Sentencia Social Nº 6129/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7965/2008 de 31 de Julio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 25120 - 44 - 4 - 2008 - 0004536

mi

ILMA. SRA. SARA MARIA POSE VIDAL

ILMO. SR. ADOLFO MATIAS COLINO REY

ILMA. SRA. NATIVIDAD BRACERAS PEÑA

En Barcelona a 31 de julio de 2009

La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/as. citados al margen,

EN NOMBRE DEL REY

ha dictado la siguiente

S E N T E N C I A núm. 6129/2009

En el recurso de suplicación interpuesto por Prudencio y otros frente a la Sentencia del Juzgado Social 1 Lleida de fecha 04 de abril de 2008 dictada en el procedimiento Demandas nº 53/2008 y siendo recurrido/a MATADERO INDUSTRIAL DE LÉRIDA, S.A.. Ha actuado como Ponente la Ilma. Sra. NATIVIDAD BRACERAS PEÑA.

Antecedentes

PRIMERO.- Tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Reclamación cantidad, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 04 de abril de 2008 que contenía el siguiente Fallo:

"Que estimando la demanda interpuesta por D. Victorino contra la empresa GRUPO ALIMENTARIO ARGAL S.A. en reclamación de cantidad, debo condenar y condeno a la misma a abonar al actor la cantidad de 794,34 euros, sin que proceda el devengo del 10% de interés por mora."

SEGUNDO.- En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:

"Primer. Els demandants, identificats anteriorment, presten serveis per compte i dependència de l'empresa MATADERO INDUSTRIAL DE LERIDA, S.A., amb les circumstàncies d'antiguitat, categoria professional i salari expressades en el fet primer de la demanda, que donem per reproduït.

Segon. Les condicions dels treballadors de l'empresa Matadero Industrial de Lérida, S.A. (MILSA) es troben regulades en conveni col·lectiu propi, per al període de l'1 de gener de 2006 fins al 31 de desembre de 2009, publicat al DOGC de data 12 de juny de 2006.

Així mateix resulta d'aplicació supletòria el Conveni Col·lectiu Nacional d'Escorxadors d'Aus i Conills, Resolució de 20 de juny de 2007 de la Direcció General de Treball, publicat al B.O.E. de data 6 de juliol de 2007.

Tercer. En el mes de juliol de 2007 l'empresa NOVOTEC CONSULTORES, S.A., per encàrrec de l'empresa MILSA, efectuà un estudi dels nivells de soroll existents a les instal·lacions de l'empresa demandada, emetent informe de data 4 de setembre de 2007, on es constata que en tots els llocs de treball de l'empresa en les diferents seccions, el nivell de soroll és superior als 80 decibels, nivell màxim permès pel RD 286/06, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors.

Quart. En data 27 de julio0l de 2007 es celebrà reunió extraordinària de la Direcció i el Comité d'Empresa de MILSA on s'acordà que en aquells llocs de treball que per les seves especials dificultats no es pogués reduir el nivell de soroll per sota dels 80 decibels, es compensarà amb una prima de 0,439 euros per hora treballada, denominada PLUS de SOROLL. Per altra banda s'establí que l'esmentat acord s'incorporarà com un annex al vigent Conveni de MILSA. Així mateix s'acordà convocar reunió extraordinària de la Comissió Paritària de acord a l' art. 57 del Conveni de MILSA, amb el fi de aclarir qualsevol dubte sobre l' art. 28 del Conveni Col·lectiu (plus de penositat).

Cinquè. En data 27 de juliol de 2007 es celebrà reunió de la Comissió Paritària del Conveni Col·lectiu de MILSA, a fi i efecte de aclarir davant possibles discrepàncies o falta de claredat en el futur que l'esmentat PLUS DE SOROLL és independent del PLUS DE PENOSITAT regulat a l' art. 28 del Conveni de MILSA, i que el treballador que percep l'esmentat plus per superació del nivell de soroll no tondrà dret a la percepció del plus de penositat pel mateix motiu. Així mateix s'aclareix que el dret a percebre el plus de penositat es refereix als operaris que, desenvolupant un dels llocs de treball que figuren a l' art. 28 del Conveni de MILSA, desenvolupin la seva prestació laboral en el moll d'aus vives en contacte amb plomes i pols, d'acord amb l' art. 26.3 del Conveni Col·lectiu Interprovincial d'Escorxadors d'Aus i Conills.

Aquest Acord del Comitè d'Empresa i la Comissió paritària fou inscrit i publicat en el DOGC de data 4 d'octubre de 2007, de conformitat amb la resolució de 6 de setembre de 2007 dictada pels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Sisè. Presentada la preceptiva papereta de conciliació davant l'òrgan competent, l'acte es celebrà amb el resultat d'intentat sense efecte."

TERCERO.- En fecha 17 de abril de 2008 se dictó auto de aclaración de la sentencia, cuyo tenor literal es el siguiente:

"Jutjat Social n°1 de Lleida

Procediment de Reclamació de Quantitat nº 53/08

Magistrada Jutgessa en substitució: Sra. Núria Armengol Gallerní

INTERLOCUTORIA

Lleida, a disset d'abril de 2008.

ANTECEDENTS DE FET

Únic: En data 4 d'abril es dicta sentencia a les presents actuacions, i per error informátic es notificà a les parts una part de la resolució que corresponia a un altre procedirnent.

RAONAMENTS JURÍDICS

Únic: D'acord amb l' art. 267 de la LOPJ i el concordant art. 214 de la LEC els Tribunals no podran variar les resolucions que ponunciin després de firmades, però si podran aclarir algun concepte obscur o omissió, i rectificar qualsevol error material que les afecti.

En el supósit que ens ocupa procedeix modificar la sentencia notificada a les parts, i que no corresponia parcialment a la dictada a les presents resolucions, en el sentit que es recull en la part dispositiva de la present resolució.

Ates els que he exposat,

PART DISPOSITIVA

Disposo: Rectificar l'error informàtic recaigut en la sentencia dictada a les presents actuacions, aclarint que la sentencia que vincularà a les parts serà la següent:

Jutjat Social n° 1 de Lleida

Procediment de reclamació de quantitat n° 53 /08

Part Actora: Prudencio , Braulio ,,

Eladio Fructuoso , Jeronimo , Maximo , Romualdo , Jose Ignacio .

Part demandada: MATADERO INDUSTRIAL DE LÉRIDA, S.A.

SENTENCIA nº

Lleida a 4 d'abril de 2008.

Examinats per la Sra. Núria Armengol Galiemí, Magistrada Jutgessa en substitució del Jutjat Social n° 1 de Lleida, les presents actuacions de judici sobre reclamació de quantitat, registrades amb el n° 53/2008, promogut a instancia de Prudencio (D.N.I NUM000 ), Braulio (D.N.I. NUM001 ), Eladio (D.N.I. NUM002 ), Fructuoso (D.N.I. NUM003 ), Jeronimo (D.N.I. NUM004 ), Maximo (D.N.I. NUM005 ), Romualdo (D.N.I. NUM006 ), Jose Ignacio (D.N.I. NUM007 ), assistits per la Iletrada Sra. Rosa Domenech, contra l'empresa Matadero Industrial de Lérida, S.A.(CIF nº A-282 12579), assistida pel Iletrat Sr. Salas Fernández.

ANTECEDENTS DE FET

Primer. La part actora abans assenyarda presenta en Decanat demanda que fou repartida a aquest Jutjat i en la que, previa allegació deis fets i fonaments de dret que estima procedents, acaba sol licitant que es dictés Sentència de conformitat amb les seves pretensions.

Segon. Admesa a tràmit la demanda, les partes foren citades a l'acte del judici. Comparegueren amb dues parts, assistides tal com consta a l'acta.

En el judici la part actora es ratificà en la seva demanda, aclarint les quantitats reclamades d'acord amb els imports meritats des del juliol de 2007 fins al febrer de 2008. Contràriament la part demandada s'oposà a les pretensions deduïdes de contrari.

Seguidament, oberta la fase probatòria, en la qual es practicaren les proves que, proposades per les parts, foren declarades pertinents consten documentades a les actuacions.

Practicada la prova, les parts informaren sobre les seves pretensios i el judici queda vist per sentencia.

Tercer. En la substanciació d'aquestes actuacions s'han observat prescripcions legals aplicables.

FETS PROVATS

Primer. Els demandants, identificats anteriorment, presten serveis per compte i dependéncia de l'empresa MATADERO INDUSTRIAL DE LERIDA, S.A., amb les. circumstàncies d'antiguitat, categoria profesional i salari expressades en el fet primer de la demanda, que donem per reproduït.

Segon. Les condicions deIs treballadors de l'empresa Matadero Industrial de Lérida, S.A. (MILSA) es troben regulades en conveni col.Iectíu propi, per al període de l'1 de gener de 2006 fins al 31 de desembre de 2009, publicat al DOGC de data 12 de juny de 2006.

Axí mateix resulta d'aplicació supletòria el Conveni Col lectiu Nacional dEscorxadors d'Aus i Conills, Resolució de 20 de juny de 2007 de la Direcció General de Treball, publicat al B.O.E. de data 6 ajuliol de 2007.

Tercer. En el mes de juliol de 2007 I'empresa NOVOTEC CONSULTORES, S.A., per encàrrec de l'empresa MILSA, efectuà un estudi dels nivells de soroll existents a les instal lacions de l'empresa demandada, emetent informe de data 4 de setembre de 2007, on es constata que en tots els llocs de treball de l'empresa en les diferents seccions, el nivell de soroll és superior als 80 decibels, nlivell màxim permès pel RD 286/06, de 10 de marc, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors.

Quart. En data 27 de juliol de 2007 es celebra reunió extraordinaria de la Direcció i el Comité d'Empresa de MILSA on s'acordà que en aquells Ilocs de treball que per les seves especials dificultats no es pogués reduir el nivell de sóroll per sota deIs 80 decibels, es compensarà amb una prima de 0,439 euros per hora treballada, denominada PLUS de SOROLL. Per altra banda s'estabí que l'esmentat acord s'incorporarà com un annex al vigent Conveni de MILSA. Axí mateix s'acordà convocar a l' art. 57 Conveni de MILSA, amb el fi de aclarir qualsevol dubte sobre l' art. 28 del Conveni Col.lectiu (plus de penositat).

Cinquè. En data 27 de juliol de 2007 es celebrà reunió de la Comissió Paritària del Conveni Col lectiu de MILSA, a fi i efecte de aclarir davant possibles discrepancies o falta de claredat en el futur que l'esmentat PLUS DE SOROLL és independent del PLUS DE PENOSITAT regutat a l' art. 28 del Conveni de MILSA, ¡ que .el treballador que percep l'esmentat plus per superació del nivell de soroll no tindrà dret a la percepció del plus de penositat pel matéix rnotiu. Així mateix s'aclareix que el dret a percebre el plus de penositat es refereix als operaris que, desenvolupant un dels llocs de treball que figuren a l' art. 28 del Conveni de MILSA, desenvolupin la seva prestació laboral en el moll d'aus vives en contacte amb plomes i pols, d'acord amb l' art. 26.3 del Conveni Col lectiu Interprovincial d'Escorxadors d'Aus i Conills.

Aquest Acord del Comitè d'Empresa i la Comissió paritaria fou inscnit i publicat en el DOGC de data 4 d'octubre de 2007, de conformitat amb la resolució de 6 de setembre de 007 dictada pels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Sisè. Presentada la preceptiva papereta de conciliadó davant l'organ competent, l'acte es celebra amb el resuftat d'intentat sense efecte.

FONAMENTS DE DRET

.

Primer A fi i efecte de donar compliment al que disposa l'article 97.2 del Real Decret Legislatlu 2/1.995, de 7 d'Abril, pel qual s'aprova la Llei de Procediment Laboral, es declara que els fets provats s'han deduït dels següents mitjans de prova: el primer,

resulta de la prova documental aportada per l'actora (documents n° 14 a 21); el segon, resulta de la documental aportada per l'empresa demandada (documents n° 7 i 9); el tercer, es desprèn del documento n° 4 aportat per la demandada; el quart, del documento n° 1 de ram de prova de la part demandada; el cinquè, s'acredita pel document n° 2 i 3 del ram de prova de la part demandada; el sise, resulta de l'acta de conciliadó acompanyada a la demanda.

Segon. La part demandant reclama a través de la present demanda l'abonament d'una quantitat al.Iegant el dret dels treballadors que ocupen llocs de treball en que el nivell de soroll supera els 80 decibels a percebre el PLUS DE PENOSITAT previst a l' art. 28 del conveni col.Iectiu d'empresa.

L'esmentat art. 28 disposa que "los operarios que realicen trabajos penosos percibirán un plus del 20% sobre el salario anual convenio. Con independencia de lo anterior, los puestos de trabajo de aprovisionamiento de jaulas, cuelgue de pollos en cadena, matarifes y los operarios que manejan camiones, entrando y sacando los mismos del MAV (Muelle de Aves Vivas), se considerarán afectados por dicha circunstancia, es decir, todos los trabajadores que realicen su trabajo en el muelle de aves vivas."

Ha quedat acreditat que el plus de penositat l'han anat percebent a l'empresa MILSA únicament els treballadors que ocupaven llocs de treball en els quals s'havia de manipular aus vives i estar en contacte amb les plomes que se'n desprenen. Aixi ho manifestà el gerent de l'empresa Sr. Mario a l'acte del judici, essent qüestió reconeguda també en judici pel demandant Sr. Prudencio .

No obstant la part demandant al.Iegà que després d'una inspecció de treball efectuada l'any 1991-1992 a MILSA es reconegué el plus de penositat al treballador Maquinista Desplumadora per raó de I'excés de nivell de soroll permès. L'empresa demandada al.Iegà que si bé és cert que a l'esmentat treballador se Ii aplica el plus de penositat, també és cert que l'abonament d'aquest plus deriva del contacte del maquinista amb les plomes i la pols que es desprenen de les aus en el procés de desplomat, essent aplicable en aquest supósit I'esmentat art. 28 del conveni col.lectiu de l'empresa.

Tractant-se d'una qüestió d'interpretació jurídica recorrerem a la pròpia redacció del conveni col.lectiu estatal, que resulta d'aplicació supletória al conveni col.lectiu de l'empresa, i al qual es refereix el seu propi art. 28. I així ho preveu el seu art. 58 . En aquest sentit, l' art. 26.3 , dins dels complements de lloc de treball, estableix el plus de penositat: "Los ayudantes de muelles de aves vivas, que realicen las tareas de colgado de aves vivas, percibirán un plus de penosidad del 2O% del salario convenio.

Igualmente el matarife, encargado del sacrificio de aves vivas, percibirá el plus de penosidad anteriormente mencionado y en la misma cuantía."

D'aquesta manera el plus de penositat es restringeix en el conveni col.llectiu estatal pels dos llocs concrets en els quals s'ha de treballar amb aus vives, per estar en contacte amb plomes i pols especialment, compensant el treball carregós que se'n deriva. Per tant el Conveni Col.lectiu de MILSA es limita aplicar l'esmentat plus de penositat a la resta de treballadors en contacte amb la mateixa situació prevista en el conveni sectorial, és a dir pols i plomes d'aus vives.

En aquest sentit es recull en l'Acta de Ja reunió extraordinària celebrada per la Direcció de l'Empresa i el Comité d'Empresa en data 27 de juliol de 2007, on s'acordà amb independencia d'adoptar les mesures necessaries per tractar de reduir el nivell d'exposició al soroll (que excedeix dels 80 decibels segons estudi de l'empresa Novotec Consultores, realitzat l'any 2007), establir un complement de! lloc de treball denominat Plus de Soroll per aquells llocs en que per la seva especial dificultat no fos possible reduir el nivell de soroll per sota dels 80 decibels.

Per tot això, a partir de juliol de 2007, els llocs de treball amb una exposició a 80 decibels tenen dret a percebre el Plus de Soroll, però no el Plus de Penositat, a no ser que el seu lloc de treball es trobi ubicat en la zona de pols i plomes.

L'acord subscrit entre MILSA i el Comité d'Empresa és perfectament valid ates que fou subscrit per les parts legitimades per la regulació del conveni, de conformitat amb elque estableixen els arts. 87 i 88 de l'E.T. Encara que únicament 5 deIs representants dels treballadors, del total de 9 que composen el Comité d'empresa, subscrivissin l'acord de 27 de juliol de 2007, concretament els representants de C.C.O.O., resulta intranscendent tota vegada que l'art. 89.3 de I 'E.T preveu que per l'adopció d'acords és suficient el vot favorable de la majoria de les dos representacions, empresa i treballadors. Es absolutament aliè al present supòsit les guerres internes entre sindicats, concretament C.C.O.O. i U.G.T., que s'han evidenciat amb la presentació de la demanda que ens ocupa i del consegüent judici, ¡ que en cap cas desvirtuen els acords presos ajustats a la normativa vigent.

Per altra banda es va sotmetre a la Comissió paritaria, la interpretació de l'acord assolit entre MILSA i el Comité d'Empresa per la percepció del plus de soroll, resolent que l'esmentat plus és independent del plus de penositat, matisant per tant que els treballadors que percebin el plus de scroll per superació del nivell de scroll, no tindran dret a la percepció del plus de penositat pel mateix motiu. De la mateixa manera la Comissió Paritaria aclarí que el dret de percebre el plus de penositat correspon als operaris que desenvolupen la seva prestació laboral en contacte amb plumes i pols, per la qual cosa no existeix cap referencia al soroll com a causa per l'abonament del Plus de Penositat. En aquest sentit, l'esmentat acord de la Comissió Paritaria precisa que un i altre plus eren independents i es podien percebre simultàniament i cumulativament. Recordem que l' art. 57 del Conveni Col Iectiu de MILSA, en concordança amb els arts. 85 i 91 de l'Estatut dels Treballadors), atribueíx caràcter vinculant a la interpretació de la comissió paritaria, assenyalant que les seves resolucions seran vinculants i executives.

Ates tot el que s'ha exposat procedeix la plena desestimació de les pretensions de la part actora.

Atesos els preceptes esmentats, concordants i de pertinent i general aplicació,

DECISIÓ

Desestimo la demanda interposada per Prudencio , Braulio , Eladio , Fructuoso , Jeronimo , Maximo , Romualdo , Jose Ignacio , contra la empresa MATADERO INDUSTRIAL DE LÉRIDA, S.A. en reclamació de quantitat, i en conseqüència absolc la demandada de totes les peticions adduïdes en contra seva.

Notifiqueu aquesta sentencia a les parts, advertint-los que contra la mateixa podran interposar recurs de suplicació davant la Sala Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Recurs que haurà d'anunciar-se davant d'aquest Jutjat en el termini de CINC DIES hàbils següents al de notificació de la sentencia i, si el recurrent és l'empresa demandada, al temps d'anunciar el recurs exhibirà resguard acreditatiu de la consignació en el BANESTO en el compte que a tal efecte té oberta amb el n° 21970000651 022 05 de la quantitat objecte de condemna i 150,25 euros, en el compte d'aquest Jutjat n° 21970000681 022 05 "Depòsits i Suplicació", tot això en la oficina principal situada en el C/ Francesc Macia 43-45, de Lleida.

Expediu testimoni de la present resolució, que s'unirà a les actuacions, i aporteu l'original al Llibre de Sentencies.

Aixi per aquesta, la meva sentencia ho pronuncio, mano i signo.

Així per aquesta interlocutòria, ho acordo mano i signo."

CUARTO.- Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandante, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado no impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.

Fundamentos

ÚNICO: La Sala ha de abordar de oficio y con prioridad, al tratarse de normas de orden público procesal las que afectan a la competencia funcional y a la procedencia o no del recurso de suplicación contra la sentencia en la que se desestimaron las pretensiones de los actores. Éstos interesaban que se le reconociera el derecho a percibir determinadas cantidades en concepto de plus de penosidad desde el mes de julio de 2007 y que a fecha de la presentación de la demanda, la mayoría de ellas no pasaban de 1.263,06 euros. Ninguna, por tanto, supera la suma de 1.803 euros, mínimo exigible al efecto en el art. 189.1 de la Ley de Procedimiento Laboral (Real Decreto Legislativo 2/1995, de 7 de abril ), y teniendo presente que siendo varios los demandantes se atiende a la reclamación cuantitativa mayor y no a la suma total de todas ellas (art. 190 de la LPL ); por lo que la respuesta ha de ser la de la improcedencia del recurso.

Además, siguiendo la doctrina reiteradísima del Tribunal Supremo (ss., v. gr., entre otras muchas, de 22-11-1993, 13-4-1994, 26-5 y 9-6-1995), no estamos ante el supuesto de afectación general, respecto a la cual la sentencia de 19-7-1994, recogiendo lo expresado en la de 13-4-1994 , señala que "en principio toda cuestión que versa sobre la interpretación de la Ley es susceptible de afectación general no siendo ello más que una consecuencia de la igualdad ante ella". El que esté abierta a la afectación general, y por ello pueda decirse que lo es potencialmente, no implica que lo sea de hecho, para esto se requiere que realmente todos o un gran número de trabajadores o beneficiarios estén de hecho afectados por la cuestión debatida en el litigio" y añade que "este último elemento por ser estrictamente fáctico ha de constar fehacientemente a través de la prueba, la notoriedad o la evidencia"; y en el presente caso, no hay prueba alguna de la afectación general, que tampoco es notoria en el sentido de que forme parte del conocimiento social y tampoco resulta evidente, ya que en definitiva se trata de determinada reclamación del actor en cuanto que se halla en unas circunstancias concretas e individuales, frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social; teniendo además presente que tampoco versa el asunto sobre reconocimiento o denegación del derecho a obtener prestaciones de la Seguridad Social.

Y dicha conclusión no viola el derecho a la tutela judicial efectiva. El Tribunal Constitucional en su sentencia nº 14/1982, de 21 de abril , señaló que "...si bien el art. 24.1 de la Constitución garantiza a cada uno el derecho de la tutela jurídica o derecho al proceso, comprensiva, desde luego, de la defensa relativa a derechos de carácter civil, tal tutela no significa que para todas las cuestiones esté abierto necesariamente un recurso, como es el de casación, calificado legalmente como extraordinario... La exclusión del recurso de casación, según la regla del art. 1694 de la Ley de Enjuiciamiento Civil , o las específicas que puedan exigir en virtud de norma de rango suficiente, como es aquí la del citado art. 17 de la Ley de Suspensión de Pagos , no son, por esto, restricciones del derecho al proceso"; y el auto del mismo Tribunal nº 16/85 expresaba que "no es inconstitucional este precepto que limita en 200.000 ptas. la cuantía para poder interponer recurso de suplicación"; siendo procedente, por último, añadir lo que con reiteración (ss del TC 140/1985, 37/19888 y 106/1988) ha expuesto el citado órgano en el sentido de que "el sistema de recursos se incorpora a la tutela judicial en la configuración que le dé cada una de esas leyes de enjuiciamiento reguladoras de los diferentes órdenes jurisdiccionales, sin que ni siquiera exista un derecho constitucional a disponer de tales medios de impugnación, siendo imaginable, posible y real la eventualidad de que no existan, salvo en lo penal"; añadiendo la de nº 3/1983 que "no puede encontrarse en la Constitución ninguna norma o principio que imponga la necesidad de una doble instancia o de unos determinados recursos, siendo posible en abstracto su inexistencia o condicionar su admisibilidad al cumplimiento de ciertos requisitos. El establecimiento y regulación en esta materia, pertenece al ámbito de libertad del legislador."

Vistos los preceptos legales citados, sus concordantes y demás disposiciones de general y pertinente aplicación.

Fallo

Que sin entrar a examinar el fondo del asunto planteado por el recurso de suplicación interpuesto por Prudencio , Braulio , Eladio , Fructuoso , Jeronimo , Maximo , Romualdo y Jose Ignacio contra la sentencia dictada el 04 de abril de 2008 por el Juzgado de lo Social nº 1 de Lleida en los autos seguidos con el nº 53/2008, a instancia de Prudencio , Braulio , Eladio , Fructuoso , Jeronimo , Maximo , Romualdo y Jose Ignacio contra MATADERO INDUSTRIAL DE LÉRIDA, S.A., debemos declarar improcedente, por razón de la cuantía litigiosa, el citado recurso de suplicación.

Contra esta sentencia cabe recurso de casación para la unificación de doctrina que deberá prepararse ante esta Sala en los diez días siguientes a la notificación, con los requisitos previstos en los números 2 y 3 del artículo 219 de la Ley de Procedimiento Laboral (Real Decreto Legislativo 2/1995, de 7 de abril ).

Notifíquese esta resolución a las partes y a la Fiscalía del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña y expídase testimonio que quedará unido al rollo de su razón, incorporándose el original al correspondiente libro de sentencias.

Así, por esta nuestra sentencia; la pronunciamos, mandamos

Publicación.- La anterior sentencia ha sido leida y publicada en el día de su fecha por la Ilma. Sra. Magistrada Ponente, de lo que doy fe.