Sentencia Social Nº 606/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 214/2007 de 22 de Enero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de gener de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 606/2008

En el recurs de suplicació interposat per Paula a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 8 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 214/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Chiquipark, S.L.U., Chiquitin

Antecedentes

Primer. En data 23 de març de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de maig de 2007 que contenia la decisió següent:

"Que ESTIMO EN PARTE la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dª. Paula , frente a CHIQUITIN CENTROS PROPIOS, S.L. y CHIQUIPARK, S.L.U. sobre despido, y DECLARO la improcedencia del sufrido por la parte actora con fecha 17/02/06, condenando a CHIQUITIN CENTROS PROPIOS, S.L. a que readmita a la demandante en su puesto de trabajo y en las mismas condiciones que regían con anterioridad al despido; o, a su opción, que debe ejercitar en el plazo de 5 días desde la notificación de esta sentencia, a que indemnice al demandante en la cantidad de 6.513,97 euros; y en todo caso, con el abono de los salarios dejados de percibir desde el día del despido a razón de 66,81 euros diarios.

Que ABSUELVO a CHIQUIPARK, S.L.U. de todos los pedimentos formulados en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora ha venido prestando servicios para la empresa demandada CHIQUITIN CENTROS PROPIOS, S.L. con la categoría de gerente, percibiendo un salario mensual bruto de 2.004,30 euros, con inclusión de prorrata de pagas extras, sin ostentar cargo alguno de representación unitaria o sindical de los trabajadores. (no controvertido)

SEGUNDO.- La actora suscribió con CHIQUIPARK, S.L.U un contrato de trabajo en fecha 03/01/05. El día 01/07/05 CHIQUITIN CENTROS PROPIOS, S.L. comunicó a la actora su subrogación en la relación laboral mantenida entre aquella sociedad y la demandante. (documento 4 de la actora)

TERCERO.- La demandante tuvo una hija en fecha 03/09/06, disfrutando de un periodo de baja por maternidad entre el 03/09/06 y el 25/12/06. La trabajadora disfrutó de vacaciones por el periodo del 26/12/06 al 17/02/07. (no controvertido, interrogatorio de la empresa).

CUARTO.- Mediante carta de fecha 12/02/07, entregada ese mismo día, la empresa comunicó a la demandante su despido disciplinario con efectos de 17/02/07, carta cuyo contenido se da por reproducido, y en la que se imputa a la actora un "absentismo sin justificar" y "bajo rendimiento en su puesto de trabajo que venimos observando en los últimos meses", ofreciendo la liquidación y una "indemnización por despido" de 4.704,66 euros, anunciando que disfrutaría de vacaciones del 13/02/07 al 17/02/07. (folio 5).

QUINTO.- A la demandante se le había comunicado telefónicamente que se procedería a su despido. (Testifical) Tras serle entregada la carta de despido, la trabajadora presentó a la empresa una solicitud de reducción de jornada laboral. (folio 49 y testifical sobre el momento concreto de presentación)

SEXTO.- La empresa cuenta con un sistema de evaluación de sus trabajadoras por el que cada una de ellas, al final de cada año, expresa la valoración que le merece su propio trabajo y el de sus compañeras y superiores. En los cuestionarios de diciembre de 2005, referidos al año 2.005, algunas trabajadoras mostraban buena opinión respecto al trabajo desarrollado por la actora, mientras otras expresaban su descontento con aquel. En los cuestionarios de enero de 2007, referidos al año 2006 y en los que se evaluaba tanto a la actora como a quien la sustituyó en la gerencia durante su baja por maternidad, las trabajadoras expresaban su descontento con el modo en que la demandante había venido desarrollando sus funciones. (Documento nº 5 empresa)

SÉPTIMO.- En fecha 22/03/07 se celebró el preceptivo acto de conciliación con el resultado de sin avenencia. (Folio 6)

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima en part la pretensió i declara la improcedència de l'acomiadament notificat per l'empresa demandada amb efectes del dia 17 de febrer de 2007. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives en empara en l' article 191 b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- En el primer motiu del recurs postula la modificació del fet provat cinquè de la sentència que es refereix a que a la demandant se li va comunicar telefònicament que se l'acomiadaria. Després de lliurar-li la carta d'acomiadament, la treballadora va presentar a l'empresa una petició de reducció de jornada laboral. Proposa que es substitueixi pel text alternatiu per a que consti que " El dia 12 de febrer de 2007, després de la seva reincorporació , la demandant va presentar a l'empresa una petició de reducció de jornada en base al què disposa l' article núm. 37.5 de l'Estatut dels Treballadors , i tot seguit se li va lliurar la carta d'acomiadament per l'empresa.". Basa la modificació en el document que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En el cas present la modificació proposada es basa en el document de petició de reducció de jornada per maternitat en la qual no consta l'hora de la presentació de la comunicació del dia 12 de febrer, de la mateixa manera que en la carta d'acomiadament tampoc consta l'hora que va ser acomiadada. Aquests documents van ser valorats pel magistrat de la instància en la facultat que li confereix l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , juntament amb la resta de proves i elements de convicció aportats, com és la prova testimonial a què fa referència la sentència sobre aquest fet provat, que motiva que ni en la demanda es fa constar ni en la vista oral es va provar l'hora anterior del lliurament de la comunicació d'acolliment a la reducció de jornada per maternitat. Per tant, no podem estimar aquest objecte del recurs

Tercer.- L'altre objecte de suplicació és la denúncia de l' article núm. 55.5 de l'Estatut dels Treballadors, el Text Refós del qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 1/1995 . En síntesi la part que recorre argumenta que el dia 3 de setembre de 2006 va iniciar permís per maternitat fins el dia 25 de desembre de 2006. Que tot seguit a partir del dia 26 de desembre va gaudir de les vacances pendents fins el dia 12 de febrer de 2007 que va incorporar-se al treball. Que va presentar la petició de reducció de jornada i l'empresa li va lliurar la carta d'acomiadament amb càrrecs disciplinaris genèrics a l'hora que li comunicava la seva decisió de què fes vacances fins el 17 de febrer, dia d'efectes de l'acomiadament.

La recurrent argumenta que va comunicar la decisió de reducció de jornada per cura del fill nat en el moment que ho podia fer que era el dia de la seva reincorporació al treball acabat el permís per maternitat i vacances pendents, atès que abans no s'havia incorporat a l'empresa. Conclou que la seva petició va ser el mateix dia de la reincorporació, dia en què es va procedir per l'ocupadora al seu acomiadament. Entén que en aquest cas concorre la nul litat de l'acomiadament segons el previst en l'article núm. 55.5 de l'Estatut dels Treballadors , ja que càrrecs imputats no s'han demostrat i la decissió empresarial ha sigut declarada improcedent. Afegeix com a segon argument que els efectes de l'acomiadament van ser el dia 17 de febrer, amb posterioritat a l'acolliment de reducció de jornada i la corresponent comunicació a l'empresa, de forma que l'acomiadament va ser efectiu després d'haver comunicat a l'empresa la decisió d'acollir-.se a la reducció de jornada per cura de la filla nascuda. També argumenta en tercer lloc que en el moment de l'acomiadament es trobava en període de lactància, de manera que segons l'article núm. 55.5.b) també s'ha de reputar nul l'acomiadament perquè aquest període s'estén des de la fi de la baixa per maternitat fins els nou mesos del fill segons l' article núm. 37.4 de l'Estatut dels Treballadors , i és un dret que no pot ser negat perquè no és de disposició de l'empresa. Argumenta que el fet d'haver gaudit de part de les vacances pendents abans de la reincorporació no pot ser motiu per entendre que ha quedat privada de la protecció que persegueix la Llei 39/1999 incorporada a l'Estatut dels Treballadors . Manté que la protecció legal del manteniment del lloc de treball de la mare que estableix l' article núm. 37.4 i 5 en relació amb l'article núm. 55.5 de l'Estatut dels Treballadors , no pot quedar en mans de l'empresa ocupadora, que podria obviar aquesta protecció legal de la maternitat i efectes aprofitant qualsevol retard en la comunicació de l'acolliment de la mare a qualsevol de les mesures de l'article núm. 37, 4 i 5 citat, amb total desprotecció de la situació laboral familiar i contra la finalitat de la norma, que persegueix impedir l'acomiadament de la mare recent sempre que no hagi quedat provada una conducta disciplinària amb incompliment greu i culpable. Invoca doctrina del Tribunal Constitucional sobre la discriminació de la dona per raó de l'embaràs i la maternitat, que obliga l'empresari que acomiada a provar que existeixen causes reals i suficients de l'acomiadament, totalment alienes a la vulneració del dret fonamental a la igualtat i no discriminació ja que l'acomiadament decidit en aquestes circumstàncies pot amagar una conducta lesiva als drets fonamentals a la igualtat i per tant genera un indici raonable de sospita o presumpció de vulneració que l'empresa ha de destruir amb inversió de la prova. Conclou que l'empresa havia de demostrar la procedència dels càrrecs disciplinaris imputats a fi de destruir els indicis objectius de l'acomiadament discriminatori. En no aconseguir-ho l'empresa, l'acomiadament ha de ser declarat nul.

Quart.- Els fets provats no han sigut modificats, de manera que als efectes que ara interessen consta que la recurrent va tenir una filla el dia 3 de setembre de 2006 i va estar de baixa per maternitat des del dia 3 de setembre de 2006 fins el dia 25 de desembre de 2006. Va gaudir de vacances des del 26 de desembre fins el dia 11 de febrer de 2007. Es va incorporar al treball el dia 12 de febrer de 2007. L'empresa li va lliurar en aquesta data una carta d'acomiadament disciplinari per "baix rendiment en el seu lloc que observem en els últims mesos" , i "absentisme sense justificar" i li va oferir un import en concepte d'indemnització per l'acomiadament i la liquidació. Va anunciar-li que gaudiria de vacances des del dia 13 de febrer fins el dia 17 de febrer de 2007, dia en què es faria efectiu l'acomiadament. La recurrent va comunicar a l'empresa que s'acollia a la reducció de jornada per cura de la filla. Consta provat que amb anterioritat durant la suspensió del contracte per maternitat o per vacances l'empresa li havia comunicat telefònicament que l'acomiadarien.

El que es discuteix és si un cop determinada la improcedència de l'acomiadament per manca de prova empresarial dels càrrecs disciplinaris imputats a la treballadora, aquest acomiadament ha de ser considerat nul, com postula la recurrent. La sentència de la instància parteix de què l'acolliment a la reducció de la jornada per cura del fill va ser posterior a la comunicació de l'acomiadament, encara que en el mateix dia 12 de febrer de 2007, de forma que no es compleix amb l'exigència normativa de l' article núm. 55.5 b) de l'Estatut dels Treballadors d'haver comunicat l'acolliment a la reducció de jornada amb anterioritat al moment de l'acomiadament.

Cinquè.- Sense perjudici del que argumenta la part recurrent sobre que l'efectivitat de l'acomiadament era el dia 17 de febrer de 2007 tal com consta en la carta de l'empresa i per tant els efectes de l'acomiadament eren posteriors al moment de la comunicació d'acolliment a la reducció de jornada per cura de fill menor de nou mesos feta mentre la relació laboral estava viva ( STSJ de la Rioja de 13 de maig de 2003, Rec. 126 /2003, o la STASJ del País Basc de 19 de setembre de 2000, Rec. 1517/2000 en cas similar, en seguiment de la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem ( STS de 17 de mayo de 2000 (RJ 20005160), La Sala considera en el cas present que s'ha produït un acomiadament amb vulneració del dret fonamental a la igualtat i no discriminació.

Amb independència de la data dels efectes de l'acomiadament, ha quedat provat que l'empresa ja preveia l'acomiadament de la recurrent quan es trobava en situació de baixa per maternitat o mentre gaudia de les vacances retribuïdes pendents abans de la seva reincorporació el dia 12 de febrer de 2006. Tan bon punt es va incorporar al treball, l'empresa li va lliurar una carta d'acomiadament amb efectes de 17 de febrer de 2006 basada en faltes disciplinàries genèriques i li oferia la indemnització per l'acomiadament i la liquidació de les parts proporcionals de les pagues extre pels imports que feia constar, a més de comunicar-li que gaudiria de vacances fins la data de l'acomiadament.

Contrariament al fonament jurídic segon de la sentència de la instància, entenem que en el cas present es produeix un indici de discriminació per raó de sexe per causa de maternitat i els seus efectes, contrària a l' article núm. 14 de la Constitució Espanyola ( STC núm. 175/2005 de 4 de juliol amb cita de la STC. núm. 128/1987 de 16 de juliol o STC. núm. 126/1997 de 3 de juliol per totes), no solament perquè així ho mantingui la treballadora afectada ( STC. Núm. 175/2005 citada que remet també a la STC. Núm. 171/2003 de 29 de setembre), sinó perquè queda provada la voluntat de l'empresa d'extingir la relació laboral de la treballadora en situació de permís per maternitat sense que hagi provat l'existència de causa real i objectiva, doncs consta provat que ja durant la baixa de maternitat o durant el gaudi de vacances després del permís de maternitat l'ocupadora va comunicar telefònicament a la recurrent que l'acomiadaria, i així ho va fer bon punt va reincorporar-se al treball el dia 12 de febrer de 2006 basant-se en càrrecs disciplinaris genèrics sense circumstanciar amb el reconeixement implícit de la improcedència de l'acomiadament ja què feia constar en la carta l'oferiment de la indemnització per l'acomiadament quantificada a més de la liquidació. Els indicis es produeixen perquè si l'empresa tenia queixes o avaluacions negatives del treball de la recurrent tal com raona la sentència de la instància, podia procedir a l'acomiadament just o procedent sense esperar l'alta de la maternitat de la treballadora o la seva reincorporació després de gaudir de les vacances anuals pendents, segons l' article núm. 55,5 últim paràgraf de l'Estatut dels Treballadors . Davant el raonament de la sentència de la instància de què la treballadora va presentar la comunicació de reducció de jornada per a trobar-se emparada per les pressumpcions de l' article núm. 55.5 de l'Estatut dels Treballadors , també es pot raonar que l'empresa va esperar acomiadar-la en el moment de la seva reincorporació al treball sense donar-li possibilitat d'acollir-se a cap mesura legal de protecció de la maternitat precisament per evitar la nul litat de l'acomiadament establerta per llei.

A més de la doctrina jurisprudencial del Tribunal Constitucional citada hem de recordar la del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea, (STJCE 4 oct. 2001, Jiménez Melgar, asunto Convenio Colectivo de Empresa de AYUNTAMIENTO DE SANTA LUCIA. PERSONAL FUNCIONARIO/99. Ponente Sr. Wathelet), que diu que la protecció de la maternitat dispensada per la Directiva 92/85 s'ha d'aplicar de forma intesiva, admetent-se millores nacionals...«La Directiva no impone a los Estados miembros la obligación de elaborar una lista especial de las causas de despido que, por vía de excepción, se admitirán respecto a las trabajadoras embarazadas, que hayan dado a luz o en período de lactancia. Sin embargo, dicha Directiva, que contiene disposiciones mínimas, no excluye en modo alguno la facultad de los Estados miembros de garantizar una mayor protección a tales trabajadoras, estableciendo un régimen especial de causas de despido para ellas».«Está claro que la prohibición de despido contenida en el artículo 10 de la Directiva 92/85 se aplica tanto a los contratos de trabajo de duración determinada como a los celebrados por tiempo indefinido». La STJCE 18 nov. 2004, Sass, assumpte C-284/02. Ponent Sr. Rosas sobre que la protecció dispensada a la treballadora que hagi gaudit del permis per maternitat ha de ser interpretada de forma àmplia, quan diu : 37. «Las trabajadoras están protegidas frente a cualquier trato desfavorable como consecuencia de disfrutar o haber disfrutado de un permiso de maternidad». «Si la normativa nacional establece un permiso de maternidad destinado a proteger, durante el período que sigue al embarazo y al parto, tanto la condición biológica de la mujer como las particulares relaciones entre la mujer y su hijo, el Derecho comunitario exige que el disfrute de este permiso legal de protección, por una parte, no interrumpa ni la relación laboral de la mujer de que se trate ni la aplicación de los derechos inherentes a dicha relación laboral y, por otra parte, no implique un trato desfavorable de ésta». La STJCE 16 feb. 2006, Sarkatzis Herrero, assumpte C-294/04. Ponent Sr. Küris) sobre protecció de la treballadora i maternitat: 40. «Dado que la Directiva 76/207 aspira a una igualdad material y no formal, las disposiciones de los artículos 2, apartados 1 y 3, y 3 de dicha Directiva deben interpretarse en el sentido de que prohíben cualquier discriminación de una trabajadora debida a un permiso de maternidad o relativa a dicho permiso, cuya finalidad es proteger a la mujer embarazada, sin que proceda tener en cuenta si esa discriminación afecta a una relación laboral existente o a una nueva». I finalment la STJCE. de 18 de març de 2004 ( Merino Gómez, assumpte C-342/01. Ponent Sra. Colneric), sobre les vacances i el permís per maternitat, que diu: 34. «Una trabajadora deberá poder disfrutar de sus vacaciones anuales durante un período distinto del de su permiso de maternidad. Lo mismo podrá decirse en caso de coincidencia entre el período de permiso de maternidad y el fijado con carácter general, mediante un acuerdo colectivo, para las vacaciones anuales de la totalidad de la plantilla».

Si be la Llei Orgànica 3/2007 de 22 de març per la Igualtat efectiva d'homes i dones no es pot aplicar al cas present perquè en el moment de l'acomiadament no havia entrat en vigor tal com acertadament afirma la sentència de la instància, hem de recordar la finalitat d'igualtat real i efectiva i no discriminació que persegueix tal com consta en l'Exposició de la motivació de la Llei quan diu: "Merece, asimismo, destacarse que la Ley prevea, con el fin de alcanzar esa igualdad real efectiva entre mujeres y hombres, un marco general para la adopción de las llamadas acciones positivas... Especial atención presta la Ley a la corrección de la desigualdad en el ámbito específico de las relaciones laborales. Mediante una serie de previsiones, se reconoce el derecho a la conciliación de la vida personal, familiar y laboral y se fomenta una mayor corresponsabilidad entre mujeres y hombres en la asunción de obligaciones familiares, criterios inspiradores de toda la norma que encuentran aquí su concreción más significativa." La garantia d'efectiva igualtat i no discriminació en l'exercici del dret a la conciliació de la vida laboral i familiar comporta una acció positiva que es conté en l' article núm. 55, 5 b) i c) de l'Estatut dels Treballadors en la redacció donada per la Disposició Addicional Onzena, núm. 14 de la Llei quan estableix que: " Será nulo el despido que tenga por móvil alguna de las causas de discriminación prohibidas en la Constitución o en la Ley, o bien se produzca con violación de derechos fundamentales y libertades públicas del trabajador. Será también nulo el despido en los siguientes supuestos: a)... b) El de las trabajadoras embarazadas, desde la fecha de inicio del embarazo hasta el comienzo del período de suspensión a que se refiere la letra a), y el de los trabajadores que hayan solicitado uno de los permisos a los que se refieren los apartados 4, 4 bis y 5 del artículo 37, o estén disfrutando de ellos, o hayan solicitado o estén disfrutando la excedencia prevista en el apartado 3 del artículo 46; ..... c) El de los trabajadores después de haberse reintegrado al trabajo al finalizar los períodos de suspensión del contrato por maternidad, adopción o acogimiento o paternidad, siempre que no hubieran transcurrido más de nueve meses desde la fecha de nacimiento, adopción o acogimiento del hijo. Lo establecido en las letras anteriores será de aplicación, salvo que, en esos casos, se declare la procedencia del despido por motivos no relacionados con el embarazo o con el ejercicio del derecho a los permisos y excedencia señalados». Entenem que la interpretació i l'aplicació de la normativa vigent en el moment de l'acomiadament ha de fer-se d'acord amb la interpretació autèntica que ha volgut el legislador de l'acció positiva de protecció de la maternitat i les seves conseqüències familiars de cura de fill en l'àmbit de les relacions de treball, que ara es plasma sobre tot en l'apartat c) de l'article núm. 55.5 actual, en correlació també amb la fi del Dret comunitari i nacional que interpreta la doctrina jurisprudencial citada.

Setè.- No estem davant del cas de la sentència d'aquesta Sala de 8 de juliol de 2003 a què fa referència la sentència de la instància i que pràcticament transcriu en la seva totalitat l'empresa en la impugnació al recurs. En aquell cas la treballadora portava treballant a l'empresa més d'un mes després de l'alta de la situació d'incapacitat temporal per maternitat i no s'havia acollit a cap situació derivada de la maternitat en el moment de l'acomiadament.

En el cas present existeixen indicis de discriminació que havia de destruir l'empresa amb la seva prova sobre les causes disciplinàries objectives i raonables dels càrrecs disciplinaris de l'acomiadament, que havia de provar de forma circumstanciada un cop descrites les faltes concretes en la carta d'acomiadament a fi de poder tipificar la conducta i aplicar la corresponent sanció. L'empresa no va destruir els indicis de discriminació, tan perquè els mateixos càrrecs disciplinaris imputats són genèrics en la carta d'acomiadament de forma que impedien la declaració de procedència, com que va mancar de forma absoluta la prova de conducta infractora que incumbia demostrar a l'empresa que és qui imputa, segons l' article núm. 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil , sense mencionar la prescripció de les faltes a què fa referència la sentència de la instància.

D'acord amb la doctrina citada i la interpretació autèntica del legislador del abast de l' article núm. 55.5, b) de l'Estatut dels Treballadors d'aplicació, hem de concloure que l'acomiadament vulnera l' article núm. 14 de la Constitució Espanyola, i d'acord amb l'article núm. 55.5, b) de l'Estatut dels Treballadors, ha de ser declarat nul .

Per tant, hem d'estimar aquest objecte del recurs i revocar la sentència de la instància. Haurem de condemnar l'empresa a readmetre la treballadora en les mateixes condicions que regien abans del dia 17 de febrer de 2007 i a pagar-li els salaris deixats de percebre, sense perjudici de què en fase d'execució, un cop ferma aquesta sentència, se'n descomptin les rendes pel treball o per prestacions de la seguretat social que hagi pogut cobrar, així com la indemnització de l'acomiadament oferta i cobrada en el seu cas

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes invocats d'especial i general aplicació,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Sra. Paula contra la Sentència de 8 de maig de 2007 dictada pel Jutjat social núm. 31 de Barcelona en el procediment núm. 214/2007 , seguit a instància de l' esmentada recurrent contra el FONS DE GARANTIA SALARIAL, CHIQUIPARK S.L.U. i CHIQUITIN CENTROS PROPIOS S.L, la qual qual revoquem.

Declarar la nul litat de l'acomiadament de 17 de febrer de 2007 i condemnar l'empresa Chiquitin Centros Propios SL. a readmetre la treballadora en les mateixes condicions que regien abans de l'acomiadament i a pagar els salaris deixats de percebre des d'aquella data fins que es produeixi la readmissió efectiva.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.