Sentencia Social Nº 6263/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4477/2006 de 25 de Septiembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 25 de setembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6263/2007

En el recurs de suplicació interposat per Gonzalo a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 1 de febrer de 2006 dictada en el procediment núm. 770/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Antecedentes

Primer. En data 2 de novembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 de febrer de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que desestimo la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por D. Gonzalo frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesorería Territorial de la Seguretat Social, la Mutua Fremap i Escies S.L. y Absuelvo a los expresados demandados de todos los pedimentos formulados en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Gonzalo se encuentra afiliado a la Seguridad Social con el número NUM000 . (no controvertido).

SEGUNDO.- El demandante sufrió un accidente de trabajo el día 11/05/01 mientras trabajaba como peón para la empresa ESCIES, S.L. El trabajador resultó como consecuencia del accidente con herida incisa en el antebrazo derecho, tercio distal, con sección del tendón cubital posterior y leve parcial de ramas sensitivas, sin afectación ni lesión nerviosa en EMG 11/01, recibiendo el alta médica con fecha 20/07/01. (Resolución inicial del INSS, no controvertida en este aspecto).

TERCERO.- Tramitado el correspondiente expediente administrativo para la valoración del estado secuelar del actor, ésta fue reconocido médicamente, emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha 07/06/2005 con el siguiente resultado: herida incisa antebrazo derecho tercio distal, con sección del tendón cubital posterior y leve parcial de ramas sensitivas, sin afectación ni lesión nerviosa en EMG 11/01, actualmente cicatriz antebrazo y muy leve sd. Canal cubital derecho. (Folio 80).

CUARTO.- El día 21/07/2005 el INSS dictó resolución por la que se declaraba la existencia de lesiones permanentes no incapacitantes derivadas de accidente de trabajo, así como el derecho del demandante a percibir de una sola vez 1.115 euros de cuyo pago sería responsable MUTUA FREMAP. (folio 68).

QUINTO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada. (folio 96).

SEXTO.- El demandante percibió de su empleadora ESCIES, S.L. como retribución correspondiente a 30 días trabajados en el mes de abril de 2001, un total bruto de 194.880 pesetas, de acuerdo con el siguiente desglose:

Salario base: 73.800 pesetas

Plus convenio: 41.722 pesetas

A cuenta convenio: 50.761 pesetas

Ropa trabajo: 1.050 pesetas

Prorrata de pagas extra: 19.336 pesetas

Dietas y transporte: 8.211 pesetas.

(folio 47)

SÉPTIMO.- El demandante presenta en la actualidad una cicatriz en el antebrazo derecho y un síndrome del canal cubital derecho muy leve. (Informe de la UVAMI, informes médicos folios 86 a 89).

OCTAVO.- La empresa ESCIES, S.L., en el momento del accidente descrito en el hecho probado primero, tenía cubierto con la MUTUA FREMAP el riesgo derivado de accidente de trabajo, sin que consten descubiertos en el pago de cuotas en el momento de producirse el accidente. (no controvertido).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma MUTUA FREMAP . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- El treballador demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent . L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segón.- En primer lloc postula la revisió del fet provat setè de la Sentència en què consten les lesions i proposa l'addició al final del text per a què consti que " pateix distròfia en la ma i avantbraç dret, hipercaptació en estructures osteoarticulars d'extremitat superior dreta. Dolor de caracterísitiques neuroàtiques en la mà i avantbraç dret amb hipèrtròfia i hipoestesia en cara dorsal del 4rt. I 5è. Dit de la mà dreta en persona destra." Basa la modificació en els documents mèdics que .

La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En el cas present l'esmena al setè fet provat que postula la part es basa en certificats mèdics que l'òrgan judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés tal com consta expressament en el tercer fonament de dret respecte als informes de la part recurrent procedents de la Unitat de Patologia del Dolor de la Fundació Privada Clínica Platón als informes de la part recurrent procedents de la Unitat de Patologia del Dolor de la Fundació Privada Clínica Platón. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a la demandant. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial d'acord amb el qiue estableix l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , en examinar la prova practicada i entendre que la prova mèdica de la demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques documentals practicades, ja què no està obligat a subjectar-se al seu dictamen, de la mateixa manera que tampoc és prova documental amb efectes per a la revisió dels fets la proposta de la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats o, a Catalunya, el Centre de reconeixement o Avaluació mèdica (CRAM), ja que és un mer document intern de l'expedient administratiu, fins el punt que el Tribunal Suprem ha declarat que aquesta proposta no te eficàcia per a servir com a document ni com a perícia, als efectes de la denúncia de cassació per error de fet ( STS. de 22 i 25 de març de 1988 i de 10 i 11 de maig del mateix 1988, RJ.1988, 3603 i 3609 ), si be constitueix un element de convicció judicial a valorar d'acord amb la facultat de l'article 97.2 de la Llei de Procediment laboral .

En el cas present, per aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article nñúm.137, 4 que, en relació amb l'article núm. 136.1 actual de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS.), el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny , és d'aplicació d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Argumenta que les lesions que pateix en l'extremitat superior dreta l'afecta la potència funcional per a elevar i manipular pesos o fer força amb els braços, activitats propis de la seva professió de peó de pel leteria.

Quart.- L'article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concorrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitoria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , ja esmentats, que estableix els diferentes graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficacia, en régim de dependencia d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerancia per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normas laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inquestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment aceptables. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectat, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

No havent modificat la relació fàctica, les lesions que pateix el recurrent no es consideren en grau determinant de la incapacitat permanent total atesa l'entitat objectivada. No podem considerar amb el quadre patologic declarat provat, que el treballador vegi limitades de forma permanent les tasques de la seva la professió habitual de peó pel leter. Per tant considerem que no és d'aplicació l'article núm. 137.4 de la Llei general de la Seguretat Social , raó per la qual també s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel recurrent Don. Gonzalo demandant contra la Sentència de 1 de febrer de 2006 dictada pel Jutjat Social núm. 31 de Barcelona en el procediment núm. 770/2005 seguit a instància de l' esmentat recurrent contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, la Tresoreria Territorial de la Seguretat Social , Mutua FREMAP i ESCIES S.L., la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.