Sentencia Social Nº 6853/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1000/2008 de 29 de Septiembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 29 de setembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6853/2009

En el recurs de suplicació interposat per Carlos Manuel a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 19 de febrer de 2009 dictada en el procediment

núm. 1000/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial, Abelardo i Sebastian Lozano Carpinteria, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 18 de novembre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de febrer de 2009, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando, en la forma expuesta, la demanda interpuesta por Don Carlos Manuel contra Don Abelardo , SEBASTIAN LOZANO CARPINTERÍA, S.L.", y "FONDO DE GARANTIA SALARIAL", debo absolver a los codemandados de las pretensiones en su contra ejercitadas."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor Don Carlos Manuel (NIE NUM000 ) prestó sus servicios, primero en la localidad de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) y luego en la de Esplugues de Llobregat (Barcelona), para el codemandado persona física Don Abelardo , dedicado a ebanistería, primero a tiempo parcial y con carácter temporal (para "cubrir el mantenimiento general del mobiliario de la Universidad de Lasalle - Barcelona") y luego con carácter indefinido a tiempo completo, con la categoría profesional de oficial 2ª de ebanistería, antigüedad desde el día 7 de enero de 2.000 y salario mensual bruto con inclusión de parte proporcional de gratificaciones extraordinarias de 1.200,10 ?, habiendo cesado en la prestación de servicios para dicho codemandado en fecha 31 de enero de 2.006 por baja voluntaria (informe vida laboral obrante a folio 41 que se da por reproducido; encabezamiento, hecho primero de la demanda y escrita aclaración en los extremos aceptados por los codemandados acto de juicio folios 42 y 43; contratos de trabajo obrantes a folios 48 a 52 y 275 a 280 que se dan por reproducidos; hojas de salarios hasta el día 31-01-2006 obrantes a folios 53 a 58, 191, 193 a 224, 226 a 244 que se dan por reproducidos; certificado empresarial obrante a folio 52 que se da por reproducido; finiquito y baja voluntaria aportado por el actor y por los demandados de fecha 31-01-2006 obrante a folios 59 y 192 que se dan por reproducidos; partes de alta, modificaciones y baja en la seguridad social obrantes a folios 264 a 271 que se dan por reproducidos; interrogatorio en juicio codemandados folios 43 y 44).

SEGUNDO.- El actor a primeros de febrero del año 2.006 se dio de alta en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos de la Seguridad Social (RETA) y en la Agencia Tributaria con la actividad económica de fabricación de mobiliario de madera para el hogar (documentos aportados por el actor obrantes a folios 60 a 68 que se dan por reproducidos).

TERCERO.- El actor ha estado dado de alta en el RETA en los siguientes períodos: desde 1-febrero-2006 a 30-noviembre-2006; desde 1-marzo-2007 a 30- septiembre-2007; y desde 1-diciembre-2007 a 31-agosto-2008 (informe vida laboral obrante a folio 41 que se da por reproducido).

CUARTO.- El actor prestó servicios sin interrupción para el codemandado Don Abelardo , facturándole mensualmente, con el 16% IVA, desde el día 1-febrero-2006 al día 30-noviembre-2006, percibiendo un promedio mensual de 2.177,43 ?, haciendo mesas, puertas, armarios, montándolos, marcos, muebles cocina, trabajos fundamentalmente en "La Salle" y otros, no aportando el actor los materiales y recibiendo su retribución a cargo de los codemandados (21.774,32 ?: 10 meses = 2.177,43 ?; facturas de 1-febrero-2006 a 30-noviembre-2006 obrantes a folios 73 a 82 aportadas por el actor y 245 a 254 aportadas por codemandados que se dan por reproducidos; interrogatorio en juicio codemandados folios 43 y 44; testifical folio 44 en cuanto abono trabajos al actor).

El actor también prestó servicios sin interrupción para el codemandado Don Abelardo , facturándole mensualmente, con el 16% IVA, desde mitad-febrero-2007 al día 24-julio-2007, percibiendo un promedio mensual de 1.996,64 ?, haciendo mesas, puertas, armarios, montándolos, trabajos fundamentalmente en "La Salle" y otros, no aportando el actor los materiales y recibiendo su retribución a cargo de los codemandados (11.979,84 ?: 6 meses = 1.996,64 ?; facturas de febrero-2007 a mayo-2007, con menor facturación en febrero-2007, obrantes a folios 83, 84, 86 a 89 aportadas por actor y 255 a 259 aportadas por codemandados que se dan por reproducidos; en relación con parte de alta médica obrante a folio 90 que se da por reproducido; interrogatorio en juicio codemandados folios 43 y 44; testifical folio 44 en cuanto abono trabajos al actor).

El actor estuvo en situación de baja médica derivada de enfermedad común desde el día 25-julio-2007 hasta el día 5-noviembre-2007, sin que conste el diagnóstico (parte de alta médica obrante a folio 90 que se da por reproducido).

El actor también prestó servicios sin interrupción para la codemandada "SEBASTIÁN LOZANO CARPINTERÍA, S.L.", que abonaba los correspondientes importes, y para Don Abelardo , facturándoles mensualmente, con el 16% IVA, desde el día 1-diciembre-2007 al día 26-septiembre-2008, percibiendo un promedio mensual de 2.308,27 ?, haciendo muebles, montándolos, trabajos fundamentalmente en "La Salle" y otros, no aportando el actor los materiales y recibiendo su retribución a cargo de los codemandados (23.08,27 ?: 10 meses = 2.308,27 ?) y habiéndosele entregado a cargo de la cuenta de Don Abelardo un cheque nominativo por importe de 6.032,10 ?, fechado el día 30-09-2008, que fue percibido por el demandante en metálico sin que conste el concepto, aunque fue intentado ingresar en su cuenta corriente y luego cancelado dicho ingreso en fecha 29-09-2008 y sin constar, en su caso, como abonado el importe de la factura de septiembre-2008 (facturas de diciembre-2007 a 26-septiembre-2008, obrantes a folios 85, 91 a 99 aportadas por el actor y de 01-06-2008 a 26-09-2008 obrantes a folios 260 a 263 aportadas por codemandados que se dan por reproducidos; en relación con informe vida laboral obrante a folio 41 que se da por reproducido; en relación con ingresos en cuenta corriente y talones obrantes a folios 106 a 114, 283 a 285, 294, 295, 301 y 302 que se dan por reproducidos; interrogatorio en juicio codemandados folios 43 y 44; testifical folio 44 en cuanto abono trabajos al actor).

QUINTO.- El día 29 de octubre de 2.008, el actor y el codemandado persona física coincidieron (hecho conforme, alegaciones demanda en relación interrogatorio en juicio codemandados folios 43 y 44), conforme manifiesta el primero fue despedido pero según indica el segundo el actor manifestó que se iba de vacaciones.

SEXTO.- En fecha 13 de octubre de 2.008 el actor envió a Don Abelardo indicándole no estar de acuerdo con el despido efectuado el día 29 de septiembre de 2.008; contestando la entidad "SEBASTIÁN LOZANO CARPINTERÍA, S.L.", en fecha 20 de octubre de 2.008, no estar de acuerdo por no haber existido nunca relación laboral entre dichas partes (documentos obrantes a folios 69 a 72 que se dan por reproducidos; interrogatorio en juicio codemandados folios 43 y 44).

SÉPTIMO.- La papeleta de conciliación extrajudicial fue presentada en fecha 21 de octubre de 2.008, alegando que el despido fue notificado al solicitante en fecha 29 de septiembre de 2.008, el intento conciliatorio sin avenencia tuvo lugar el día 20 de noviembre de 2.008 y la demanda objeto de las presentes actuaciones fue presentada el día 18 de noviembre de 2.008 (folios 1 y 9).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el van impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- El treballador demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima la seva pretensió d'acomiadament improcedent. L'objecte del recurs és revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R. Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- En el primer objecte del recurs el recurrent postula l'addició d'un fet provat segon bis que digui: "El demandant gaudia de més de trenta dies de vacances amb anterioritat a la seva inclusió en el RETA. El dia 9 de desembre de 2006 entra a Pakistan i el dia 6 de febrer de 2007 torna a Espanya, encara que consta la baixa al règim especial a 30 de novembre de 2006 i alta el dia 1 de març de 2006, quan realment es trobava en període de vacances." Basa el fet provat en els documents que cita.

També postula la modificació del fet provat quart que es refereix a les retribucions percebudes, i proposa un text alternatiu que digui que " Des del dia 1 de febrer de 2006 fins desembre de 2006, va percebre una retribució mensual de 1814,52 euros. L'any 2007 la mitjana de la retribució mensual va ser de 2.036,69 euros, i va estar en situació d'incapacitat temporal des del dia 25 de juliol fins el dia 5 de novembre de 2007. Des de gener de 2008 fins a setembre de 2008 va percebre una retribució mensual de 2.981,88 euros." També proposa que se suprimeixi de l'últim paràgraf del fet provat, la última frase " i després aquest ingrés va ser cancel lat en data de 29 de setembre de 2008". Basa la modificació en les factures corresponents.

Postula finalment l'addició d'un fet quart bis que digui " qui gestionava els tràmits laborals del demandant i l'empresa er la mateixa assessoria Euroar Gestión S.L."

La modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats (Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja què compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil , com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En el cas present en aplicació de la doctrina jurisprudencial citada hem de desestimar aquest objecte del recurs, tota vegada que no observem error de fet clar en la valoració dels documents que cita el recurrent als quals la magistrada de la instància també en fa referència i ha valorat conjuntament amb la resta d'elements de convicció aportats per les parts en la facultat que atorga l'article núm. 97.2 ja esmentat. Per tant hem de desestimar aquest objecte del recurs.

Tercer.- La part recurrent sustenta el segon objecte del recurs que la sentència ha infringit per aplicació incorrecta els articles núm. 54 i 55 de l'Estatut dels Treballadors en relació amb el segon paràgraf de l'article núm. 108 de la Llei de Procediment Laboral als efectes de qualificació d'improcedència establerts en l'article núm. 56.1 a) de l'Estatut dels Treballadors . Denuncia la interpretació errònia de l'article núm. 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil sobre la càrrega de la prova. Resumidament argumenta que la doctrina i criteri jurisprudencial assenyala que a la part demandant li correspon provar la relació de treball i els fets que assenyali en la demanda com l'acomiadament. No obstant en el cas dels acomiadaments verbals s'ha de suavitzar aquesta exigència de la càrrega de prova del treballador atès el desequilibri en les fonts de prova entre les parts de la relació de treball , degut a què la negativa empresarial a acceptar l'acomiadament ja impedeix la seva prova plena i s'ha d'estar als actes coetanis i posteriors de les parts, Entén que en el seu cas en què l'empresa volia fer passar la relació de treball dependent com autònom les proves de l'acomiadament verbal són encara més difícils. Recorda que va enviar un burofax a l'empresa el dia 13 d'octubre manifestant la seva oposició a l'acomiadament verbal de 29 de setembre de 2008 anterior i que l'empresari el va contestar que no podia haver existit acomiadament atès que no existia relació laboral dependent entre les parts, sense negar per tant que s'hagués produït un acomiadament verbal. Conclou que ha existit un acomiadament que ha de ser qualificat d'improcedent amb totes les conseqüències legals previstes en l'article núm. 56 de l'Estatut dels Treballadors .

Quart.- La relació fàctica no s'ha modificat, de manera que partim del pronunciament judicial de la instància que no ha sigut combatut per la part demandada amb el corresponent recurs, sobre l'existència de relació de treball entre les parts en els períodes que consten també amb l'alta del recurrent al Règim especial de Treballadors Autònoms, tan per compte de la persona física demandada com de la societat mercantil, perquè existia unitat d'empresa.

Aquesta Sala ha de recordar el que hem dit en anteriors ocasions ( STSJ. de Catalunya de 24 de gener de 2007 per totes) en cas de denúncia d'infracció de l'article núm. 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil en matèria d'acomiadament verbal que: "La cuestión controvertida en el presente caso se centra pues en determinar la causa real de la extinción del contrato de la trabajadora demandante. Si fue debido a un despido verbal ( artículo 49.1.k) del Estatuto de los Trabajadores ), como alega la actora demandantes en su escrito de demanda, o bien, como se ha alegado por el empresario demandado no existió dicho despido, y en su consecuencia hubo abandono voluntario -dimisión- ( artículo 49.1.d) del Estatuto de los Trabajadores ), tesis que rechaza la Juzgadora de instancia en su resolución. Tanto la jurisprudencia del Tribunal Supremo como la doctrina de Tribunales Superiores de Justicia, han venido señalando, que incumbe a la parte demandante la carga de la prueba del hecho del despido, por ser tal hecho constitutivo de su pretensión, en aplicación del principio recogido en artículo en el artículo 1.214 del Código Civil, hoy sustituido por el artículo 217.2 de la Ley 1/2000 ( RCL 200034, 962 y RCL 2001, 1892 ) , conforme al cual, corresponde al demandante la carga de probar la certeza de los hechos de los que ordinariamente se desprenda, según las normas jurídicas a ellos aplicables, el efecto jurídico correspondiente a las pretensiones de la demanda. A) La Sentencia de esta Sala de 7 de marzo de 2003 ( JUR 2003129499) , ya tuvo ocasión de recordar, con cita de una anterior de de 11 de febrero del propio año que "El principio sobre carga de la prueba contenido en el art. 1214 del Código Civil ha sido interpretado, por la más reciente doctrina, en el sentido de que cada parte ha de acreditar los presupuestos básicos de la norma cuya aplicación invoca. Sin embargo, siendo así que las normas sobre carga de la prueba tienen un carácter subsidiario para cuando hay falta de prueba y el principio de buena fe que ha de darse en la relación procesal, una doctrina jurisprudencial de antiguos, matizó el principio en el sentido de imponer la carga de probar en razón a la proximidad real de las partes a las fuentes de prueba, en este sentido las Sentencias del Tribunal Supremo de 21-4-1983 ( RJ 19831859) , 16-12-1985 ( RJ 19856117) y 11-11-1986 ( RJ 19866319) , entre otras, señalaban como el principio del art. 1214 del Código Civil se modera atendiendo a la posición de las partes en el proceso y a la afirmación o negación por ellas de situaciones fácticas relevantes en su desarrollo, en relación con su posición real a las fuentes de la prueba, con la mayor o menor dificultad de acreditar los hechos y con la calificación de hechos constitutivos, impeditivos o extintivos de la relación jurídica en el debate, flexibilizando así dicho principio que no puede aceptarse en términos absolutos, y aceptando, en ciertas circunstancias la inversión de la carga de la prueba. Esta doctrina, por lo demás ya consagrada, adquiere nueva fuerza con el mandato constitucional de colaboración con la Administración de Justicia del art. 118 de la Carta Magna ( RCL 19782836) y la labor impuesta a los órganos judiciales, por el art. 75 de la Ley Procesal ( RCL 19951144, 1563) , en orden a rechazar las conductas contrarias a los principios constitucionales o las leyes para el equilibrio procesal y la tutela judicial. Por lo expuesto, habrá de ponderarse en cada caso la diligencia que, en orden a la acreditación de los hechos, haya tenido cada una de las partes, sin olvidar que, en el proceso laboral, sigue imperando el principio dispositivo, y, asimismo, valorar la posibilidad real y facilidad en cuanto a la acreditación de hechos". Asimismo, se recordaba, también la Sentencia de esta propia Sala de 17 de enero de 2001 ( AS 200142) en la que razonaba que si el despido que ha de enjuiciarse es verbal, ello implica la necesidad de suavizar las exigencias de la carga de la prueba al trabajador, pues la exigencia de una prueba plena introduciría un serio desequilibrio porque la mera negativa del empresario a aceptar el despido desbarataría toda posibilidad de amparo legal, debiendo atenderse por ello a otros actos coetáneos y posteriores de las partes."

En el cas present, respecte a la prova de l'acomiadament verbal, hem d'estar al mandat de l'article núm. 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil en relació als fets concrets declarats provats en la instància no modificats i a la valoració judicial que en fa la sentència de la instància, perquè no es pot oblidar el caràcter extraordinari del recurs de suplicació, que és de revisió de les resolucions de la instància, i no una segona instància com l'apel lació a l'ordre civil de la jurisdicció, d'acord amb la regulació normativa de la suplicació pels articles núm. 189, núm. 191 i núm.194 de la Llei de Procediment Laboral . Aquesta naturalesa quasi de cassació del recurs de suplicació impedeix, tal com diem en el Fonament de Dret precedent , dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats (Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja què compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil , com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.

La sentència recorreguda conté els raonaments i motivacions judicials que porten a la conclusió de la manca de prova de l'acomiadament verbal, ateses les versions contradictòries de les parts, i fa referència a la manca de prova de gaudir de vacances laborals, fet contradictori amb donar-se de baixa al RETA., i de cobrar un import important diferent del habitual, a més del fet de no facturar a partir d'una data concreta, encara que remetés un fax al empresari dues setmanes després de la data del invocat acomiadament verbal. Per aquest motiu també hem de desestimar aquest objecte del recurs i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes invocats d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel demandant Sr. Carlos Manuel contra la Sentència de 19 de febrer de 2009 dictada pel Jutjat social núm. 14 de Barcelona en el procediment núm. 1000-2008 i seguit a instància de l'esmentat recurrent contra Abelardo , Sebastian Lozano Carpintería S.L. i el Fons de Garantía Salarial, la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.