Sentencia Social Nº 6266/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6790/2005 de 21 de Septiembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 de setembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6266/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 1 Barcelona de data 28 d'abril de 2005 dictada en el procediment núm. 7/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Everardo , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 5 de gener de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 d'abril de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda interpuesta por el trabajador de Everardo contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro al demandante en situación de Incapacidad Permanente en grado de ABSOLUTA derivada de enfermedad común, con derecho a percibir una pensión en la cuantía de 2.243,50 euros mensuales, por 14 pagas al año , equivalente al 100 por 100 de la base reguladora con más los mínimos, incrementos y revalorizaciones pertinentes y on efectos económicos desde el día 2 de agosto de 2.004, condenando a la citada Entidad Gestora a estar y pasar por esta declaración, y en su consecuencia a hacer efectiva al demandante la pensión en la cuantía y forma señaladas. "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora D. Everardo , nacida el 19 de febrero de 1.948 , titular del D.N.I. n° NUM000 , afiliada a la Seguridad Social en el Régimen General, con el n° NUM001 , de profesión habitual Jefe la Materiales, acredita cotización por periodo suficiente para lucrar la prestación que postula, y base reguladora de 2.243,50 euros.

SEGUNDO.- Incoado expediente de invalidez, emitió dictamen el CRAM el 2 de agosto de 2.004 , que recogía como dolencias: " Obesidad. SAOS, en tratamiento con CPAP, con buena respuesta clínica. Fibrilación auricular (24.03.2004). Cardioversión eléctrica externa, efectiva. Prolactinoma hipofisario IQ. en 1989 en tratamiento hormonal sustitutivo desde entonces. Trastorno distímico con simomatología moderada" , y resolvió la Dirección Provincial del I.N.S.S. en Barcelona el 27 de septiembre de 2.004 , declarando que no se encontraba afecta de incapacidad en grado alguno.

TERCERO. - Consta el agotamiento de la vía administrativa previa, mediante desestimación de reclamación previa por resolución expresa.

CUARTO.- Padece: "Obesidad mórbida . Intervención quirúrgiva yumor hiposidsario (prolactinoma).Deficit hormonal múltiple, en tratamiento sustitutivo hormonal. SAOS en tratamiento con CPAP. Fibrilación auricular poroxística . Fuerza disminuida en EE.II. por paraparesia residual. Insuficiencia renal incipieste. HTA en tratamiento. Depresión Mayor severa y crónica."

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar el fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació pel demandant.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent sol.licita la revisió del fet provat quart, pel qual proposa la següent redacció: "Obesidad. SAOS en tratamiento con CPAP con buena respuesta clínica. Fibrilación auricular (24/03/2004). Cardioversión eléctrica externa efectiva. Prolactinoma hipofisario intervenido quirúrgicamente en 1989, en tratamiento hormonal sustitutivo desde entonces. Trastorno distímico con sintomatología moderada". Fonamenta aquesta petició en els documents que es troben als folis 88 y 89, pel que fa a la patologia psiquiàtrica, foli 94 respecte de la fibrilació auricular i foli 92 respecte del SAOS, de les actuacions.

Aquesta pretensió s'ha de desestimar, perquè és recolza en l'informe mèdic del ICAM i en l'informe del seu perit mèdic, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació del jutge d'instància, i com reiteradament ha assenyalat la Sala en aplicació d'una jurisprudència constant ( Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991 , entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies - que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l' article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

TERCER.- En el segon motiu del recurs, també emparat correctament en l'apartat c) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta-, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny , en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

Tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet provat quart, les lesions que pateix actualment la part actora, valorades en el seu conjunt, anul.len totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, atès que pateix una depressió major severa i crònica, apart de l'obesitat mòrbida, dèficit hormonal múltiple, encara que aquest últim està en tractament i, a més, fibrilació auricular. Certament aquestes malalties estan tractades I controlades i cap d'elles, considerades aïlladament serien constitutives d'una incapacitat permanent absoluta, però la Sala entén que sí ho son quan són considerades conjuntament, perquè la capacitat de treball de l'actor ha quedat molt disminuïda en l'actualitat.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem - Sentència de data 24 de març de 1987 , en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986 , entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Barcelona, en data 28 d'abril de 2.005, que va recaure en les Actuacions 7/2005 , en virtut de demanda presentada pel Don. Everardo , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l' article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.