Sentencia Social Nº 6/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7693/2007 de 05 de Enero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 5 de gener de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6/2009

En el recurs de suplicació interposat per Pilar a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 7 de maig de 2007 dictada en el

procediment núm. 762/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 24 d'octubre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de maig de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que desestimo la demanda interpuesta por Pilar contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, en reclamación de INCAPACIDAD derivada de enfermedad común y ABSUELVO a la mencionada entidad gestora de las pretensiones en aquella contenidas"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora Pilar con D.N.I. NUM000 nacida 07-12-1955 está afiliada, y en situación de alta en el régimen general, a la Seguridad Social con el núm. NUM001 .

La profesión habitual del actor es peón lavandería.

La actora se halla en alta en la empresa CLECE,S.A. de actividad industrial de limpieza que cotiza en relación a la misma por el epígrafe 124 (E.AT) lavad. planchado.ropa.

2.- En fecha 12/04/2005la actora inició un proceso de Incapacidad Temporal y el 09/06/2006 se le extendió alta con propuesta de incapacidad. Según dictamen médico del ICAM de fecha 09-06-2006 se determinó que se hallaba afecto de: artrodesis lumbosacra L5-S1 con mala evolución, con funcionalismo actual limitado y radiculopatía dcha. activa.

3.- Iniciada la vía administrativa en solicitud del reconocimiento de pensión por invalidez ante la Dirección Provincial del INSS, por la entidad gestora se declaró en fecha 27-07-2006 declarar a la trabajadora en situación de incapacidad permanente total derivada de enfermedad común con efectos desde 09/06/2006 y derecho a la percepción de la prestación correspondiente desde 20/07/2006.

La vía administrativa se agotó mediante la interposición de reclamación previa que fue desestimada por el INSS. de forma expresa por resolución de 15/09/2006.

4.- La parte demandante posee el periodo de cotización mínimo exigido para tener derecho a la prestación.

5.- La base reguladora de la prestación es 1.626,85 euros.

La fecha de efectos económicos es 09-06-2006.

6.- Pilar está afecta de: artrodesis lumbosacra L5-S1 (IQ en 15/09/2005 y reintervención en 30/06/2006) con mala evolución y con funcionalismo actual limitado y radiculopatía dcha. activa L4-L5-S1 y también antigua con secuelas y L5-S1 izquierda antigua en fase de secuelas y estable actualmente, y tendinosis y ruptura parcial del tendón supraespinoso y discreta tendinosis en la inserción del infraespinoso del hombro derecho que limita en los últimos grados de la elevación, por encima de los 90º.

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per part del demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per les lesions que acrediten la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- La demandant proposa la modificació del fet provat sisè, que es refereix a les lesions que pateix, i postula una addició a la fi del text que digui que també "Pateix Cervicoartrosi cronificada per discopatia múltiple mes evident a C3-C4; C5-C6;i C6-C7 amb funcionalisme limitat." Basa la modificació en els documents mèdics que cita sobre l'estudi de biomecànica que transcriu, en la Resonància Magnètica de l'espatlla de 17 d'octubre e 2006 que tambè transcriu.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté de forma pacífica i constant que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil . També la doctrina ha assenyalat que la facultat revisora fàctica no pot quedar afectada pels fets instranscendent per a la modificació de la part dispositiva de la sentència.

En el cas present la modificació del fet provat sisè que postula la part es basa en documents que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés en la facultat que li atorga l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral . En aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i doctrina jurisprudencial i al.lega en síntesi, que en el seu conjunt les patologies i limitacions que pateix per l'alteració global de la mecànica articular de la columna cervical, lumbar amb artrodesi i radiculpatia bifocal amb denervació crònica i signes d'empitjorament evolutiu amb repercussió de la marxa i espatlla dreta limitant amb ruptura del tendó supraespinós, i al seva cronicitat comporten que no pot mantenir sedestació prolongada ni deambulació o bipedestació mantinguda i conclou que no es pot traslladar a la feina o no pot fer trasllat per raó de la feina, ni pot accedir a un treball que comporti moltes hores de sedestació o de posicions sostingudes. Transcriu part de la doctrina i criteri jurisprudencial que cita.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article núm. 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes), manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possiblitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patimens importants però no amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja què presenta quadre artròssic lumbar important però estable i la tendinosi i ruptura parcial del tendó supraespinós amb discreta tendinosi en la inserció de l'infraespinós de l'espatlla dreta limita per sobre dels 90º l'elevació. Aquest quadre patològic no comporta en el seu conjunt una impossibilitat absoluta per a desplegar activitats lleugeres i que permetin l'alternància postural.

Per tant hem de desestimar el recurs i i confirmar la sentència de la instància, perquè entenem que ara per ara, no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD Legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Pilar contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 6 de Barcelona de 7 de maig de 2007, dictada en el procediment núm. 762/2007 i seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i , que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.