Sentencia Social Nº 5793/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 178/2007 de 20 de Julio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 20 de juliol de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5793/2009

En el recurs de suplicació interposat per Santos a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 14 de març de 2008 , dictada en el procediment núm. 178/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part MUTUA ASEPEYO, -T.G.S.S.-

(Tesorería Gral. Seguridad Social), Molfisa i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 12 de març de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de març de 2008, que contenia la decisió següent:

"Desestimar la demanda presentada per Santos contra MUTUA ASEPEYO, Molfisa, -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i i aboldre als demandants de la declaració de incapacitat permanent absoluta sol.licitada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1r.- El demandant Santos , nascut el dia 5-09-49, i amb DNI núm. NUM000 , figura afiliat a la Seguretat Social i és pensionista d'incapacitat permanent total qualificada derivada d'accident de treball per sentència de 22-10-02.

2n.- El demandant va patir un accident de treball a conseqüència del qual va ser declarat en situació d'incapacitat permanent total, valorant-se que patia les lesions següents: "Artropatía postraumática en rodilla izquierda con escasa limitación de movilidad. Fallos articulares".

3r.- El 5-10-06 va sol.licitar l'actor la revisió per agreujament, que hi va ser desestimada per resolució de l'INSS de 6-11-06.

4t.- Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia, amb què s'exhauria la via administrativa, que va ser desestimada.

5è.- La base reguladora de la prestació de I.P. Absoluta seria de 12.765,48 Euros anuals i la data d'efectes de 7-11-06.

6è.- El demandant pateix: "Artropatía postraumática en rodilla izda. con escasa limitación de la movilidad T fallos articulares. Lumbartrosis con discopatía L3-L4, L4-L5 y L5-S1, lumbalgias mecánicas. Disestesias y discreta pérdida de fuerza EEII como secuela de Guillen-Barre en 1975. Trastorno depresivo en tratamiento".

7è.- La empresa demandada tenia concertat el risc d'accidents amb la mútua Asepeyo i estava al corrent en el pagament de quotes de la Seguretat Social.

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària. que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per part del demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, c) de la Llei de Procediment Laboral .

Segon.- Postula la modificació del fet provat sisè de la sentència, que recull les lesions i patologies declarades provades i proposa una addició a afegir al final del text que digui: "Lumbartrosi amb discopatia L3-L4, L4-L5 i L5-S1. Lumbàlgies mecàniques, Disestèsies i discreta pèrdua de força a les EEII. amb obliteració dels forats de conjunció a nivell de L -L4 i L4-L5. Afectació radicular L5 bilateral amb predomini dret i S1 bilateral amb dèficit motor discal. Trastorn depressiu major amb exteriorització de tristesa, apatia, plor fàcil, sensació d'ofec i molèsties múltiples somàtiques així com cefalees, punxades al cap, molèsties gàstriques. Pancreatitis aguda i exudativa, colelitiasi i microlitiasi renal." Basa l'addició en els informes mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté de forma pacífica i constant que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil . També la doctrina ha assenyalat que la facultat revisora fàctica no pot quedar afectada pels fets intranscendent per a la modificació de la part dispositiva de la sentència.

En el cas present, en aplicació de la doctrina citada, no procedeix la modificació del fet provat sisè, perquè es basa en documents mèdics que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral . Per altra banda el text proposat és reiteratiu respecte a algunes lesions declarades provades com la lumbartrosi. Respecte al quadre psíquic, la part no pot extraure els documents mèdics que l'afavoreixin, recordant també que la depressió major és susceptible de grausw d'intensitat el mateix que el quadre artrósic que no consta en els informes mèdics proposats. La resta de patologies no es discuteixen perquè per si mateixes no són determinants d'una incapacitat permanent.

Per tant hem de desestimar aquest objecte del recurs.

Tercer.- En el segon objecte denuncia la violació per no aplicació de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i de la doctrina jurisprudencial que cita sobre el concepte d'incapacitat permanent absoluta i la efectiva restricció de la capacitat de guanys que comporta.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137.5 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social (RD. Legislatiu 1/1995 ), que remet a la definició de la legislació anterior dels diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes), manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el recurrent per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet declarat provat de la sentència no modificat estableix que pateix artropatia postraumàtica al genoll esquerre amb poca limitació de la mobilitat T fallides articulars. Lumboartrosi amb discoaptia L3 a S1 i lumbàlgies mecàniques. Disestèsies i discreta pèrdua de la força a les EEII com a seqüela de Guillen-Barre el 1975. Trastorn depressiu en tractament. Aquest quadre patològic reflecteix un conjunt de patiments importants però no amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa sedentària, semisedentària o lleugera, tan per compte d'altre o pròpia, ja què el quadre artròssic lumbar i el trastorn depressiu no tenen una entitat severa i es troben en control i tractament mèdic pal liatiu, sense perjudici dels brots àlgics i per la seqüela de Guillen Barre que pugui patir que, a més del tractament mèdic pal liatiu, comportin una impossibilitat temporal de treball i el corresponent tractament puntual.

Si bé el quadre patològic actual comporta un agreujament de la patologia del quadre anterior que va donar lloc a la declaració de la incapacitat permanent total, entenem que actualment no te en el seu conjunt entitat suficient per impedir activitats d'alternància de moviments o semisedentàries i lleugeres.

Per tant hem de desestimar el recurs i i confirmar la sentència de la instància, perquè entenem que no concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar el recurrent demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, en relació amb l'article núm. 143 de la mateixa norma.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Santos contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 25 de Barcelona de 14 de març de 2008 , i seguit a instància de l'esmentat recurrent contra MUTUA ASEPEYO, MOLFISA, l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL I LA TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, dictada en el procediment núm. 178/2007, i que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.