Sentencia Social Nº 6568/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3535/2010 de 15 de Octubre de 2010

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 15 d'octubre de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6568/2010

En el recurs de suplicació interposat per Altadis S.A. a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 26 de març de 2010 dictada en el procediment núm. 1219/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part Javier , ha actuat com a

ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 9 de desembre de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de març de 2010 , que contenia la decisió següent:

'Que, estimando la Demanda interpuesta por Javier , contra ALTADIS, S. A., debo declarar y declaro la Improcedencia de su Despido, producido con efectos del día 5 de Noviembre de 2.009, condenando a la Empresa a que, a su opción, en plazo de cinco días a partir de su notificación de la presente Sentencia, le readmita en su puesto de trabajo, o le indemnice en cuantía de 52.1616,64 Euros, entendiéndose que, a falta de opción en plazo, procede la readmisión; y con abono, en cualquiera de ambos casos, de salarios de tramitación desde la fecha de efectos del Despido, hasta la de notificación de la Sentencia a la Empresa'.

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Javier , con domicilio particular en Vilanova i La Geltrú, CALLE000 NUM000 NUM001 , prestó servicios por cuenta y orden de la Empresa ALTADIS, S. A., con Antigüedad de 2 de Abril de 2.001, con Categoría Profesional de Agente de Ventas Premium Área I.

SEGUNDO.- El actor es afiliado al Sindicato U. G. T.

TERCERO.- El trabajador no ostenta cargo de representación sindical en el seno de la plantilla de la Empresa.

CUARTO.- En fecha de 5 de Noviembre de 2.009, el actor recibió, por parte de la dirección de la entidad demandada, Carta de Despido Disciplinario, firmada por el Director Nacional de Ventas Premium Pedro Enrique .

QUINTO.- Antes de la Carta de Despido, la Empresa incoó un Expediente Disciplinario.

El Pliego de Cargos de 27 de Octubre de 2.009 fue notificado al actor el día de su fecha.

Con fechas de 2 y 4 de Noviembre de 2.009 (ambas, dentro del plazo conferido al efecto) fueron presentados en la sede de la Empresa tres escritos de alegaciones en contra del Pliego de Cargos.

El primero fue suscrito por el actor.

Los dos restantes lo fueron por Marcelina , dentro de su doble condición de Delegada Sindical de U. G. T. y Presidenta del Comité de Empresa de la demandada.

SEXTO.- En su Pliego de Descargos personal, el actor dijo que 'no está de acuerdo' con los hechos denunciados.

SÉPTIMO.- En los partes de trabajo del actor, figuró:

5 de Octubre de 2.009:

'Barcelona 369'. Visitó esa expendeduría alcanzando un compromiso de compra por parte del estanquero por importe de 3.575 Euros. El encargado de los cigarros es Eladio y lleva el estanco también un hermano suyo.

'Barcelona 89'. Hizo un control de presencia y stock en su visita de dicho día.

Su superior jerárquico Lázaro visitó los dos establecimientos el día 6 de Octubre de 2.009 y en el segundo presentó la campaña vigente de cigarros 'HSA populares' y cerró una compra al respecto por parte del estanquero Severino .

6 de Octubre de 2.009:

'Vilanova i La Geltrú 6.'

Presentó sendas campañas comerciales, con su correspondiente entrega promocional.

Lo regentan los tres hermanos Abilio .

Vilanova i La Geltrù, 7. Lo visitó para 'control de presencia y stock'.

El día 6 despachaba 'Dña. Josefina' y.

Restaurante La Cucanya. Lo visitó.

Cierra los martes según letrero que pudo ver, aportado. El responsable es Efrain .

7 de Octubre de 2.009.

'Sitges 1'. Dedicó un tiempo de 42 minutos para hacer un control de stock.

El señor Lázaro lo visitó el día 8. Lo atiende Gabriela .

OCTAVO.- Ovidio , en su condición de coordinador nacional del equipo Premium, y el señor Lázaro , visitaron los establecimientos implicados en los hechos, el día 13 de Octubre de 2.009 y se entrevistaron con responsables, excepto del Restaurante La Cucanya por cerrar los martes.

9 de Octubre de 2.009.

El actor recogió en su parte de trabajo que el Sr. Nicanor le habría encargado algún pedido.

Los señores Ovidio y Lázaro lo visitaron el 13 de Octubre de 2.009 y se entrevistaron con él.

En el parte de trabajo, el actor indicó más de una hora de desplazamiento entre dos expendedurías.

NOVENO.- El día 10 de Marzo de 2.009, la Empresa entregó al actor una carta como sigue, de la que el firmó él recibí en su propia fecha:

'Le entrego la presente, al objeto de transmitirle por escrito que debe implicarse con mayor voluntad en el ejercicio de sus funciones como agente de ventas de esta compañía, dado que hemos advertido determinadas negligencias en la forma en la que ha venido desempeñando aquéllas, especialmente durante las últimas semanas.

En concreto, hemos detectado un descenso importante de sus visitas desde febrero al denominado 'segundo canal', así como descuidos respecto a las visitas del 'primer canal' y desfases en el registro de la información propia de tales visitas en la herramienta informática correspondiente, y ello a pesar de que recientemente, su Jefe de Ventas el Sr. Lázaro , le había apercibido verbalmente de cierta indolencia en su actividad diaria.

Por todo ello, en el día de hoy hemos celebrado una reunión promovida por mí, en la que también ha participado el Sr. Lázaro , además de usted, y en la que le hemos hecho ver la importancia que tiene el escrupuloso cumplimiento de esas facetas que tiene desatendidas, pues de ello depende en gran parte el éxito de la actividad de todos los que integramos el departamento de Ventas de Premium. Por tanto, en el ya de por sí limitado campo de actuación que tenemos, es absolutamente trascendental que todos cumplamos con las políticas que se han diseñado para su aplicación en el terreno de la acción comercial, y aquel que las omita, deberá atenerse a las consecuencias.

En definitiva, mediante la presente sólo pretendemos dejarle constancia que debe corregir el déficit que arrastra respecto a esas funciones que le hemos señalado, pues de lo contrario, nos veremos obligados a ejercer nuestra facultad disciplinaria de forma más severa.

Sin más, y confiando sin duda en su futura mayor disciplina, atentamente la saluda

EL DIRECTOR NACIONAL DE VENTAS PREMIUM

Fdo: Pedro Enrique .

DÉCIMO.- Eladio , de la expendeduría 'Barcelona 369', confirmó por escrito fechado a 28 de Octubre de 2.009, aportado por el actor y ratificado en el Acto de Juicio, la visita comercial realizada por el actor a su establecimiento, en la que hubo un compromiso que se reseñó en letra manuscrita, así como también: 'hablado con el padre del actor Ezequias .'.

Lo mismo hizo Guillerma , del 'Restaurant La Cucanya, S. A.', de Vilanova i La Geltrù (con sello del establecimiento), a 28 de Octubre de 2.009, respecto del día 6 del mismo, indicando un compromiso manuscrito de 'por una cena en el Restaurante ofrezco cenicero y cortapuros.'.

Nicanor , del Estanco 252, de la Calle dos de Mayo 239, dirigió a Carlos Daniel , Director General de la Unidad de Cigarros Altadis, una carta mecanografiada, aportada por el actor y ratificada por el testigo en el juicio, del tenor literal siguiente:

'Sirva la presente para expresarle mi más enérgica protesta, por la actuación de dos de sus ejecutivos Sr Lázaro Don. Ovidio , que han involucrado a nuestro establecimiento en un expediente disciplinario y posteriormente en el despido de un empleado de Vds.

Los dos Sres., citados es cierto que visitaron nuestro establecimiento y fueron atendidos por mí personalmente, pero en ningún momento manifesté ninguna queja porque no la hay, ni abrieron sus ordenadores, ni aportaron documentación alguna, para efectuar comprobación de ningún tipo de los pedidos en curso ni otras actuaciones. Lo cierto es que estos Sres., efectuaron una visita de relaciones públicas y no se habló de temas concretos de trabajo.

Estamos muy sorprendidos de que en una empresa del prestigio de la de Vds., puedan producirse estas situaciones tan lamentables.

En consecuencia la agradecería que diera Vd., las órdenes oportunas para que estos Sres., se abstengan de visitarnos; No estamos dispuestos a que se repitan estos episodios u otros similares, toda vez que estos parecen capaces de cualquier cosa.

Lamento también comunicarles que estaré presente en el Juzgado de lo Social, para declarar la verdad de lo sucedido, como es mi obligación. Así mismo pasamos el caso a nuestros abogados por si hay lugar a interponer una querella que clarifique nuestra situación en este caso.'

UNDÉCIMO.- En los establecimientos de Eladio , Guillerma y Nicanor , en los días de autos respectivos, el actor realizó esas gestiones indicadas por los mismos.

DUODÉCIMO.- Según el Informe de Vida Laboral de la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, el actor figuró de alta por la empresa del día 2 de Abril de 2.001 al día 1 de Octubre de 2.002 y percibe la prestación de desempleo desde el día 6 de Noviembre de 2.009.

DECIMOTERCERO.- A 5 de Mayo de 2.008, la Empresa remitió a Gerardo , Agente de Ventas Premium Área III Levante, una carta respecto de su actuación relativa a expendedurías sitas en Alcoy, Elda, Novelda y Albacete, que ese Agente contestó a 16 de Mayo de 2.008, preguntando si se trataba de un escrito a efectos meramente informativos o si constituía una amonestación escrita y en definitiva una sanción de carácter leve, lo que le fue contestado a 20 de Mayo de 2.008 en el sentido de no tratarse de sanción.

DECIMOCUARTO.- En Acta Notarial de 24 de Febrero de 2.010, en Sitges, el Notario se personó en la Calle Major, número 20, Expendeduría de tabacos número 1, requerido por Segismundo en nombre y representación de la Empresa demandada, y se le dijo que en el estanco despachaban y atendían a los comerciales de las compañías tabaqueras Melisa junto con su madre Gabriela y que Antonia no atendía a los comerciales de las compañías tabaqueras.

DECIMOQUINTO.- Según documentación de la Empresa, el actor, en Abril de 2.009, cubrió 2 visitas de 21 marcadas, y, según los partes de trabajo de él, cerró las de los días 6 y 7 de Octubre de 2.009 a las 22.03 horas y a las 21.37, respectivamente.

DECIMOSEXTO.- El Salario del actor, con inclusión de prorrata de Pagas Extraordinarias, asciende a 4.013,72 Euros mensuales.

DECIMOSÉPTIMO.- En fecha de 5 de Noviembre de 2.009, el actor interpuso Papeleta de Conciliación, por Despido Improcedente, contra la Empresa.

Dicho Acto se celebró a las 12.12 horas del día 21 de Diciembre de 2.009, con el resultado de: intentado sin efecto, por incomparecencia de la parte interesada no solicitante.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'empresa condemnada planteja el recurs amb l'objecte de reposar el procediment al moment en què es van infringir normes o garanties processals que causen indefensió, revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, a), b) i c) de la vigent Llei de Procediment Laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R. Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon. En el primer objecte del recurs postula reposar les actuacions al moment immediatament posterior a la pràctica de la mesura per decidir millor o diligència final, consistent en l'interrogatori de cinc testimonis, que únicament va practicar-se al Sr. Ovidio , proposat per l'empresa recurrent. Denuncia la infracció de l' article núm. 88 de la Llei de Procediment Laboral en connexió amb l' article núm. 24 de la Constitució Espanyola . Argumenta que un cop acordada la diligència final d'interrogatori de cinc testimonis per a comparèixer el dia 18 de març de 2010, únicament es va presentar el Sr. Ovidio , no havent set citades la resta de persones, de forma que un cop acordada la mesura per l'òrgan judicial, aquest estava obligat a practicar la diligència, per no produir nul litat d'actuacions l'incompliment. Entén que la no citació posterior dels quatre testimonis acordats provoquen indefensió a la part, atès que, encara que haguessin sigut proposats pel demandant, eren d'interès comú de les dues parts en litigi per les versions contradictòries que aparentment oferien.

La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert ( Sentencies de 1 desembre 1987 [RJ 19878804], 28 maig 1990 [RJ 19904510] y 9 d'abril 1991 [RJ 19913257 ]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també ( Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611 ]). La Sala IV del Tribunal Suprem ( Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680 ]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ]',i que 'la resolución anulatoria requiere además, para considerarse ajustada a derecho, que la causa de la insuficiencia no haya podido ser subsanada por una u otra vía ( S. 17 octubre 1989 [RJ 19897281 ])».. Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». ( Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 19963 ]); nul litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa ( SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105 ], entre otras). Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tan del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part. Per altra banda volem recordar que, si be un cop acordada judicialment una mesura final per decidir millor, tal com assenyala el recurs amb cita jurisprudencial, la seva pràctica i desenvolupament vincula al magistrat que va disposar la seva pràctica, i que, si be és cert que un cop acordada, el magistrat no pot deixar de practicar-la sense motiu, també és possible, com passa amb la resta de mitjans de prova admesos, que la deixi sense efecte, argumentant de forma adequada que no és necessària o és impossible la seva pràctica, tal com assenyala la doctrina jurisprudencial ( STS. de 23 d'octubre de 1990, RJ.7933 ).

Amb la Sentència del TSJ de Madrid de 10 de setembre de 2010 ( rec. 2193/10 ) sobre la pràctica de prova testimonial,en mesura final per decidir, volem recordar el que diu el Tribunal Constitucional en la seva STC. 168/2.002, de 30 de septiembre : '1.- Este derecho fundamental, que opera en cualquier tipo de procesos en que el ciudadano se vea involucrado, no comprende un hipotético derecho a llevar a cabo una actividad probatoria ilimitada en virtud de la cual las partes estén facultadas para exigir cualesquiera pruebas que tengan a bien proponer, sino que atribuye sólo el derecho a la recepción y práctica de las que sean pertinentes, entendida la pertinencia como la relación entre los hechos probados y el thema decidendi. 2.- Puesto que se trata de un derecho de configuración legal, es preciso que la prueba se haya solicitado en la forma y momento legalmente establecidos. 3.- Corresponde a los Jueces y Tribunales el examen sobre la legalidad y pertinencia de las pruebas, no pudiendo el Tribunal Constitucional sustituir o corregir la actividad desarrollada por los órganos judiciales, como si de una nueva instancia se tratase. Por el contrario, el Tribunal Constitucional únicamente es competente para controlar las decisiones judiciales dictadas en ejercicio de dicha función cuando se hubieran inadmitido pruebas relevantes para la decisión final sin motivación alguna, o mediante una interpretación y aplicación de la legalidad arbitraria o irrazonable o, por último, cuando la falta de práctica de la prueba sea imputable al órgano judicial. 4.- Es necesario, asimismo, que la falta de actividad probatoria se haya traducido en una efectiva indefensión del recurrente, o lo que es lo mismo, que sea 'decisiva en términos de defensa'. (...) A su vez, el concepto de indefensión, para que tenga relevancia constitucional, ha de tener su origen en la actuación del órgano judicial, sin que tengan cabida en dicho concepto los supuestos en los que exista una conducta omisiva de quien alega indefensión, de suerte que si la lesión se debe de manera relevante a la inactividad o negligencia, por falta de la diligència procesal exigible del que se dice lesionado, o se genera por la voluntaria actuación desacertada, equívoca o errónea de dicha parte, la indefensión resulta absolutamente irrelevante a efectos constitucionales'.

En el cas present constatem que en l'acte de la vista la part demandant va proposar uns testimonis que no van comparèixer i a la fi de la vista oral el magistrat de la instància va acordar practicar aquesta prova testimonial proposada per la defensa del treballador en mesura per decidir millor com a diligència final. La part recurrent va aprofitar per proposar la prova testimonial del Sr. Ovidio , que igualment va acordar el magistrat. Les parts es van comprometre a citar els testimonis proposats per cada una d'elles per a l'acte de compareixença i pràctica de la prova prevista pel dia 18 de març. En aquesta compareixença els testimonis proposats per la part demandant no van comparèixer malgrat haver sigut citats per aquesta part. Va comparèixer el testimoni de la part demandada, i es va practicar la prova testimonial prevista. Ni en l'acta del judici ni en la de la compareixença en diligència final consta que l'empresa recurrent proposés els mateixos testimonis que la part demandant o els fes seus. És evident doncs que no s'ha produït cap infracció processal que causi indefensió a la part recurrent, que es va valer dels mitjans de prova que va proposar també en la diligència final. La incompareixença dels testimonis proposats per la part actora van impossibilitat la pràctica de la prova, tal com va decidir el magistrat de la instància, també pel principi de celeritat del procediment, a la vista del nul interès dels testimonis proposats per comparèixer per a la pràctica de la prova.

En conseqüència, desestimem aquest objecte del recurs i entenem que podem entrar a resoldre sobre el fons.

Tercer. En el segon objecte del recurs l'empresa recurrent postula la modificació parcial del fet provat desè respecte dels dos paràgrafs primers, deixant la resta de la dicció del fet provat. Proposa la redacció alternativa de l'inici del fet provat amb el text alternatiu referit Don. Eladio , en el sentit de què ' va ratificar que el dia 5 d'octubre de 2010 el demandant no v a visitar el seu establiment contràriament al que el treballador va reflectir n la seva butlleta de treball de la data. No obstant Don. Eladio va reconèixer la signatura del seu pare Sr. Ezequias en un justificant de data 28 d'octubre prèviament preparat de forma manuscrita pel demandant.' En referència a la Sra. Guillerma vol que consti que ' igualment va signar una butlleta de presència del demandant, prèviament preparada per l'acomiadat, en la qual es recollia un compromís de compra que els dos havien acordat en l'expenedoria de tabac Vilanova i La Geltrú 12.' Basa la modificació en els documents que cita, entre els quals es compte l'expedient disciplinari i la carta d'acomiadament, i fa consideracions valorativa sobre la prova testimonial de referència.

També postula la eliminació del fet provat onzè, que constata que el demandant va fer les gestions indicades pels testimonis Don. Eladio , Guillerma i Nicanor en els dies indicats i en els termes que fan constar, i basa la supressió en els mateixos documents invocats en l'anterior revisió fàctica.

També postula l'addició d'un nou fet provat que digui: ' El Sr. Javier va comunicar a l'empresa a través de la butlleta de treball del dia 6 d'octubre de 2009 que havia presentat una campanya comercial a l'expenedoria de tabac núm. 6 de Vilanova i La Geltrú, acompanyada de lliurament de material promocional. Aquesta visita es va fer el posterior dia 16 d'octubre sense comunicar-ho a l'empresa ni justificar la raó d'haver-se imputat una visita no realitzada.' Basa la modificació en els documents que cita, i s'estén en consideracions valoratives dels documents per concloure en la falsedat de la butlleta del dia 6 d'octubre de 2009.

També proposa la revisió parcial del fet provat catorzè i proposa addicionar un paràgraf primer que digui que el demandant ' va comunicar a l'empresa en la seva butlleta de treball del dia 7 d'octubre de 2009 que havia presentat una campanya comercial a la Sra. Gabriela de la expenedoria 1 de Sitges. Quan l'empresa va comunicar-li que qui regentava aquest establiment era la Sra. Gabriela que no reconeixia haver-lo vist en aquella data, es va excusar reconeixement que no li havia presentat la campanya comercial a aquella Sra. Rosalia a la Sra. Gabriela .' Basa l'addició en els documents que cita, entre els quals es compten actuacions empresarials prèvies a la incoació de l'expedient disciplinari i la carta d'acomiadament, i manifestacions de la demanda.

També postula l'addició d'un nou fet provat que digui que 'el demandant va comunicar a l'empresa en la butlleta de treball del dia 5 d'octubre de 2009 que havia presentat una campanya comercial a l'expenedoria núm. 89 de Barcelona entre les 12,16 i 12,26. A fi de comprovar aquesta visita el dia 28 d'octubre de 2009 la dependenta de l'establiment Sra. Florencia va signar al demandant el justificant de presencia corresponent, prèviament mecanitzat per ell. La Sra. Florencia te un horari de treball sense interrupció de dilluns a divendres entre les 13,30 i 20,30 hores.' Basa l'addició en els documents que cita, alguns d'ells de part iguals que els invocats en les modificacions precedents, i en les valoracions que efectua.

Finalment postula la modificació del fet provat setzè que estableix el salari del demandant, i proposa que es digui que consistia en 112,64 euros diaris amb inclusió de la prorrata de les pagues extres. Basa la modificació en els rebuts salarials i en la operació de mitjana de l'any anterior a la data de l'acomiadament.

La modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de procediment laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l' article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i per l' article 117.3 de la Constitució espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina s'ha manifestat de manera inveterada quant als elements de prova per a la revisió, com els escrits de la pròpia part que recorre de què no tenen eficàcia revisora ( SS. TS. de 22 de desembre de 1997, de 10 d'abril i 20 de novembre de 1975 ) com la pròpia acta del judici ( SS.TS. d'11 de desembre de 1067, de 31 de desembre de 1975 i de 28 de febrer de 1977 ) o les proves de confessió en judici i testimonial ( SS.TS. de 18 de març de 1974,17 de maig de 1976, 24 d'abril de 1975 i de 5 de juny de 1976 , i les SS. d'aquesta Sala núm. 5.437/94, de 13 d'octubre i núm. 6.131/95, d'11 de novembre, o les núm. 2.669/99, de 8 d'abril i núm.9.352/99, de 30 de desembre ).

En el cas present en aplicació de la doctrina jurisprudencial citada entenem que no procedeix la modificació proposada perquè no observem error greu de fet en l'apreciació de la prova i les addicions i modificacions proposades es basen en la valoració de part de les proves testimonials practicades i en la pròpia valoració de part en base a les seves pròpies manifestacions en l'expedient disciplinari. No podem eludir que els documents que cita han sigut examinats i valorats pel magistrat de la instància conjuntament amb la resta de proves practicades i elements de convicció aportats per les parts, en la facultat que li atorga l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , devent assenyalar que la prova del demandant que consta a folis 50 a 57 constitueix prova testimonial respecte de les manifestacions de tercers ratificades, i mai documental, perquè constitueixen prova testimonial documentada que no pot fonamentar una modificació fàctica en suplicació atès l' article núm. 191, b) i núm.194,3 de la Llei de Procediment Laboral ( SSTS. 14 de març de 21005, RJ.2993, i de 7 de març de 2003, RJ.3347 , per totes). Quant a la modificació del salari declarat provat, si be el del mes anterior al moment de l'acomiadament, o sigui el d'octubre de 2009 va ser de 2.580,10 euros mensuals sense la part proporcional de les pagues extres, i que amb la part proporcional de les pagues extres costa de 3.166,20 euros, atès que la part demandant accepta en la seva impugnació el salari diari postulat, estimem la modificació del salari de 112,64 euros diaris inclosa la part proporcional de les pagues extres.

En conseqüència, també desestimem aquest objecte del recurs, excepte quant al salari que queda determinat en 112,64 euros diaris bruts amb inclusió de la part proporcional de les pagues extres.

Quart. La part recurrent sustenta el tercer objecte del recurs en la infracció de l' article núm. 54.1 i 2 d) i de l'article núm. 55 de l'Estatut dels Treballadors en relació amb l' article núm. 108, 1.2 i núm. 109 de la Llei de Procediment Laboral i de la doctrina del Tribunal Suprem que cita, així com criteri jurisprudencial dels Tribunals Superiors del Justícia. Parteix dels fets provats i dels modificats per mantenir que procedeix l'estimació del recurs atès que han quedat provats els incompliments del demandant, consistents en falsificació de les butlletes de treball i visites amb engany a l'ocupadora, sent aquestes butlletes l'únic control possible per comprovar el treball realitzat de forma correcta degut a la condició de venedor que realitza la tasca fora de la seu patronal. Conclou que el que se li imputa al treballador no és que inclogués en els comprovants de treball visites no realitzades, Rosalia única i exclusivament la falsedat de les dades que fa constar en els comprovants o butlletes de treball, atès que constitueixen l'únic mitjà de control empresarial de l'activitat del venedor i són necessaris per constatar que compleix amb la prestació de serveis per la qual se'l remunera, tenint en compte també que el salari fix és elevat. Sobre el salari a tenir en compte invoca doctrina del Tribunal Suprem.

No havent sigut modificada la relació fàctica respecte dels càrrecs imputats, que en l'apartat del recurs afirma que no es basen en visites no realitzades Rosalia en falsedat de dades en els comprovants de treball, hem de concloure amb la sentència de la instància, que la recurrent no ha aconseguit provar les faltes imputades en la carta d'acomiadament com a mereixedores de l'acomiadament del dia 5 de novembre de 2009. No ha provat la falta molt greu de transgressió de la bona fe contractual, que és consubstancial a la relació de treball perquè constitueix un deure del treballador establert en l' article núm. 5 a) i núm. 20, i de l'Estatut dels Treballadors , doncs la fidelitat mútua entre empresari i treballador és una exigència de comportament ètic jurídicament protegit i exigible i la deslleialtat implica una conducta contrària, de forma que si el treballador és conscient de què actua de forma contrària als deures bàsics del contracte, incorre en aquesta falta de transgressió de la bona fe contractual segons l' article núm. 54.2 d) de l'Estatut dels Treballadors ,

D'acord amb l' article núm. 55.4 de l'Estatut dels Treballadors , aquest ha de ser declarat improcedent i en aplicació de l' article núm. 56.1 a) i b) de la mateixa norma , amb desestimació del recurs s'haurà de condemnar l'empresa a que, a la seva opció, el readmeti o li aboni la indemnització corresponent a 45 dies per any d'antiguitat al salari declarat provat de 112,64 euros diaris, que suposa la indemnització de 43.929,60 euros que el mateix demandant també calcula en l'escrit d'impugnació pels 8 anys i set mesos d'antiguitat, més els salaris de tramitació meritats des de l'acomiadament fins a la notificació d'aquesta sentència, sense perjudici de què, un cop ferma, es descomptin els períodes en que el treballador hagi percebut la prestació d'atur o altres rendes pel treball.

En conseqüència, desestimem aquest objecte del recurs, excepte quant a la indemnització corresponent per la improcedència de l'acomiadament. Hem de confirmar la sentència excepte quant al salari i la indemnització corresponent a la improcedència de l'acomiadament.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes invocats d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per l'empresa Altadis SA. contra la Sentència de 26 de març de 2010 dictada pel Jutjat social núm. 28 de Barcelona en el procediment núm. 1219/2009 i seguit a instància Don. Javier contra l'esmentada empresa, que confirmem excepte quant a la indemnització corresponent, que és de 43.929,60 euros.

Doni's al dipòsit i assegurament econòmic de la condemna el curs legal.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts en els apartats 2 i 3 de l' Art.219 de la Llei de Procediment Laboral .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat en els articles 227 i 228 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts i que intenti interposar recurs de cassació per unificació de doctrina, consignarà com dipòsit la quantitat de 300 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit - BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.