas en el presente procedimiento.'

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

'1.- La parte actora, cuyas circunstancias personales constan en autos, nacida el NUM000-1967, afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 y en situación de alta o asimilada al alta en el Régimen general de la Seguridad Social. (expediente administrativo)

2.- Su profesión habitual es monitora. (expediente administrativo) 3-A resultas del expediente administrativo instruido, la Subdirecció General dŽAvaluacions Mèdiques emitió dictamen en fecha de 16-3-2017. Mediante resolución de 8-5-2017 el INSS resolvió no declarar a la actora en grado alguno de incapacidad permanente derivada de enfermedad común El dictamen del SGAM de fecha 19-4-2017 contenía el siguiente cuadro lesional:

-Fibromialgia

-Trastorno depresivo adaptativo.

4.- Interpuesta reclamación previa, fue desestimada mediante resolución expresa por resolución de 19-6-2017

5.- Con fecha de efectos de 15-12-2017 la entidad Fundesplai procedió a extinguir la relación laboral con la actora al no haberse presentado en su lugar de trabajo sin aviso previo justificación desde el dia 11 de diciembre al 15 de diciembre de 2017. (cata extinción contrato folio 74)

6-La base reguladora de la pensión asciende a 239'68 euros. La fecha de efectos es la de 19-4-2017 sin perjuicio de pertinentes descuentos de posteteriores periodos de actividad labora...( no controvertido)

7.- A la actora en fecha 13-11-2007 se le reconoció un grado de disminución de 42% de naturaleza física-psíquica, por el Departament de acción social y ciudadanía, sin precisar asistencia de tercera persona. (folio 73)

8-La parte actora está afecta de las siguientes lesiones (Informe Equipovaloraciones INSS folio 77 ):

-Fibromialgia en control y /o tratamiento . Funcionalismo conservado.

- Cervicolumbalgia por cervicoartrosis y escoliosis dorsolumbar sin limitación funcional y si afectación motora.

-Trastorno depresivo adaptativo.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i aquesta no va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Com a primer motiu de suplicació i a l'empara de l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la jurisdicció social, el recorrent sol·licita la revisió del fet declarat provat segon de la sentència d'instància a fi que es digui que la professió habitual és la de monitora auxiliar d'educació infantil i no la de simple 'monitora'.

La Sala ha de rebutjar aquesta precisió per inútil als efectes de la decisió, és clar que la treballadora realitza la seva activitat en el recolzament a l'educació infantil i en cap cas la sentència es refereix a cap altra mena de monitoratge, ja consta a fonament de dret tercer de la sentència amb valor de fet provat que l'activitat laboral és de '[...] monitora de niños con necesidades especiales [...]' per tan està perfectament identificada l'activitat laboral habitual de la recurrent.

SEGON.-També per la via de l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la jurisdicció social es pretén la revisió de la relació de fets provats i concretament que l'ordinal vuitè a fi que quedi establerta una distinta redacció de les dolences acreditades.

La revisió fàctica es fonamenta en documents identificats a folis 63/64, 66/67 que contenen informes de la metgessa de família del Centre d'Assistència primària aportats per la demandant.

La recurrent fa un llarg excursos sobre l'avaluació de la prova a parir de la informació facilitada per la pròpia pacient, però independentment del valor que es doni en cada cas a l'anamnesi o a l'exploració mèdica, quest tribunal ha declarat reiteradíssimament que el criteri de la jutgessa d'instància no pot ser substituït per la valoració que faci la part ja que és a la magistrada a qui correspon la facultat de valoració no taxada de la prova. En aquest cas no s'ha evidenciat cap error en l'apreciació de la prova i per tan no és possible accedir a la revisió fàctica que es pretén prescindint de la valoració crítica de la total informació mèdica incorporada al procés, reiteradament hem declarat que no és possible en l'àmbit limitadíssim de la suplicació seleccionar i extraure dels diferents informes mèdics les apreciacions que podrien interessar a les parts segons el seu subjectiu criteri. Per tant la Sala ha de rebutjar aquest motiu de recurs i mantenir el fet provat vuitè de la sentència d'instància en la redacció donada per la jutgessa que és qui ha valorat la prova practicada en judici amb immediació.

TERCER.- El darrer motiu de suplicació es formula a l'empara de l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la jurisdicció social. La recorrent denuncia infracció de l' article 194.4 del Text refós de la Llei General de la seguretat social en la redacció donada per la disposició transitòria 26.1 del Reial Decret legislatiu 8/2015 i en definitiva demana que amb revocació de la sentència d'instància es declari que les dolences que pateix tenen caràcter incapacitant permanent per a la seva feina habitual.

El motiu no pot prosperar ja que, atès que no s'ha modificat la relació de fets declarats provats, ha quedat definitivament acreditat que la demandant pateix fibromiàlgia i trastorn depressiu moderats i lesions artròsiques que no afecten al funcionalisme de forma que no interfereixen de cap manera la capacitat laboral i són compatibles amb un rendiment laboral normal en la seva feina habitual de monitora.

La possibilitat d'apreciar l'existència de capacitat laboral s'ha de valorar en termes reals de treball i per tant no depèn de la denominació de les dolences sinó de que es puguin complir unes exigències mínimes de professionalitat, rendiment, dedicació i eficàcia en el treball que són exigibles en qualsevol activitat laboral, en el cas present és evident que les dolences descrites no tenen entitat suficient per a comportar limitacions funcionals significatives, cal doncs confirmar el raonament de la jutgessa d'instància fonamentat en aquests criteris i exposat en el fonament jurídic tercer de la sentència que ara es recorre i per tant cal confirmar en tot la sentència impugnada.

Pel que fa a la fibromiàlgia, aquest mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tingut ocasió de declarar (sentència de 10.12.2004 - Recurs: 4593/2004) que l'existència de una fibromiàlgia diagnosticada no comporta, per si mateixa, el reconeixement d'una incapacitat permanent, sinó que s'ha d'atendre a les condicions d'implantació de la malaltia. Entre moltes altres, cal també esmentar la sentència TSJ Catalunya de 16.2.2012 ( sent. 1290/12). Es tracta d'una patologia que cursa en repercussions funcionals molt distintes per la qual cosa cal analitzar individualment cada cas concret i en el present cas s'ha avaluat que està sota control i no afecta a la funcionalitat, de manera que no és incapacitant en termes de laboralitat.

En relació a la dolença psíquica, aquesta Sala ha declarat tributaris d'una Incapacitat permanent absoluta aquells quadres crònics, persistents, i greus o severs ( sTSJ Catalunya núm. 1221/2011 de 15/02/2011).

S'ha qualificant per exemple com Incapacitat permanent absoluta : depressió major severa, Sentencia 14 abril 2004; depressió major recidivant greu sense símptomes psicòtics, evolució tòrpida, Sentencia 22 desembre 1998, núm 9586/1998; Trastorn Depressiu Mayor Cronificat, de més de tres anys d'evolució, Sentencia núm. 2543/2006 de 23 març; Trastorn depressiu major greu, Sentencia núm. 6627/2004 d'1 octubre; trastorn Depressiu Mayor Cronificat, de més de tres anys d'evolució concurrent amb Fibromiàlgia amb afectació a tota la musculatura, Sentencia núm. 2543/2006 de 23 març; procés de deterioració cognitiva i trastorn depressiu-ansiós per estrès post-traumàtic Sentencia núm. 7565/2001 de 5 octubre.

La Sala, d'altra banda, ha considerat com No incapacitant : depressió major recurrent dins d'una distímia, trastorn histriònic i passiu-depressiu de la personalitat, trastorn disociatiu-agorafòbia amb tractament neuropsiquiàtric amb mal pronòstic ( sentencia núm. 2004/2003 de 25 març) ; trastorn depressiu moderat amb somatitzacions; Sentencia núm. 8846/2004 de 10 desembre ;Distímia en grau moderat de tres anys d'evolució amb simptomatologia de mitja intensitat. Sentencia núm. 3836/1998 de 30 juny, síndrome depressiva ansiosa, depressió major recurrent, episodis d'ansietat, ambdues de caràcter moderat, en tractament Sentencia núm. 5311/2008 de 26 juny ; Trastorn depressiu major i trastorn de la personalitat en tractament. Sentencia núm. 6087/2001 de 12 juliol (es considera en IPT per altres dolències descartant la IP absoluta per la patologia psiquiàtrica).

Atesos els raonaments anteriors,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per la representació de Leonor i confirmar la sentència de 30/11/2018 del Jutjat social número 6 de Barcelona dictada a les actuacions 675/2017. Sense costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, l'Il·lm magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.