Sentencia SOCIAL Nº 6947/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4853/2016 de 24 de Noviembre de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 4853/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 24 de novembre de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6947/2016

En el recurs de suplicació interposat per Alejandra a la sentència del Jutjat Social 18 Barcelona de data 2 de maig de 2016 dictada en el procediment núm. 968/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de maig de 2016, que contenia la decisió següent:

'Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por Dª Alejandra contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, absolviendo a la entidad gestora de los pedimentos formulados.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1.- La actora, Dª Alejandra, con DNI nº NUM000, nacida el NUM001-1.962, se halla afiliada a la Seguridad Social.

2.- La profesión habitual de la actora era la de Establecimiento de bebidas: Bar.

3.- Por resolución se de fecha 3-7-2.013 se declaró a la actora en situación de incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común, para su profesión habitual, con fundamento en las lesiones siguientes:

'Asma bronquial persistente severa, córtico dependiente; hernia hiatus de gran tamaño: pendiente de valoración quirúrgica; trastorno adaptativo mixto'.

4.- La actora presentó solicitud de revisión en fecha 3-6-2.014.

5.- La Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social, dictó resolución en fecha 25-7-2.014 en la que acordaba que no procedía revisar el grado de incapacidad permanente ya reconocido a la trabajadora.

6.- Formulada reclamación previa por la actora, la misma fue desestimada por resolución de 2-9-2.014.

7.- La actora acredita el periodo mínimo de cotización exigido.

8.- La base reguladora de la prestación es de 662,68 euros mensuales y la fecha de efectos de 25-7-2.014; hechos no discutidos por las partes.

9.- El Institut Català d'Avaluacions Mèdiques emitió dictamen en fecha 16-7-2.014.

10.- La actora presenta las siguientes patologías:

-Asma bronquial, con alteración ventilatoria obstructiva grave.

-Hernia hiatal, intervenida en febrero de 2.014, mediante laparoscopia.

-Osteoporosis.

-Trastorno depresivo-ansioso.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès

SEGON.En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, la recurrent sol.licita la revisió del fet provat desè, en el sentit de que s'hi afegeixi que l'asma bronquial 'se ha intensificado en los últimos 2 años, con resultado de la Espirometría de FVC 47%, FEV1 39%, con intolerància a mínimos esfuerzos' i que a més del trastorn depressiu-ansiós, també pateix 'estrés post traumático prolongado con curso crónico y evolución tòrpida'. Fonamenta la pretensió en els informes mèdics que va aportar con a prova.

El motiu s'ha d'estimar en part, únicament en el sentit d'afegir-hi que la demandant pateix intolerància a mínims esforços, perquè així consta en l'informe que es troba al foli 52 de les actuacions, que és un informe clínic del Departament de Pneumologia de l'Hospital Comarcal de Sant Jaume de Calella, de data 1.8.2014, però s'ha de rebutjar pel que fa a la resta, atès que es fonamenta en els informes mèdics que indica, que ja han estat valorats per la jutgessa d'instància, tal com aquesta assenyala en el fonament jurídic primer, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu la seva equivocació i com reiteradament ha assenyalat la Sala, en aplicació d'una jurisprudència constant ( Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada per la Magistrada d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

TERCER.En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' art. 193 de la llei processal laboral, la recurrent denuncia que s'ha infringit l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les patologies que l'afecten, la incapaciten per a realitzar qualsevol tipus de treball, perquè les lesions que acreditava l'any 2013 i per les quals va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total s'han agreujat, concretament l'asma bronquial, que li suposa una intolerància per a realitzar mínims esforços i ara n'han aparegut de noves, com és el trastorn depressiu-ansiós i estrès post traumàtic perllongat amb curs crònic i evolució tòrpida.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D. L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó fins hi tot, qualsevol d'altre tipus de treball.

Doncs bé, el motiu s'ha d'estimar perquè les lesions que pateix l'actora i que consten en el fet provat desè de la sentència, que ha estat modificat en part, és evident, a judici de la Sala, que no només l'impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió habitual, sinó que tenen prou entitat per anul lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclosos els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, tenint en compte que és cert que en l'actualitat les lesions que patia l'any 2.013, quan va ser declarada en situació d'incapacitat permanent total, s'han agreujat i n'han aparegut de noves.

Concretament la Sala basa aquesta conclusió en que es reconeix en el dit fet provat que actualment l'actora presenta asma bronquial, amb alteració ventilatòria obstructiva greu, i en el document que es troba al foli 52 de les actuacions, que és un informe clínic del Departament de Pneumologia de l'Hospital Comarcal de Sant Jaume de Calella, de data 1.8.2014, és a dir, de dies després de l'examen de l'ICAM, consta que té un FVC 1.44 46% i FEV1 1.09 40% i per aquest motiu en el dit informe s'afirma que persisteix broncospasme sever amb dispnea a mínims esforços malgrat el tractament. Doncs bé, la Sala entén que amb aquesta patologia, la recurrent no està capacitada per a realitzat cap tipus de treball, fins hi tot els més sedentaris, perquè per a realitzar qualsevol activitat cap fer un mínim d'esforç.

Així mateix cal tenir en compte que en l'actualitat també pateix un trastorn depressiu-ansiós que l'any 2013 no acreditava i que es suma a la resta de patologies que consten en el fet provat desè.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

QUART.Els raonaments precedents comporten l'estimació del recurs interposat per la demandant, i amb prèvia revocació de la sentència recorreguda, ha d'estimar-se la demanda declarant l'actora en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, derivada de malaltia comú, amb dret a una pensió del 100% de la base reguladora de 662,68€ (fet provat vuitè), amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 25 de juliol de 2014, amb obligació de pagament de l'esmentada prestació a càrrec de l'INSS.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Alejandra contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 18 de Barcelona, en data 2 de maig de 2016, que va recaure en les Actuacions 968/2014, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució declarant l'actora en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball amb dret a percebre la prestació corresponent en la quantia del 100% de la base reguladora mensual de 662,68€, amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 25 de juliol de 2.014 i, en conseqüència condemnem l'INNS al seu pagament.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.