Sentencia Social Nº 5966/...io de 2009

Última revisión
24/07/2009

Sentencia Social Nº 5966/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 400/2007 de 24 de Julio de 2009

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 14 min

Orden: Social

Fecha: 24 de Julio de 2009

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: CASTELL VALLDOSERA, LIDIA

Nº de sentencia: 5966/2009

Núm. Cendoj: 08019340012009105944


Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 24 de juliol de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5966/2009

En el recurs de suplicació interposat per Jesús Carlos a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 18 de juliol de 2007 dictada en el

procediment núm. 400/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part CENTRO DE ESTUDIOS CEAC S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 5 de juny de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de juliol de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda formulada por D. Jesús Carlos contra la empresa CENTRO DE ESTUDIOS CEAC S.L. RC, declaro que la modificación llevada a cabo por ésta en relación al demandante comunicada mediante carta de 27-4-07 no tiene la condición de sustancial y absuelvo a la misma de las pretensiones formuladas en su contra".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º) El demandante y la demandada suscribieron el 1-4-90 un contrato que denominaron de "comisión mercantil" en los términos que constan en el documento obrante a los folios 50-53. (Resulta de dicho documento, aportado por el actor y reconocido por la empresa).

2º) Posteriormente, sin solución de continuidad, suscribieron el 1-1-93 otro contrato, que denominaron "de agencia" en los términos que así mismo constan en el documento obrante a los folios 68-71 y 298-301. (Resulta de dicho documento, aportado por ambas partes).

3º) Posteriormente, y también sin solución de continuidad, las partes suscribieron el 1-8-98 un contrato al amparo de lo dispuesto en el RD 1438/1985 para regular la relación laboral de carácter especial del demandante como representante de comercio en los términos que constan en el documento obrante a los folios 109-112 y 287-290. (Resulta de dicho documento, aportado por ambas partes).

4º) El actor viene desempeñando funciones de vendedor de cursos que comercializa la empresa, siendo al mismo tiempo delegado de la misma y coordinador- supervisor de un equipo de 5 vendedores, cada uno de los cuales, lo mismo que el propio demandante, tiene atribuida una zona exclusiva de ventas asignada por la empresa. La retribución del actor consiste en comisiones, unas directas, en función de las ventas que él mismo consigue, y otra indirectas, en función de las ventas que realizan los vendedores de su equipo, siendo variables de un mes a otro. (Resulta de la valoración conjunta de las posiciones mantenidas por las partes y de las declaraciones de todos los testigos presentados por las mismas)

5º) La zona exclusiva de ventas de cada uno de los miembros que integran el equipo del demandandante son las que constan en el documento obrante al folio 332, que se dan aquí por reproducidas. (Es un hecho pacífico, que resulta de las posiciones coincidentes de las partes al respecto).

6º) La empresa comunicó al actor el 27-4-07, mediante carta de la misma fecha obrante a los folios 47-48 y 325-326, cuyo contenido se da aquí por íntegramente reproducido, una modificación, con efectos de 4-6-07, que afectaba a una de las zonas de venta en las que él mediaba como delegado y coordinador-supervisor, en concreto la correspondiente al vendedor integrante de su equipo Sr. Alexander , que se extendía al área geográfica situada entre Mataró y Tordera. Esta zona, mediada hasta entonces por el demandante, dejaba de pertenecer a la supervisión comercial del mismo y a cambio se le atribuía la zona correspondiente a los distritos postales 5, 11, 18, 19 y 20 de Barcelona, que correspondía al vendedor Sr. Antonio . Ello implicó que este vendedor quedó integrado a partir de entonces en el equipo dirigido por el demandante y al Sr. Alexander se le cambió de equipo para pasar a integrarse en el de otro delegado, concretamente en el de la Sra. Bernarda . (Resulta del referido documento y del conjunto de todas las pruebas practicadas).

7º) En repetidas ocasiones el demandante había manifestado públicamente, y así se lo había comunicado también a su inmediato superior jerárquico el Sr. Blas , Director Comercial de Catalunya y Baleares, que no quería tener en su equipo al Sr. Alexander . Éste, a su vez, había comunicado por escrito en varias ocasiones a la empresa, concretamente el 1-8-05 y el 25-1-07, que no quería estar integrado en el equipo del demandante por existir entre ambos serias divergencias de orden personal y profesional. (Resulta de la valoración conjunta de las verosímiles manifestaciones de los testigos Don. Blas , Alexander y Demetrio y de los documentos obrantes a los folios 327 y 328, reconocidos por el mencionado Sr. Alexander ).

8º) No se han presentado razones fundadas que permitan considerar que la zona de ventas correspondiente al área geográfica comprendida entre Mataró-Tordera sea desde el punto de vista comercial de los productos de la empresa peor que la correspondiente a los distritos postales 5, 11, 18, 19 y 20 de Barcelona.

9º) El demandante agotó sin éxito el preceptivo trámite de conciliación administrativa. (Folio 6).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma CENTRO DE ESTUDIOS CEAC S.L. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per modificació substancial de les condiciones de treball, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, que es basa en un únic motiu en el qual es sol.licita la nul.litat de la sentència. Cal posar de relleu que contra la sentència d'instància el Jutjat va decidir que no hi havia recurs en virtut de la matèria, però que l'actor va interposar recurs de queixa davant aquesta Sala per entendre que s'havien produït greus defectes procedimentals que li havien causat indefensió i la Sala va estimar el citat recurs i va decidir que contra la resolució d'instància es podia interposar recurs de suplicació, però només amb l'efecte limitat de denunciar la infracció processal denunciada.

SEGON.- En el motiu citat, que es troba correctament emparat en l'apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , es sol.licita es declari la nul.litat de la sentència i es reposin les actuacions al moment del judici oral i s'afirma que la sentència ha infringit l'article 94.2 de la Llei de Procediment Laboral . Argumenta l'actor que l'empresa no va aportar a l'acte del judici tota la documentació sol.licitada, la qual li era essencial, atès que hagués pogut canviar la decisió del plet. Concretament al.lega que el dia 6.7.2007 va presentar un escrit en el que sol.licitava al Jutjat que requerís a l'empresa perquè aportés una sèrie de documents per a ser examinats abans del judici, encara que posteriorment la part va acceptar que es realitzés l'examen en el moment de la celebració de la vista i per part del Jutjat es va acordar l'admissió de la prova, tal com consta en el foli 15. En el moment del judici oral, la Lletrada de l'actor va posar de relleu que no s'havien aportat els documents sol.licitats, contestant la demandada que eren els documents 37 a 41 de la seva prova documental.

Doncs bé, l'actora afirma que els citats documents no eren, en absolut, els que havia sol.licitat i amb els quals havia de demostrar el perjudici retributiu que la modificació acordada per l'empresa li havia ocasionat, i que per aquest motiu el magistrat d'instància afirma en la resolució recorreguda, que l'actor no havia acreditat un perjudici econòmic i desestima la demanda

TERCER.- L'article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials en el supòsit que s'hagin infringit normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici haya produit indefensió a alguna de les parts processals.

D'altra banda, i pel que fa al tema que aquí s'està dilucidant, és a dir, si s'ha d'entendre que ha produït indefensió a la part actora la decisió del jutge de no admetre la prova documental abans citada, la STS de data 29 de setembre de 2.005, va assenyalar el següent:

"La tutela judicial efectiva presupone la garantía de las personas de que pueden acudir al Juez, ser oídas, proponer y practicar pruebas, a una resolución fundada en derecho y a los recursos, y así se pone de relieve en la sentencia del Tribunal Constitucional 158/1989, de 5 de octubre, al declarar que «el derecho a la prueba es una de las garantías que a todos reconoce el artículo 24.2 de la Constitución , de suerte que la denegación de pruebas pertinentes podrá justificar el recurso de amparo si de ello se deriva indefensión o alteración del resultado del proceso (STC 116/1993). Son los Jueces y Tribunales los que han de valorar la pertinencia de las pruebas propuestas, pero en ese cometido no pueden sacrificar su realización a otros intereses que, aun estando también protegidos por el ordenamiento, sean de rango inferior al derecho constatado en el citado precepto constitucional»; en la propia sentencia pone de relieve el Tribunal Constitucional la necesidad de tomar en consideración que el artículo 90 de la Ley de Procedimiento laboral en la versión hoy vigente, establece, como regla general, que las partes podrán valerse de cuantos medios de prueba se encuentren regulados en el Código civil y en la Ley de Enjuiciamiento Civil, pudiendo solicitar «al menos con tres días de antelación a la fecha del juicio, aquellas pruebas que, habiendo de practicarse en el mismo, requieran diligencias de citación o requerimiento».

Així mateix, també ha posat de relleu el Tribunal Suprem en la sentència de data 3 d'octubre de 2.006, en un supòsit semblant al que s'està examinant, que l'incompliment procesal al.ludit no pot comportar, per si mateix, la pretesa nul.litat d'actuacions, sinó que s'haurà de ponderar pel Tribunal si la prova documental no aportada podia haver tingut una rellevància important per a la resolución del litigi en la instància

QUART.- Doncs bé, aplicant la doctrina citada al present supòsit és clar que l'al.legació ha de ser estimada. En efecte, en el cas que s'examina, l'actor va sol.licitar per escrit abans del judici que l'empresa aportés una sèrie de documents amb els quals volia acreditar el perjudici que la decisió de modificació de les seves condicions de treball li havia ocasionat, escrit que va ser proveït pel jutjat en el sentit d'acceptar la proposició de prova i va requerir a l'empresa perquè l'aportés a l'acte del judici. Això no obstant, quan aquest es va celebrar la lletrada de l'actor va comprovar que l'empresa no havia aportat els documentes sol.licitats, la qual cosa va posar de relleu en aquell moment i en la fase de conclusions, al.legant que aquesta omissió li havia provocat indefensió. Això no obstant, el jutge no va requerir a l'empresa perquè aportés els documents citats com a diligència final, dictant sentència sense haver-los examinar-los i la sentència es basa, precisament en que l'actor no va acreditar que la mesura "suponga un perjuicio económico para el demandante".

Tal com posen de relleu les sentències d'aquesta Sala de dates 15 de setembre de 2.000 i 22.6.2009 (R. 1052/2009), dictada en un supòsits semblants al present, aquesta infracció processal té una important incidència en relació amb el dret de defensa de la part recurrent, perquè els treballadors tenen moltes vegades dificultats per provar les seves afirmacions, atès que tots els documents es troben, gairebé sempre, en poder de l'empresa, per la qual cosa s'ha de ser molt curós en la inadmissió d'una prova documental i el que no es pot admetre és que s'admeti aquesta, però no s'aporti per l'empresa i després es fonamenti la desestimació de la demanda precisament per aquesta manca de prova.

En el cas present, com el resolt en aquelles sentències, la part actora necessitava l'auxili judicial per obtenir les proves en les que basar el perjudici que postulava, atès que aquestes només estaven a disposició de l'empresa, per la qual cosa és d'aplicació la doctrina sobre la diferent posició de les parts del contracte de treball, el que hauria d'haver influït en la decisió del jutge, en el sentit d'admetre la prova sol.licitada, requerint a l'empresa a l'aportació dels documents.

CINQUÈ.- S'ha de concloure, en conseqüència, que ha existit la indefensió denunciada en no haver requerit el jutge la prova documental proposada, que en ser raonable i no estar en poder del demandant, no es podia practicar sense la decisió judicial, la qual cosa ha suposat la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. Així doncs, d'acord amb el que estableixen els articles 238.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i 200 de la Llei de Procediment Laboral , procedeix declarar la nul.litat de les actuacions realitzades a partir de la conclusió del judici oral, per tal de que el magistrat d'instància requereixi l'empresa perquè aporti la prova documental proposada per l'actor en l'escrit de data 6.7.2007, com a diligència final i a la vista d'aquesta documental i de la resta de mitjans de prova, dicti nova sentència, amb plena llibertat de judici.

VISTOS els preceptes legals esmentats, els que hi concorden i demés disposicions d'aplicació general,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Jesús Carlos contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 12 de Barcelona, en data 18 de juliol de 2.007 , que va recaure en les Actuacions núm. 400/07, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra CENTRO DE ESTUDIOS CEAC, S.L., en reclamació per acomiadament i anul.lem la sentència d'instància ordenant reposar les actuacions al moment de l'acabament del judici oral, amb la finalitat que el magistrat d'instància requereixi la demandada per a que aporti com a diligència final, els documents que figuren en el fonament de dret quart i a la vista dels citats documents, i de la resta de mitjans de prova, amb plena llibertat de judici, dicti nova sentència.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.