Sentencia SOCIAL Nº 5878/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4439/2016 de 14 de Octubre de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 4439/2016

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 14 d'octubre de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5878/2016

En el recurs de suplicació interposat per Ambulancias Domingo S.A a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 15 de març de 2016 dictada en el procediment núm. 1224/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Nemesio y otros, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 21-11-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de març de 2016 , que contenia la decisió següent:

Estimo la demanda y condeno a la empresa Ambulancias Domingo, SAU, a abonar a los trabajadores demandantes las siguientes cantidades: Nemesio , 8.939,28 euros; Jose Pedro , 11.305,56 euros; Adrian , 10.525,37 euros; Amparo , 5.628,15 euros; Conrado , 2.662,50 euros; Germán , 11.437,02 euros; y, Marino , 9.665,13 euros.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1. Los trabajadores demandantes prestan servicios por cuenta de la empresa demandada, dedicada a la actividad del transporte sanitario, asignados al servicio denominado Tango, integrado en el Servicio de Emergencias Médicas (SEM), de titularidad pública.

2. Las relaciones laborales se rigen por el tercer Convenio Colectivo de trabajo para empresas y trabajadores/as de transporte de enfermos y accidentados en ambulancia (transporte sanitario) de la Comunidad Autónoma de Cataluña (código de convenio 7901955). Por su interés en el proceso, se reproducirán algunos fragmentos:

Artículo 14. Horas de presencia

Dadas las especiales características que concurren en este sector, como consecuencia de la permanente disponibilidad del personal de movimiento para atender estos servicios públicos, que comporta la existencia de las horas de presencia establecidas en el artículo 20 de este Convenio, estas no pueden ser consideradas como tiempos de trabajo efectivo y, por lo tanto, no son computables, según establece expresamente el Real decreto 1561/1995, de 21 de septiembre . (...)

Artículo 20. Jornada laboral ordinaria

La jornada ordinaria de trabajo para el personal que no sea de movimiento será de cuarenta horas de trabajo a la semana o la legal que en cada momento exista. La jornada de trabajo para el personal de movimiento será de cuarenta horas semanales y de 1.800 horas/año de trabajo efectivo, que se computará como ciento sesenta horas cuatrisemanales de trabajo efectivo y hasta ochenta horas de presencia en el mismo periodo.

Tiempo de trabajo efectivo: Es aquel en qué el trabajador/a se encuentra en disposición del empresario y en el ejercicio de su actividad, realizando las funciones propias de la conducción del vehículo o medio de transporte u otros trabajos durante el tiempo de circulación de los mismos, o trabajos auxiliares que se efectúen en relación con el vehículo o medio de transporte, sus pasajeros o su carga.

Tiempo de presencia: Es aquel en qué el trabajador/a se encuentra a disposición del empresario sin prestar trabajo efectivo, por razones de espera, expectativas, servicios de guardia, comidas en ruta u otros similares.

La jornada máxima diaria no deberá superar las nueve horas de trabajo efectivo, ni las doce en cómputo total de jornada ni menos de seis horas, al efecto de pago de horas extraordinarias, exceptuando los servicios de largo recorrido que no se pueden interrumpir; de forma que en estos el trabajador/a descansará la jornada laboral inmediata, las horas sobrepasadas. (...)

C) Guardias de 24 horas

(...) A los efectos de este apartado se entenderá lo siguiente:

1) Tiempo de trabajo, todo periodo durante el cual el trabajador/a permanece en el trabajo, a disposición del empresario y en ejercicio de su actividad o de sus funciones (...).'

3. La jornada anual de estos trabajadores es de 225 días, de doce horas diarias, de las cuales había una hora y media de descanso (dividida en una hora para comida y media hora de desayuno o merienda), que el 13 de enero de 2014 pasó a una hora, y la otra media, a tiempo de presencia. En la hora y media, o la hora, de descanso los trabajadores estaban a la escucha y podían ser llamados a un servicio, pero en este caso se les compensaba con descanso equivalente o retribución salarial, a elección del trabajador.

4. El 12 de noviembre de 2013 por la sección sindical de CGT se promovió demanda de conflicto colectivo, repartida a este Juzgado, proceso 1182/2013, reclamando que se obligara a la empresa a considerar como tiempo de trabajo efectivo las doce horas de trabajo que realizan, desglosada en: 10 horas y 30 minutos como tiempo de trabajo efectivo y una hora y 30 minutos como tiempo de presencia. Se dictó sentencia estimando la excepción de falta de sometimiento previo a Comisión Paritaria y de Seguridad y Salud Laboral del Convenio colectivo, absolviendo en la instancia a empresa demandada.

5. El 17 de febrero de 2014 por el comité de empresa de la demandada se promovió también demanda de conflicto colectivo contra la empresa. Según se declara en el párrafo 2º de los antecedentes de hecho de la sentencia de instancia: 'En la demanda se solicita que se declare la nulidad de la modificación de jornada impuesta unilateralmente por la empresa demandada, consistente en incrementar en 30 minutos diarios el tiempo de trabajo efectivo de los trabajadores que prestan su actividad en las unidades de Soporte Vital Básico adscritas al servicio SEM que realizaban turnos de 12 horas, notificada al presidente del comité de empresa en fecha 10 de enero de 2014 y con efectos del 13 de enero de 2014 y, en consecuencia, que se declare el derecho de los trabajadores afectados por el ámbito subjetivo del presente conflicto colectivo a mantener una jornada diaria de 12 horas durante 225 días al año, de las que 8 horas sean tiempo de trabajo efectivo y 4 horas sean tiempo de presencia. Se sostiene, dicho en síntesis, que las cuatro horas restantes al tiempo de trabajo efectivo eran de tiempo de presencia, según el artículo 20 del Convenio Colectivo , y que se ha incrementado en media hora diaria su tiempo de trabajo efectivo, excediendo la jornada máxima de Convenio colectivo sin seguir el procedimiento legal. En aclaración en juicio, y subsidiariamente, se solicitó la declaración de injustificada de la medida de la carta del 10 de enero de 2014, como modificación sustancial de condiciones de trabajo en la jornada sin causa alegada'. De este proceso también conoció este mismo Juzgado, con el número 136/2014, y dictó sentencia el 4 de abril de 2014, con el siguiente fallo: 'Estimo parcialmente la demanda promovida por el comité de empresa de la demandada, declaro injustificada la decisión empresarial comunicada el 10 de enero de 2014 y el derecho de los trabajadores afectados a ser repuestos en sus anteriores condiciones de trabajo, condenando a la empresa demandada Ambulancias Domingo SAU a estar y pasar por ello, absolviéndola de la pretensión principal de nulidad de la modificación de jornada y de reconocimiento de derecho'.

6. Contra esta sentencia por la empresa se interpuso recurso de suplicación, y en virtud de sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 9 de octubre de 2014, número 6600/2014 , fue estimado, revocándola 'para, y con desestimación de la demanda, absolver a la demandada de las peticiones contenidas en la demanda'. En el fundamento de derecho 5º de la sentencia de la Sala se consideraba: '(...) De acuerdo con estos parámetros no podemos sino reconocer que la hora y media a la que se refiere el órgano judicial de instancia en el apartado cuarto de la relación de hechos de la resolución recurrida y en la que se incluye la media hora a la que remite la decisión empresarial impugnada, es y debe ser considerado y tratado, materialmente y a todos los efectos legales, incluidos los previstos en el artículo 20 de la norma colectiva, como tiempo de presencia. Y si ello es así la decisión de la empresa de configurarlo expresa y formalmente como tal no debe ser tachada o considerada como modificación sustancial de condiciones de trabajo en cuanto que, y materialmente, y como decimos, ninguna modificación en términos de jornada u horario se ha realmente producido (...)'. Esta sentencia no ha sido objeto de recurso.

7. El 18 de marzo de 2014 la sección sindical de CGT promovió otro conflicto colectivo, turnado de nuevo a este Juzgado, proceso 262/2014, reclamando lo mismo que en el proceso 1182/2013. La sentencia del Juzgado desestimó la demanda, absolviendo a la empresa, confirmada en recurso de suplicación por la sentencia número 323/2015.

8. De reconocerse estos tiempos como de presencia, en el periodo de octubre a 31 de octubre de 2015, se generan los siguientes créditos a su favor: Nemesio , 8.939,28 euros; Jose Pedro , 11.305,56 euros; Adrian , 10.525,37 euros; Amparo , 5.628,15 euros; Conrado , 2.662,50 euros; Germán , 11.437,02 euros; y, Marino , 9.665,13 euros.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS denuncia l'empresa demandada la infracció d'allò previst a l' article 160.5 de la Llei Processal laboral y 222 LEC en entendre que en la present litis concorre la institució de cosa jutjada en relació a les anteriors sentències de conflicte col lectiu.

El motiu ha de ser desestimat, tenint present l'existència de pronunciaments anteriors de la Sala respecte la mateixa al legació en recursos materialment idèntics. Afirmàvem així a la nostra sentència 2644/2015, de 28 d'abril :

'En aquest primer motiu de recurs, hi ha certa confusió, ja que les previsions de l' article 160.5 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social i les de l'article 222 de la Llei d'Enjudiciament Civil, són distintes.

La Llei d'Ejudiciament Cvil regula dues especies de cosa jutjada:

L'article 207 recull l'anomenada cosa jutjada formal, institut que estableix la autoritat de cosa jutjada de les resolucions fermes i obliga al Tribunal que la va dictar a passar per la dita autoritat, la qual cosa s'explica en els termes 'Les resolucions fermes passen en autoritat de cosa jutjada i el tribunal del procés en què s'hagin dictat s'ha d'atenir en tot cas al que s'hi disposa'.

Altra cosa diferent és la cosa jutjada contemplada a l' article 222 de la LEC , l'anomenada cosa jutjada material, la qual presenta dues perspectives, l'efecte negatiu o excloent i l'efecte positiu. L'efecte negatiu es resum en la màxima 'non bis in idem' i impedeix que sigui sotmesa de nou a judici una pretensió ja resolta per sentència ferma en un procediment anterior i l'efecte positiu o prejudicial significa la vinculació del jutge d'un altre procés ulterior el qual queda obligat a acceptar les declaracions jurídiques efectuades en el primer procés, en paraules de la pròpia norma (Art 222.4) El que s'ha resolt amb força de cosa jutjada en la sentència ferma que hagi posat fi a un procés vincula el tribunal d'un procés posterior quan hi aparegui com a antecedent lògic del que sigui el seu objecte, sempre que els litigants de tots dos processos siguin els mateixos o la cosa jutjada s'estengui a ells per disposició legal. D'aquesta forma s'impedeix que les qüestions ja resoltes siguin reproduïdes en un nou procés entre les mateixes parts (efecte negatiu) i s'obliga al jutge d'un altre procés ulterior a acceptar les declaracions efectuades per la sentència en tant que siguin prejudicials i connexes amb les del procés anterior (efecte positiu).

L'efecte positiu de la cosa jutjada, a diferència de l'efecte negatiu- no exigeix una completa identitat entre els plets sinó que és suficient que el que es va jutjar entre les parts en el primer procés actuï en el segon com a element condicionant -prejudicial-, de forma que, encara que la primera sentència no exclou el segon pronunciament, si que el condiciona a través de la vinculació del jutge al que ja es va resoldre, és per això que el Tribunal suprem (Sentencies de 17.12.1998 i 29.5.1995 ), te declarat que la jurisprudència no exigeix que el plet nou sigui una reproducció exacta d'un altre procediment per aplicar la presumpció legal, ja que no es necessari que la identitat es produeixi en tots els elements dels processos, sinó que és suficient l'existència d'una declaració precedent que actuï com a element condicionant i prejudicial.

El que preveu l' article 160.5 LRJS , es refereix exclusivament als conflictes col lectius i porta causa precisament de l'efecte erga omnes del pronunciament, el qual, per disposició de l' article 153 LRJS , fa referència a interessos generals d'un grup genèric de treballadors o a un col lectiu genèric susceptible de determinació individual. Aquesta afectació a un grup genèric, és el que justifica la suspensió dels plets individuals pendents sobre la mateixa matèria o en connexitat directe (art 160.5) i per això el propi article 160.5, preveu que la sentència dictada en conflicte col lectiu produeixi efectes de cosa jutjada sobre els processos individuals, de forma que la sentència ferma del Conflicte Col lectiu condiciona la decisió dels plets individuals pendents o posteriors sobre la matèria decidida en el Conflicte.

El que es reclama en el procediment que ara ens ocupa, és que es paguin com a temps de presència les hores de menjar, en conseqüència, per més que la causa de les reclamacions tingui una certa connexió, el que es discuteix en aquest plet no és el mateix que el que es va decidir en aquell conflicte col lectiu, que era la consideració com a temps de treball del temps destinat a descans per menjar.

En conseqüència ni s'aplica al present cas l'efecte positiu de la cosa jutjada material, ni s'estén al present plet l'efecte de cosa jutjada de la sentència dictada en el conflicte col lectiu sobre la consideració com a temps de treball efectiu el descans d'una hora per menjar. Altrament introduiríem una confusió entre els paràmetres que regulen la jornada i els que estableixen la retribució del temps de treball'.

I el mateix criteri hem seguit a la nostra sentència 3042/2016, de 17 de maig . En conseqüència, escau estar a les dites reflexions, amb la conseqüència anunciada de desestimació del motiu.

SEGON.- Per la mateix via anterior es denuncia la infracció dels articles 14 i 20 del conveni rector, en relació a l ' article 10.4 del RD 1561/1995 i 34.4 ET , així com la jurisprudència que es cita.

Els antecedents de pronunciaments de la sala a aquest respecte ens han de dur, de nou, a la desestimació del motiu. Així, indicàvem a les sentències abans citades.

'La sentència de instància del conflicte col lectiu sobre la consideració de temps de treball (Jutjat Social 10 de Barcelona 30.5.2014 actuacions núm. 262/14), desestimava el conflicte i declarava (fonament de dret segon) '[...] lo que caracteriza el tiempo de trabajo efectivo no es sólo el estar a disposición del empresario, sino también el ejercicio de la actividad propia, lo que no sucede ni en la hora de descanso ni en las tres horas de presencia, en las que se limitan a estar a disposición del empresario, pero sólo realizan su actividad cuando son llamados para un servicio, y esto entra en la configuración del tiempo de presencia ante la necesidad [...] permanentemente [de] atender los servicios públicos del sector, y en realidad ni siquiera ahí en la hora de descanso, ya que se compensa con otro equivalente manteniéndose dicha hora de descanso en toda su duración, pero, de todas maneras, en ningún caso es tiempo de trabajo efectivo [...].

A la de la Sala de 20.1.2015 que confirma la de instància, es diu: '[...] la hora destinada a la comida de los conductores no puede tener la consideración de tiempo de trabajo efectivo a efectos de su retribución pues no son horas de presencia propiamente dicha sino de ausencia localizada para poder atender el servicio [...] y, por tanto, no son computables como tiempo de trabajo efectivo al no estar prevista en convenio colectivo su retribución, según establece expresamente el Real Decreto 1561/1995, de 21 de septiembre.[...]'

El recurrent manté que el criteri exposat a la sentència de 20.1.2015 , comporta que les hores de menjar no han de ser retribuïdes i és cert que la sentència de la Sala de 20.1.2015 pot induir a una certa confusió ja que diu que no està prevista la retribució de les hores de descans, però fàcilment es comprèn que es refereix a la previsió de conveni per a les hores de descans i no a l'efectivitat del descans en el cas concret.

Consta acreditat (fet provat segon) que els treballadors demandants estan a disposició de l'empresa durant 12 hores per jornada (224/225 jornades anuals), distribuïdes en 8 hores de treball efectiu, 2,5 (o 3 després de la modificació de condicions) de presència i 1,5 (o 1 després de la modificació de condicions) de descans per a menjar.

La qüestió es planteja sobre la constatació de que, durant el temps de descans per a menjar, els demandants han d'estar connectats i poden ser cridats al servei, és per això que reclamen que aquest temps de descans sigui retribuït com de presència, en el sentit de l'article 20 del Conveni que estableix que és Temps de presència: 'aquell en què el treballador/a es troba a disposició de l'empresari sense prestar treball efectiu, per raons d'espera, expectatives, serveis de guàrdia, menjades en ruta o altres similars.'

La qüestió ja va ser resolta per aquesta Sala en el recurs de suplicació 4237/2014 (sentència de 9.10.2014 ) amb motiu d'un procediment sobre modificació substancial de les condicions de treball a la mateixa empresa Ambulancias Domingo, i en aquella ocasió vàrem tenir ocasió de declarar '[...] no podemos sino reconocer que la hora y media a la que se refiere [...] y en la que se incluye la media hora a la que remite la decisión empresarial impugnada, es y debe ser considerado y tratado, materialmente y a todos los efectos legales, incluidos los previstos en el art. 20 de la norma colectiva, como tiempo de presencia. [...]'. En aquella sentència ja citàvem la de la Sala de 2/5/2013 (recurs de suplicació 7464/12 Ambulancias Condal), en la qual s'abordava també aquesta qüestió en el mateix sentit, criteri que ha mantingut la sentència de instància que ara es sotmet a recurs i que la Sala ha de confirmar.

El mateix criteri l'hem aplicat mutatis mutandis en un cas invers suscitat també a Ambulancias Domingo a la sentència de la Sala de 25.7.2013 ( Sentencia: 5382/2013 ), en la qual afirmavem '[...] Con respecto al devengo de cantidades por el concepto de tiempo de presencia el art 20 del Convenio establece que solo se considerara tal aquel en el que el trabajador se encuentra a disposición del empresario, sin prestar trabajo efectivo, por razones de espera, expectativas, servicios de guardia, comidas en ruta u otros similares. Teniendo en cuenta que la hora de la comida en los casos en que prestan servicios en Barcelona o su área, la utilizan sin que la empresa pueda disponer de ese tiempo, pues comunican a la central el inicio y la central autoriza al trabajador a desconectar durante una hora durante la cual no son interrumpidos con ningún servicio. Una vez realizada esa hora lo comunican a la central para reemprender su jornada laboral y volver a estar disponibles para los transportes que se les asigne [...]''.

Per prosseguir: 'Com a conseqüència del que s'ha dit i aplicant la simple interpretació literal de l'article 20 del conveni (DOGC 18.2.2014), el qual estableix que es considerarà temps de presència aquell en el qual els treballadors estan a disposició de l'empresari sense prestar treball efectiu. El temps que els treballadors ocupen en dinar o sopar i en el qual han d'estar connectats i en disposició de prestar servei si són cridats, és temps de presència i per tan ha de ser retribuït tal com adequadament ho ha determinat la sentència recorreguda, la qual ha de ser confirmada. En canvi i com dèiem a la sentència de 25.7.2013 , si durant el temps de menjar els treballadors són autoritzats a desconnectar els radiotelèfons i no estan obligats a estar pendents del servei, en aquest cas el temps de menjar és temps de descans efectiu i no de presència i per tan no ha de ser retribuït'.

Per tant, no concorrent elements nous que ens puguin dur a una conclusió diferent a la tesi que vàrem sustentar en les dites sentències, també aquest motiu ha de decaure.

TERCER.- Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la recorrent inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 204 i 235.1 LRJS i atès el principi de venciment.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per AMBULANCIAS DOMINGO, SA contra la sentència dictada pel jutjat del social número 10 dels de Barcelona en data 15 de març de 2016 , recaiguda en actuacions 1224/2013, en virtut de la demanda instada per Nemesio , Jose Pedro , Adrian , Amparo , Conrado , Germán i Marino contra el dit recorrent en reclamació de quantitat i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat de la impugnant la quantitat de nou-cents (900.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.