Sentencia Social Nº 6028/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2360/2014 de 18 de Septiembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 2360/2014

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 18 de setembre de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6028/2014

En el recurs de suplicació interposat per Lina a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 15 de juliol de 2013 dictada en el procediment núm. 183/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 21-2-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de juliol de 2013 , que contenia la decisió següent:

Que desestimando la demanda formulada por DÑA. Lina frente a INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo absolver y absuelvo al demandado de los pedimentos deducidos en su contra, confirmándose la resolución impugnada.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º.- Dña. Lina , nacida el NUM000 .60 y con D.N.I. nº NUM001 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM002 y en situación de alta o asimilada al alta en el Régimen General. Su profesión habitual es la de ayudante de cocina.

2º.- La actora inició un proceso de I.T. el 22.2.2011 y el 12.7.2012 se le extendió el alta con propuesta de incapacidad permanente. Reconocida por el ICAMS el día citado emitió dictamen de las siguientes lesiones: 'Artrosis acromio-clavicular. Síndrome subacromial izdo. Limitación 45º ABD. Pendiente de intervención quirúrgica sin fecha. Trastorno depresivo reagudizado'.

3º.- En su base el INSS en fecha 9.8.2012 dictó resolución por la cual resuelve declarar a la actora afecta de incapacidad permanente total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común.

4º.- Formulada reclamación previa, fue desestimada por resolución definitiva de fecha 2.1.2013.

5º.- Las lesiones que padece la parte actora son: 'Artrosis acromio-clavicular. Síndrome subacromial izdo. Limitación 45º ABD. Pendiente de intervención quirúrgica sin fecha. Lumbalgias con irradiación. Trastorno depresivo reagudizado'.

6º.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 1.176,12.- Euros con fecha de efectos, en su caso, de 12.7.2012, existiendo conformidad de ambas partes.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs de la demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Postula la modificació del cinquè fet provat, referit a les lesions que hi consten, i proposa un text alternatiu que digui que les lesions que pateix la demandant son les que consten en el fet, modificant la lesió relativa a : ' Trastorn depressiu major crònic sever. Debuta l'any 2006 a rel de la mort de la mare. Medicació activa: Cymbalta 60mg. 2-0-0; Deprax 100mg.0-0-1; Abilify 5 mg.1-0-0, orfidal 0-0-1.' Basa la modificació en els documents mèdics d'especialistes psiquiatres que l'han visitat i fet el seguiment de centres de Salut Mental d'adults, del metge de família i de la prova pericial, front el únic dictamen del ICAM. que la va remetre a un consultor que la reconegués sense que constin quines proves mèdiques específiques de caràcter psiquiàtric se li van practicar, com es comprova en l'expedient administratiu. Tampoc el perit del INSS. que va informar en el judici l'havia visitat ni un sol cop. Conclou que en aquest cas no existeixen informes mèdics contradictoris de la patologia psiquiàtrica que postula. Cita criteri jurisprudencial d'aquesta Sal Social i del Tribunal Suprem sobre que s'ha de valorar i motivar el convenciment de la prova de la part demandant , sense remetre's la sentència únicament als dictàmens del anterior CRAM o de la UVMI, ara ICAM..

Com assenyala la mateixa recurrent, la doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present l'esmena al cinquè fet provat que postula la part es basa en prova mèdica pericial i documental que el magistrat de la instància va examinar i valorar de forma conjunta amb la resta de proves practicades i d'elements de convicció aportats per les parts del procés tal com consta en el primer i tercer Fonament de Dret de la sentència, la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral. Informes mèdics que efectivament no són totalment contradictoris entre sí, sinó que la discrepància sorgeix en torn a l'entitat o gravetat de la patologia psiquiàtrica. Mentre que la severitat de patologia es fa constar en un informe mèdic emès per psiquiatra de la medicina privada, el documents de la sanitat pública que aporta la mateixa demandant sobre la patologia no es pronuncien no coincideixen en la gravetat i severitat postulada. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que produeixen al demandant, és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. No considerem que en la constatació fàctica atacada s'hagi produït un error de fet clar del jutge que motivi la modificació fàctica postulada, ja que motiva degudament el convenciment judicial a què ha arribat a través de la valoració de la prova mèdica sobre el trastorn depressiu reaguditzat i en tractament. La referència de la sentència al informe del ICAM, és per referir-se al informe preceptiu que va emetre el 12 de juliol de 2012, però en cap moment consta que el doni per bo perquè prové de la sanitat pública. Precisament fa referència als informes psiquiàtrics de la part demandant emesos per especialistes psiquiatres pel Servei Català de la Salut, que no constaten la cronicitat , que per si mateixa no és determinant, ni la severitat pretesa i no demostrada.

En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada i del fonaments precedents, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer. Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta. Resumidament argumenta que el conjunt de dèficits i alteracions amb el trastorn depressiu major sever, tractat farmacològicament , mes l'artrosi acromi clavicular, i la síndrome subacromial esquerra amb limitació de 45º pendent d'intervenció quirúrgica, mes les lumbàlgies d'irradiació són creditores del grau d'incapacitat postulat , i cita criteri jurisprudencial d'Aquest Sala Social que no constitueix doctrina segons l'article núm. 1.6 del Codi Civil. Combat el raonament del magistrat de que al moment del dictamen del ICAM no havien transcorregut dos anys de cronicitat, que considera contrari a la doctrina jurisprudencial seguida per aquest Sala Social, d'objectivar la entitat de les patologies en el moment de la celebració de la vista oral i cita doctrina jurisprudencial al respecte. Parteix la recurrent de que el quadre depressiu és de mes de dos any d'evolució i per tant es troba cronificat , sever en base a la única prova mèdica fiable aportada per la demandant, a la vista de que el dictamen del ICAM informa de la patologia psiquiàtrica sense haver-la remès a cap especialista per ser visitada, i la pericial mèdica del INSS. no va ser efectuada pel metge que la va reconèixer a tal efecte, de manera que la única prova a tenir en compte és la referida de la recurrent. Conclou en conseqüència que és creditora de la incapacitat permanent absoluta postulada.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta, el cinquè fet provat de la relació fàctica no modificat confirma un conjunt de patologies psíquica i físiques importants, que en el seu conjunt no tenen però la entitat suficient per a impossibilitar l'execució de treball lleuger, sedentari o semisedentari. El conjunt de l'estat de salut de la recurrent impedeixen desplegar exigències laborals d'esforç físic , sobrecàrrega i mobilitat del cos i el raquis així com de les extremitats superiors per a la professió habitual d'Ajudant de cuinera, raó per la qual se li va reconèixer en via administrativa la incapacitat permanent total.

Quant a la patologia psiquiàtrica en la que insisteix, coincidim amb el recurs en que es pot considerar crònica perquè al llarg dels anys ha evolucionat i ha estat sotmesa a tractament i control mèdic per metges especialistes psiquiatres del sistema de salut públic. Efectivament, tal com assenyala la recurrent, l'estat de salut de la persona afectada s'ha de provar i constatar en el moment de la vista oral sense que sobre les lesions objectivades pel dictamen del ICAM., el jutge estigui vinculat quant a la seva entitat ( STS. de 7 de març de 1988 , referida a la nul litat de les sentències que fan mera referència o transcripció dels dictàmens dels Tribunals mèdics sense expressar la personal convicció de l'estat clínic i patologies de la persona treballadora afectada), sinó que l'òrgan judicial ha de tenir en compte l'evolució de les patologies i si n'han aparegut d'altres o nous símptomes que en són derivació o conseqüència. Ens remetem a la doctrina jurisprudencial que remet a l'estat de salut del moment del judici, tal com confirma la recent STS. de 5 de març de 2013, (rec. 1453/2012 ) que cita la de 7 de desembre de 2004 ( recud. 4274/2003), que recorda que no constitueixen fets nous aliens al expedient les malalties que siguin agreujament d'altres anteriors, ni les lesions o malalties que ja existien amb anterioritat i es manifesten després, ni tampoc les que ja existien durant la tramitació del expedient administratiu però no van ser detectades pels serveis mèdics. Aquesta doctrina ha quedat recollida en l'article núm. 143.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Coincidint amb la doctrina jurisprudencial a què fa referència, que la Sala lògicament aplica, cal puntualitzar que la sentència de la instància no es remet de forma mimètica al dictamen del ICAM, com sosté la recurrent, sinó que raona i explicita el convenciment personal que porta al magistrat a considerar-lo mes convincent, en concordança precisament amb la prova mèdica dels serveis públics que l'han tractat aportada per la demandant.

Que el quadre psiquiàtric sigui crònic com afirmem, o no sigui considerat així per la instància, no és element determinant per si mateix del reconeixement del grau d'incapacitat, perquè la cronicitat pot suposar que es tracta de lesió definitiva, però no implica per si mateixa un grau important o sever de limitació funcional impeditiva. L'element determinant és l'entitat de la patologia per la seva incidència funcional degut a la simptomatologia o limitacions que comporta.

En el cas present, coincidim amb la sentència de la instància que l'estat actual de salut de la demandant no te entitat severa, i menys el trastorn depressiu reaguditzat, que tampoc ha quedat provat que sigui sever.

En conseqüència no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els precedents fonaments jurídics,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Lina contra la Sentència de 15 de juliol de 2013 dictada pel Jutjat Social núm. 16 de Barcelona en el procediment núm. 183/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.