Sentencia SOCIAL Nº 6055/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4591/2019 de 13 de Diciembre de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2019 - 0003664

RM

Recurs de Suplicació: 4591/2019

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 13 de desembre de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6055/2019

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA a la sentència del Jutjat Social 3 Girona (UPSD social 3) de data 28 de desembre de 2018 dictada en el procediment núm. 702/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i Blanca, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Miguel Angel Falguera Baró.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de desembre de 2018, que contenia la decisió següent:

'Estimo la demanda interpuesta porDña. Blanca contra COMISION OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA (CCOO), y el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (Inss)

Declaro el derecho de la demandante a percibir la pensión de jubilación en la cuantía que resulte de regularizar como periodo trabajado el comprendido entre el 1 de septiembre de 1977 al 31 de agosto de 1979 a 50 % de jornada, y del 1 de septiembre de 1979 a 30 de junio de 1982 a jornada completa, siendo el 72,00 % sobre la base reguladora de 2.595,38.- euros mensuales, más los atrasos, revalorizaciones, mejoras y actualizaciones que correspondan, con responsabilidad del Inss en un 68,67 % sobre la base reguladora y del sindicato CCOO en un 3,33% sobre la base reguladora.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- Dña. Blanca, viene prestando sus servicios para la codemandada COMISIÓN OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA (CCOO)con antigüedad de 1 de septiembre de 1977 y categoría profesional de administrativa.

La demandada CCOO reconoce a la actora una antigüedad en los recibos de salario de 01 de septiembre de 1979.

Sin embargo, desde antes, ya formaba parte de la plantilla y desempeñaba funciones de administrativa, atendiendo a los afiliados, informando a los nuevos afiliados, dar cuenta de las cuotas de los afiliados, despachar asuntos de los afiliados con el abogado del sindicato, con el presidente del sindicato, así como las tareas propias de personal administrativa/o, con dependencia e integración dentro de la estructura organizada de CCOO y bajo la dirección de la misma, con una jornada parcial al 50 % de la jornada ordinaria. No obstante, CCOO dejó de cotizar los días que la demandante prestó servicios como administrativa el 1 de septiembre de 1977 al 30 de junio de1979, con jornada laboral 50 %.

Consta comunicación de cambio de domicilio del sindicato suscrito por la actora en documental obtenida del archivo Comarcal del Pla de l'Estany, revista 'Arrel' 00/08/1978 pág. 9 de 22.

(documental aportada por la actora no controvertido obrante al folio 138)

(nominas obrantes a los folios 88 a 128, en cuanto a la antigüedad y jornada del periodo 01/09/1977 a 30/06/1979, acreditado por las testificales de los Sres. Bernardo, Sr. Borja y Sr. Carmelo)

SEGUNDO.-El INSS dictó resolución de fecha 28 de abril de 2017 por la que reconoció a la demandante el derecho a percibir una pensión de jubilación por importe 68,67 % sobre la base reguladora de 2.595,38.- euros con efectos del 17 de abril de 2017, tomando como referencia, los periodos cotizados por la demandada, COMISION OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA (CCOO) del 01 de julio de 1982, total días cotizados 12.663 (34 años y 253 días).

Frente a la resolución fue interpuesta reclamación administrativa previa que fue desestimada.

(resolución administrativa obrante a los folios 16 a 21)

TERCERO.- El porcentaje de la prestación, teniendo en cuenta los periodos dejados de cotizar, es del 72,00 % sobre la base reguladora de 2.595,38.- euros mensuales, con responsabilidad del Inss en un 68,67 % sobre la base reguladora y del sindicato COMISION OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA (CCOO) en un 3,33 % sobre la misma base reguladora.

(hecho quinto de la demanda no controvertido).

CUARTO.-La demandante prestó servicios por cuenta de COMISIÓN OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA (CCOO) desde el 01/09/1977 al 30/06/1979, con jornada a tiempo parcial del 50%, y del 1 de julio de 1979 a 30 de junio de 1982, a jornada completa, a pesar de que el sindicato CCOO no le dio de alta en la Seguridad Social.

El sindicato COMISIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA, con CCC 17004509965, cotizó por las reclamaciones de deuda derivadas de las actas de liquidación 141/82 (de 10/1978 a 08/1980), 142/82 (de 09/1980 a 12/1981, y 503/82 (de 01/82 a 10/82), sin que se pueda acreditar a que trabajador corresponden las cotizaciones.

(informe TGSS al folio 230).'

TERCER.En data 31 de gener de 2019 es va dictar interlocutòria d'aclaració de la sentència anterior, la part dispositiva de la qual diu:

'Estimo la petición de aclaración de la sentencia núm. 390/2018 de fecha 28 de diciembre de 2018, dictada en los presentes autos, de manera que debe añadirse a la parte dispositiva, después de'2.595,38.- euros mensuales', debe añadirse' con efectos de la fecha 17 de abril de 2017'.

En consecuencia el Fallo debe ser el siguiente:

'Estimo la demanda interpuesta por Dña. Blanca contraCOMISION OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA (CCOO), y el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (Inss).

Declaro el derecho de la demandante a percibir la pensión de jubilación en la cuantía que resulte de regularizar como periodo trabajado el comprendido entre el 1 de septiembre de 1977 al 31 de agosto de 1979 a 50 % de jornada, y del 1 de septiembre de 1979 a 30 de junio de 1982 a jornada completa, siendo el 72,00 % sobre la base reguladora de 2.595,38.- euros mensuales,con efectos de la fecha 17 de abril de 2017, más los atrasos, revalorizaciones, mejoras y actualizaciones que correspondan, con responsabilidad del Inss en un 68,67 % sobre la base reguladora y del sindicato CCOO en un 3,33% sobre la base reguladora.'

Manteniendo el resto.'

QUART.Contra aquesta sentència les parts demandades van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual els va impugnar, Blanca. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència del primer grau que, estimant la demanda, ha modificat la base reguladora de la pensió de jubilació de la demandant, integrant els períodes de falta de cotització acreditats, fixant la responsabilitat de l'INSS en el 68,67 per cent i de CCOO en el 3,33 % de la base reguladora, s'alça en primer lloc l'entitat gestora, a través d'un sol motiu, plasmat per la via de la lletra c) de l'art. 193 LRJS en el que es denuncia la infracció d'allò previst a l' art. 97.2 LRJS, en relació a l' art. 218 LEC, en considerar que la part dispositiva de la sentència no fa esment a la responsabilitat de cadascun dels condemnats ni es fa esment tampoc a l'obligació del sindicat demandat a constituir el corresponent capital cost.

Per la seva banda, el sindicat demandat formula varis motius de suplicació. Així, per la via de la lletra a) de l'art. 193 LRJS es denuncia la l'existència de predeterminació en el relat fàctic de la sentència, en contenir expressions de les que es deriva el caràcter laboral dels treballs realitzats per l'actora en determinades etapes, en fer-se esment a conceptes con 'antiguitat' o 'categoria laboral', la integració dins el poder organitzatiu de l'empresa o la prestació de serveis a temps parcial. D'altra banda, es postula també la modificació del relat fàctic, per tal que s'hi indiqui que CCOO de Catalunya fou legalitzada el 21 d'octubre de 1977 i no tingué capacitat jurídica per contractar fins a l'1 de maig de 1978 i que es modifiquin els ordinals primer i quart oferint una redacció alternativa en les que no constin els aspectes que, en consonància amb el motiu anterior, es consideren predeterminants de la part dispositiva, així com l'addició d'un nou fet provat en relació a la conciliació assolida en el seu moment en via administrativa. I, per la via de la lletra c) de l'art. 193 LRJS denuncia la infracció dels articles 7, 1281 i 1286 CC, 222 i 421 LEC i la jurisprudència en relació a les al·legades excepcions processals de cosa jutjada i falta d'acció; de l' art. 38 CC, en considerar que no pot ser condemnada pel període anterior a la seva legalització; i, finalment, de l' art. 217.6 LEC respecte l'acreditació en judici a través de la prova aportada del compliment de les obligacions de cotització al llarg del segon període discutit.

SEGON.No obstant, abans d'entrar en l'anàlisi d'ambdós recursos escau que la sala d'ofici valori la seva competència funcional. I això perquè la pensió final reconeguda a la demandant fou la de 1782,25 euros mensuals i les que es postulava a la demanda era la de 1929,40 euros.

Conforme l' art. 191.3 a) LRJS tots els plets que versin sobre reconeixement o denegació de prestacions de Seguretat Social són recurribles en suplicació, amb independència de la quantia. Però això no ocorre en aquells supòsits en els quals la prestació ja ha estat reconeguda per l'entitat gestora o col·laboradora i l'objecte del debat processal versa sobre les diferències derivades en aspectes com la base reguladora, el percentatge, la data d'efectes, etc. En aquest segon escenari resulta d'aplicació el límit de la summa gravaminis de la lletra b) de l'apartat 2 del dit article (3000 euros), tal i com es deriva de l'art. 192.4, en remetre a l'apartat 3 del mateix article que exigeix el còmput anual. D'aquesta forma, com s'afirma a la STS UD 11.02.2013 -Rec. 1151/2012- i altres moltes posteriors: ' En materia de prestaciones de Seguridad Social igualmente valorables económicamente, se estará a la regla del apartado 3 de este mismo artículo, computándose exclusivamente a estos fines las diferencias reclamadas sobre el importe reconocido previamente en vía administrativa ' (art. 192.4 último párrafo) y, en consecuencia, que ' Cuando la reclamación verse sobre prestaciones económicas periódicas de cualquier naturaleza o diferencias sobre ellas, la cuantía litigiosa a efectos de recurso vendrá determinada por el importe de la prestación básica o de las diferencias reclamadas, ambas en cómputo anual, sin tener en cuenta las actualizaciones o mejoras que pudieran serle aplicables, ni los intereses o recargos por mora. La misma regla se aplicará a las reclamaciones de reconocimiento de derechos, siempre que tengan traducción económica ' ( art. 192.3 LRJS )'. Doncs bé, és obvi que en el present cas el còmput anual de les diferències no assoleix en cap moment el límit legal expressat.

Per bé que l'aplicació d'aquests criteris comportaria que la sala hagués de declarar 'a limine' la seva incompetència funcional, ocorre que entre els motius al·legats per les recurrents n'hi ha que han estat expressament formalitzats en forma expressa per la via de la lletra a) de l'art. 193 i d'altres que, tot i que troben recer formal en la lletra c) de l' art. 193 LRJS són en realitat denuncies d'infracció de normes o garanties processals. I en aquests supòsits, conforme la lletra d) de l'apartat 3 de l'art. 191 LRJS concorre la regla de recurribilitat absoluta. D'aquí que la sala hagi de limitar les seves reflexions únicament a aquests aspectes concrets, deixant imprejutjades les revisions fàctiques i l'examen del dret substantiu.

TERCER.Així ocorre amb el recurs de l'entitat gestora en el que -tot i plasmar-se com s'ha dit per la via de la lletra c) de l'art. 193 LRJS- es denuncia la infracció d'allò previst a l' art. 97.2 LRJS, en relació a l' art. 218 LEC, en considerar que la part dispositiva de la sentència no fa esment a la responsabilitat de cadascun dels condemnats ni es fa esment tampoc a l'obligació del sindicat demandat a constituir el corresponent capital cost.

El recurs està condemnat al fracàs. En efecte, a banda que, en el seu cas, les denunciades omissions serien susceptibles d'aclariment en el primer grau jurisdiccional, és suficient la simple lectura de la part dispositiva per comprovar com la sentència sí conté la distribució de responsabilitats entre ambdues codemandades (sense que la recurrent s'oposi a les que allà consten). I, d'altra banda, és del tot evident que la manca de referència a la comissió del capital cost deriva com conseqüència legal del règim de condemnes, sense que en sigui precisa l'expressa referència (com tampoc ocorre, a tall d'exemple, en els casos de recàrrec o de condemnes a Mútues Col·laboradores condemnades al pagament de pensions). És més, caldrà observar que encara que la sala hagués entrat en el fons de l'assumpte i, per tant, hagués acceptat la modificació del relat fàctic que es peticiona, aquest canvi no hagués tingut cap rellevància en la determinació de l'incompliment de les obligacions de cotització per la recurrent, la qual cosa palesa en forma diàfana la inexistència d'indefensió.

QUART.En relació al recurs del sindicat codemandat escau observar que, com també s'ha vist, es denuncia l'existència d'elements fàctics predeterminants de la part dispositiva.

Volem recordar que la predeterminació és un vici processal consistent en introduir en els fets provats de conclusions jurídiques o redactats negatius, que té rellevància processal sempre i quan produeixin indefensió; per tant, que la part afectada no en pugui demanar la revisió fàctica. Doncs bé, en el present cas caldrà indicar que, per bé que és cert que la sentència conté afirmacions fàctiques que són conclusions substantives, en la posterior fonamentació jurídica es conté una extensa explicació de la valoració assolida per la jutjadora del primer grau. En conseqüència, no és apreciable cap indefensió, atès que les parts tenen perfecte coneixement del perquè la jutjadora ha arribat a determinades conclusions en relació a la prova practicada, essent remarcable que en el recurs analitzat en cap cas es neguen els aspectes fàctics concurrents, més enllà de les descrites apreciacions subjectives en quant a l'ús de determinades expressions.

CINQUÈ.També escau observar que la desestimació de les excepcions processals desestimades a la instància (cosa jutjada i falta d'acció) són aspectes integrables en l'error en les formes processals i, per tant, objecte de recurribilitat.

No obstant això, hem d'anunciar ja des d'ara que la sala no comparteix els arguments de la recurrent. Així, començant la nostra anàlisi per l'al·legació de cosa jutjada que, efectivament, una conciliació administrativa té eficàcia de sentència... a efectes d'execució ( art. 68 ET); ara bé, tot i així no és en puritat una sentència als efectes pretesos. En efecte, és clar que sí concorre l'eficàcia de cosa jutjada negativa o preclusiva, ex art. 222.1 LEC; en altres paraules: allò conciliat no es pot tornat a debatre en seu judicial. Però no és així en relació a la cosa jutjada positiva ( art. 222.4 LEC), atès que la dita conciliació no opera, en relació als elements accessoris a l'objecte de la conciliació com 'antecedent lògic' quan l'objecte d'ambdós processos és substancialment diferent. I això per una simple lògica de fons: en supòsits com el present no existeix cap pronunciament judicial sobre els aspectes concurrents que pugui entrar en contradicció amb altres futurs o passats pronunciaments judicials. La finalitat de la cosa jutjada positiva no és una altra que evitar l'afectació a la intangibilitat dels fets; atès que, en paraules del Tribunal Constitucional una mateixos fets no poder haver ocorregut i no haver ocorregut alhora. En el cas de conciliació no existeix cap tipus de valoració judicial sobre fets, sinó lliure disposició de les parts; i això determina que a efectes futurs l'eficàcia d'allò acordat resti limitada al propi objecte contractual i no a futures situacions conflictives. Això no comporta que allò pactat en seu administrativa no tingui cap eficàcia en futurs plets. Ara bé, aquesta afectació no pot en cap cas comportar que, un cop arribat una altre plet a un jutjat, l'òrgan judicial estigui lligat de mans i peus per allò que les parts -i no només ells- varen acordar.

Per tant, també hem de desestimar aquest motiu.

SISÈ.Les anteriors consideracions ens han de dur, doncs, a la desestimació del recurs, atès que la resta de qüestions formulades no incideixen en l'esfera estrictament processal (doncs l'incompliment de les regles de la càrrega de la prova és un aspecte substantiu que, en el seu cas, ha de ser articulat per la via de la lletra c) de l'art. 193 LRJS). D'aquí que com prèviament anunciàvem la resta de motius al·legats hagin de romandre imprejutjats per incompetència funcional de la sala.

Aquesta desestimació té com a conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA -atès que no opera com a representant d'un interès col·lectiu, sinó propi-, inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 204 i 235.1 de la Llei de Procediment Laboral i atès el principi de venciment.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els recursos de suplicació interposats per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i per la COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA, respecte als aspectes sobre els que la sala té competència funcional, contra la sentència dictada pel jutjat del social número 3 dels de Girona en data 28 de desembre de 2018, recaiguda en actuacions 702/2017, en virtut de la demanda instada per Blanca contra els dits recurrents i contra la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per jubilació, sense entrar en la resta de motius del que no ostentem competència, i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat de la impugnant la quantitat de cinc-cents (500.-) euros, que li hauran de ser abonats per la COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.