Sentencia Social Nº 6134/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4286/2015 de 19 de Octubre de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 4286/2015

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 d'octubre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6134/2015

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 27 de febrer de 2014 dictada en el procediment núm. 61/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ESCOLA GINEBRÓ, SCCL i Delia , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 30-1-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de febrer de 2014 , que contenia la decisió següent:

Que ESTIMO ÍNTEGRAMENTE la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dª. Delia frente al Instituto Nacional de Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad Social y ESCOLA GINEBRÓ, S.C.C.L., sobre jubilación parcial, y DECLARO el derecho de la actora a una pensión de jubilación parcial con base reguladora de 2.033,77 euros, porcentaje del 50% y efectos desde el 20/09/2013, condenando al INSS al abono de la prestación en los términos expresados.

Que ABSUELVO a ESCOLA GINEBRÓ, S.C.C.L. de las pretensiones de la demanda.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante, nacida el NUM000 /1952, solicitó del INSS el 20/09/2013 el reconocimiento del derecho a la prestación por jubilación parcial. El INSS, por resolución de 25/09/2013, resolvió denegar la prestación por no acreditar la actora seis años de antigüedad en la empresa. (folio 26) Formulada reclamación previa, la mismo fue desestimada por resolución de 11/12/2013, cuyo contenido se da por reproducido. (folio 44)

SEGUNDO.- La demandante prestó servicios para la ESCOLA GINEBRÓ, S.C.C.L. (la ESCOLA, en adelante), de alta en el régimen general de la seguridad social, del 18/09/1989 al 15/09/1993. En fecha 01/09/1993 la demandante continuó prestando servicios para la citada entidad, de alta en el RETA, ello tras haber sido admitida la actora por el consejo rector de la sociedad como socia trabajadora, y haber realizado la aportación dineraria obligatoria con aquella finalidad. El 31/12/2007 la demandante causó baja en el RETA y continuó prestando servicios para la entidad afiliado, desde el día siguiente 01/01/2008, de alta en el régimen general de la seguridad social según lo acordado por la asamblea general de la cooperativa, situación que se ha mantenido hasta la actualidad. (documental actora y expediente administrativo)

TERCERO.- La sociedad demandada presentó escrito ante el INSS en fecha 11/04/2013 manifestando su voluntad de acogerse a la DA Quinta del X Convenio Colectivo autonómico de la enseñanza privada de Catalunya, afectando a ocho trabajadores a un plan de jubilación parcial. Entre tales trabajadores se encontraba la demandante. (folio 64)

CUARTO.- ESCOLA GINEBRÓ, S.C.C.L., con CIF 90F58241191, mantiene cinco códigos de cuenta de cotización. (folio 82)

QUINTO.- La base de cotización de la relevista, Sra. Tania , asciende a 85,66 euros, suma superior al 65% de la media de las bases de cotización de los últimos seis meses del período de la base reguladora de la pensión de jubilación parcial de la demandante. (no controvertido, documental actora)

SEXTO.- Para el caso de estimarse la demanda la base reguladora sería de 2.033,77 euros mensuales, el porcentaje del 50% y los efectos desde el 20/09/2013. (no controvertido)

Tercer.Contra aquesta sentència la part codemandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima reconèixer a la demandant el dret a la prestació contributiva de jubilació parcial, es per revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre), d'aplicació al recurs.

La treballadora presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- Postula l'addició d'un nou fet provat, el setè, que digui: 'La demandant no ha reduït la seva jornada laboral ja que ha continuat prestant serveis a temps complet per a l'empresa ICE Escola Ginebró, S Coop. Cat. L. amb codi de compte de cotització 08 des de 1 de novembre de 2011.'

Basa la modificació en els documents que cita.

Cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació, i no d'apel lació com sembla que entengui la recurrent, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).

És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la vigent Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social i de la constatació expressa de les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència d'acord amb l'apartat c) de l'article núm. 193 i de l'article núm. 196, 3 de la Llei processal, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l'article 97.2 de la mateixa Llei, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil, com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.

Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el dret a la tutela judicial efectiva, atès que el dret fonamental citat es garanteix en principi en el primer grau, de tal manera que la suplicació esdevé un supòsit extraordinari, limitat a un concret i específic marc legal tal com indica la STC 119/1998, de 4 de juny .

Partim doncs que aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya únicament pot revisar les qüestions que, entre les controvertides i en els termes legals establerts, acotin les parts.

En el cas present no correspon l'addició postulada perquè els documents citats han set examinats i valorats pel magistrat de la instancia tal com es constata en el segon fet provat i en el Segon Fonament de Dret de la sentència en relació als cinc codis de cotització de l'Escola que assenyala el quart fet provat. No observem doncs que es produeixi error de fet greu per part del magistrat de la instància en la valoració dels documents citats en la facultat judicial exclusiva que li atorga l'article núm. 97.2 de la LRJS..

Per altra banda els termes del fet provat nou que es postula no varen ser causa de denegació en la Resolució administrativa inicial, sinó que la denegació a la prestació es basava en les tres causes recollides en els antecedents de fet de la sentència i resoltes en la instància sense que ni en les resolucions administratives ni en la vista oral s'al legués com a causa de denegació el fet nou introduït en suplicació de no acreditar la reducció de jornada parcial. Sense perjudici de que la seva admissió podés vulnerar l'article núm.72 i 143.4 de la LRJS., el cert és que l'extrem que postula consta desvirtuat pels fets provats segon i següents no atacats.

En conseqüència, desestimem aquest motiu del recurs.

Tercer.- El INSS. denuncia la infracció de l'article núm. 166.2 de la Llei General de la Seguretat Social. Resumidament argumenta que la demandant no compleix el requisit de l'apartat b) del núm. 2 de la norma denunciada. Assenyala que la Sra. Delia va ser alta en el règim general a l'escola Ginebró des del 1 de gener de 2008 fins el 30 de novembre de 2008 amb un contracte a temps parcial del 21%. Des del 1 de gener de 2008 al 31 d'octubre de 2011va prestar serveis a l'empresa amb un contracte indefinit a temps complet, i des del 11 de setembre de 2011també segueix amb el contracte indefinit a temps complet fins el 1 de setembre de 2013, i argumenta que a 20 de febrer de 2015 abans de la vista oral seguia prestant serveis a jornada completa. Conclou que no acredita sis anys de treball per compte d'altre a jornada completa. Tampoc que estigui incorporada a un pla de jubilació parcial de l'empresa Ginebró abans del 1 d'abril de 2013, de forma que la jubilació parcial no es fonamenta en cap previsió establerta per conveni col lectiu. Subsidiàriament manté que s'infringeix l'apartat c) de l'article núm. 166 de la LGSS. perquè la demandant no ha reduït la seva jornada laboral, requisit exigit per a la situació de jubilació parcial.

Respecte de la causa de denegació de la prestació de jubilació parcial per no acreditar sis anys a l'empresa escola Ginebró, ens remetem al segon fet provat de la sentència, no atacat, en el qual consta que la demandant hi ha prestat serveis des de 18 de setembre de 1989 fins l'actualitat, primer en relació laboral fins el 15 de setembre de 1993, i després com a cooperativista fins actualment. Es compleix sobradament el requisit de sis anys d'antiguitat a l'empresa que exigeix l'article núm. 166.2 b) de la LGSS. en relació amb la Disposició Addicional 4ª 1 de la LGSS . que inclou els treballadors socis de cooperatives de treball associat com a treballadors del règim general o del especial d'autònoms de la Seguretat Social, com és el cas.

Sobre que no es troba la demandant inclosa en el camp de jubilació parcial de l'Escola ocupadora , consta en el fet provat tercer no atacat, que l'Escola va presentar al INSS. el 11 d'abril de 2013 la voluntat d'acollir-se a la DA 5ena. del Conveni Col lectiu desè de l'Ensenyament a Catalunya per a 8 treballadors a acollir en un Plà de jubilació parcial entre els quals estava inclosa la demandant.

Per altra banda cal assenyalar que la demandant es trobava en situació de jornada parcial segons consta en l'Acord del Consell Rector de l'Escola Ginebró que va acceptar que passés a jornada laboral del 50% des del 20 de setembre de 2013 fins al compliment de l'edat per accedir a la jubilació ordinària. Consta comunicada aquesta modificació a la TGSS., tal com es reconeix en el mateix recurs. S'ha d'estar a la diferència legal entre jornada reduïda i base de cotització a fi de complir amb l'article núm. 166.2 g) de la LGSS., segons redacció donada per la Llei 5/2013 de 15 de març sobre Mesures per Afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i Promoure un envelliment actiu, que dona redacció a l'apartat g) d'aquesta norma que diu : 'g) Sin perjuicio de la reducción de jornada a que se refiere la letra c), durante el período de disfrute de la jubilación parcial, empresa y trabajador cotizarán por la base de cotización que, en su caso, hubiese correspondido de seguir trabajando éste a jornada completa.»

Per altra banda, consta en el segon Fonament de Dret de la Sentència que la controvèrsia introduïda pel recurrent sobre les bases de cotització diferents, respon a error i no procedeix.

La conclusió de la Sala és que la treballadora acredita els requisits exigits en l'article núm. 166, 2 perquè el llarg de la seva vida laboral acredita el període d'antiguitat necessari, tal com ha entès la doct4rina jurisprudencial en la Sentència del TS. de 25 de març de 2013 que transcriu en part la resolució de la instància a la qual ens remetem, en relació al requisits de la lletra b) de l'article 166.2, que interpreta que l'antiguitat exigida en l'article núm. 166 de la LGSS equival a vinculació o prestació de serveis ininterromputs durant els sis anys precedents, perquè no hi ha criteri interpretatiu que pugui avalar fer diferències i que aquesta vinculació sigui exclusivament laboral, excloent la funcional. La treballadora presta serveis per compte de l'escola ocupadora des de 1989 de forma ininterrompuda.

Amb la sentència de la instància insistim en què no hi ha cap norma que exigeixi com a requisit estar adscrita la persona afectada a un Pla de Jubilació parcial , tot i que en aquest cas ha quedat provat que la demandant va estar inclosa al Pla de Jubilació Parcial de l'ocupadora, tal com consta en el tercer fet provat no atacat.

En cas de demostrar el recurrent que la demandant ha estat prestat serveis a temps complet durant un temps malgrat l'acolliment i afectació al Pla de Jubilació Parcial de l'ocupadora, el Ens Gestor podria accionar per percepció indeguda en el seu cas.

En conseqüència amb el raonat i en aplicació de la doctrina jurisprudencial citada, desestimem també aquest motiu del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació plantejat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 27 de febrer de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 31 de Barcelona en el procediment núm. 61/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.