Sentencia Social Nº 601/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 9461/2005 de 24 de Enero de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 24 de gener de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 601/2007

En el recurs de suplicació interposat per Mutua Cyclops a la sentència del Jutjat Social 3 Barcelona de data 30 de desembre de 2004 dictada en el procediment núm. 692/2003 en el qual s'ha

recorregut contra la part -I.N.S.S.- Instituto Nacional Seguridad Social, -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), María Antonieta , Nocicao S.L. i Mutua Asepeyo, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 5 de setembre de 2003 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de desembre de 2004 , que contenia la decisió següent: " Que estimando en parte la demanda interpuesta por Dª. María Antonieta contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesoreria General de la Seguridad Social, la Mutua Cyclops y Mutua Asepeyo, y las empresas "NOCICAO, S.L. " y "STARLUX S.A." debo declarar y declaro a la demandante en situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común y condeno, en consecuencia a las partes codemandadas a estar y pasar por dicha declaración .

Igualmente condeno al INSS a abonar a la actora una pensión vitalicia anual correspondiente al 55 por ciento de la base reguladora de 1.742,72 euros, todo ello más mejoras y revalorizaciones correspondientes, y con efectos desde el 3 de abril de 2004 y absolviendo a las empresas y a la mutua codemandadas de las peticiones económicas deducidas en la demanda "

Con fecha 14 de febrero de 2005, se dictó por el Ilmo. Sr. Magistrado del Juzgado de lo Social 3 de Barcelona, auto de aclaración cuya parte dispositiva es del tenor literal siguiente: " S.Sª., dijo que procedia aclarar la Sentencia recaída en autos en fecha 30 de diciembre de 2004 en el sentido de que, en el fallo, en donde dice "... de la base reguladora de 1.742,72 euros, todo ello más mejoras y revalorizaciones corespondientes, y con efectos desde el 3 de abril de 2004 y absolviendo.." debe decir "... de la base reguladora de 1.742,72 euros, todo ello más mejoras y revalorizaciones correspondientes, y con efectos desde el 3 de abril de 2003 y absolviendo..."

Con fecha 5 de abril de 2005 se dictó nuevo auto de aclaración cuya parte dispositiva es del tenor literal siguiente: " S.Sª., dijo que procedía aclarar la Sentencia recaída en autos en fecha 30 de diciembre de 2004 en el sentido de que en el fallo donce dice "... debo declarar y declaro a la demandante en situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común y condeno..." debe decir " debo declarar y declaro a la demandante en situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual, derivada de accidente de trabajo y condeno ..." En el fallo, donde dice " ... a abonar a la actora una pensión vitalicia mensual correspondiente al 55 por ciento de la base reguladora de 1.742,72 euros...".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- La demandante Dª. María Antonieta , nacida el 26 de agosto de 1054, se encuentra afiliada al Régimen General de la Seguridad Social, siendo su profesión habitual la de oficial de primera de alimentación en máquinas.

En fecha 3 de abril de 2003 formuló solicitud de invalidez permanente derivada de accidente de trabajo y en fecha 10 de junio de 2003 formuló reclamación previa que presentó ante la oficina del INSS de Ciutat Vella. Se encontraba en situación de alta en la empresa " BEST FOOD SOCIEDAD ANONIMA "

2º.- Previo reconocimiento personal por parte del Centro de Reconeixements i Avaluació Mèdics el 29 de septiembre de 2003, por resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social de fecha 4 de noviembre de 2004 se declaró que no procedia declarar a la demandante en situación de incapacidad permanente en grado alguno, derivada de accidente de trabajo, y denegar la prestación por no reunir el requisito de incapacidad permanente. Se constataba en ella que habia sufrido un accidente de trabajo el dia 29 de noviembre de 2000.

3º.- Se interpuso contra la misma reclamación previa el 17 de junio de 2003, que no consta resuelta.

4º.- Instado expediente de invalidez en el que se dió vista a "STARLUX SOCIEDAD ANONIMA", en tanto que última empresa y a la MUTUA CYCLOPS, con la que ésta empresa mantenia la relación asociativa y por resolución de 4 de noviembre de 2003, es decir, con posterioridad a la interposición de la demanda, el INSS dictó Resolución por la que se acordaba que no procedia declarar a la actora en situación de incapacidad permanente tras haber sufrido un accidente de trabajo en fecha 29 de noviembre de 2000, porque no reunia el requisito de invalidez permanente.

5º.- Previamente a su primera afiliación en el sistema de la S.S. la actora sufrió una poliomelitis en la extremidad inferior derecha que le produjo lesiones permanentes.

6º.- Acredita 11.651 dias de cotización desde el dia en que causó alta, el 11 de octubre de 1972, es decir, cuando contaba dieciocho años, que equivalen a 31,92 años en total. Tiene cubierto por tanto, el periodo de carencia.

7º.- La base reguladora anual de la prestación solicitada asciende a 1.742, 72 euros y la fecha de efectos de la pensión solicitada es la de 3 de abril de 2003, no siendo impugnada de contrario.

8º.- Las lesiones que objetiva la UVAMI en su dictamen de 18 de septiembre de 2004, son las siguientes GONARTROSIS DE GRADO II EN LA RODILLA DERECHA. SECUELAS DE POLIOMELITIS EN PIE IZQUIERDO . GONALGIA MECANICA DERECHA.

9º.- Las lesiones que actualmente padece la actora son: ANTECEDENTES DE POLIOMIELITIS DE LA INFANCIA CON AFECTACIÓN DEL PIE DERECHO . ANTROPATIA DEGENERATIVA EN COMPARTIMIENTO INTERNO, FEMOROTIBIAL, CONDROPATIA ROTULIANA SEVERA, CON ATROFIA MUSCULAR ARTRODESIS DEL TOBILLO DERECHO.

10º.- La actora sufrió multiples caídas en el centro de trabajo, sufriendo accidentes laborales los dias:

17 de marzo de 1978 6 de octubre de 1990

24 de julio de 1979 25 de octubre de 1993

29 de agosto de 1985 26 de agosto de 1996

16 de diciembre de 1985 17 de octubre de 1999.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació la demandada Mutual Cyclops, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts i tant co-demandades com demandant el varen impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència, aclarida mitjançant dues interlocutòries posteriors, que estima demanda que sol licitava la declaració de incapacitat permanent en grau de total, postula la defensa de la Mútua demandada Cyclops com a primer motiu de recurs, a l'empara de l' article 191 a) de la LPL , la nul litat de la sentència i la reposició de les actuacions al moment anterior a dictar-se, o subsidiàriament la nul litat de la interlocutòria de 5 d'abril de 2005 i el manteniment de la decisió referent a la declaració de la incapacitat per malaltia comuna. Al legant el recurrent el vici de incongruència introduït per la resolució d'aclariment de la sentència inicial, quan inclou un canvi de contingència. Valora que infringeix l' article 97.2 de la citada llei de rites laboral . El recurs ha estat impugnat per les demandades INSS i Mútua Asepeyo, en sengles escrits amb un contingut adhesiu als motius de nul litat de Cyclops i per la defensa de la part actora, que s'hi oposa.

SEGON. La petició de nul litat per incongruència, ha de ser examinada partint de la doctrina que valora amb caràcter estricte els requisits per acordar la nul litat de les actuacions processals, conforme als articles 191 a) de la LPL i 238 i 240 de la LOPJ.

La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 [RJ 19878804], 28 maig 1990 [RJ 19904510] i 9 d'abril 1991 [RJ 19913257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611]).

La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ]",i que "la resolución anulatoria requiere además, para considerarse ajustada a derecho, que la causa de la insuficiencia no sea imputable a la parte (entre otras, S. 5 junio 1982, que también figura en el rollo), o no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 [RJ 19897281])».

Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 1996 3 ]); nul litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa ( SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105 ], entre otras), y, además, es necesario que la indefensión padecida no sea imputable a la propia voluntad o a la falta de diligencia del demandado» (Sentència del Tribunal Constitucional núm. 118/1997, de 23 junio [RTC 1997118]).

TERCER. Doncs bé, atenent l'esmentada doctrina, tan del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni una efectiva indefensió material a la part, tal com expressen els preceptes citats pel recurrent, articles 238 i 240 Llei Orgànica del Poder Judicial i l'article 225-3r de la Llei d'enjudiciament civil 1/2000, de 7 de gener .

En el cas que es debat aquesta Sala considera que efectivament existeix una clara contradicció entre la fonamentació jurídica referida en el fet novè, que indica que "la parte actora no ha conseguido acreditar ninguna de las dos circunstancias que alega, es decir, ni que la invalidez deriva de accidente de trabajo ni de cual en concreto se trata" i la contingència declarada per la via d'aclariment, mitjançant la interlocutòria de data 22 d'abril de 2005, que contradient la sentencia inicial, declara la contingència derivada d'accident de treball, mantenint no obstant la condemna per l'INSS, amb la base reguladora corresponent a la prestació per malaltia comuna.

Per altra banda, també es valora que l'aclariment de la sentència acordat per la interlocutòria de 5 d'abril de 2005, que introdueix la modificació de la contingència de la prestació, excedia totalment l'àmbit de l'aclariment de sentències permesa per l' article 267 de la LOPJ i de 214 de la LEC (d'aplicació supletòria al procediment laboral, segons D.A. 1ª-1 de la LPL ), ja que aquestes disposicions prohibeixen variar el contingut de les sentències després de signades, autoritzant solament l'aclariment de conceptes obscurs i rectificació d'errors materials. El Tribunal Constitucional ha declarat que per la via de la aclariment de sentències ni es pot suplir la manca de fonamentació ni corregir error judicial de qualificació jurídica, ni subvertir les conclusions probatòries prèviament mantingudes o modificar la decisió ( SSTC 138/85, 27/94, 19/88, 16/91, 48/99, 112/99, 170/95, 352/93 ). D'acord amb aquesta doctrina la inclusió de un canvi de contingència - que es tracta de una matèria essencial objecte del judici - no es podia introduir per la via de l'aclariment de la sentències, sense generar una efectiva indefensió a les parts, quan la seva declaració no resultava de un error material de transcripció sinó del resultat de la valoració dels fets i fonamentació jurídica, com és el cas.

La evidència de la incongruència parcial de la interlocutòria i la efectiva indefensió generada per aquesta, considera aquesta Sala que no ha de conduir forçosament a la nul litat total de la sentència, ni de la interlocutòria d'aclariment en el seu conjunt, sinó que conforme al article 240.2 de la LOPJ, s 'han de conservar les actuacions judicials que no queden afectades pel vici al legat per la part, i que no hagin generat cap classe de indefensió. Tot això en ares a fer efectiu també el principi de celeritat del procés laboral regulat en l' article 74-1 de la LPL , que forma part de la més eficient tutela judicial.

En conseqüència, tal com interessa la part recurrent de forma subsidiària, havent excedit la Interlocutòria de data 5 d'abril de 2005 l'àmbit de l'aclariment de la sentència, generant indefensió per variar la contingència de la prestació declarant que és derivada d'accident de treball, ha de ser anul lat exclusivament aquest punt de la resolució, mantenint la resta de pronunciaments íntegres, i més concretament la decisió inicial de la sentència quan a la contingència de malaltia comuna, així com l'aclariment que ha estat correctament resolt i consentit per les parts, referit a la base reguladora de la pensió.

Pels fonaments exposats,

Fallo

Estimem el recurs de suplicació interposat per MUTUA CYCLOPS contra la sentència dictada en data 30 de desembre de 2004, aclarida per interlocutòries de dates 14 de febrer de 2005 i 5 d'abril de 2005 i en el procediment núm. 692-03 , seguit per incapacitat permanent, a instància de María Antonieta contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, MUTUA CYCLOPS, MUTUA ASEPEYO, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, STARLUX S.A. I NOCICAO, S.L.

Declarem la nul litat parcial de la interlocutòria d'aclariment de la sentència de data 5 d'abril de 2005, en el únic sentit de deixar sense efecte la modificació de la contingència, mantenint sense alterar la decisió de la sentència de data 30 de desembre de 2005, que declarava la situació d' incapacitat permanent total de la demandant derivada de malaltia comuna i la resta de pronunciaments, concretament el dret del actora de percebre una prestació per valor inicial del 55 % de la base reguladora mensual de 1.742,72 euros, des de la data d'efectes de 4 d'abril de 2003, amb condemna a l'INSS al seu pagament i absolució de la resta de demandats.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.