Sentencia Social Nº 5971/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6022/2005 de 08 de Septiembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 8 de setembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5971/2006

En el recurs de suplicació interposat per Rio advocats i Consultors Associats S.L. a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 14 d'abril de 2005 dictada en el procediment núm. 131/2005

Antecedentes

Primer. En data 23.02.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 d'abril de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que, desestimando la demanda interpuesta por RIO ADVOCATS I CONSULTORS ASSOCIATS S.L. contra Don Gustavo , debo absolver a los demandados de las pretensiones en su contra formuladas."

Tanmateix en data 5 de maig de 2005 es va dictar interlocutòria d'aclariment en la qual es rectificava la decisió de la sentència corregint el error informàtic sofert i suprimint el paràgraf en que consta que la sentència es ferma, a més a més afegint en la decisió " imponiendo a la parte demandante una sanción pecuniaria de 60 Euros y la obligación de abonar los honorarios del abogado de la parte demandada" i quedant la DECISIÓ literalment:

"Que, desestimando la demanda interpuesta por RIO ADVOCATS I CONSULTORS ASSOCIATS, S.L. contra Don Gustavo , debo absolver al demando de las pretensiones en su contra formuladas e imponiendo a la parte demandante una sanción pecuniaria de 60 Euros y la obligación de abonar los honorarios del abogado de la parte demandada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- En sentencia de fecha 5 de mayo de 2004 dictada por el Juzgado de lo Social nº 21 de Barcelona (autos 146/2004 ), se declaró improcedente el despido del ahora demandado efectuado por la empresa demandante en fecha 23 de enero de 2004, figurando como categoría profesional la de oficial 1ª, antigüedad de 15 de mayo de 2003 y salario mensual bruto con prorrata de 1.289,46 Euros, desestimando la excepción de incompetencia de jurisdicción opuesta por la demandada (documentos folios 52 y 58 a 59 que se dan por reproducidos)

SEGUNDO.- Interpuesto recurso de suplicación por la sociedad ahora demandante contra la anterior sentencia, oponiendo de nuevo la excepción de incompetencia de jurisdicción y entre otros extremos pretendiendo la modificación del salario declarado probado, e recurso fue desestimado íntegramente en sentencia de la Sala de lo Social del TSJC de fecha 1 de diciembre de 2004 , rollo 6137/2004, argumentándose en la referida sentencia respecto a la modificación del salario pretendida que tal modificación no era procedente porque se trataba de un hecho conforme, dado que en el acto del juicio la empresa no se opuso al salario que el actor solicitaba en su demanda (folios 63 a 70 que se dan por reproducidos)

TERCERO.- Contra la anterior sentencia, la sociedad preparó recurso de casación para unificación de doctrina en fecha 14 de enero de 2005 (folios 61 y 62) que no consta resuelto.

CUARTO.- En fecha 1 de septiembre de 2004 el ahora demandado presentó demanda de reclamación de cantidad contra la sociedad ahora demandante por diferencias salariales del período 15 de mayo de 2003 a 30 de noviembre de 2003, las mensualidades de diciembre de 2003 y 23 días de enero de 2004 y pagas extras de julio, septiembre y diciembre de 2003, partiendo del salario bruto con inclusión de pagas extras de 1.289,46 Euros (documentos folios 50 a 52)

La demanda por turno de reparto correspondió al Juzgado de lo Social nº 21 de Barcelona, autos 604/2004, y en fecha 23 de febrero de 2005 a petición de ambas partes el Juzgado acordó el archivo provisional durante un período de un año por estar las actuaciones pendientes de la firmeza de la sentencia dictada en los autos de despido 146/2004 del propio juzgado por haberse anunciado recurso extraordinario ante el Tribunal Supremo (documento folio 59 que se da por reproducido)

QUINTO.- La sociedad actora en su demanda pretende que se estime acreditada la jornada laboral del demandado en 29 horas semanales y "no de 40 horas como ahora pretende el demandado" instando se condene al demandado a estar y pasar por tal declaración (final folio 3 y folio 4)

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència dictada en el procediment instat per reconeixement del dret (consistent en la declaració de que la jornada de treball del treballador demandat era de 29 hores setmanals) desestimant la demanda, presenta recurs de suplicació l'empresa actora emparat en dos motius, revisió de fets provats i infracció de dret aplicable, en base l' article 191 b i c de la LPL . El recurs ha estat impugnat per la part treballadora demandada.

SEGON. El primer motiu del recurs, interessa la modificació de la darrera línia dels fet provat primer, concretament referida als folis que es donen per reproduïts, indicant que existeixen dues numeracions coincidents, provocant confusió. Pretenen el recurrent que es substitueixi la referència als folis 52 i 58 a 59, per 52 bis a 59 bis. De l'examen de la documental que consta s'evidencia que existeix una duplicitat en la numeració, certament, però que no genera indefensió ja que el contingut dels documents a què es fa remissió en el fet provat primer és la sentència que consta, en la data i procediment referits, per la qual cosa, en estar el document perfectament identificat, queda clar el contingut del relat fàctic i no es pot ni valorar l'existència d'error de la jutjadora (sinó a la persona que ha realitzat la operació de foliar les actuacions, tasca que no correspon al magistrat). No pot tampoc ser atesa la petició de modificació pel fet provat per manca de transcendència de la revisió proposada (doncs els números dels folis no afecten a la valoració) i per quan la numeració que proposa el recurrent és inexistent, doncs en cap foli consta la referència al nombre bis que indica, per la qual cosa la remissió als folis que proposa el recurs no seria exacte i generaria més confusió que altre cosa.

TERCER. En segon lloc, i en els quatre motius següents, impugna el recurrent, al empara de l' article 191 c de la LPL que indica que podrà tenir per objecte el recurs de suplicació la infracció de normes substantives o de la jurisprudència, el contingut dels fonament de dret segon, tercer, quart i cinquè, sense cita d'altres normes legals que els articles 386 i 385.2 de la LEC . Al·lega l'escrit de recurs que la sentència realitza una presumpció sobre un tema que desconeix (recurs de cassació presentat per la companyia en un altre procediment) i sense concretar la infracció dels preceptes legals en que basa la seva pretensió fa una crítica dels raonaments de la sentència, així com una exposició dels fets que indica que han quedat provat, amb una evidentment defectuosa tècnica processal. Concretament, no combat el recurrent els fonaments jurídics de la sentència referents a la manca d'interès actual de l'acció merament declarativa instada, d'acord amb la jurisprudència que cita la sentència (fonament jurídic segon), de l'excepció de litispendència que raona com a admisible, oposada per la demandada, en existir un procediment d'acomiadament improcedent pendent de un recurs de cassació per unificació de doctrina sense resoldre. També fa referència l'escrit de recurs a l'aportació d'un presumpte document nou consistent en el recurs de cassació, que ni consta aportat ni seria nou, a efectes dels articles 231 de la LPL i 270-1 de la LEC, doncs consta relacionat en la sentència i per tant hauria d'estar en possessió del demandant des d'abans de la data del judici. S'ha de recordar que els requisits per l'aportació de documents nous en aquesta fase processal son que siguin de data posterior a la demanda o contestació, o en el seu cas, d'audiència prèvia al judici, sempre que no s'haguessin pogut confeccionar ni obtenir amb anterioritat als indicats moments processals; o de data posterior, quan la part que els presenti justifiqui no haver tingut abans coneixement de la seva existència o no haver-los pogut obtenir per causes que no siguin imputables a la part. No es pot valorar doncs la possible transcendència d'un document que tenia en el seu poder la part i no el presenta en el moment en que podia fer-ho. Però per altra banda, el recurrent basa gran part del recurs en la crítica de la sentència per desconeixement de la jutjadora del contingut d'aquest recurs, quan la omissió de l'aportació del text en cap cas pot beneficiar a la part que oculta les proves.

Ja que l'únic motiu de impugnació no pot ser admès doncs els fets provats que consten s'han deduït per la jutgessa de instància, no en base a la prova de presumpcions que s'al.lega, sinó tenint en compte, com raona el fonament jurídic quart, en base al principi general de la càrrega de la prova contingut en l' article 217 de la LEC , sense que la part demandant hagi complert l'exigència d'aquest precepte, és a dir, la prova de la certesa dels fets dels que ordinàriament és dedueixin, segons les normes jurídiques a ells aplicables, l'efecte jurídic corresponent a les pretensions de la demanda. Ni aquest raonament jurídic, ni el del fonament cinquè de la sentència que motiva la imposició de una sanció pecuniària per temeritat, han estat impugnats pel demandant, per molt que en el motiu cinquè del recurs es demani la modificació també d'aquesta condemna, que basa en la reiteració de la mateixa argumentació, motiu que no és admissible, ja que no s'aprecia la única infracció jurídica reiteradament al.legada. En conseqüència, ha de ser desestimat el recurs de suplicació.

QUART. En ser desestimat totalment el recurs s'ha d'acordar també la pèrdua dels dipòsits i consignacions i la condemna a la part recurrent a les costes de la impugnació del recurs que es fixaran en la part dispositiva, conforme als articles 202 i 233-1 de la LPL .

En base als preceptes jurídics citats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per RIO ADVOCATS I CONSULTORS ASSOCIATS, S. L. , en el procediment seguit a la seva instància contra Gustavo , per reconeixement de dret, en el jutjat social 14 de Barcelona, amb el núm. 131-05, i confirmar la sentència dictada en data 14-04-2005, aclarida per interlocutòria de data 5 de maig de 2005 , en tots els seus punts.

Condemnar a la part recurrent a la pèrdua del dipòsit i a què pagui al demandat en concepte d'honoraris de lletrat per la impugnació del recurs un total de 200 euros.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.