Sentencia SOCIAL Nº 6215/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4394/2016 de 28 de Octubre de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 4394/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 28 d'octubre de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6215/2016

En el recurs de suplicació interposat per Ferromolins S.L. a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 11 d'abril de 2016 dictada en el procediment núm. 700/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Primitivo , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 15-7-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 d'abril de 2016 , que contenia la decisió següent:

Que estimando la demanda formulada por Primitivo contra la empresa FERROMOLINS, S.L. debo declarar y declaro IMPROCEDENTE el despido del actor y debo condenar y condeno a la empresa demandada a que en el plazo de cinco días opte por la readmisión del demandante o el abono al mismo de la indemnización de 20.285,5 euros, entendiéndose que, de no optar en el plazo indicado, procederá a la readmisión y, en este caso, a pagar a la demandante los salarios dejados de percibir desde la fecha del despido 28-6-2014 hasta la de la notificación de la presente sentencia, a razón de 58 euros diarios.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que Primitivo ha venido prestando servicios para la empresa Ferromolins SL desde el 7-11-2005, categoría profesional de oficial y salario mensual bruto con prorrata de pagas extras de 1.764,47 euros.

SEGUNDO.- Que el día 26-6-2014 se remitió al actor burofax con el siguiente contenido, folios 95 y 96:

'FERROMOLINS, S.L.

Primitivo

c/ DIRECCION000 rium NUM000 NUM001 NUM001

08840 Viladecans

En Molins de Reí, a 26 de junio de 2014

Distinguido Sr. Primitivo :

Por medio de la presente, la Dirección de esta empresa le comunica que ha tomado la decisión de proceder a la extinción de su contrato de trabajo en base a las facultades que a la misma se le reconocen en el articulo 54 de Estatuto de los Trabajadores , sobre el despido disciplinario Dicha decisión se basa en los siguientes motivos:

Al percatarse la empresa de la falta de material que estaba desapareciendo, en concreto cobre, la empresa puso medidas para averiguar el paradero del cobre, llegando a la conclusión corroborada por la diligencia núm. NUM002 de los mossos d'escuadra en la que ayer 25 de junio le fue registrado su vehículo y en concreto su mochila al salir del trabajo, donde se encontró el material de cobre substraído de la empresa.

Esta mañana no se ha presentado en el Trabajo sin previo aviso, dejando abandonado a su compañero de trabajo en unas tareas que se están realizando en Oliana y para los cuales es necesario estar adscrito al plan de Trabajo, complicando a la empresa la continuidad de los mismos.

Sobre las 10 de esta mañana se ha presentado en la empresa con ropa de calle, acompañado de su mujer, con la intención de hablar de lo sucedido.

En este momento la dirección de la empresa estaba reunida, por lo que usted ha optado por marcharse. Posteriormente se le ha telefoneado, negándose a comparece en la empresa.

Debido a estos hechos nos vemos así en la obligación de ejercer la potestad sancionadora empresarial y, en su caso, tomar, previo el perceptivo trámite de audiéncia, la decision de proceder a la extinción de su contrato de trabajo, fundamentádola en el regimen sancionador del Convenio Celectivo de Recuperación y reciclado de residuos y materias primas secundarias, art 39.2.3. c ) El fraude, la deslealtad o el abuso de confianza en el trabajo, gestión o actividad encomendados; el hurto y el robo, tanto a sus compañeros como a la empresa o a cualquier persona que se halle en el centro de trabajo o fuera del mismo, durante el desarrollo de su actividad laboral'

Le informamos que, conforme lo dispuesto en el artículo 39.5 del ET , tiene derecho a ser oído, para lo cual se le otorga un plazo de 24 horas, desde la entrega de la presente, para presentar las alegaciones que usted estime pertinente a los hechos anteriomente descritos, debiendo hacerlo, si lo estima conveniente mediante escrito que debera presentar en dicho plazo, transcurrido el cual, si no justifica debidamente los hechos imputados a la empresa se procederá a despedirle con fecha de efectos del dia 28 de junio de 2014.

Atentamente,

FERROMOLINS, S.L. '

TERCERO.- Que en fecha 2-7-2014 el actor recibió nueva comunicación de la empresa demandada con el siguiente contenido, folio 100:

' FERROMOLINIS, S.L.

C/ Licorelles, 2 ; Pol. Ind. Ruera del Molí

08750 Molins de Rei

Primitivo

C/ DIRECCION000 , núm NUM000 NUM001 NUM001

08840 Viladecans

En Molins de Rei, a 2 de Julio de 2014.

Distinguido Sr. Primitivo :

El pasdo día 26 de junio recibimos su carta donde nos exigía la readmisión o carta de despiso. En esa misma fecha le fue enviado burofax en el cual según el art. 39.5. del ET tenía derecho a ser oído en 24 horas para manifestar lo que creyera oportuno en relación a los motivos del despido.

A día de hoy todavía no hemos recibido respuesta por su parte, por lo que la empresa nuevamente le vuelve a otorgar un plazode 24 horas desde la entrega del a presente para presentar las alegaciones que usted estime pertinente. Si en dicho periodo no se justifica procederemos a su despido disciplinario con fecha de efectos del 4 de julio de 2014.

Atentamente,

FERROMOLINS, S.L. '

CUARTO.- Que el actor no acredita la existencia del despido verbal postulado en fecha 26-6-2014.- valoración interrogatorio judicial-

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de l'empresa condemnada contra la Sentència que declara la improcedència de l'acomiadament disciplinari del treballador demandant, és per revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives en empara en l' article 193 b ) i c) de la vigent Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

El demandant presenta escrit d'impugnació al recurs pel qual s'hi oposa amb els arguments jurídics que hi consten.

Segon.- La recurrent postula la modificació del primer fet provat, que es refereix a les circumstàncies laborals del demandant, per addicionar a la fi del text una frase que digui: 'L'activitat principal de l'empresa és la importació, exportació, comercialització, distribució, manipulació i venda de tota classe de materials fèrrics i no fèrrics, així com el tractament i gestió de metalls, gestió de la que s'obté granalla de coure o alumini provinent de companyies elèctriques i fabricants de cables per a la posterior venda.'

Basa la modificació en l'escriptura notarial de la constitució de la societat, en la nota informativa mercantil de l'empresa, en la seva pàgina web oficial i en fotografia de coure granulat.

També postula l'addició d'un fet provat nou amb el text següent: 'L'empresa te instal lat un sistema de càmeres de vídeo vigilància a l'interior de les seves instal lacions. Visionats els enregistraments de 29 de maig, 4, 5 i 6 de juny, 10,11, 12,i 13 de juny, i 16 i 17 de juny de 2014, l'empresa va observar comportaments del demanant poc d'acord amb les tasques pròpies del seu treball, de forma que va contractar els serveis de detectiu privat a fi de constatar les sospites de furt de material per part del treballador demandant.'

Basa l'addició del fet en els documents que cita, consistents en l'informe del detectiu privat de 26 de juny de 2014, i l'enregistrament de les càmeres de seguretat de l'interior de l'empresa en les dates citades.

Postula un fet provat nou , segon bis, que digui: ' El dia 25 de juny de 2014 el detectiu Sr. Luis Enrique , qui estava realitzant un seguiment discret del treballador en el domicili de l'empresa, va alertar els mossos d'esquadra per la presumpta sostracció de coure a l'interior de l'empresa per part del demandant. Sobre les 20,40 hores els agents policials es van dirigir a les instal lacions de l'empresa del c/ Licorellas 2 de Molins de Rei on van localitzar el demanant al costat del vehicle al sortir del treball. Van procedir al registre del treballador i del vehicle, localitzant una motxilla de color gris en el seient posterior del cotxe de propietat del Sr. Primitivo . A l'interior de la motxilla els agents van localitzar una borsa de plàstic de color blanc i en el seu interior uns cinc (5) kgs.. de metall tipus coure en pols. Els agents li van demanar la procedència del material al demandant qui va manifestar que no sabia què feia la borsa amb el coure dins la seva motxilla.'

Basa l'addició en les actuacions policials i en l'informe del detectiu privat.

També interessa un fet nou, segon ter, amb el text següent: ' A data de 25 de juny de 2014 el legal representant de l'ocupadora, Sr. Desiderio , va denunciar la sostracció de coure per part del demandant. Pels fets del 25 de juny de 2014 es van incoar Diligències Prèvies núm.595/2014 del Jutjat D'Instrucció núm. 3 de Sant Feliu de Llobregat, contra el Sr. Primitivo . En l'acta de declaració del treballador davant la Policia judicial de 28 de juny de 2014, assistit per Lletrada, va reconèixer que coneixia el motiu pel qual havia estat denunciat i es va acollir al dret a no declarar. En l'acta de declaració de 18 de novembre de 2014, com a imputat assistit de lletrada, se'l va informar pel Jutjat que se l'acusava d'un delicte de furt a l'empresa recorrent, manifestant el treballador que comprenia els fets que li imputaven i es va acollir al dret a no declarar.'

Basa l'addició en les actuacions judicials a les quals fa referència el text.

Finalment postula un nou fet provat, el cinquè, per constar que: 'L'empresa Ferromolins SL. va rebre un requeriment judicial de 24 de gener de 2014 pel qual s'ordenava la retenció i posada a disposició del Jutjat de 1º instància núm. 8 de Gavà en el procediment d'execució núm. 819/2013, la part proporcional del sou i altres conceptes que percebia el treballador; retenció que va practicar l'ocupadora sobre les mensualitats de març a juny de 2014 pels imports legalment pertinents. També en data de 9 de març de 2013, l'empresa, a petició del demandant, va fer-li una bestreta de la nòmina per import de 2000 euros.'

Basa l'addició en els documents que cita.

Cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació, i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala , ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ). És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la Llei Regulador de la Jurisdicció Social, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei processal laboral citada, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.

Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el dret a la tutela judicial efectiva, atès que el dret fonamental citat es garanteix en principi en el primer grau, de tal manera que la suplicació esdevé un supòsit extraordinari, limitat a un concret i específic marc legal, tal com indica la STC 119/1998, de 4 de juny .

Conseqüentment, la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació de la doctrina citada, l'addició al primer fet provat és intranscendent perquè ja consta en el procediment, de manera que és un fet conforme no qüestionat.

Igualment el denominat fet nou 'primer bis', es remet a prova testifical del detectiu aportada al procediment, que no és susceptible de revisió en suplicació segons l'article núm. 193,b) i 196,3 de la LRJS.. L'existència de preses d'enregistrament de les càmeres aportades no es discuteix encara que no es distingeixi clarament la persona que s'hi veu, i la interpretació de les imatges que hi consten han de ser objecte en tot cas exclusivament de l'examen i valoració judicial en compliment de l'article núm. 97.2 de la LRJS., ja citat.

Quant als nous fets provats Segon Bis i Ter, referits a l'escorcoll per part dels mossos d'esquadra del cotxe del demandant trobant una motxilla amb la borsa de plàstic de color blanc en el seu interior que contenia uns cinc quilos de metall tipus coure en pols, no procedeix la seva inclusió en la relació fàctica perquè és reiterativa dels fets del 25 de juny de 2014 imputats en la carta d'acomiadament, sense que les diligències prèvies judicials derivades de la denuncia del representant de l'ocupadora tinguin transcendència sobre la falta disciplinària, ja que el interès protegit en la jurisdicció penal és interès públic punitiu diferent del interès protegit laboral disciplinari derivat de la relació de treball, de forma que les actuacions policials resulten intranscendents per decidir la responsabilitat per falta disciplinària laboral del treballador, atès que reflecteixen les manifestacions de part i l'actuació i tramitació efectuada pels mossos d'esquadra .

Quant a l'addició d'un cinquè fet provat nou, no l'acceptem perquè es remunta a fets de gener de 2014 i de setembre de 2013, no assenyalats en la carta d'acomiadament, que no tenen res a veure amb el la falta imputada el de 25 de juny de 2014.

Sense negar que la relació fàctica de la sentència és escarida, derivada de la imputació concreta que consta en la carta d'acomiadament a la qual s'han d'atenir els fets provats de la sentència que expressen el convenciment judicial dels qüestionats, els fets que pretén introduir la demandada en aquest recurs de suplicació, que no constitueix una segona instància sinó una revisió dels que consten en la sentència, no demostren error judicial greu per part del magistrat en l'apreciació de la prova practicada en el judici, en la facultat exclusiva que li atorga e l'article núm. 97.2 de la LRJS., ja repetit, tota vegada que la prova testifical del detectiu no és objecte de revisió en suplicació com hem dit abans atès que el demandant nega els fets, i els documents als que es remet l'ocupadora han set examinats i valorats pel magistrat juntament amb la resta de mitjans de prova practicada i dels elements de convicció aportats per les parts, que han conformat el seu convenciment reflectit en la relació fàctica, en correspondència amb els fets de 25 de juny de 2014 imputats en la carta d'acomiadament.

Pel raonat, desestimem aquest objecte del recurs.

Tercer.- En el segon objecte del recurs, l'ocupadora denuncia la infracció de l'article núm. 55.1 i 54.2 d) del Estatut dels Treballadors.

Es remet al text de la carta d'acomiadament que consta íntegrament transcrita en el segon fet provat de la sentència, i la recorrent, obviant el retard del demandant a presentar-se a l'empresa el 26 de juny de 2014 , dia següent de l'escorcoll policial del seu cotxe, per parlar amb el representant de l'empresa del incident sense aconseguir-ho perquè estava reunit, i obviant l'audiència oferta que no va complimentar per no ser un tràmit convencionalment previst, reiterat per carta de 2 de juliol de 2014 tal com consta en el tercer fet provat, combat que els fets imputats en la carta pateixin de la falta de concreció que impedeixi al treballador el seu dret de defensa, ja que aquest va tenir coneixement dels fets disciplinaris que li imputava, 'traduïts en la sostracció de material de coure de l'empresa el da 25 de juny de 2014'. O sigui, manté que la carta d'acomiadament identifica el fet de l'enregistrament del seu vehicle on estava la seva motxilla en el seient de darrera, 'on es va trobar el material de coure sostret a l'empresa'. Es remet a la circumstància de que l'empresa s'havia apercebut de la falta de material que estava desapareixent, en concret coure, i va adoptar mesures per esbrinar on anava a parar. La carta es remet a l'article núm. 39,2.3 c) del Conveni col lectiu de Recuperació i reciclat de residus i matèries primes secundàries que tipifica el frau, la deslleialtat i abús de confiança en el treball, gestió o activitat encomanats, furt i robo. Conclou que la carta expressa les circumstàncies fonamentals de la falta disciplinària i no li causa indefensió al treballador. Abunda en assenyalar que la demanda no es refereix a l'existència de defecte en la descripció dels fets imputats, ni que desconegués el treballador els que li imputaven i el motiu de la denúncia judicial de l'empresa.

Sobre el fons de la falta imputada denuncia la infracció per no aplicació dels article núm. 54.2 d) del ET., i l'article núm. 39.2,3 c) del Conveni col lectiu sectorial d'aplicació. Combat el raonament judicial sobre la falta de prova directa de que el demandant sostragués el coure que li va ser intervingut en la seva motxilla en el seient de darrera del seu cotxe quan els mossos d'esquadra el van enregistrar, tal com consta en l'informe del detectiu, segons la mateixa versió de modificació fàctica pretesa en el nou fet provat Segon Bis.

Respecte de l'aplicació de la presumpció d'innocència a què es refereix la sentència en l'àmbit laboral punitiu, invoca doctrina Constitucional i doctrina i criteri jurisprudencial sobre que la presumpció d'innocència no és d'aplicació a l'àmbit laboral perquè es regeix pel principi dispositiu i no exerceix el ius puniendi de l'Estat, sinó que valora les conductes constitutives d'acomiadament disciplinari. Cita i transcriu en part sentència de la Sala IV del TS. i de diverses Sales socials de TSJ.. Segueix estenent-se en consideracions i valoracions de part, fent referència a la validesa de prova de l'atestat policial, sense que calgués que els mossos ratifiquessin el seu informe en el judici, i de la prova testifical del detectiu.

Ens remetem a la relació fàctica no modificada, als fets conformes,i, fonamentalment, al text concret del redactat de la carta d'acomiadament de 6 de juny de 2014. Coincidim amb l'ocupadora recorrent que el termes dels fets imputats al demandant no li causen indefensió quant a que al treballador li va ser enregistrat el vehicle on estava la seva motxilla on es va trobar el material de coure sostret a l'empresa. Tampoc considerem que els requeriments de l'empresa que consten en la carta per a què presentés al legacions i que va reiterar en carta posterior, tal com consta en el text del penúltim i últim paràgraf de la carta i en la carta de l'empresa de 2 de juliol de 2014, causin indefensió al demandant. Contràriament, aquest, a la vista de la tipificació de la falta disciplinària que se li imputava amb fonament en l'article núm. 39.2,3 c) del Conveni col lectiu sectorial, tenia la possibilitat de rebutjar i destruir la imputació de la falta.

Contràriament a la consideració de la sentència de la instància, la Sala manté que la conducta disciplinària del demandant va quedar degudament circumstanciada en la carta d'acomiadament, tal com exigeix l'article núm. 105.2 de la LRJS., de manera que allò que es constata és que en la motxilla del treballador que estava en el seient de darrere del seu cotxe es va trobar una borsa de plàstic amb pols de coure provinent de l'empresa, per ser material que es tritura. Tal com diu la recorrent, el lloc i el moment de l'escorcoll del cotxe del treballador queda concretat. També queda concretada l'actuació d'esbrinament empresarial a través dels enregistraments de les càmeres de les instal lacions de l'empresa i a través del detectiu privat que va fer seguiment del treballador tal com es va ratificar en la vista oral.

El magistrat de la instància arriba al convenciment de la falta de prova de l'autoria de la sostracció del coure per part del treballador, perquè, mes enllà de les sospites possibles, les proves presentades per l'empresa, a qui corresponia aportar fets concloents de la conducta del treballador segons l'article núm. 217 de la LEC., no ho va aconseguir en la vista oral ni a partir dels enregistraments de les càmeres de l'interior de l'empresa ni pel informe del detectiu privat, perquè no resulten concloents de la sostracció concreta per part del treballador, atès que no se'l va trobar transportant la borsa del coure ni dintre ni fora de la seva motxilla. Sospites de la seva autoria que la recorrent volia esbrinar sense aconseguir-ho a través de les al legacions requerides al treballador en dues ocasions, el 26 de juny i el 2 de juliol de 2014, malgrat no existir cap regulació legal o sectorial d'aquell tràmit. En aquest sentit s'expressa la decisió judicial en el Quart i Cinquè Fonament de Dret, al entendre que en el judici l'ocupadora tampoc va aportar major llum sobre l'autoria del treballador o sobre la seva col laboració necessària per a la sostracció de material trobat en la motxilla que estava en el seient de darrera del seu cotxe, en el qual el treballadors no s'hi havia introduït encara al sortir del treball, segons descripció del detectiu contractat per l'empresa en l'informe aportat en el seu ram de prova i ratificat en el judici, tal com reprodueix l'ocupadora en el fet nou Segon bis proposat, no admès perquè es tracta de prova testifical no revisable en suplicació, sense que en cap moment el treballador reconegués la seva autoria en l'acció de furt de material denunciat, i sense perjudici de conèixer per obvia l'acusació empresarial de la comissió de la falta disciplinària per la qual se l'acomiada.

Quart.- A la vista de les actuacions judicials de la instància i de la relació fàctica no modificada, la Sala únicament pot canviar la decisió judicial recorreguda en cas d'entendre que pot aplicar una presumpció judicial establerta en l'article núm. 386.1 de la LEC. , que diu :

Artículo 386. Presunciones judiciales.

1. A partir de un hecho admitido o probado, el tribunal podrá presumir la certeza, a los efectos del proceso, de otro hecho, si entre el admitido o demostrado y el presunto existe un enlace preciso y directo según las reglas del criterio humano.La sentencia en la que se aplique el párrafo anterior deberá incluir el razonamiento en virtud del cual el tribunal ha establecido la presunción.

2. Frente a la posible formulación de una presunción judicial, el litigante perjudicado por ella siempre podrá practicar la prueba en contrario a que se refiere el apartado 2 del artículo anterior.

La presumpció judicial és un mètode de prova; no és fruit de l'activitat provatòria , que correspon en la jurisdicció laboral de forma exclusiva a la instància única, consistent en extraure del fet cert provat que en el cas present consisteix en haver trobat dintre de la motxilla del treballador que estava en el seient de darrere del seu cotxe aparcat a l'empresa, una borsa de plàstic amb cinc kg. de pols de coure de l'empresa. D'aquest fet cert i admès, el magistrat hauria d'haver entès i fonamentat que existia l'enllaç amb el fet presumpte consistent en l'autoria del demandant de l'extracció del coure, per ser propietari del vehicle i lògicament principal sospitós atès que era qui tenia l'accés i claus del vehicle.

La sentència de la instància manté que no va quedar provada de forma directa l'autoria del treballador acomiadat com a sostraient del material de l'empresa. Efectivament no existeix en el cas present prova directa de la sostracció del material per part del demandant. Per tant concorre el primer requisit per a la presumpció judicial que és justament a efectes del mecanisme substitutori, que no hi hagi prova directa de l'autoria del furt per parat del demandant.

Existeix però un fet concret perfectament provat i no qüestionat pel treballador acomiadat, que és que se li va trobar la borsa de pols de coure de l'empresa al interior de la seva motxilla, la qual es trobava en el seient de darrere del seu vehicle estacionat prop d'una de les portes secundàries de l'empresa.

Conseqüentment entre aquest fet i el presumpte de la seva autoria existeix la connexió i enllaç clar i directe segons un raonament lògic, ja que la única persona que podia tenir accés al vehicle era el treballador, mentre no és demostrés per la seva part algun altre fet que destruís aquest raonament segons les regles de la lògica.

En l'ordenament laboral no es pot pretendre pròpiament l'aplicació de la presumpció d'innocència perquè correspon a l'ordre penal de la jurisdicció en que s'exerceix el ius puniendi del Estat que requereix prova directa de l'autoria dels delictes tipificats ( SSTC. 6 de 10 de gener , i 53 de 23 de febrer de 1995 ). El procediment laboral es regeix pel principi dispositiu en relació a la facultat disciplinària empresarial per faltes i sancions tipificades convencionalment ( STS. De 17 de febrer de 2016, rec. 808/2014 , que cita la recorrent).

En el cas present carregava el treballador amb la prova corresponent per destruir el fet provat acreditat consistent en la borsa de material de l'empresa trobada en el interiors del seu cotxe, a fi de posar en evidència que aquest fet no tenia res a veure amb la seva conducta disciplinaria en el treball imputada. El demandant en tot cas no podia ometre altres possibles fets i circumstàncies que podien portar a una conclusió lògica diferent a l'autoria del furt, com podia ser la no disposició de les claus del vehicle per part seva, o altres fets que podessin portar a altre raonament lògic i versemblant .

Contràriament a la sentència de la instància, en aquest cas entenem que l'autoria del furt per part del demandant és conseqüència lògica del fet de trobar el material de l'empresa en l'interior de la seva motxilla ubicada en el interior del seu cotxe perquè existeix el corresponent nexe causal i resulta un raonament racional i lògic davant l'absència d'altres fets i circumstàncies que havia d'aportar el treballador acomiadat per destruir la presumpció d'autoria derivada del fet provat de forma directa.

En el cas present, pels mateixos fets provats i conformes sense haver modificat la relació fàctica, davant el raonament de la instància que declara improcedent l'acomiadament per falta de prova, la Sala conclou que queda provada l'autoria del demandant en el furt del material, que constitueix falta disciplinària molt greu establerta en l'article núm. 39, 2.3 c) del Conveni Col lectiu sectorial de Recuperació i reciclat de residus i matèries primes de reciclatge ( (BOE 25 d'octubre de 2013) i de l'article núm. 54.2 del ET., de forma que amb estimació del recurs de l'empres i revocació de la sentència, declarem procedent l'acomiadament del treballador de 28 de juny de 2014 perquè resulta justificat, i d'acord amb l'article núm. 55 del Estatut dels Treballadors, i absolem la recorrent de la pretensió.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació presentat per l'empresa Ferromolins SL. contra la Sentència de 11 d'abril de 2016 dictada pel Jutjat Social núm. 8 de Barcelona en el procediment núm. 700/2014, que revoquem.

Declarar procedent l'acomiadament del demandant Sr. Primitivo de 28 de juny de 2014, amb absolució de l'empresa de la pretensió.

Doni's al dipòsit i assegurances econòmiques el curs legal.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.