Sentencia Social Nº 681/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 508/2006 de 27 de Enero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

fc

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 27 de gener de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 681/2009

En el recurs de suplicació interposat per Mutua Maz i MUTUA UNIVERSAL a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 13 d'abril de 2007 dictada en el procediment núm. 508/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Blas , Mullor, S.A, Nicsal S.L., -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Seguridad Social) i -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 14 de juliol de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 d'abril de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Mutua Maz frente Blas , Mullor, S.A., Nicsal S.L., Mutua Universal, -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) y -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) sobre Revocación de Invalidez Permanente Total Cualificada Derivada de Accidente de Trabajo reconocida por resolución del -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) de 5 de Abril del 2006 y declaración de lesiones permanentes no incapacitantes, debo absolver y absuelvo a las partes de las pretensiones en su contra deducidas".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- La trabajadora Blas , nacida el día 13 de Mayo de 1941, se encuentra afiliada al Régimen General de la Seguridad Social, por su profesión habitual de limpiadora.

Segundo.- En fecha 21 de Marzo del 2005 sufrió un accidente de trabajo cuando prestabas servicios por cuenta de la empresa Mullor, S.A., encontrándose en dicha fecha en situación de pluriempleo.

Tercero.- El 22 de Marzo del 2005 causó baja médica por accidente de trabajo.

Cuarto.- La citada empresa tenía concertado el riesgo derivado de accidente de trabajo el día del accidente con la Mutua actora Maz, y no existe informe de que se encuentre al descubierto de cuotas.

Quinto.- La empresa demandada Nicsal S.L., lo tenía concertado con la Mutua Universal Mugenat.

Sexto.- El 2 de Septiembre del 2005 fue alta por los servicios médicos de Mutua Maz por curación con propuesta de secuelas definitivas y el 5 de Septiembre del 2005 baja por los servicios del ICS hasta el 9 de Noviembre del 2005.

Séptimo.- En resolución de la D.P. del I.N.S.S. de 5 de Abril del 2006 se declaró a la trabajadora en situación de Invalidez Permanente total cualificada para su profesión habitual por enfermedad común.

Octavo.- Interpuso Reclamación previa desestimadas mediante resolución de la misma D.P. del I.N.S.S. de 14 de Julio del 2006.

Noveno.- El 9 de Noviembre del 2005 se había emitido dictamen por el CRAM, que informó que padecía una fractura bimaleolar en el tobillo derecho con evolución a distrofia, limitación de la movilidad con edema articular; y valoró la continuación de la incapacidad temporal por 3 meses más, con la observación de que el COT consultor del ICAM el 21 de Octubre del 2005, recomendaba realizar una gammagrafía ósea para valorar, por posible algodistrofia refleja. Dolor y movilidad tobillo derecho limitada que impide las actividades de bipedestación y deambulación continuada.

Décimo.- Se le practicó gammagrafía ósea el 15 de Diciembre del 2005 con la siguiente OD: lesión en las señalizaciones indicadas de articulación tibio- astragalina derecha con signos de actividad inflamatoria compatible con la existencia de una lesión osteocondrial. Lesión postraumática en peroné derecho.

Undécimo.- La base reguladora asciende para la Invalidez Permanente Absoluta derivada de Accidente de Trabajo a 9.073,08 euros, de los que 4.923 euros corresponden a Mutua Maz y 4.150,08 euros a la Mutua Universal Mugenat.

Duodécimo.- Al baremo nº 102 (orden 5-4-1974) correspondiente a Lesiones Permanentes no invalidantes le corresponde una indemnización de 830 euros a repartir entre las mutuas.

Decimotercero.- La trabajadora Don. Blas presenta las siguientes lesiones derivadas de accidente de trabajo:

-Fractura bimaleolar tobillo derecho. Evolución a distrofia simpático refleja. Limitación movilidad con edema articular.

Decimocuarto.- Por sentencia del Juzgado de lo Social nº 9 de Barcelona, de fecha 22 de Enero del 2007 , se desestimó la demanda interpuesta por la Mutua Universal Mugenat contra el -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), la -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), la Mutua Maz, las empresas Mullor, S.A. y Nicsal S.L. y la trabajadora Blas , que pretendía la revocación de la pensión de Invalidez Permanente Total cualificada por Accidente de Trabajo reconocida a ésta, y a la declaración de lesiones permanentes no invalidantes y subsidiariamente de Incapacidad Parcial para su profesión habitual, derivada de accidente de trabajo.

Decimoquinto.- Contra la citada sentencia, la Mutua Universal Mugenat interpuso recurso de suplicación ante el TSJ de Cataluña pendiente de resolución.

Decimosexto.- El día 14 de Septiembre del 2005 por la mañana, Don. Blas fue a hacer la compra caminando desde su domicilio a distintos establecimientos próximos al mismo y volviendo a éste una vez finalizada aquella, llevando en las manos las bolsas de la compra y un paraguas.

Decimoséptimo.- El día 15 de Septiembre del 2005, acudió por la mañana, también a pie, a una clínica dental próxima a su domicilio. Cuando salió de la misma, fue caminando a comprar al supermercado, después a una sucursal bancaria, volviendo a su domicilio.

Decimoctavo.- La trabajadora demandada vive en un primer piso de un inmueble que carece de ascensor.

Tercer. Contra aquesta sentència les parts demandades Mutua Universal i Mutua Maz van interposar sengles recursos de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no els va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància que desestimà la demanda interposada per la MUTUA MAZ, en la qual impugnava la resolució de l'INSS de data 5.4.2006, en la que es declarà Don. Blas , en situació d'Incapacitat Permanent Total, derivada d'Accident de Treball, s'interposa per l'actora i la Mútua UNIVERSAL Recurs de Suplicació, els quals tenen per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON. En el primer motiu d'ambdós recursos, correctament emparat en l' apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral es demana la revisió dels fets declarats provats, concretament del fet tretzè, pel qual proposa, la Mútua Universal, es modifiquin les lesions que pateix l'actora, en el sentit següent: "fractura bimaleolar tobillo derecho con déficits de los últimos grados de flexión y extensión tobillo. Limitación de la movilidad conjunta del tobillo inferior al 50%. Es fonamenta en els informes que es troben als folis 168, 169 (Gammagrafia òssia), 170 i 144-148 de les actuacions.

Per la seva part la Mútua Maz sol.llicita la modificació proposant la redacció següent: "Fractura bimaleolar tobillo derecho con déficit de 15º a la flexión dorsal del mismo. Limitación de la movilidad conjunta del tobillo inferior al 50%. Es fonamenta també en el dictamen de l'ICAM de 9.11.2005, en la Gammagrafia òssia i en una prova biomecànica practicada el 10.1.2007 (folis 159 a 161). Com es pot comprovar, la modificació és molt similar.

Com ha posat de relleu aquesta Sala en multitud de sentències, la revisió del relat fàctic de la sentència no es pot fonamentar en dictàmens mèdics contradictoris, llevat que no es donin unes especials circumstàncies, atès que la valoració de la prova correspon al Magistrat d'instància, en virtut de les facultats que li confereixen els articles 97.2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil . Ara bé, en el present supòsit les parts fonamenten la revisió en una prova mèdica objectiva, com és la Gammagrafia òssia que es troba a les actuacions, i que es va realitzar a l'actora el dia 15.12.2005, en la qual es va descartar l'existència d'un possible quadre de distròfia simpàtic reflexa i d'un edema articular i en els informes mèdics posteriors ja no consten aquestes lesions. En conseqüència, el motiu ha de ser estimat.

TERCER. El segon motiu d'ambdós recursos, correctament emparat en l'apartat c) de l'art. 191 de la LPL , està dedicat a denunciar la infracció de normes jurídiques.

En el primer apartat del citat motiu del recurs interposat per la Mútua Universal, es denuncia la infracció de l' article 222 de la LEC i la doctrina que interpreta la figura de l'excepció de litispendència i s'al.lega que en el present litigi, en el moment en que es va celebrar el judici existia litispendència, atès que s'havia interposat una demanda contra les mateixes parts que en aquest plet per la Mútua recorrent, la qual va ser repartida al Jutjat Social nº 9 de Barcelona (actuacions nº 586/2006 i l'única divergència era que en aquella la Mutua MAZ figurava com demandada i que en el present plet, és aquesta última Mútua la part actora i la recorrent la codemandada, però en ambdues demandes s'impugna la mateixa resolució de l'INSS de data 5.4.2006, en la qual es declarà l'actora en situació d'Incapacitat Permanent Total, derivada d'accident de treball, és a dir, que els subjectes, l'objecte i causa de demanar del plet són idèntics.

El plet al qual fa referència es va substanciar davant el Jutjat Social nº 9 de Barcelona, segons consta en el fet catorzè, en el sentit de desestimar la demanda i contra aquesta sentència ambdues Mútues van interposar recurs de suplicació davant d'aquesta Sala.

El motiu ha de ser estimat, perquè en el moment en que es va realitzar el judici oral i es va dictar la sentència d'instància, existia litispendència amb el plet abans citat i en el moment en que s'està resolent el present recurs, existeix ja cosa jutjada, atès que la sentència de data 22.1.2007, dictada pel Jutjat Social nº 9 de Barcelona, ha estat revocada per la Sentència de la Sala de data 11 de juliol d'enguany, que estimà el recurs de suplicació presentat per la Mútua Universal contra l'esmentada sentència i, amb estimació de la demanda, declarà que la situació de la Sra. Blas és constitutiva de lesions permanents no invalidants, així com el seu dret a ser indemnitzada en la suma de 830€, sentència que en el moment actual ha adquirit fermesa.

QUART. En efecte, la sentència del Tribunal Suprem de 17.4.2007, raonava sobre la figura de la litispendència, el següent: "La doctrina jurisprudencial se encuentra consolidada en numerosas sentencias, entre las que pueden citarse las de 14 y 24 de marzo de 1995, 25 de abril de 1995, 9 de febrero de 1996, 20 de mayo de 1999, 21 de diciembre de 2000, 17 de septiembre de 2002 y 23 de marzo de 2004. En estas sentencias se establece, como sintetiza la de 20 de mayo de 1999, y se recogen en las más recientes de 23 de marzo de 2004 y 30 de septiembre de 2005, que "la litispendencia es en nuestro Derecho procesal una excepción que tiende a impedir la simultánea tramitación de dos procesos con el mismo contenido, siendo una institución preventiva y tutelar de la cosa juzgada, por lo que requiere las mismas identidades que ésta, identidades que han de ser subjetiva, objetiva y causal, por lo que no basta para la identidad total con que entre ambos procesos exista una mera conexión o identidad de alguno de estos elementos (pero no de todos), pues esto último a lo único que puede dar lugar es a la posibilidad de acumulación de ambos procesos a instancia de parte legítima, constituyendo una hipótesis distinta a la de litispendencia"".

Doncs bé, aplicant aquesta doctrina al present plet, és evident que en el moment en que es va celebrar el judici oral existia litispendència entre el present plet i el que es va jutjat en el Jutjat Social nº 9 dels de Barcelona, atès que l'objecte era el mateix, concretament la revocació de la resolució de l'INSS de data 5.4.2006 que va declarar la Sra. Blas en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de netejadora, sol.licitant que es declarés que les lesions que patia eren tributàries d'una indemnització per lesions permanents no invalidants, o bé, subsidiàriament ,fos declarada en situació d'incapacitat permanent total. La causa de demanar era també la mateixa, és a dir, que les lesions que patia la Sra. Blas no eren les que va assenyalar la resolució citada, sinó les que assenyalaven les recurrents i l'única diferència eren les actores, atès que en el plet que s'està examinant en aquest recurs, la demanda la va interposar la Mútua Maz i en la que es va dilucidar en el Jutjat Social nº 9, la demanda la va presentar la Mútua Universal. Però aquesta diferència no és significativa, atès que ambdues eren responsables del pagament de la prestació, en funció de la seva responsabilitat subsidiària en virtut de que eren les asseguradores per a contingències professionals de les empreses en que treballava l'actora en règim de pluriocupació.

Aquesta absoluta coincidència en quan els fets i a la causa de demanar es pot comprovar revisant la sentència de data 11.7.2008 d'aquesta Sala que estimà el recurs de suplicació interposat per la Mútua Universal contra la sentència del jutjat social nº 9, atès que les dades són idèntiques.

Però és que, a més, una vegada van ser estimats els recursos interposats per ambdues Mútues contra la sentència abans citada, en el moment en que s'estan resolent els presents recursos no es pot parlar ja de litispendència, sinó de cosa jutjada, d'acord amb el que estableix l' article 222 de la Llei d'Enjudiciament Civil , atès que ja ha recaigut sentència ferma sobre el mateix assumpte.

L' article 222.1 de la LEC estableix el següent: "La cosa jutjada de les sentències fermes, tant si són estimatòries com si són desestimatòries, ha d'excloure, de conformitat amb la llei, un procés ulterior l'objecte del qual sigui idèntic al del procés en què aquella es va produir. D'altra banda, l'apartat 4 del mateix article disposa que: "El que s'ha resolt amb força de cosa jutjada en la sentència ferma que hagi posat fi a un procés, vincula el tribunal d'un procés posterior quan hi aparegui com a antecedent lògic del que sigui el seu objecte, sempre que els litigants de tots dos processos siguin els mateixos o la cosa jutjada s'estengui a ells per disposició legal".

El Tribunal Suprem en la recent sentència de data 11 de novembre de 2.008, en relació amb aquest precepte, assenyala el següent: "Como puede observarse el precepto en primer lugar establece lo que la doctrina ha llamado efecto negativo de la cosa juzgada, la exclusión de un proceso posterior con idéntico objeto, y, posteriormente, el llamado efecto positivo, la vinculación del tribunal que conozca de un proceso posterior a lo resuelto ya por sentencia firme. Para el juego del efecto negativo, para la exclusión de un nuevo proceso, es necesario que el objeto de los mismos sea idéntico, que la pretensión sea la misma, lo que no se requiere para la aplicación del llamado efecto positivo, pues la vinculación a lo antes resuelto la impone el precedente que constituye un antecedente lógico del objeto del nuevo proceso, que ya fue examinado y resuelto en otro anterior de forma prejudicial, motivo por el que la seguridad jurídica obliga a respetarlo".

Així, doncs, en el present supòsit, en que és dóna la triple identitat que el precepte requereix, amb l'excepció dels subjectes, en el sentit que abans s'ha assenyalat, s'ha de declarar que existeix cosa jutjada sobre la qüestió que es debat en el present litigi, per la qual cosa, como s'ha dit abans, el motiu ha de ser estimat, sense que sigui possible entrar a examinar el fons de la qüestió.

CINQUÈ. Les anteriors argumentacions suposen l'estimació del recurs interposat per la Mútua Universal, i amb estimació de l'excepció de litispendència, la revocació de la sentència d'instància. L'esmentada decisió també suposa que no calgui entrar a examinar el segon motiu del recurs presentat per la Mútua Maz, que es refereix al fons de l'assumpte, per la qual cosa el seu recurs es desestima. Procedeix, així mateix, ordenar la devolució del dipòsit realitzat per la Mútua Universal i la pèrdua de la realitzada per la Mútua Maz.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per la MÚTUA UNIVERSAL i desestimar el presentat per la MÚTUA MAZ, contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 27 de Barcelona, en data 13 d'abril de 2.007, que va recaure en les Actuacions 508/2006 , en virtut de demanda presentada per la MÚTUA MAZ, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, MÚTUA UNIVERSAL, MULLOR, S.A., NICSAL, S.L. i Don. Blas , en reclamació per Incapacitat permanent, i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució, en el sentit d'estimar l'excepció de litispendència, el que comporta la desestimació de la demanda, sense entrar a examinar el fons de l'assumpte. S'ordena la devolució a la Mútua UNIVERSAL del dipòsit efectuat en el moment d'anunciar el Recurs i de la pèrdua del realitzar per la Mútua MAZ.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.