Sentencia Social Nº 5909/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3076/2014 de 16 de Septiembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 3076/2014

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ

Barcelona, 16 de setembre de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5909/2014

En el recurs de suplicació interposat per Rodrigo a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 12 de desembre de 2013 dictada en el procediment núm. 301/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social), ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 21 de març de 2013 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de desembre de 2013 , que contenia la decisió següent: ' Que desestimando como desestimo la demanda interpuesta por Rodrigo contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo absolver y absuelvo al Ente Gestor de los pedimentos formulados en su contra '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que Rodrigo , con DNI nº NUM000 , nacido el NUM001 -1957, socio empresa metal accesorios de cortinas, régimen especial de trabajadores autónomos, fue declarado no afecto de incapacidad permanente en grado alguno derivado de enfermedad común por resolución administrativa de 18-12-2012. Disconforme el actor con la anterior resolución administrativa, éste interpuso la pertinente reclamación previa que fue desestimada por resolución administrativa 13-2-2013.

SEGUNDO.- Que el actor no acredita otras dolencias y limitaciones a: Diabetes Mellitus insulinodependiente. Claudicación intermitente por neuropatía diabética. Hernia discal L5-S1 en tratamiento farmacológico. Signos de polineuropatia severa sensitivo motora mixta axonal y dismielinizante de ambas extremidades inferiores en posible relación con su diabetes. Limitación para actividades que requieran sedestación y bipedestación prolongada.

TERCERO.- Que de prosperar la demanda la indiscutida base reguladora mensual y efectos serian: 2.733,31 euros y 22-11-2012.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que desestima la demanda de declaració de grau d'incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total, presenta recurs la part demandant, que no ha estat impugnat. S'ha de destacar que es centra el litigi en la determinació dels requeriments funcionals exigibles en l'exercici de la professió del demandant, ja que les malalties que s'al leguen han estat acceptades per la resolució administrativa i no es discuteixen.

SEGON.La defensa del demandant, com a primer motiu de recurs, proposa la revisió fàctica a l'empara del què preveu l'apartat b) de l' art. 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , proposant que s'incorpori al fet primer de la sentencia la descripció de les funcions del lloc de treball de l'actor, en el sentit de dir que exerceix en el 80% de la seva jornada laboral tasques pròpies de Cap de Taller, amb els esforços físics exigibles, segons el professiograma laboral aportat per la part actora, mentre el 20% es dedica a tasques administratives, sense que l'actor pugui delegar o modificar les funcions que té assignades. Basa la proposta en el document 13, que consta en els folis 68 a 73 de les actuacions.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 ), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, la pretensió del demandant no es pot atendre ja que el magistrat del jutjat social ha valorat el document de manera expressa i no ha donat credibilitat al seu contingut, tal com exposa en el fonament jurídic quart de la sentència, en el que indica que tal com resulta de la pròpia pericial tècnica proposada per l'actora, ens trobem amb una empresa de la que és soci el demandant, que té quinze treballadors i que no acredita que dins del marc societari no pugui adaptar la seva activitat a les limitacions funcionals que pateix, atesa la seva capacitat de autoorganització. El raonament jurídic impedeix clarament acceptar que es tracti de un error material el fet de no haver-se incorporat la descripció proposada i per tant el recurs no pot ser admès en aquest punt.

TERCER.Postula la demandant, com a segon motiu de recurs, emparat en la via de l'apartat c) de l' article 193 de la LRJS , la infracció de l' art. 137- 4 i 5 de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar que està incapacitada per a la realització de qualsevol professió u ofici o per totes o de les tasques bàsiques de la seva professió habitual, demanant la declaració de incapacitat permanent en grau d'absoluta o, subsidiàriament, en grau de total per a la seva professió habitual.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau d'absoluta és aquella que limitat al afectat per tota professió u ofici, encara que sigui sedentari o no requereixi esforços físics, mentre que el de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991 , l'art. 137, en referir-se a la incapacitat permanent total -en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establert a l'art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969- la refereix a la darrera professió que exercitava el demandant. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 , entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

En el present cas l'actor, de professió soci de d'empresa del metall, d'accessoris de cortines, nascut l'any 1957, consta que pateix les patologies descrites en el fet provat cinquè (diabetis mellitus insulinodependent, claudicació intermitent per neuropatia diabètica, hèrnia discal L5- S1, en tractament farmacològic, signes de polineuropatia diabètica severa sensitiva motora mixta axonal i dismielitzant en les EEII, en possible relació amb la diabetis). Tal com no nega la resolució administrativa, les patologies descrites limiten la realització d'activitats que requereixin sedestació i bipedestació perllongades.

QUART.En supòsits anàlegs aquesta Sala Social ha valorat que les dificultats de deambulació donaven lloc a la qualificació de la incapacitat permanent absoluta quan limitaven aquesta per a trajectes curts o amb constatació de una claudicació intermitent, de manera que impossibilitaven al treballador a desplaçar-se habitualment a la feina, sense ajuda, sense possibilitat de usar transport públic o sense una gran penositat. Aquest és el cas de les sentències d'aquesta Sala Social de 7 d'octubre de 2005 (JUR 200644069), claudicació intermitent a 25-30 m.; STSJC de 31 de maig de 2005 (JUR 2005182351), marxa araxo-espàstica; STSJC de 21 de març de 2005 (JUR 2005125268), limitació a la bipedestació i sedestació prolongades, presentant claudicació a la marxa; 13 de gener de 2005 (JUR 200582410), gonartrosi severa bilateral, claudicació a la marxa amb recolzament de bastons, severa incapacitat funcional genolls; 8 d'octubre de 2004 (JUR 2004317336), claudicació a la marxa a 200 m; 3 de desembre de 2003 (JUR 2004109382), claudicació a la marxa de curt recorregut; 24 de maig de 2005 (JUR 2005 173275), claudicació a la marxa 100 m.

En cas contrari, la dificultat de caminar o la necessària ajuda de un bastó, no s'ha valorat com a incapacitat permanent absoluta, sinó total per a la professió habitual, quan l'exigència de la professió exigia deambulació o bipedestació,com és el cas de les sentències d'aquesta Sala de 27 de juliol 2005 (JUR 200638175), claudicació a la marxa, ajuda de un bastó anglès per caminar ; 8 de març de 2005 (JUR 116517), marcada claudicació a la marxa amb anquilosis ambdues subastragalines; 3 de març de 2005 (JUR 200511700), gonartrosi postraumàtica avançada dreta, gonàlgia persistent, claudicació a la marxa; 29 de setembre de 2004 (JUR 2004314690), claudicació a la marxa a 100 m; 21 de setembre de 2004 (JUR 2004281965), claudicació neurògena d'ambdues extremitats, per inestabilitat vertebral.

En el cas jutjat, tal com ha resolt la sentència, ni la limitació funcional és de caràcter tant sever com per estimar que el demandant no pot realitzar cap professió u ofici, ni les característiques del lloc de treball o de les funcions professionals exigibles - ja que no està sotmès a disciplina laboral sinó que per ser soci té capacitat d'adaptació i autoorganització- s'aprecia que tingui una limitació funcional tan greu com per concloure que no pot realitzar les tasques essencials de la seva professió habitual. No s'aprecia per tan la infracció de dret al legada i en conseqüència, hem de desestimar el recurs i confirmar la sentència de instància.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Rodrigo contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 8 dels de Barcelona, de data 12 de desembre de 2013 , en les actuacions número 301-2013, seguides contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en matèria d'incapacitat permanent i en conseqüència, confirmem en tots els seus punts la sentència dictada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.