Sentencia Social Nº 6178/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5267/2006 de 20 de Septiembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 20 de setembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6178/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 3 de abril de 2006 dictada en el procediment núm. 13/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Cristina , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 10 de gener de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 d'abril de 2006, que contenia la decisió següent :" Que estimando la demanda formulada por Dña. Cristina frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro a la actora en situación de INCAPACIDAD PERMANENTE ABSOLUTA PARA TODO TRABAJO, derivada de enfermedad común, con derecho a percibir una pensión mensual equivalente al 100% de su base reguladora de 1.926,83 ? mensuales, con efectos de 04-06-2005 más revalorizaciones y mejoras que le correspondan, condenando al INSS a estar y pasar por esta declaración "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- Dña. Cristina , nacida el 19-01-47 y con D.N.I. nº NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 y en situación de alta en el Régimen General, con profesión habitual de A.T.S.

2º.- En fecha 04-12-2003 inició proceso de I.T. y agotó el subsidio el dia 03-06-2005. Reconocida por la UVAMI emitió informe el 13-07-2005 de las siguientes lesiones: " Síndrome de fatiga crónica. Trastorno adaptativo. Moderada limitación funcional ESD. Sensibilidad al sulfato de niquel".

En su base la Dirección Provincial del INSS resolvió en fecha 3-10-2005 no haber lugar a declarar a la actora en situación de incapacidad permanente en grado alguno de incapacidad por enfermedad común por no reunir el requisito para ello, y extinguir la situación de I.T. desde dicha fecha.

3º.- Formulada reclamación previa fue desestimada por resolución de 2-3-2006.

4º.- Las lesiones que padece la parte actora son "Sindrome de fatiga crónica severa. STC bilateral. HTA. Osteoporosis. Sme. de Raynaud . Tendinopatia hombro dcho. con rotura parcial del supraespinoso. Trastorno ansioso-depresivo de grado moderado.".

5º.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 1.926,83 ? mensuales, siendo la fecha de efectos, en su caso, la de 4-6-2005 para la incapacidad permanente absoluta y la de 4-10-2005 para la total, existiendo conformidad de las partes.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que declara a la part actora en situació de incapacitat permanent en grau d'absoluta, presenta recurs de suplicació l'INSS, i demana com a primer motiu, per la via de l'apartat b de l'article 191 de la LPL , la modificació de fets provats, concretament del quart, del qual proposa una redacció alternativa consistent en suprimir la referència a la severitat del quadre de fatiga crònica, fent referència al informe que obra en el foli 130, de les actuacions.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, ja que l'únic document que cita el recurrent és l'informe de l'ICAM que ha va servir de base per a la resolució administrativa, no gradua la malaltia, mentre que la part demandant ha aportat altres informes mèdics de centres especialitzats (Hospital de Sant Pau, entre d'altres) que si valoren la importància o severitat del quadre de fatiga crònica que pateix, no es pot concloure que ha existit un error del jutjador, sinó una valoració distinta de la que pretén l'Entitat Gestora, atenent als diversos informes mèdics aportats. En conseqüència, aquest primer motiu del recurs ha de ser rebutjat.

SEGON. Com a segon motiu per la via de l'apartat c) de l'article 191 de la Llei processal, al lega el recurrent la infracció de l'art. 137.5 LGSS de 20 de juny de 1994 , que defineix la situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta com aquella que inhabilita al treballador per a tot professió u ofici.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991- que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament.

L'article 137.1.c) de la LGSS vigent, s'ha d'integrar amb la definició de la incapacitat permanent absoluta prevista en l'antic 137-5 de la LGSS, per manca de desenvolupament reglamentari (DT 5 Bis LGSS DA 39ª Llei 50/1998 ) que definia aquest grau com aquella incapacitat que inhabilita completament al treballador per a tota professió u ofici, tal com indica el recurrent.

Valorant el conjunt de la situació psicofísica de l'actora, aquesta Sala considera que no es pot valorar que la sentència infringeixi el precepte citat, ja que la severitat provada del quadre de síndrome de fatiga crònica, a la que s'afegeixen altres patologies de menys severitat (osteoporosi, SCC bilateral, tendinopatia, ruptura parcial del supra espinós...) fa que s'hagi de valorar que la demandant no està capacitada per qualsevol professió u ofici, mantenint el criteri reiterat en sentències anteriors de data 6-04- 2004, 11-12-2003, 14-07-06 rec. 2306-05, 05-03-07 rec. 993-06 i rec. 991-06, la síndrome de fatiga crònica s'ha de considerar invalidant, quan esta concretament descrita i objectivada, per qualsevol professió u ofici, doncs la capacitat residual pels malalts que pateixen aquesta malaltia, de la que no es coneix tractament, i astenia, fatigabilitat precoç, abatiment, depressió, etc., com s'ha valorat altres vegades, és nul.la per fer esforç mínim continuat durant una jornada laboral comú.

D'aquesta descripció és dedueix que no es pot valorar l'existència de capacitat residual de la demandant per integrar-se en qualsevol treball per compte aliena, ni en cap altre professió u ofici, amb un mínim de rendiment, eficàcia o professionalitat. En conseqüència, ha de ser desestimat el recurs de suplicació i confirmada la sentència de instància.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per L'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 16 dels de Barcelona, en data 3 d'abril de 2006, en les actuacions núm. 13/2006 , instades per Cristina contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en matèria d'incapacitat permanent i CONFIRMAR la sentència de instància que declarava a l'actora en situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta, amb el dret a la pensió corresponent, derivada de malaltia comuna.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.