Sentencia Social Nº 6037/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2400/2014 de 18 de Septiembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 2400/2014

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 18 de setembre de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6037/2014

En el recurs de suplicació interposat per Amador a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 11 de novembre de 2013 dictada en el procediment núm. 307/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 20-3-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de novembre de 2013 , que contenia la decisió següent:

Que desestimando la demanda interpuesta por Amador en reclamación de invalidez contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, debo absolver a la gestora demandada de los pedimentos deducidos en su contra.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora, cuyos datos personales constan en el expediente administrativo, nacida el NUM000 .59, se encuentra afiliada a la Seguridad Social, Régimen de Autónomos, núm. NUM001 .

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de actividades postales y de correos.

TERCERO.- A resultas del expediente administrativo instruido, la Uvami emitió dictamen en fecha 26.11.2012. Mediante resolución de 17.1.2013 el INSS declaró a la parte actora afecta en grado de incapacidad permanente total derivada de enfermedad común, con base reguladora de 1292,79 euros, fecha de efectos de 26.11.2012 y porcentaje de 55%. La propuesta de la CEI asumió el dictamen de la UVAMI y declaró la existencia de las siguientes secuelas: secuelas de poliomielitis, déficit motor muy severo de L5-S1 dcho., moderado-severo en nivel L3-L4 bilateral y leve-moderado a nivel L5-S1 izquierda, STC bilateral pendiente de intervención quirúrgica.

CUARTO.- Interpuesta reclamación previa, fue desestimada expresamente.

QUINTO.- La base reguladora de la pensión asciende a 1292,79 euros. La fecha de efectos es 26.11.2012.

SEXTO.- La parte actora está afecta de las siguientes secuelas: secuelas de poliomielitis desde la infancia, déficit motor muy severo de L5-S1 dcho., moderado-severo en nivel L3-L4 bilateral y leve-moderado a nivel L5-S1 izquierda; dificultad a la marcha y bipedestación por afectación de ambas extremidades; no puede permanecer en sedestación constante; deambula con cojera de la EID, uso alternante de bastón; STC bilateral pendiente de intervención quirúrgica.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs del treballador demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta, és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 193 b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Qui recorre postula la modificació del sisè fet provat referit a les lesions i limitacions que pateix i proposa un text alternatiu que, a partir del primer punt i coma que acaba amb el dèficit motor 'a nivell L5-S1 esquerre', continuï: '...; lesions escoliòtiques per dismetria de maluc i extremitats inferiors, pèrdua de capacitat de la marxa i bipedestació per pèrdua brusca de força a les extremitats inferiors amb caigudes freqüents, severa limitació a la marxa normalitzada amb claudicació distància curta ( 20 metres), malgrat usar bastó; no pot romandre en sedestació constant . Uncoartrosi C3 a C6. Espoló calcani del peu esquerre, coxartrosi maluc esquerre amb esclerosi acetabular, gonartrosi bilateral. Síndrome de túnel carpià bilateral pendent d'intervenció quirúrgica.' Basa la modificació en els informes mèdics que cita i en concret del Hospital de Neuroreahabilitació del Institut Gutmann, i del metge de capçalera que segueix i controla l'evolució.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present l'esmena al sisè fet provat que postula la part es basa en prova mèdica que el magistrat de la instància va examinar i valorar de forma conjunta amb la resta de proves practicades i d'elements de convicció aportats per les parts del procés en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que produeixen al demandant, és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. No considerem que en la constatació fàctica atacada s'hagi produït un error de fet clar del jutge que motivi la modificació fàctica postulada, tenint en compte també que les patologies que són coincidents quedant la discrepància en la entitat i gravetat de les limitacions funcionals de les seqüeles importants.

En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer. En aquest objecte del recurs, denuncia la infracció de l'article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny), amb cita de criteri jurisprudencial sobre el concepte de la Incapacitat permanent absoluta. Argumenta resumidament que la intensitat de les patologies que pateix demostren en el seu conjunt un estat de salut que porta a l'apreciació de la incapacitat permanent absoluta que postula, remetent-se a les proves i informes mèdics citats dels especialistes i centres mèdics i de recuperació que l'han tractat, davant el quadre sever i degeneratiu que pateix. La intolerància a la sedestació i la limitació severa a la deambulació a partir dels 20 mts. porten a la impossibilitat de poder desplegar un treball per compte d'altre o propi ni activitats sedentàries ni lleugeres, degut a la impossibilitat d'acudir al lloc de treball. Conclou que és creditor de la incapacitat permanent absoluta que postula.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta, el sisè fet provat de la relació fàctica no modificat confirma un conjunt de patologies físiques importants, que, ara per ara, no tenen la entitat suficient per a impossibilitar l'execució de treball lleuger i d'alternància postural. L'estat de salut del recurrent l'impedeixen desplegar exigències laborals de sedestació i deambulació sostinguda i de sobrecàrrega del raquis lumbar, sense que hagi quedat degudament provada la impossibilitat de la marxa als 20 mts. Que el recurrent basa en un únic informe mèdic de facultatiu generalista i no d'especialista, tal com motiva extensament el cinquè Fonament de dret de la Sentència. Al no quedar degudament acreditat que tingui impedit l'accés al treball, encara que tingui dificultat en el desplaçament, coincidim amb la instància que, ara per ara, pot dedicar-se a activitats lleugeres semisedentàries i d'alternància postural per compte propi o per compte d'altre amb la professionalitat, eficàcia i hàbit exigits en el mercat del treball,

En conseqüència no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Amador contra la Sentència de 11 de novembre de 2013 dictada pel Jutjat Social núm. 29 de Barcelona en el procediment núm. 307/13, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.