Sentencia Social Nº 6234/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3774/2008 de 22 de Julio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

js

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 22 de juliol de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6234/2008

En el recurs de suplicació interposat per Pedro Jesús a la sentència del Jutjat Social 1 Tortosa de data 26.02.2008 dictada en el procediment núm. 520/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Club Deportiu Tortosa i Ramón , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 14.12.2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26.02.2008, que contenia la decisió següent:

Que desestimando la demanda formulada por D. Pedro Jesús contra la empresa "Club Deportiu Tortosa" y D. Ramón , debo absolver y absuelvo a dichos demandados de las pretensiones deducidas en su contra en la precitada demanda.

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1)- El actor desarrolló su actividad laboral por cuenta y orden de la entidad demandada, con la categoría profesional de futbolista y una antigüedad desde el 23-8-2006, percibiendo una retribución salarial media de 1.336,52 € mensuales.

2)- La relación laboral entre los litigantes se conformó en fecha 23-8-2006 mediante la concertación de un contrato de trabajo de carácter verbal a fin de que demandante prestara sus servicios como jugador de fútbol durante las temporadas 2006/2007 y 2007/2008.

3)- La sociedad empleadora confeccionó un modelo-propuesta de contrato a fin de regular las relaciones entre ambas partes, cuya copia fue entregada al jugador y que finalmente no fue firmado por los litigantes (doc.1 acompañado con la demanda). En dicha propuesta se fijaba una retribución para el jugador de 1.950 € durante nueve meses.

4)- La licencia federativa del actor, expedida como aficionado, finalizaba respecto de la entidad demandada en fecha 30-6-2008, sin que se tenga constancia que el "CD Tortosa" en año 2007 hubiese tramitado la baja federativa del demandante.

5)- El actor posee licencia federativa desde el 3-1-2008 con el CD Masnou, que milita en Tercera División Nacional. El CD Tortosa milita en Primera División catalana.

6)- El actor se hallaba incluido en la lista de jugadores que formaban de la plantilla que el club facilitó al nuevo entrenador para la temporada 2007-2008, D. Javier . El demandante no presentó a finales de julio del pasado año a la presentación del equipo en el campo de la entidad demandada, ni a los sucesivos entrenamientos, hasta que en fecha 3-8-2007, a las 16 horas, el demandante y su padre se personaron en las oficinas del club, y transcurridos unos quince minutos se ausentaron del lugar a la vista que ningún empleado de la entidad deportiva aparecía por allí.

7)- Los jugadores que continuaban en la plantilla del club para una nueva temporada no eran convocados por el club, siendo normalmente los propios jugadores los que se interesaban por el inicio de las actividades deportivas.

8)- El actor no ostenta la representación legal ni sindical de los trabajadores ni la ha ostentado en el último año.

9)- Se celebró pertinente acto de conciliación previo con el resultado de sin avenencia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària , el codemandat "Club Deportiu Tortosa" el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda d'acomiadament presenta recurs de suplicació la part actora, que ha estat impugnat per l'adversa. Com a primer motiu, interessa el recurrent la revisió dels fets provats, a l'empara del article 191 b) de la LPL , proposant que el relat fàctic integri el fet que el demandant no va ser convocat per l'empresa per incorporar-se al lloc de treball, motiu pel qual va formular, dins del termini legal de 20 dies la corresponent demanda de conciliació per acomiadament improcedent i que en data 12 de setembre de 2007, quan la temporada havia disputat les dues primeres jornades de lliga, es va celebrar acte de conciliació amb l'empresa, al qual va acudir el president Ramón , que no va recriminar al jugador l'abandó del lloc de treball, ni la no reincorporació. A més a més, proposa el recurrent que s'incorpori com a fet provat la obligació de l'empresa de convocar al treballador per a la seva reincorporació un dia i una hora al lloc de treball, per a iniciar la temporada i que en no fer-ho havia incorregut en acomiadament tàcit.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Aplicant els criteris enunciats al cas concret, s'adverteix que el demandant incorre en una defectuosa tècnica processal, ja que proposa la incorporació de raonaments jurídics que predeterminarien la decisió, en el relat fàctic, i per altra banda no concreta ni raona la connexió entre els documents concrets que evidencien l'error del jutjador en l'establiment dels fets provats i la redacció que proposa suprimir o modificar. Així, al marge de la referència a l'acte de conciliació administrativa, foli 76 i 119, que dóna fe de la seva realització, per tractar-se de una documentació emesa per un funcionari públic, que ja consta en el fet provat 9, les altres referències a la prova en base a la qual proposa la modificació, o bé reflecteixen fets que consten acreditats (aquest és el cas dels contractes documents folis 73, 74, 106 al 108) o bé es tracta de una declaració de un testimoni que no pot ser revisada per aquesta Sala, per excedir de la competència funcional del recurs de suplicació, que com s'ha esmentat, no es tracta de una segon instància (foli 142). S'ha de destacar també que la declaració dels testimonis que consta en l'acta del judici no es pot considerar document a efectes del recurs de suplicació, sinó documentació d'actuació processal que dona fe de les proves practicades. En conseqüència, no es pot admetre la revisió proposada.

SEGON. Basa el segon motiu del recurs en la infracció de dret, per la via de l' article 191 c), que concreta en els articles 20 i 15-8 del Estatut dels Treballadors , indicant que si l'empresa té la obligació de controlar l'activitat del treballador, que gaudia de una relació especial de futbolista, que està sense activitat durant uns mesos de l'any, coincidint habitualment amb la temporada d'estiu, ha de ser l'empresa qui el convoqui per tornar a treballar, i en no fer-ho, s'ha de considerar acomiadament tàcit. Afegeix el raonament que l'actor es va intentar posar en contacte amb representants del Club sense aconseguir-ho, no havent quedat altre possibilitat real que presentar demanda de conciliació administrativa per acomiadament. Però no es pot atendre la valoració del recurrent ja que dels inalterats fets provats es dedueix que la part demandada no havia cursat la baixa federativa del actor (fet provat 4) i que el demandant estava inclòs en la llista de jugadors que formaven la plantilla del Club, que va facilitar el nou entrenador per a la temporada 2007-2008 (fet provat 6). Per altra banda, el demandant no es va presentar al equip en el camp de l'entitat demandada fins que en data 3-08-2007, a les 16 hores, el demandant i el seu pare es van personar en les oficines del club i transcorreguts 15 minuts sense trobar a cap representant de l'entitat es van absentar (fet provat sis). Del relat indicat resulta també que el demandant té llicència federativa pel 2008 amb un altre Club, concretament el CD Masnou (fet provat 5). No s'ha provat doncs cap element que condueixi a concloure que el Club demandat va decidir acomiadar al demandant de manera expressa o tàcita, element bàsic del litigi, del qual tenia la càrrega de la prova la part demandant, d'acord amb l' article 217 de la LEC.

Tampoc es pot atendre la al.legació de infracció del article 15.8 del ET , en el sentit de considerar que l'existència de l'acomiadament deriva de la falta de crida explícita de l'empresa, si en considera que la relació laboral era era de fix discontinu, doncs aquesta no era la al.legació en què es basava la demanda, que en el seu fet provat segon indica que l'actor ha estat acomiadat en data 3 d'agost de 2007, i que se li ha negat la entrada al lloc de treball, tractant-se doncs de una qüestió nova que pot ser valorada. Per altra banda, s'ha provat que l'entitat demandada, en el mes d'agost de 2007 quan va presentar la papereta de conciliació per acomiadament, hagués realitzat cap gest explícit de donar-lo de baixa ni de prescindir dels seus serveis de forma expressa ni tàcita. En conseqüència, la valoració de la sentència que estima que la manca de reincorporació del demandant té com a causa la baixa voluntària, ha de ser confirmada, en tractar-se de una de les causes d'extinció previstes en l' article 49.1 d) de l'Estatut dels Treballadors .

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Pedro Jesús contra la sentència dictada pel jutjat del social únic de Tortosa, en data 26 de febrer de 2008 , recaiguda en les actuacions 520-07, en virtut de demanda per acomiadament deduïda per la citada part actora contra l'empresa CLUB DEPORTIU TORTOSA i Ramón , i confirmar íntegrament la decisió de la sentència recorreguda.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.