Sentencia Social Nº 6991/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4145/2006 de 17 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 17 d'octubre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6991/2007

En el recurs de suplicació interposat per Construcción Imagen Accion y Comunicación, S.L. (ahora Aplicca) a la sentència del

Jutjat Social 2 Barcelona de data 15 de setembre de 2005 dictada en el procediment núm. 230/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), Mutua Fremap i Eduardo , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 1d'abril de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de setembre de 2005 , que contenia la decisió següent: " Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por CONSTRUCCIÓN IMAGEN ACCION Y COMUNICACIÓN S.L. (APLICA) como sucesora de la empresa CONSTRUCTORA DE IMEGEN, ACCIÓN Y COMUNICACIÓN S.L. sobre recargo de prestaciones por infracción de normas de seguridad e higiene frente a INSS, TGSS., MUTUA FREMAP y Eduardo a quienes absuelvo de los pedimentos deducidos en su contra confirmando la resolución administrativa que fue impugnada por la Dirección Provincial del INSS de fecha 13-12-04, en el sentido de declarar la existencia de falta de medidas de seguridad en el accidente sufrido por Don. Eduardo y declarar el recargo del 30% en todas las prestaciones económicas derivadas del accidente sufrido el 28-06-03 y de cuyo pago es responsable la empresa demandante " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Don. Eduardo , nacido el 24/10/70, con DNI nº NUM000 , afiliado a la Seguridad Social con el número NUM001 , prestaba sus servicios en la empresa Constructora de Imagen, Acción y Comunicación, S.L. (ClAC) empresa que actualmente opera bajo la denominación de Construcción Imagen Acción y Comunicación, S.L. (APLICCA) sita en la población de Cerdanyola del Valles. El trabajador ingresó en la empresa el 16/02/01 con la categoría de Oficial de 1ª.

(No controvertido)

SEGUNDO.- La empresa se dedica entre otras actividades a la instalación de los rótulos luminosos en las fachadas de los comercios de telefonía, para la marca Movistar. Los trabajadores reciben de la empresa tos encargos a realizar, y se desplazan por la zona geográfica encomendada en una furgoneta con los rotulos y la herramienta necesaria para ejecutarlo. Habitualmente una ruta de trabajo correspondía con una semana, y el equipo de trabajadores, acuden a los distintos puntos para la ejecución del encargo. El día que ocurrió el accidente, el 28 de junio de 2003, sobre las 11 horas, Don. Eduardo se encontraba en la población de Alzira(Valencia) en la Avenida Hispanidad n° 2, en una tienda Movistar Dataphone en compañia de otro trabajador de la empresa el Sr. Luis Antonio , montando un rotulolñuminos de las siguientes dimensiones, 463 por 80 por 20 centímetros, a una altura, desde el suelo, al lugar donde estaba realizando las operaciones del cableado eléctrico de 4,10 metros. El rotulo pesaba 75 kilos. El accidente se produjo por caida cuando el Sr. Eduardo se hallaba subido en los últimos peldaños de la escalera de mano facilitada por Ia empresa, que es de aluminio. La escalera estaba extendida y apoyada sobre el rótulo, que ya estaba fijado a la pared de la fachada del edificio . La caída se produjo cuando el trabajador estaba pasando los cableados eléctricos para alimentar el rótulo, por la parte superior del mismo, a una altura de 4,10 metros Al realizar una tracción sobre el cableado para que pasaran, la escalera se desestabilizó, resbalando por su parte inferior y cayendo el trabajador al suelo de espaldas y sobre ésta, produciendo las lesiones que posteriormente se describirán. La escalera disponía de los tacos de goma para evitar deslizamientos. Cuando ocurrió la caída del trabajador, uno de los tacos de goma de la escalera se salió del sitio. El taco se había salido ya previamente al cargar y descargar la escalera de la furgoneta. No había ningún punto de anclaje puesto para enganchar el arnés de seguridad y el trabajador no lo llevaba puesto.

El trabajador fue trasladado al Hospital dé Aizira para su ingreso y al cabo de unos dias fue trasladado a la clinica Fremap de Barcelona

En el Hospital do Alzira la impreson diagnostica en la fecha del alta hospitalaria el 09/07/03 fue de "Fractura vértebra dorsal (Torácica) cerrada, sin íes cord espin.- Fractura de colles-cerrada Otras complicaciones y complic neom de atencion medica, ncoc"

En la clinica FREMAP fue ingresado el 09/07/03 y dado de alta hospitalaria en fecha 25/07/03 con el siguiente diagnostico

"Fractura aplastamiento vertebral TI I Fractura de extremo distal de radio izquierdo + fractura escafoides carpiano izquierdo"

(Del informe de la Inspeccion de Trabajo, de los informes medicos (folios 368 a 373) y del interrogatorio de la empresa y del trabajador)

TERCERO - La empresa Constructora de Imagen y Comunicacion S L concertó con FREMAP el servicio de prevencion de riesgos laborales. Consta que en fecha 24/05/02 se realizo por (os Servicios de Prevencion de Fremap el analisis y evaluacion de las condiciones de trabajo de la empresa Constructora de Imagen y Comunicacion S L y en concreto de la seccion de Montaje, del puesto de trabajo de los Montadores, trabajadores que realizan el montaje exterior de los paneles por el territorio español, realizando el viaje en furgonetas, donde transportan el material necesario, además de las herramientas y equipos necesarios. En la evaluación consta que el desarrollo del trabajo se realiza en altura sobre andamios,escaleras manuales (de tijera y extensibles) o sobre grúas o plataformas elevadoras. El factor de riesgo es la caída a distinto nivel. Como medidas propuestas para evitar el riesgo de accidente se propone por Fremap, diversas alternativas:

Establecer instruccion de trabajo para la revisión del andamio y del sistema de anclaje antes de su utilización así como del terreno o suelo sobre el que se encuentra.

Implantar la obligación de la utilización de arnés de seguridad para el trabajo en alturas superiores a 2 m. sin singuna protección perimetral.

Formación / información.

En el aspecto concreto de la formación, la propuesta de Fremap era que en el lugar de trabajo se procediera a una formación sobre el uso de escaleras, andamios y plataformas elevadoras; así mismo se proponía la información en los lugares de trabajo sobre los trabajos desarrollados en altura, así corno en cuanto a los equipos de protección individual disponibles informar sobre el correcto uso y mantenimiento de los equipos de protección individual necesarios para la realización del trabajo.

(Folios 240 a 249 de los autosydelHinterrogatorio y testifical practicada)

CUARTO.- El 20/06/03 la empresa entregó al trabajador el siguiente material de

protección:

1 Arnés completo

1 Chaleco reflectante..

1Guantes norniales:

1 Casco

1 Pinzas andamio

1 Gafas

(Del folio 253, 276 de los autos)

QUINTO.- El Comite de Seguridad y Salud se constituyó en fecha 01 de septiembre del 2003 El comite de S y S se ha reunido posteriormente en fechas 0l/I0/03, 16/10/03, 18/11/03 (Del folio 278 a 289 de los autos).

SEXTO.- La empresa realizó una jornada de información de Riesgos Laborales en el puesto de trabajo en el local del Comité de Empresa. La jornada de informacion se realizó en grupos de 6 a 8 personas durante un tiempo aproximado de 30 minutos por cada grupo. El trabajador Don Eduardo nunca recibió formación ni información en materia de prevencion de riesgos laborales (Folio 277 de los autos y del interrogatorio y testifical practicada)

SEPTIMO.- La Inspección de Trabajo y Seguridad Social de Valencia resolvio que las condiciones en las cuales se habia desarrollado el trabajo del Sr. Eduardo en la fecha del accidente suponia la comisión de una infracción grave en grado mínimo proponiéndose la sanción de 3.000 Euros. Se impuso a la empresa la referida sanción de 3.000 Euros por la Dirección Territorial de Empleo y Trabajo de Valencia en fecha 28/06/04, resolución qúe fue recurrida por la empresa y que la Conselleria d'Economia, Hisenda ¡ Ocupació de la Generalitat Valenciana en fecha 01/12/04 ha desestimado el recurso de la empresa y confirmado la resolución en todos sus extremos. La resolución de 01/12/04 es firme.

(No controvertido y del expediente administrativo del INSS)

OCTAVO.- Por resolución del INSS de la Dirección Provincial de Barcelona de fecha 02/06/04 se declaró al trabajador Don. Eduardo en situación de incapacidad permanente en grado de total derivada de accidente de trabajo con efectos desde 30/01/04 y el derecho a percibir una pension mensual del 55 % de su base reguladora y de cuyo pago es responsable FREMAP

(Del folio 395 y 396 de los autos)

NOVENO.- Por resolucion de la Direccion Provincial del INSS de fecha 13/12/04 se declaro la existencia de falta de medidas de seguridad, imponiendo un recargo del 30 % en todas las prestaciones derivadas del mismo, y de cuyo pago es responsable la empresa CONST IMAGEN ACCION Y COMUNICAC S.L. Contra dicha resolucion la empresa Construccion Imagen Accion y Comunicacion S.L interpuso reclamación previa por considerar que la empresa cumplió cón todas Ias medidas de seguridad y que el accidente se debió a imprudencia del trabajador. Por resolución del INSS de fecha 08-04-05 se desestimó la reclamación previa interpuesta (Folios 386, 387, 393 y 394 de los autos).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda contra el recàrrec per falta de mesures de seguretat, en les prestacions derivades de l'accident de treball, presenta recurs l'empresa demandada que ha estat impugnat per la defensa del treballador.

Amb caràcter previ s'ha de valorar la procedència de la incorporació del document que ha unit al escrit de recurs, del que consta que s'ha donat trasllat a les parts demandades, sense que hagin formulat cap al legació al respecte, per la qual cosa, per economia processal, en haver-se esgotat el tràmit d'audiència prèvia, es valora l'admissió del referit document en aquesta mateixa resolució.

Conforme a l'article 231 de la LPL, no es poden admetre més documents en fase de recurs de suplicació, que els que indica l'article 270 de la LEC (ex art. 506 antiga LEC ), és a dir que siguin de data posterior a la demanda o contestació, o en el seu cas, d'audiència prèvia al judici, sempre que no s'haguessin pogut confeccionar ni obtenir amb anterioritat als indicats moments processals; o de data posterior, quan la part que els presenti justifiqui no haver tingut abans coneixement de la seva existència o no haver-los pogut obtenir per causes que no siguin imputables a la part.

En el cas que ens ocupa, la part recurrent aporta un informe anàlisis de l'accident laboral, encarregat a una societat mercantil de data 28 de març de 2006, que va ser tardanament confeccionat per la empresa, tot i que l'accident va ocórrer el 28 de juny de 2003. Per la qual cosa es tracta de una prova elaborada en fase de recurs de suplicació que no va ser presentada al judici, sense que entri en cap dels motius o requisits que permeten presentar prova documental en aquesta fase processal, que no es tracta de una segona instància. En conseqüència, no pot ser admesa i no haurà de ser valorada per aquesta Sala.

SEGON. El recurs es motiva, en primer lloc, per la via del què preveu l'apartat b) de l' art. 191 LPL . Als dits efectes es sol licita la modificació del fets provats que es diran, que es relacionen directament amb els documents que s'examinaran a continuació.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades

TERCER. Els fets provats dels quals es demana la modificació són, en primer lloc el fet provat segon, del qual proposa modificar la forma de produir-se l'accident, amb un relat alternatiu, que basa en els folis 351 a 356 del ram de prova de la part demandada, a més dels folis 308 a 311, i documents 161 a 163 i 174. La pretensió de la part recurrent, a banda de elements concrets de com va ocórrer l'accident (canvi de l'alçada màxima de 4,10 a 3,10; substituir que muntaven un rètol, per passar un cablejat elèctric pel mateix), intenta donar un redactat que imputi al treballador la negligència per no haver descartat l'escala que tenia uns tac de goma sortit del lloc i per no haver fet ús de l'arnés de seguretat de que disposava.

Però no es dedueix de la documental que cita el recurrent l'error evident del jutjador, tot al contrari, consta en les actuacions l'Informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que en el foli 310 indica que la caiguda del treballador en va produir mentre estava realitzant la instal lació del rètol a uns 3,5 metres d'alçada, la declaració del lesionat, foli 165, que indica que treballava a uns 5 metres. En conseqüència, la alçada que pretén deduir inequívocament el recurrent dels folis que cita (161, informe de FREMAP) resulta contradita per altres elements probatoris, a banda de la valoració conjunta de les proves testificals i d'interrogatori de les parts, que consten practicades i la valoració de les quals és competència del jutge de instància. La mateixa conclusió resulta respecte a la pretensió de imputar al treballador la no utilització del arnés, ja que no resulta així dels informes indicats, especialment del de la Inspecció de Treball, que valora la infracció resultant i proposa el recàrrec.

QUART. Interessa el recurrent, com a motiu segon, la modificació del fet provat quart, del que proposa com a redacció alternativa, indicar que el treballador lesionat havia rebut informació relativa a les condicions de maneig, manteniment i revisió del material lliurat per l'empresa (arnés, armilla reflectant, guant, cas, pinces bastida, ulleres), i se li havia indicat la obligació de usar-lo adequadament. Cita als efectes els documents 253 i 276, que són meres fotocòpies, que no consten admeses per la contrapart, i que no poden tenir l'efecte revisori que es proposa, no solament per no ser documents originals no admesos, tal com consta i indica el mateix recurrent en el foli 18 del seu escrit, sinó també per què el jutge de instància ha arribat a un convicció diferent, en el fet provat sisè, valorat l'interrogatori i la testifical practicada, que no poden ser objecte de revisió.

Per mateix motiu abans exposat, s'ha de rebutjar la modificació proposada del fet provat sisè, ja que el recurrent pretén modificar en el sentit de incloure que el treballador va rebre una formació i informació en matèria de prevenció de riscos, que el jutge ha desestimat valorant proves que no poden ser objecte de revisió.

CINQUÈ. Finalment, per la mateixa via de l'article 191 b) de la LPL, proposa el recurrent l'addició de un fet provat desè, que en aquest cas ha de ser rebutjat per intranscenent, ja que la referència a les quatre escales que estaven a disposició del treballador, a la furgoneta, no donaria lloc a la modificació de la valoració jurídica, ja que es pot considerar un element dels proporcionats per l'empresa dins dels que s'inclouen en el fet provat segon, doncs la sanció decretada no es basa en la tendència o disposició dels elements necessaris per a realitzar amb seguretat la seva feina, sinó en la mala execució d'aquesta i en la manca de formació adequada per evitar els riscos d'accidents greus, com el que va ocórrer i que és perfectament previsible quan es treballa en alçades, tal com venia informat en la avalució dels riscos laborals.

SISÈ. Com a darrer motiu al lega el recurrent, per la via de la infracció de normes substantives o jurisprudència, de l'article 191 c) de la LPL, la incorrecta aplicació del art. 123 de la LGSS , per errònia interpretació ja que segons indica el recurrent s'ha de d'aplicar amb caràcter restrictiu el recàrrec per tractar-se de una norma sancionadora a més de resultar de la valoració alternativa de la prova que realitza que no van existir infraccions de mesures de prevenció per part de l'empresa i que s'ha de valorar que es va tractar de una imprudència del treballador lesionat que va usar una escala defectuosa.

En tal sentit hem de indicar que el text de referència estableix que: "Todas las prestaciones económicas que tengan su causa en accidente de trabajo o enfermedad profesional se aumentarán, según la gravedad de la falta, de un 30 a un 50 por 100 cuando la lesión se produzca por máquinas, artefactos o en instalaciones, centros o lugares de trabajo que carezcan de los dispositivos de precaución reglamentarios, los tengan inutilizados o en malas condiciones, o cuando no se hayan observado las medidas generales o particulares de seguridad e higiene en el trabajo, o las elementales de salubridad o las de adecuación personal a cada trabajo, habida cuenta de sus características y de la edad, sexo y demás condiciones del trabajador" .

S'han de recordar els elements configuratius de la mesura sancionadora aquí analitzada (segons continua i pacífica jurisprudència continguda, entre d'altres, en les SSTS 8.3. 16.11.93, 12.2 i 20.5.94 , segons la seva conformació legal i doctrinal són els següents: a) Que hagi ocorregut un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; c) L'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmentat incompliment, d) L'existència de un perjudici evident causat pel sinistre.

De tots els elements anteriorment descrits solament es discuteix pel recurrent l'apartat b) consistent en la infracció de normes jurídiques. Però en aquest punt el recurs no pot prosperar ja que tal com argumenta la sentència, els fets provats de la quals no han estat modificats, es constaten les infraccions per l'empresa actora, de normes específiques que protegeixen al treballador del risc de caiguda d'alçades. Normes valorades detalladament per la Inspecció de Treball i Seguretat Social, concretament el Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, art. 3r, en relació al l'Annex I- A, punt 9-5 , referent a les escales de mà. Aquest precepte disposa que:

"L'ascens, el descens i els treballs des d'escales s'han d'efectuar de cara a les escales. Els treballs a més de 3.5 metres d'altura, des del punt d'operació a terra, que requereixin moviments o esforços perillosos per a l'estabilitat del treballador, només s'han d'efectuar si s'utilitza cinturó de seguretat o s'adopten altres mesures de protecció alternatives. Es prohibeix el transport i la manipulació de càrregues per escales de mà o des d'escales de mà quan pel seu pes o les seves dimensions puguin comprometre la seguretat del treballador. "

Doncs bé, l'accident consta que va ocórrer quan el treballador estava usant una escala de mà, a 4 metres d'alçada, sense portar cinturó de seguretat, intentant estirar uns cables per un rètol que estava fixat a la paret, quan es va desestabilitzar l'escala i va perdre l'equilibri, caient i provocant-se lesions greus de les que va resultar una declaració de incapacitat permanent total per a la seva professió habitual. És evident la infracció de l'esmentat precepte.

Ha infringit també l'empresa l'article 17 de la LPRL, que disposa en l'apartat segon, que l'empresari ha de proporcionar als treballadors equips de protecció individual adequats per a l'exercici de les seves funcions i ha de vetllar per la utilització efectiva d'aquests equips quan, per la naturalesa de les tasques efectuades, siguin necessaris. És a dir, a diferència del que valora el recurrent, l'empresa no compleix la obligació amb la simple posada a disposició dels equips de protecció, sinó que ha de vetllar, fent ús de la facultat de direcció de l'activitat laboral que regula l'article 20 del ET, per l'adequat ús dels mitjans de protecció, garantit que cada treballador rebi una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada en matèria preventiva, segons disposa també l'article 19 de la mateixa Llei de prevenció de riscos laborals, 31/95, de 8 d'octubre, que en aquests punt tampoc va respectar l'empresa doncs no s'ha acreditat la formació rebuda.

La sentència del TS, dictada en data 8 d'octubre de 2001 (RJ 20031424 ), en un procediment de similar objecte, aplicable al cas indica que:

"La vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre (RCL 19953053 ), norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia. Esta Ley, en su artículo 14.2 , establece que «en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...». En el apartado 4 del artículo 15 señala «que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador». Finalmente, el artículo 17.1 establece «que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores». Del juego de estos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aun en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones."

D'acord amb l'esmentada doctrina no es pot considerar que l'empresa complís les seves obligacions amb la simple posada a disposició del treballador dels instruments de prevenció, ja que havia de garantir que en l'execució efectiva de la feina es procedís a fer-ne ús i a supervisar les condicions en què es portava a terme, a banda de la formació específica prèvia, per tal que els treballador tingués present els riscos als que s'exposava i la manera d'evitar-los. En conseqüència la sentència que valora la infracció de normes de seguretat abans exposades i confirma el recàrrec imposat per l'Entitat Gestora, s'ha de considerar ajustada a dret, per la qual cosa no es pot atendre el recurs de suplicació interposat per la companyia demandant.

SETÈ. Les costes s'hauran d'imposar a la part vençuda, si no gaudeix del benefici de justícia gratuïta, tal com estableix l'article 233 de la LPL, amb la pèrdua dels dipòsits i consignacions per part del recurrent si el recurs no s'estima, tal com disposa l'article 202 de la mateixa Llei processal.

Pels fonaments jurídics abans exposats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per CONSTRUCCIÓN IMAGEN ACCIÓN Y COMUNICACIÓN, S.L. contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 2 dels de Barcelona, dictada en data 15 de setembre de 2005, en el procediment número 230-05, en matèria de recàrrec per manca mesures de seguretat, seguida pel recurrent contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, MUTUA FREMAP i Eduardo .

Confirmar en tots els seus punts la sentència dictada pel jutjat social.

Es condemna en costes a l'empresa recurrent, xifrant-se els honoraris meritats per la impugnació del recurs en 300 euros, que hauran de ser abonats a la defensa de Eduardo .

S'acorda la pèrdua del dipòsit i de la consignació a les que es donarà la destinació legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.