Sentencia SOCIAL Nº 5804/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4365/2019 de 02 de Diciembre de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2019 - 0003459

EL

Recurs de Suplicació: 4365/2019

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 2 de desembre de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5804/2019

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 14 de febrero de 2019 dictada en el procediment núm. 768/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part TESITELECOMUNICACIONES, S.L. i Eva, ha actuat com a ponent l' Il·lm. Sr. Joan Agusti Maragall.

Antecedentes

Primer.En data 2 de octubre de 2017 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de febrer de 2019, que contenia la decisió següent:

'Que, estimando la demanda interpuesta por Eva, debo declarar y declaro su derecho a percibir la prestación económica derivada de su incapacidad permanente en grado de absoluta, con arreglo a una base reguladora de 2331,87 euros mensuales, condenando al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a reconocerle y abonarle la citada base reguladora, sin perjuicio de exigir a TESITELECOMUNICACIONES, S. L., las responsabilidades derivadas del incumplimiento de sus obligaciones patronales.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- El 17 de febrero de 2009, la Dirección Provincial de Barcelona del INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL declaró a Eva, con fecha de nacimiento de NUM000 de 1962, con Documento Nacional de Identidad NUM001, en situación de incapacidad permanente en grado de absoluta para todo trabajo, derivada de enfermedad común, con efectos de 14 de enero de 2009, y base reguladora de 601,41 euros mensuales, del período de 1 de junio de 2002 a 31 de diciembre de 2008.

SEGUNDO.- El 6 de abril de 2009, la actora interpuso reclamación previa alegando que la base reguladora debía ser de 1795,32 euros, por infracotización de 'Fernando Martínez Claudio' y que de 1 de junio de 2002 a 31 de octubre de 2003 debía aplicarse el 80,41% de las bases mínimas de cotización.

TERCERO.- Dicha reclamación previa se desestimó el 17 de abril de 2009.

En dicha resolución, se indicó:

'Según el fichero informatizado de la TGSS la interesada constó de alta en la empresa 'Fernando Martínez Claudio' de 1/5/1999 a 30/11/2000 con un contrato a tiempo parcial del 51,5% de la jornada. Las lagunas de cotización que existen posteriores a esta fecha se han integrado en relación a este porcentaje.

No aporta actas firmes de Inspección anteriores al hecho causante de la prestación que demuestren la infracotización denunciada. Sin perjuicio de que si posteriormente aportara nueva documentación se procediera a revisar de oficio el cálculo de la base reguladora.'

CUARTO.- Por sentencia 112/2017, de 22 de marzo, en autos 98/2011-C del juzgado de lo social 11 de Barcelona, se dictó el siguiente fallo:

Estimo íntegrament la demanda interposada per Eva contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL I TESITELECOMUNICACIONS, S. L. i declaro:

1r. Condemnar l'empresa TESITELECOMUNICACIONS, S. L. al pagament d'un total d'11.611,03 euros, en concepte de diferències per les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, derivades de la baixa mèdica per malaltia comuna de l'actora durant el període 1-4-2008 al 12-2-2009.

2n. Condemnar l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, declarant-lo responsable subsidiari de l'anterior quantitat, amb l'obligació d'anticipar el seu pagament, sense perjudici que se subrogui en els drets de la beneficiària i pugui reintegrar-se posteriorment de l'empresari incomplidor, en la seva posició de garantia i assegurança.

QUINTO.- El 23 de mayo de 2017, la actora solicitó que se declarara una base reguladora computando 2720,51 euros al mes en el período en el cual permaneció en situación de incapacidad temporal desde el 8 de noviembre de 2007 a 12 de febrero de 2009.

SEXTO.- La empresa no abonó las cotizaciones a las que fue condenada por la mencionada sentencia del juzgado de lo social 11 de Barcelona.

SÉPTIMO.- Por resolución del INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, de 21 de junio de 2017, se desestimó la solicitud de revisión de base reguladora de 23 de mayo de 2017.

OCTAVO.- El 20 de julio de 2017, la actora interpuso reclamación previa contra la resolución de 21 de junio de 2017, reclamando la base reguladora de 2331,87 euros

mensuales.

NOVENO.- El 21 de agosto de 2017, la reclamación previa de 20 de julio de 2017 se

desestimó.

DÉCIMO.- La actora ha trabajado por cuenta y en el ámbito de dirección y organización de la entidad empresarial MUNDIACCÈS, S. L., con antigüedad desde el 13 de octubre de 2003, hasta el 31 de enero de 2007.

Desde el 1 de febrero de 2007, la actora pasó a TESITELECOMUNICACIONES, S. L., dedicada a la promoción, distribución y venta de servicios de telecomunicaciones y aparatos de telefonía, que se subrogó en todas las obligaciones y derechos adquiridos por la trabajadora en la empresa anterior.

UNDÉCIMO.- En ambas empresas, el sistema retributivo estaba fijado por el importe de las comisiones comerciales llevadas a cabo, más un fijo complementario de 360 euros, además del salario base estipulado por Convenio Colectivo, y percibía el salario que constaba en nómina más otra cantidad en concepto de comisiones, mediante cheques bancarios, que no fue declarada.

DUODÉCIMO.- La actora estuvo en situación de incapacidad temporal derivada de enfermedad común desde el 8 de noviembre de 2007 hasta el 12 de febrero de 2009.

DECIMOTERCERO.- La actora percibió la cantidad de 11611,03 euros de diferencias salariales, fijada por la sentencia mencionada, mediante orden de pago de 29 de mayo de 2017.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part actora el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-La sentència d'instància estimà la demanda i declarà que la base reguladora de la pensió per incapacitat absoluta ja reconeguda a la demandant ha de ser per import de 2.331,87€ mensuals. enlloc d'un import 601,41€ mensuals establert a la resolució inicial.

Interposa recurs de suplicació l'INSS, que ha estat impugnat la demandant.

SEGON.-El primer motiu del recurs, per la via de l' art. 193 b) LRJS, postula l'adició d'un nou fet provat del següent tenor literal:

'DECIMOCUARTO.- El INSS propone como cálculo alternativo de Barse Reguladora de la prestación de incapacidad permanente la cantidad de 754,93 euros (folio 87 de los autos), teniendo encuenta la cantidad de 2720,51 euros para los meses a partir de 1.11.2007 en las que se encuentra en incapacidad temporal, conforme el hecho tercero de la demanda y la sentencia firme número 112/2017, de 22 de marzo, autos 98/2011 C del Juzgado Social 11 de Barcelona '.

En no oposar-se la part actora a aquesta revisió, esdevé incontrovertida i -per tant- ha de prosperar, atès que sí te manifesta rellevància, en tant que posa de manifest que l'INSS no només s'oposà a la base reguladora postulada per la part demandant, sinó que proposà fonamentadament una base reguladora alternativa.

TERCER.-El segon motiu del recurs, a l'empara de l' art. 193 b) LRJS, denuncia la infracció de l' article 197.1 i 2 LGSS, que estableix les regles de càlcul de la base reguladora de la pensió de jubilació en els següents termes:

Artículo 197. Base reguladora de las pensiones de incapacidad permanente derivada de contingencias comunes.

1. La base reguladora de las pensiones de incapacidad permanente derivada de enfermedad común se determinará de conformidad con las siguientes normas:

a) Se hallará el cociente que resulte de dividir por 112 las bases de cotización del interesado durante los 96 meses anteriores al mes previo al del hecho causante.

El cómputo de dichas bases se realizará conforme a las siguientes reglas, de las que es expresión matemática la fórmula que figura al final de las mismas: (...)

Postula l'INSS, que la base reguladora que ell proposà a l'acte del judici, per import de 754,93 euros/mes, ja inclogué les quantitats la inclusió de les quals postulava la part demandant, recollides a la sentència dictada pel Jutjat del Social núm. 11 de Barcelona en data 22.3.17 (actuacions 98/2011), en aplicar una base de cotització de 2720,71 € pel període 1.4.08 a 12.2.09.

Considera -per contra- que a la sentència no queda justificada la modificació de la base reguladora finalment estimada a la sentència, amb la necessària especificació de les bases de cotització computables i el càlcul aplicat, el qual tampoc no s'havia especificat a la demanda.

Certament, la Sala constata que la sentència no especifica el càlcul de la base reguladora reconeguda ni a la declaració de fets provats, ni a la fonamentació jurídica, limitant-se a estimar l'import postulat a la demanda, a la qual -hem d'insistir- hi- no s'inclou ni adjunta cap detall del càlcul de la base reguladora postulada (i reconeguda a la sentència d'instància).

El que sí queda clar, en tot cas, de les al.legacions d'ambdues parts i de la pròpia sentència, que el fonament de la postulació de la superior base reguladora és -exclusivament- la ja esmentada sentència dictada pel Jutjat del Social núm. 11 de Barcelona en data 22.3.17 (actuacions 98/2011), en aplicar una base de cotització de 2720,71 € pel període 1.4.08 a 12.2.09.

I de l'examen del càlcul de la base reguladora alternativa postulada per l'INSS es constata que ja durant aquest concret període (i fins i tot des del més de novembre de 2007), el mateix ja integra aquesta superior base de cotització, de la que resulta la base reguladora postulada per l'INSS de 754,93 euros/mes.

Per contra, no consta ni a la declaració fàctica o fonamentació jurídica de la sentència, ni -com ja hem dit- a la demanda, ni tampoc a l'escrit d'impugnació del recurs, ni tampoc a l'expedient administratiu cap càlcul que justifiqui la correcció de la base reguladora reconeguda, la qual cosa aboca a la Sala a la convicció de que és errònia, especialment per la seva manifesta desproporció.

Certament, s'invoca al fet segon de la demanda que una part de la retribució mensual de la demandant rebuda de l'empresa codemandada, per mitjà de xecs bancaris, no fou declarada, al.legació que es dona per acreditada al fet provat onzè, però sense la necessària especificació de quins períodes, ni per quins concretes imports es produí -en el seu cas- la infracotizació, ni aportar l'indispensable càlcul de la base reguladora alternativa que resultaria d'aquestes invocades infracotitzacions, el qual tampoc no s'inclou a la sentència.

La única concreció -ja al fet sisè de la demanda- es refereix a la postulació de la base de cotització de 2.720,51€/mes referida al període 1.4.08 a 12.2.09., la incidència de la qual -com ja hem dit- ja ha estat estat inclosa en el càlcul alternatiu postulat per l'INSS al foli 87.

La sentència d'instància, en el fonament jurídic tercer, es limita a justificar la estimació íntegra de la demanda, amb fixació d'una base reguladora de 2.331,87€, en'en relación con loshechos probados relativos a la infracotización de la empresa demandada',quan -com encertadament denuncia l'INSS en aquest segon motiu del recurs- de la declaració de fets provats en absolut es pot inferir aquesta base reguladora, manifestament desmesurada si atenem al limitat període respecte del qual consta acreditada una infracotització (a partir del 8 de novembre de 2007).

Per tant, atesa la manifesta manca de justificació -fàctica i jurídica- de la base reguladora reconeguda a la sentència, i -per contra- la congruència de la base reguladora alternativa postulada per l'INSS amb els fets provats recollits a la sentència, esdevé obligat estimar aquest motiu del recurs i fixar la base reguladora de la prestació en l'import de 754,93€.

Hem d'afegir que aquesta superior base reguladora és la que resulta de la infracotització empresarial produïda a partir de novembre de 2007, sense haver entrat a valorar -ni per tant, a jutjar- la que, en el seu cas, pogués resultat d'una hipotètica situació de infracotització corresponent a períodes anteriors.

Quart.-Com a segon tercer de recurs, denuncia l'INSS l'infracció de l' art. 167 de las LGSS, atès que la part dispositiva de la sentència impugnada només condemna a l'INSS a l'abonament de la prestació, sense declarar la responsabilitat principal de l'empresa codemandada, tot i que al fet provat sisè de la sentència es recull la infracotització empresarial.

Escau recordar el tenor literal del precepte la infracció del qual es denúncia:

'Artículo 167. Responsabilidad en orden a las prestaciones.

1. Cuando se haya causado derecho a una prestación por haberse cumplido las condiciones a que se refiere el artículo 165, la responsabilidad correspondiente se imputará, de acuerdo con sus respectivas competencias, a las entidades gestoras, mutuas colaboradoras con la Seguridad Social o empresarios que colaboren en la gestión o, en su caso, a los servicios comunes.

2. El incumplimiento de las obligaciones en materia de afiliación, altas y bajas y de cotización determinará la exigencia de responsabilidad, en cuanto al pago de las prestaciones, previa la fijación de los supuestos de imputación y de su alcance y la regulación del procedimiento para hacerla efectiva.'

Hem de recordar, també, la consolidada doctrina del Tribunal Suprem, recollida -entre d'altres- a la nostra sentència núm. 4782/2018 de 18 setembre, respecte a la imputació de responsabilitat en cas d'infracotització empresarial no justificada:

'Sobre este tipo de cuestiones, la Sala de lo Social del Tribunal Supremo en relación a la responsabilidadempresarial por incumplimiento de sus obligaciones en materia de seguridad social ha venido sentando los siguientes criterios: a) En tanto no se dicten las nuevas previsiones de desarrollo del art. 126 LGSS (RCL 2015, 1700y RCL 2016, 170) , deben considerarse aplicables como normas reglamentarias las previsiones contenidas en los arts. 94 y siguientes de la LASS/1966 ( SSTS 06/04/82 -recurso por infracción de Ley- Ar. 2253; ... 03/04/07 -rcud 920/06-; y 16/12/09 -rcud 4356/08-); b) Tratándose de contingencias comunes y conforme a tales previsiones reglamentarias, interpretadas armónicamente con el impreciso art. 126.1 LGSS y a la luz del mandato contenido en el art. 41 CE , la doctrina unificada ha seguido en los últimos tiempos dos líneas: 1ª) por una parte, la vinculación entre la apreciación de la responsabilidad y los efectos del incumplimiento empresarial en la relación jurídica de protección, tanto en el acceso a la protección como en la determinación de la cuantía de las prestaciones; y 2ª) la aplicación de criterios de proporcionalidad en la determinación del alcance de la responsabilidad ( SSTS SG 01/02/00 -rcud 694/99 -; ... 10/03/09 -rcud 4016/07 -; y 07/07/09 -rcud 2612/08 -); c) en aplicación de ello, se impone distinguir entre descubiertos empresariales ocasionales y los que -por su trascendencia- bien pueden calificarse como rupturistas, en tanto que demostrativos de la intención empresarial de no cotizar, de forma que en el primer caso -que no en el segundo- el empresario ha de quedar exonerado de responsabilidad , y para no vulnerar el principio constitucional 'non bis in idem' la responsabilidadempresarial -en el segundo supuesto referido- tiene que vincularse a un incumplimiento con trascendencia en la relación jurídica de protección, pues en otro caso se sancionaría dos veces la misma conducta [sanción administrativa directa e indirecta], en términos que no puede autorizar una regla [art. 94.3 LASS] que tiene valor reglamentario y es preconstitucional ( SSTS SG 08/05/97 -rcud 3824/96 -; ... 01/06/06 -rcud 5458/04 -; y 03/04/07 -rcud 920/06 -); d) contrariamente, salvo supuestos excepcionales no cabe moderar la responsabilidad en los casos de infracotización empresarial , habida cuenta de la posible moderación de la responsabilidad de que trata el art. 126 LGSS /1994 se limita en el art. 95.4 LASS a la falta de ingreso de las cotizaciones (así, SSTS 04/10/06 -rcud 1798/05 - ; 09/04/07 - rcud 143/06 -; y 08/03/11 -rcud 1075/10 -); y e) la responsabilidad empresarial trae causa de su actuación al momento de producirse el hecho causante, y no de la posterior, de forma que sólo cabe tener en cuenta los defectos cotizatorios existentes a la fecha de surgimiento de la contingencia asegurada (en tal sentido, SSTS 22/02/01 - rcud 3033/00 -; 24/03/01 -rcud 794/00 -; 26/06/02 -rcud 2661/01 -; y 20/01/03 -rcud 4490/01

Per tant, a la llum d'aquesta jurisprudència, havent-sa evidenciat una situació de clara infracotització, sense justificació, s'ha d'estimar també aquest tercer motiu de recurs, i declarar la responsabilitat principal de l'empresa codemandada respecte al superior import prestacional reconegut.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació.

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 28 dels de Barcelona en data 14.2.19, a les actuacions núm. 768/17 seguides en matèria de jubilació a instància de Eva contra INSS i TESITELCOMUNICACIONES SL, i, amb revocació de la sentència impugnada, declarar que la base reguladora de la pensió d'incapacitat absoluta de la demandant s'ha de fixar en 754,93€ al mes, i declarar la responsabilitat principal de l'empresa codemandada TESITELCOMUNICACIONES SL en la diferencia prestacional respecte de la base reguladora inicialment fixada en 601,41€ mensuals.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.