Sentencia Social Nº 6947/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 751/2008 de 01 de Octubre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 1 d'octubre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6947/2009

En el recurs de suplicació interposat per Urbano a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 22 de desembre de 2008 dictada en el

procediment núm. 751/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Grupo Aguila Diawerk, S.L. i Aguila Diawerk,S.L.U, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 12 de setembre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de desembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"QUE DESESTIMANDO la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Urbano contra AGUILA DIAWERK, SLU y contra GRUPO AGUILA DIAWERK, S.L., DEBO DECLARAR Y DECLARO la PROCEDENCIA DEL DESPIDO OBJETIVO del que fue objeto Urbano , absolviendo a las empresas AGUILA DIAWERK, SLU y GRUPO AGUILA DIAWERK, S.L. de toda pretensión frente a ellos ejercitada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Urbano , mayor de edad, con DNI nº NUM000 , ha venido prestando servicios para AGUILA DIAWERK, SLU, desde el día 1/11/1979 con la categoría profesional de Jefe de ventas y salario mensual de 3832,03 euros.

SEGUNDO.- El día 23/7/2008 AGUILA DIAWERK, SLU procedió al despido de la parte demandante mediante carta de despido alegando la necesidad de amortización de su puesto de trabajo por causas económicas y que venían motivadas por una serie de razones que se dan aquí por reproducidas en aras a la brevedad. En la carta se expresaba que se ponía a disposición del trabajador en ese mismo acto la indemnización legal correspondiente, fijándola en 64.179,24 euros, más la indemnización por el incumplimiento del plazo de preaviso.

TERCERO.- AGUILA DIAWERK, SLU forma un grupo de empresas junto con GRUPO AGUILA DIAWERK, S.L. y DIAGOLD, S.A. El GRUPO AGUILA DIAWERK, S.L. actúa como un holding. En 2007 GRUPO AGUILA DIAWERK, S.L. era la propietaria de todas las participaciones de AGUILA DIAWERK, SLU, DIAMANT AGUILA, S.A., ABRASIVOS DIM, S.A. y del 80 % de DIAMANT AGUILA MEXICANA, S.A. DIAGOLD, S.A. es propiedad de AGUILA DIAWERK, SLU. ABRASIVOS DIM, S.A. fue liquidada por escritura de 3/12/2007. La sociedad francesa EURL ADW FRANCE fue liquidada el 20/12/2007. DIAMANT AGUILA, SLU se fusionó por absorción con AGUILA DIAWERK, SLU en 2007.

CUARTO.- GRUPO AGUILA DIAWERK, S.L. es por lo tanto propietaria del 100 % del capital social de AGUILA DIAWERK, SLU, del 100 % de DIAGOLD, S.A. y del 80 % de DIAMANT AGUILA MEXICANA, S.A. La empresa AGUILA DIAWERK, SLU, y DIAGOLD, S.A. son dos sociedades operativas dedicadas al diseño, fabricación, y comercialización de herramientas diamantadas para corte, fresado, aserrado, pulido y taladro de materiales pétreos, herramientas utilizadas en construcción y en obra pública. La empresa DIAGOLD, S.A. las fabrica y AGUILA DIAWERK, SLU las comercializa. DIAMANT AGUILA MEXICANA, S.A. es una sociedad que actúa como un cliente más de AGUILA DIAWERK, SLU.

QUINTO.- La situación económica de la empresa demandada es:

1.- Los resultados de explotación de AGUILA DIAWERK, SLU fueron:

- 2004: + 278.579,01 euros

- 2005: + 193.583,99 euros

- 2006: + 140.947,43 euros

- 2007: - 158.926,63 euros

2.- Los resultados de explotación de DIAGOLD, S.A. fueron:

- 2004: - 72.809,30 euros

- 2005: - 31.628,56 euros

- 2006: - 64.710,22 euros

- 2007: + 3.816,42 euros

3.- Los resultados de explotación de DIAMANT AGUILA, S.A., fueron:

- 2004: - 7.694,41 euros

- 2005: - 234.935,91 euros

- 2006: - 1.117,754,80 euros

4.- Los resultados de explotación del grupo empresarial fueron:

- 2004: + 198.075,30 euros

- 2005: - 72.980,48 euros

- 2006: - 1.041.517,59 euros

- 2007: - 155.110,21 euros

5.- En el periodo enero a junio de 2008 las ventas han descendido en un 23,23 % respecto a las del mismo semestre de 2007:

- año 2005: se vendieron 4.911.382,29 euros

- año 2006: se vendieron 5.440.887,27 euros

- año 2007: se vendieron 5.709.101,11 euros

- año 2008: se vendieron 4.268.485,34 euros

6.- Se prevé que la situación por la que pasa el sector de la construcción en España producirá en el grupo empresarial para el año 2008 una disminución de ingresos en más de 3.8 millones de euros, lo que supone un porcentaje de reducción del 32 % respecto del año 2007.

7.- La crisis de la construcción en España ha provocado una drástica reducción en las ventas, lo que ha llevado a importantes pérdidas para el ejercicio 2007 y una previsión alarmante para el año 2008 con pérdidas de 1.200.000 euros y posibilidad de concurso de acreedores de no adoptar las medidas oportunas.

SEXTO.- La situación económica por el que pasa el grupo empresarial hizo que se encargase un plan de viabilidad en julio de 2008 al economista José Luis Llacuna Mestres, en el cual se proponen como medidas para recuperar la rentabilidad del grupo y garantizar su continuidad las de reducir los costes de personal en un total de 14 puestos de trabajo y lanzar un nuevo producto para aumentar las ventas. Como ya se habían amortizado 5 puestos de trabajo, se proponía amortizar 9 más.

SEPTIMO.- El 30/7/2008 la parte actora interpuso demanda de conciliación, celebrándose el acto en fecha 10/9/2008 con el resultado de intentado y sin efecto.

OCTAVO.- El trabajador no ostenta ni ha ostentado la condición de miembro de los órganos de representación unitaria o sindical de los trabajadores.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el van impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per acomiadament, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, que es basa en tres motius, el primer dedicat a demanar la nul.litat de la sentència, el segon a la modificació dels fets declarats provats i el tercer a denunciar la infracció de normes jurídiques o de la jurisprudència.

En el primer motiu del recurs, que es troba correctament emparat en l'apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , es sol.licita es declari la nul.litat de la sentència, atès que el demandant en el tercer altressí de la demanda, presentada en data 12 de setembre de 2.008, va sol.licitar la pràctica de prova anticipada de documental consistent en que es requerís a l'empresa perquè aportés a les actuacions, amb deu dies anteriors al judici, la documentació següent:

Model 347 de l'exercici 2007 de les dues empreses.

Resum annual d'IVA corresponent a l'any 2007 i els 2 primers trimestres de l'any 2008 de les dues empreses.

Model 110/111 de l'exercici 2007 i primer semestre del 208 de les dues empreses.

Impost de Societats de les dues empreses.

Relació de factures emeses i rebudes de l'exercici 2007 juntament amb el 1r i 2n trimestre de l'any 2008, de les dues empreses.

Informe de viabilitat, amb la comparativa de les partides a reduir des de l'any 2004.

I que la magistrada, mitjançant proposta d'interlocutòria, va denegar la prova anticipada sol.licitada amb l'argument següent: "No ha lugar en este momento procesal". El demandant va recorre en reposició contra la inadmissió de la citada prova i el recurs va ser desestimat mitjançant Resolució de 28.10.2008.

En data 7 de novembre el recurrent presentà un nou escrit sol.licitant que es requerís a les demandades per que aportessin a l'acte del judici una sèrie de documents, força semblants al que abans s'havien sol.licitat i que se li havien denegat com a prova anticipada i mitjançant provisió de data 14.11.2008, la jutgessa va tornar a denegar la petició.

Formulat recurs de reposició contra la referida provisió, es va resoldre mitjançant una nova provisió de data 12 de gener de 2.009, en el qual es decidia "no ha lugar en este momento procesal y aténgase a la resolución dictada en fecha 22 de diciembre de 2.008". L'esmentada resolució era la sentència que resolia la demanda.

Posteriorment, en el moment del judici oral, el demandant va realitzar protesta per no haver-se admès la prova documental abans citada.

El recurrent considera que aquesta actuació li va produir una evident indefensió, atès que es tractava d'una prova essencial per a la resolució del present litigi, en el qual s'al.lega per les demandades unes pèrdues econòmiques no van poder ser refutades en no haver-ne tingut accés, fins a tal punt que la jutgessa d'instància en la sentència, quan valora la pericial del demandant diu que ".... ya que el perito de la parte actora no ha podido tener acceso a todos los datos contables de la empresa demandada y del grupo empresarial para poder realizar un dictamen completo". És a dir, la mateixa magistrada afirma la importància de la prova sol.licitada i refusada, per la qual cosa s'ha d'entendre que la prova era pertinent perquè tenia relació directe amb l'objecte del judici i amb la decisió que s'havia d'adoptar.

SEGON.- L'article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials en el supòsit que s'hagin infringit normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici haya produit indefensió a alguna de les parts processals.

D'altra banda, i pel que fa al tema que aquí s'està dilucidant, és a dir, si s'ha d'entendre que ha produït indefensió a la part actora la decisió del jutgessa de no admetre la prova documental abans citada, la sentència d'aquesta Sala de data 24.7.2009 (R. 2262/08), feia referència a la sentència del STS de data 29 de setembre de 2.005, en que s'assenyalava el següent:

"La tutela judicial efectiva presupone la garantía de las personas de que pueden acudir al Juez, ser oídas, proponer y practicar pruebas, a una resolución fundada en derecho y a los recursos, y así se pone de relieve en la sentencia del Tribunal Constitucional 158/1989, de 5 de octubre, al declarar que «el derecho a la prueba es una de las garantías que a todos reconoce el artículo 24.2 de la Constitución , de suerte que la denegación de pruebas pertinentes podrá justificar el recurso de amparo si de ello se deriva indefensión o alteración del resultado del proceso (STC 116/1993). Son los Jueces y Tribunales los que han de valorar la pertinencia de las pruebas propuestas, pero en ese cometido no pueden sacrificar su realización a otros intereses que, aun estando también protegidos por el ordenamiento, sean de rango inferior al derecho constatado en el citado precepto constitucional»; en la propia sentencia pone de relieve el Tribunal Constitucional la necesidad de tomar en consideración que el artículo 90 de la Ley de Procedimiento laboral en la versión hoy vigente, establece, como regla general, que las partes podrán valerse de cuantos medios de prueba se encuentren regulados en el Código civil y en la Ley de Enjuiciamiento Civil, pudiendo solicitar «al menos con tres días de antelación a la fecha del juicio, aquellas pruebas que, habiendo de practicarse en el mismo, requieran diligencias de citación o requerimiento».

També cal remarcar que l'article 78 de la llei adjectiva laboral permet a les parts sol.licitar la pràctica avançada de proves que "no puedan ser realizadas en el acto del juicio, o cuya realización presente graves dificultades en dicho momento". Així mateix l'article 90.2 permet a les parts sol.licitar, almenys amb tres dies d'antelació a la data del judici, aquelles proves que requereixin citació o requeriment.

TERCER.- Doncs bé, aplicant la doctrina citada al present supòsit és clar que l'al.legació ha de ser estimada, atès que l'actuació de la jutgessa d'instància ha posat al demandant en una clara situació d'indefensió. En efecte, en el cas que s'examina, l'iter procedimental és el següent:

1) L'actor, en el tercer altressí de la seva demanda, presentada en data 12 de setembre de 2.008, va sol.licitar la pràctica de prova anticipada de documental consistent en que es requerís a l'empresa perquè aportés a les actuacions, amb deu dies anteriors al judici, la documentació següent:

Model 347 de l'exercici 2007 de les dous empreses.

Resum annual d'IVA corresponent a l'any 2007 i els 2 primers trimestres de l'any 2008 de les dues empreses.

Model 110/111 de l'exercici 2007 i primer semestre del 208 de les dues empreses.

Impost de Societats de les dues empreses.

Relació de factures emeses i rebudes de l'exercici 2007 juntament amb el 1r i 2n trimestre de l'any 2008, de les dues empreses.

Informe de viabilitat, amb la comparativa de les partides a reduir des de l'any 2004.

2) La magistrada, mitjançant proposta d'interlocutòria, va denegar la prova anticipada sol.licitada amb l'argument següent: "No ha lugar en este momento procesal".

3) El demandant va recorre en reposició contra la inadmissió de la citada prova i el recurs va ser desestimat mitjançant Resolució de 28.10.2008. L'esmentada decisió es fonamentava en que les proves s'han de proposar en el moment del judici oral i que si l'actor necessitava preparar el judici, hauria d'haver sol.licitat la prova abans de la interposició de la demanda, com acte preparatori, d'acord amb els articles 76 i 77 de la LPL .

4) En data 7 de novembre el recurrent presentà un nou escrit sol.licitant que es requerís a les demandades per que aportessin a l'acte del judici alguns dels documents abans citats i d'altres com eren la revisió dels llibres comptables dels exercicis 2005, 2006 i 2007, de les empreses del grup, detall i desglossament de la partida "altres despeses d'explotació" dels Comptes anuals dels exercicis 2006 i 2007 de les 4 empreses del grup i llistat de vendes per clientes dels exercicis 2005, 2006 i 2007 de les citades empreses i mitjançant provisió de data 14.11.2008, la jutgessa va tornar a denegar la petició, per entendre que algunes de les empreses no havien estat demandades, que els llibres comptables no es podien requerir d'acord amb l'art. 327 de la LEC i en relació amb els documents abans sol.licitats es remetia a la resolució de denegació abans citada.

5) Formulat recurs de reposició contra la referida provisió, es va resoldre mitjançant una nova provisió de data 12 de gener de 2.009, en el qual es decidia "no ha lugar en este momento procesal y aténgase a la resolución dictada en fecha 22 de diciembre de 2.008". L'esmentada resolució era la sentència que resolia la demanda.

Doncs bé, aquesta actuació demostra que la jutgessa d'instància va prescindir de les formes essencials del judici per infracció de les normes reguladores dels actes i garanties processals, perquè no va admetre una prova que era crucial pel demandant, perquè pel seu mitjà es tractava de demostrar que les raons econòmiques que al.legava l'empresa per fonamentar el seu acomiadament objectiu no existien i cal tenir en compte també que els documents comptables s'han de revisar per un expert i aquesta revisió no es pot fer en el moment del judici oral, sobretot per una persona que potser no té els coneixements necessaris per fer- ho.

Per tant l'actuació del demandant fou correcte quan va demanar a la magistrada que se li permetés realitzar la prova anticipada i la seva denegació per la magistrada no va ser ajustada a dret perquè els articles 76 i 77 de la LPL , en que es va fonamentar per a denegar la petició, fan referència als actes preparatoris de la demanda i no era aquest el supòsit en que l'actor recolzava la seva pretensió, atès que la demanda ja havia estat presentada i era l'empresa la que havia d'acreditar la seva situació econòmica, però això no obstant és evident que l'actor no podia preparar adequadament la seva defensa sinó podia tenir accés els documents comptables de l'empresa sol.licitats.

QUART.- D'altra banda té raó el recurrent quan afirma que aquesta actuació li va produir una evident indefensió, perquè el va privar d'un mitjà de prova documental essencial per fonamentar la seva oposició a l'acomiadament de que va ser objecte, perquè precisament, en el fonament segon de la sentència la jutgessa d'instància afirma que el perit de l'empresa va acreditar les dificultats econòmiques per les quals aquesta estava passant i que també l'actor va presentar un perit que afirmava que la situació econòmica era una altra però que: "no se puede dar más validez (al dictamen del perit de l'actor) que al presentado por la demandada, ya que el perito de la parte actora no ha podido tener acceso a todos los datos contables de las empresas demandadas y del grupo empresarial para poder realizar un dictamen completo".

Tal com posa de relleu les sentències d'aquesta Sala de dates 15 de setembre de 2.000 i 24 de juliol de 2.009, dictades en un supòsit semblant al present, aquesta infracció processal té una important incidència en relació amb el dret de defensa de la part recurrent, perquè els treballadors moltes vegades tenen serioses dificultats per provar les seves afirmacions, atès que tots els documents es troben, gairebé sempre, en poder de l'empresa, per la qual cosa s'ha de ser molt curós en la inadmissió d'una prova documental i el que no es pot admetre és que es denegui aquesta i després es fonamenti la desestimació de la demanda precisament per aquesta manca de prova.

En el cas present, com el resolt en aquella sentència, la part actora necessitava l'auxili judicial per obtenir les proves en les que basar l'oposició a l'acomiadament, atès que aquestes només estaven a disposició de l'empresa, per la qual cosa és d'aplicació la doctrina sobre la diferent posició de les parts del contracte de treball, el que hauria d'haver influït en la decisió de la jutgessa, en el sentit d'admetre la prova anticipada sol.licitada, requerint a l'empresa a l'aportació dels documents perquè l'actor els hagués pogut examinar detingudament.

S'ha de concloure, en conseqüència, que ha existit la indefensió denunciada en haver denegat el jutge la prova proposada, que en ser raonable i no estar en poder del demandant, no es podia practicar sense la decisió judicial, la qual cosa ha suposat la vulneració del dret a la tutela judicial. Així doncs, d'acord amb el que estableixen els articles 238.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i 200 de la Llei de Procediment Laboral , procedeix declarar la nul.litat de les actuacions realitzades a partir de la citació pel judici oral, requerint a l'empresa perquè aporti la prova documental, proposada per l'actor abans del dia del judici, perquè aquest la pugui examinar degudament, consistent en els documents sol.licitats en l'escrit de data 12 de setembre de 2.008 i a la vista d'aquesta documental i de la resta de mitjans de prova, una vegada celebrat de nou el judici, dicti nova sentència, amb plena llibertat de judici.

L'estimació del present motiu comporta la del recurs, sense que calgui entrar a examinar la resta dels motius del citat recurs.

VISTOS els preceptes legals esmentats, els que hi concorden i demés disposicions d'aplicació general,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Urbano contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 32 de Barcelona, en data 22 de desembre de 2.008 , que va recaure en les Actuacions núm. 751/2008, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra AGUILA DIAWERK, S.L.U i GRUPO AGUILA DIAWERK, S.L., en reclamació per acomiadament i, sense entrar a examinar el fons de l'assumpte, anul.lem la sentència d'instància ordenant reposar les actuacions al moment de citació de les parts pel judici oral, amb la finalitat que el magistrat d'instància requereixi a la demandada perquè aporti amb data anterior a la del citat judici els documents que figuren en el fonament de dret quart, perquè puguin ser examinats per l'actor i posteriorment es celebri de nou el judici i a la vista dels citats documents, i de la resta de mitjans de prova, amb plena llibertat de judici, dicti nova sentència.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.