Sentencia Social Nº 6457/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3644/2014 de 03 de Octubre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 3644/2014

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 3 d'octubre de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6457/2014

En el recurs de suplicació interposat per Adolfina a la sentència del Jutjat Social 1 Mataró de data 12 de març de 2014 dictada en el procediment núm. 310/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Bilbao, SA, Compañía de Seguros y Reaseguros i Sant Roc Canet, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de març de 2014 , que contenia la decisió següent:

'DESESTIMAR la demanda interpuesta por Adolfina contra SANT ROC DE CANET SL y COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS BILBAO, con ABSOLUCIÓN de la parte demandada de las reclamaciones formuladas en su contra.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1.- Adolfina prestaba sus servicios en la empresa SANT ROC DE CANET SL, en calidad de gerocultora (auxiliar de enfermería en geriatría con grupo 7 de cotización) desde el 3 de junio de 2009, con contrato de trabajo de duración determinada (eventual por circunstancias de la producción) a tiempo completo hasta el 1 de junio de 2010, en el que se transforma en indefinido. La empresa demandada es un centro de la tercera edad que atiende a personas mayores con dependencia (hechos no controvertidos, e informe Inspección de Trabajo, folios 281 a 285)

2.-El 14 de enero de 2010, sobre las 16:00, la actora estaba dando de merendar a una residente que estaba sentada al lado de otro residente (Sr. Joaquín ) cuando de repente el Sr. Joaquín agarró la mano de la trabajadora y le dio un giro inesperado (informe Inspección de Trabajo, folios 281 a 285).

3.-Días posteriores a dicho accidente, en fecha 20 de enero de 2010 a las 21.17, la actora acude al servicio de urgencias del Hospital de Calella con motivo de caída hace unos días con traumatismo muñeca D(folio 572). Al día siguiente, se realiza parte de accidente de trabajo sufrido el 14 de enero de 2010 (folio 568), volante de la empresa para que la trabajadora sea atendida por la mutua correspondiente (folio 569), emitiéndose parte médico de baja (folio 570) siendo dada de alta por curación en fecha 12 de marzo de 2010 (folio 571).

4.-En fecha 7 de septiembre de 2010, la actora vuelve a sufrir un accidente de trabajo cuya causa es al acostar un residente hizo un mal gesto con el brazo(folio 577) emitiéndose parte de baja en fecha 10 de septiembre de 2010 (folio 578) siendo dada de alta por curación en fecha 4 de enero de 2011 (folio 579). Se encuentra de baja por contingencias comunes del 5 al 20 de enero de 2011 (folios 580 y 581). En fecha 21 de enero de 2011, vuelve a estar de baja por contingencias profesionales, respecto del accidente de trabajo sufrido el 7 de septiembre de 2010 (folio 582).

5.-En fecha 17 de noviembre de 2011, la actora solicita ante el INSS incapacidad permanente derivada del accidente de trabajo sufrido el 7 de septiembre de 2010. El 26 de septiembre de 2011 se le extendió el alta con propuesta de secuelas definitivas. De acuerdo con el dictamen emitido por el ICAM en fecha 24 de octubre de 2011 presentaba las lesiones siguientes: epicondilitis codo derecho, síndrome de arcada de Froshe, dedo tercer y cuarto en resorte; intervenida; secuelas: síndrome de dolor regional complejo con mano derecha afuncional, por el que el INSS resolvió, en fecha 29 de noviembre de 2011, declarar a la actora en situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual, derivada de accidente de trabajo, con efectos del 26 de septiembre de 2011. (expediente administrativo, folios 153 y 154).

6.-En fecha 31 de enero de 2013, se intentó sin efecto la previa conciliación entre las partes, habiéndose presentado papeleta de conciliación el día 21 de noviembre de 2012 y demanda judicial el día 10 de abril de 2013.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Adolfina , va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries les quals el van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en reclamació d'indemnització de danys i perjudicis, derivats de l'accident de treball que va patir en data 14 de gener de 2.010, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi ha comès.

Cal dir que la sentència d'instància va desestimar la demanda en entendre que l'actora no havia acreditat els fets en que fonamentava la seva demanda, atès que la prova aportada es referia a un accident posterior de data 7 de setembre de 2010 i, a més, perquè en l'informe de la Inspecció de Treball es deixava ben clar que el primer accident va ser causat per un resident de la residència geriàtrica on treballava la demandant, sense que s'acredités cap tipus de culpa o negligència per part de l'empresa demandada.

SEGON.El recurs consta d'un primer motiu, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , en el que es demana la revisió del relat fàctic de la sentència, concretament de tots els fets provats, menys el primer i que se n'afegeixin dos de nous.

Abans d'entrar a l'examen del motiu cal recordar que aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, que el legislador ha configurat el procés laboral com un procés al qual és consubstancial la regla de l'única instància, la qual cosa significa que no existeix un doble grau de jurisdicció, i ha construït el recurs de suplicació com un recurs extraordinari, que no constitueix una segona instància i que participa d'una certa naturalesa cassacional, tal com afirma la Sentència del Tribunal Constitucional 3/1983, de 25 de gener . Aquesta naturalesa es manifesta, fonamentalment, en la limitació de la impugnació de la resolució d'instància, en el sentit que aquesta només es pot impugnar per alguna de les causes establertes per la Llei.

Concretament, la Llei de Procediment Laboral, estableix els motius d'impugnació en l'article 191. L 'apartat b) d'aquest article disposa que es podran revisar els fets declarats provats a la vista de les proves documentals i pericials practicades. En la interpretació d'aquest article, el Tribunal Suprem exigeix, perquè pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits: a) La concreció exacta del que s'hagi de revisar, especificant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total i b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió.

D'altra banda, i pel que fa a la forma de realitzar-ne la revisió, s'ha de tenir en compte el següent: a) Es limiten els mitjans, de tal manera que només són idonis la prova documental i la pericial aportats a les actuacions, b) S'ha d'assenyalar específicament el document o perícia objecte de l'esmentada revisió; cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova practicada i c) no poden ser combatuts els fets provats, si aquests han estat obtinguts pel magistrat en el mateix document en que la part pretén l'emparament del recurs.

Pel que fa al fet provat segon, es demana es tregui el qualificatiu de 'inesperado', que consta al final del dit fet. Es fonamenta en l'informe de la Inspecció de Treball, que es troba al foli 284 de les actuacions.

No es pot acceptar la supressió perquè es fonamenta en l'informe de la Inspecció de Treball, que no és un document hàbil per a fonamentar la revisió, perquè com la mateixa recurrent afirma en el seu escrit de demanda, únicament tenen valor de presumpció de prova els fets que han estat observats directament per l'Inspector de Treball i en el present supòsit l'inspector que va redactar l'esmentat informe no va comprovar els fets directament, sinó que només en va tenir notícia a través de les declaracions de les parts.

En segon lloc es pretén s'afegeixi un nou fet provat, pel qual proposa la redacció següent: 'El residente Joaquín , sufría demència vascular, con brotes de agresividad, sin que la empresa adoptara las medidas necesarias para evitar la agresión a la actora'. Es fonamenta en la prova documental que es troba als folis 304 a 424 de les actuacions, així com els informes de diversos professionals que treballen a la residència geriàtrica de la demandada.

Tampoc aquesta modificació pot tenir èxit, perquè el que s'afirma en relació amb les patologies que patia Don. Joaquín , es fonamenta en gairebé 150 documents, sense que en els dits documents es pugui comprovar aquest extrem, però és que, a més, tampoc tindria transcendència per a modificar la decisió de la sentència, tal com posteriorment s'argumentarà. Pel que fa a la segona part del dit fet, referent a que l'empresa no va adoptar les mesures necessàries per evitar l'agressió a l'actora, es tracta d'un judici de valor i no pas d'un fet, que, en tot cas, tindria encaix en els fonaments jurídics de la sentència, però no pas en el seu relat fàctic.

Seguidament es sol.licita la modificació dels fets provats tercer i quart de forma conjunta, atès que es demana que es suprimeixin i en el seu lloc es proposa un nou fet, amb la redacció següent: 'A consecuencia del accidente, la trabajadora estuvo de baja desde el 18 de enero de 2010 hasta el 14 de marzo de 2010. Posteriormente la trabajadora tuvo una recaída el 7 de septiembre de 2010, estando de baja desde el 10 de setiembre de 2010 hasta el 4 de enero de 2011. El 5 de enero de 2011 causa baja por contingències comunes y el 20 de enero causa alta por contingències comunes. Finalmente, el 22 de enero de 2011 causa baja en la empresa por accidente de Trabajo (recaída)'. Es fonamenta en l'informe emès per l'Institut d'Avaluacions Mèdiques i en l'informe de la Inspecció de Treball.

La modificació també ha de ser desestimada amb tota contundència. Pel que fa a l'informe de la Inspecció de Treball, ja s'ha argumentat anteriorment el seu valor nul per a la modificació dels fets provats i en relació amb l'informe de l'IAM perquè en cap cas pot fonamentar la modificació dels dits fets, que la magistrada basa en els documents que cita i que acrediten de forma del tot fefaent el que hi consta, sense que s'observi cap error en la valoració de la prova per part de la magistrada d'instància.

També es pretén la modificació del primer paràgraf del fet provat cinquè, únicament per a modificar que va ser la Mútua Egarsat la que va demanar davant l'INSS la incapacitat permanent de l'actora i que la dita incapacitat derivava de l'accident patit el dia 14 de gener de 2010. Es fonamenta en l'informe de la Inspecció de Treball i en el dictamen de l'IAM.

Tampoc es pot acceptar la pretensió. En primer lloc, perquè encara que és cert que va ser la Mútua Egarsat qui va sol.licitar a l'INSS la declaració d'Incapacitat per l'actora, aquesta modificació no tindria cap transcendència de cara a modificar la decisió de la sentència. I, en relació a que la dita incapacitat derivava de l'accident de treball que va tenir lloc el dia 14 de gener de 2010, perquè en cap dels dits documents hi consta aquesta dada.

I, per últim, es demana s'hi afegeixi un nou fet provat, pel qual proposa la redacció següent: 'Que como consecuencia del accidente, la actora sufrió lesiones y secuelas que han sido evaluadas en el informe medico pericial (folios 454 a 462). S'ha de desestimar la pretensió, perquè no tindria cap transcendència per a modificar la decisió de la sentència.

TERCER.En el següent motiu la recurrent afirma que la sentència ha infringit els articles 19.1 i 4.2 d) de l'Estatut dels Treballadors i els articles 14.2, 15.1 b), 16.2 i 14 de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, així com el que estableix la Directiva 89/391/CEE i argumenta, en síntesi, que la demandada no va garantir la salut/seguretat de la recurrent, atès que coneixent el risc, l'estat de demència del resident, que era agressiu, no va planificar ni va adoptar mesures per evitar l'agressió, atès que consta en l'informe de la Inspecció que va requerir l'empresa que hauria de planificar aquestes mesures per evitar l'agressió d'un resident, encara que desconeixia que el Sr. que va agredir l'actora patia demència.

Plantejada així la qüestió caldrà posar de relleu els requisits que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert, per a que un treballador tingui dret a la indemnització per danys i perjudicis, així com per a determinar la seva quantia, que es recullen en la recent sentència de data 23.6.2014 (R. 1257/2013 ) i que son els següents:

' CUARTO.- Cuestiones generales sobre la indemnización adicional.-

1.- Sistema de responsabilidad empresarial en contingencias profesionales.- Puede ser cuádruple: a) las prestaciones, que suponen responsabilidad objetiva con indemnización tasada, atendidas por las cotizaciones del empresario; b) el recargo de prestaciones ex art. 123 LGSS , por posible incumplimiento de las reglas técnicas impuestas como medidas de seguridad; c) las mejoras voluntarias de la acción protectora; y d) como cierre del sistema, la responsabilidad civil de naturaleza contractual [ art. 1101 CC] o extracontractual [ art. 1902 CC ], por concurrir culpa o negligencia empresarial.

2.- Exigencia de culpa en la responsabilidad contractual.- Aunque la responsabilidad civil contractual requiere culpa, la exigencia culpabilista no lo es en su sentido clásico, porque la deuda de seguridad que al empresario corresponde determina que actualizado el riesgo [AT/EP], para enervar su posible responsabilidad el empleador haya de acreditar haber agotado toda diligencia exigible, más allá -incluso- de las exigencias reglamentarias.

3.- Competencia del orden social.- Alcanza tanto a la posible responsabilidad civil contractual [por ilícito laboral surgido «dentro de la rigurosa órbita de lo pactado y como desarrollo normal del contenido negocial»], como cuando se yuxtapone a responsabilidad extracontractual [la relación de trabajo es tan sólo antecedente causal del daño], porque el contrato absorbe todo aquello que se halla en su órbita natural.

4.- Alcance general de la reparación económica.- El trabajador tiene derecho a la reparación íntegra, de forma que «la indemnización procedente deberá ser suficiente para alcanzar a reparar o compensar plenamente todos los daños y perjuicios, que como derivados del accidente de trabajo se acrediten sufridos en las esferas personal, laboral, familiar y social», sin que pueda exceder del daño o perjuicio sufrido.

5.- Fijación en instancia y posible revisión.- Aunque la fijación del importe indemnizatorio es misión del órgano de instancia, pese a todo es fiscalizable en vía de recurso extraordinario, cuando aquélla ha aplicado sus propios criterios de forma incorrecta, arbitraria o desproporcionada.

6.- Categorías básicas a indemnizar.- La exigible especificación de los daños y perjuicios únicamente puede llevarse a efecto distinguiendo entre los que corresponden a las categorías básicas: el daño corporal [lesiones físicas y psíquicas], el daño moral [sufrimiento psíquico o espiritual], el daño emergente [pérdida patrimonial directamente vinculada con el hecho dañoso] y el lucro cesante [pérdida de ingresos y de expectativas laborales].

7.- La «compensatio lucri cum damno».- Cuando existe el derecho a varias indemnizaciones, las mismas se entienden compatibles pero complementarias, lo que supone que haya de deducirse del monto total de la indemnización lo que se hubiese cobrado ya de otras fuentes por el mismo concepto; con dos aclaraciones: a) con ello se persigue tanto evitar el enriquecimiento injustificado del trabajador como el de quien causó el daño o la posible aseguradora; y b) la compensación de las diversas indemnizaciones solo puede ser efectuada entre conceptos homogéneos'.

Doncs bé, tenint en compte aquesta doctrina i aplicant-la al cas debatut en el present recurs, el motiu s'haurà de desestimar, perquè la recurrent no ha aconseguit modificar el relat fàctic de la sentència i en aquest consta que la demandant no va patir un primer accident de treball el dia 14 de gener de 2010 i després una recaiguda el dia 20 de gener de 2010, tal com ella afirma, sinó que va patir dos accidents de treball.

El primer el dia 14 de gener de 2010, que es va produir quan estava donant de berenar a una resident i el Sr. que estava assegut al seu costat li va agafar la ma i li va donar un gir inesperat (fet provat segon). A conseqüència d'aquest fet, 6 dies després la recurrent va anar al servei d'urgències de l'hospital en el qual consta que el motiu va ser 'caida hace unos días con traumatismo muñeca), tal com consta en l'informe d'assistència del dit Servei d'Urgències que es troba al foli 572 de les actuacions. Així mateix consta en el fet provat tercer, que la demandant va ser donada d'alta per curació el dia 12 de març de 2010.

D'altra banda, cal tenir en compte que l'actora va tornar a treballar després del dit accident i ho va continuar fent fins el dia 7 de setembre de 2010, en que va patir un nou accident de treball, la causa del qual, segons consta en el document de notificació del dit accident, és que 'al acostar a un residente hizo un mal gesto con el brazo'. En aquest cas, després de diverses altes i baixes, l'actora va ser declarada en situació d'incapacitat permanent total per les lesions que consten en el fet provat cinquè: 'epicondilitis codo derecho, síndrome de arcada de Froshe, dedo tercer i cuarto en resorte; intervenida' i les seqüeles que presentava eren 'síndrome de dolor regional complejo con mano derecha afuncional'.

Així, doncs, la Sala no pot més que compartir l'afirmació de la magistrada d'instància quan argumenta que es tracta de dos accidents diferents, i que en cap cas l'actora va acreditar que el segon accident fos una recaiguda del primer, perquè es tracta de dos lesions diferenciades. La primera va tenir lloc en el canell de la mà dreta i la segona en el colze, el que es correspon també amb els accidents que li van produir les lesions. El primer va ser degut a que un resident li va agafar la mà i li va donar un gir inesperat (per la qual cosa es va lesionar el canell) i l'altre quan ella mateixa va fer un mal gest amb el braç en el moment en que allitava a un altre resident (lesió en el colze).

QUART.Però és que, a més, i encara que la lesió per la qual va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total provingués del primer accident, tampoc el motiu es podria estimar, perquè com hem dit anteriorment, perquè es pugui condemnar l'empresa a pagar a un treballador una indemnització pels danys i perjudicis derivats de l'accident de treball, cal que existeixi culpa o negligència per part de l'empresari. És a dir, no es tracta d'una responsabilitat objectiva, encara que és cert que per evitar la seva possible responsabilitat és l'empresa la qui ha d'acreditar haver esgotat tota la diligència exigible, més enllà, fins hi tot, de les exigències reglamentàries, tal com afirma el Tribunal Suprem.

Doncs bé, en el present supòsit consta acreditat que el primer accident patit per l'actora -que és en el que es fonamenta la seva demanda- va ser degut a que un resident li va agafar la ma i li va donar un gir inesperat, és a dir, es va tractar d'una conducta totalment sorpresiva i que no es podia evitar. Argumenta la recurrent que es tractava d'un resident en problemes de demència i agressiu i encara que això s'hagués acreditat, que ho ha estat, tampoc s'hauria pogut evitar l'atac, perquè és evident que aquestes persones han de ser ateses a la residència amb tota cura i no se'ls pot tenir lligats o marginats, a menys de que es tracti de persones amb una demència molt acusada o agressiva en un grau alt, el que tampoc consta.

Cal tenir en compte, per últim, que l'informe de la Inspecció de Treball conclou que la causa del dit accident va ser la conducta inesperada d'un resident, sense que proposés cap tipus de sanció a l'empresa, per la qual cosa s'ha de concloure que no s'ha acreditat cap tipus de culpa de la demandada en el dit accident o manca de cap mesura de prevenció.

La desestimació del motiu comporta que ja no calgui examinar el següent motiu del recurs, en el que es fa referència a la indemnització sol.licitada.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Adolfina contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Mataró, en data 12 de març de 2014 , que va recaure en les Actuacions 310/2013, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra SANT ROC CANET, S.L. i BILBAO, S.A., COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, en reclamació d'indemnització de danys i perjudicis derivats d'accident de treball i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.