Sentencia Social Nº 5857/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4365/2007 de 11 de Julio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 11 de juliol de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5857/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i Rodrigo a la

Antecedentes

Primer. En data 26 de setembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de gener de 2007, que contenia la decisió següent:

"QUE ESTIMANDO EN PARTE la demanda formulada por Don. Rodrigo contra el I.N.S.S. declaro al actor en situación de incapacidad permanente total derivada de enfermedad común para el ejercicio de su profesión habitual, con efectos desde el 13-3-2006, y reconociéndole el derecho a percibir una pensión inicial equivalente al 55% de su base reguladora de 2.229,48 euros mensuales, condenando al I.N.S.S. a estar y pasar por esta declaración y al abono de la pensión indicada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Don. Rodrigo , nacido el día 20-4-1955, con D.N.I. nº NUM000 , figura afiliado al Régimen General con categoría profesional de Guardia Urbano-2ª Actividad.

2.- En fecha 22-9-2005 inició proceso de incapacidad temporal derivada de enfermedad común, y tras pasar el oportuno

reconocimiento médico por la UVAMI se dictó Resolución por el I.N.S.S. en fecha 27-4-2006 en la que se declara que no está afecto de grado alguno de incapacidad permanente.

3.- Formulada reclamación previa, fue desestimada por Resolución definitiva de fecha 6-7-2006, quedando agotada la vía administrativa.

4.- Las lesiones que acredita el demandante se concretan en:

Politraumatismo con secuelas (4-7-1979): Lumbalgía crónica por hernia discal L4-L5. Condropatía grado IV y tendinopatia crónica rotulianas en rodilla izquierda, con limitación funcional de la rodilla. Neuropraxia cubital izquierda sensitiva crónica. Artropatía codo izquierdo, intervenido en 2.002. Lumbalgía crónica por hernia discal L4-L5. Incontinencia urinaria. Amaurosis ojo izquierdo con lagrimeo persistente por extirpación del saco lagrimal (pérdida total visión en ojo izquierdo y limitación visual a 0,5 sin sus gafas habituales en el ojo derecho). Transtorno mixto ansioso-depresivo reactivo.

5.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 2.229,48 euros mensuales, y la fecha de efectos es la de 13-3- 2006.

6.- Realiza actualmente las funciones que relaciona el doc. nº 28 del ramo de prueba de la actora, que se tiene por reproducido.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora i demandada van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma Don. Rodrigo del recurs interposat per l'INSS . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la petició subsidiària de la demanda interposada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, o, subsidiàriament, Total, s'interposa per ambdues parts Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part actora sol.licita la revisió del fet provat quart, proposant la redacció següent: "La parte actora padece: Amaurosis ojo izquierdo con lagrimeo persistente por extirpación del saco lagrimal (pèrdida total de visión en un ojo y limitación visual en el otro). Lumbalgia crónica por hernia discal foraminal L4-L5. Discopatía degenerativa L2-L3, L3-L4, L4-L5, L5-S1. Condropatía rotuliana grado IV en rodilla izquierda. Tendinopatía rotuliana crónica en rodilla izquierda. Neuropráxia cubital izquierda sensitiva crónica. Incontinencia urinaria. Síndrome mixto ansioso-depresivo". Es fonamenta en els informes mèdics que obren a les actuacions i que es troben als folis 28 a 33 d'aquestes.

El motiu s'ha de desestimar, perquè és recolza en els diversos informes mèdics que va aportar com a prova, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació del jutge d'instància, i com reiteradament ha assenyalat la Sala en aplicació d'una jurisprudència constant (Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

TERCER.- En el segon motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part actora denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'incapaciten de manera absoluta per la realització de qualsevol activitat.

Per part seva, en l'únic motiu del recurs presentat per la part demandada, s'al.lega la infracció de l'article 137.4 i s'afirma que l'actor no està incapacitat per a realitzar la seva professió habitual de guàrdia urbà.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'esmentat article defineix en l'apartat cinquè la situació d'incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball i l'apartat quart com la situació del treballador que, per malaltia o accident es troba incapacitat amb caràcter permanent, per desenvolupar la totalitat o les fonamentals tasques de la seva professió.

Cal observar que, segons l'esmentat article, el que realment es valora en l'apartat 4t és la importància que tenen les limitacions que afecten definitivament el treballador en relació amb el seu rendiment professional en l'ofici que desenvolupa habitualment, sense que tingui importància la incidència que les esmentades limitacions li puguin produir en els altres aspectes de la seva vida o, fins hi tot, en la seva capacitat per exercir d'altres professions. Cal tenir en compte, de la mateixa manera, per aquesta relació entre la limitació definitiva i la professió habitual, que una mateixa seqüela pot constituir una incapacitat permanent per una persona i no pas per una altra. En aquest sentit la jurisprudència ha declarat reiteradament -Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió.

Per contra, la situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió de l'actor, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball (sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres).

QUART.- Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina el motiu del recurs presentat per l'actor s'ha d'estimar, perquè encara que no s'ha modificat el fet provat quart, les lesions que pateix actualment, a judici de la Sala, l'incapaciten per a realitzar qualsevol professió u ofici, en el termes que abans s'han esmentat, tal com sol.licita el demandant, perquè les patologies han de ser valorades en el seu conjunt i en el present cas l'actor, no tan sols està impedit per a realitzar treballs en els quals calgui una visió complerta, tal com assenyala el jutge d'instància, sinó que, fins hi tot, ho està per a realitzar qualsevol altra professió, d'una banda per les seves lesions òssies, que li impedeixen realitzar tasques d'esforç i de l'altre perquè pateix també incontinència urinària.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

L'anterior raonament comporta també la desestimació del motiu interposat per l'Entitat Gestora, perquè és evident que l'actor està incapacitat de manera total per a realitzar la seva feina habitual.

CINQUÈ.- Els raonaments precedents comporten l'estimació del recurs interposat pel demandant, i amb prèvia revocació de la sentència recorreguda, ha d'estimar-se la demanda declarant-lo en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, derivada de malaltia comú, amb dret a una pensió del 100% de la base reguladora de 2.229,48 Euros(fet provat cinquè), amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 13 de març de 2.006, amb obligació de pagament de l'esmentada prestació a càrrec de l'Institut demandat.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 4 de Barcelona, en data 26 de gener de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 680/2006, en virtut de demanda presentada pel Don. Rodrigo contra el citat Institut i hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per l'esmentat Sr. contra l'INSS, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució declarant l'actor en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball amb dret a percebre la prestació corresponent en la quantia del 100% de la base reguladora mensual de 2.229,48 Euros, amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 13 de març de 2.006, i, en conseqüència, condemnem l'Entitat Gestora a pagar al demandant la prestació esmentada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.