Sentencia SOCIAL Nº 7/2020, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 25/2019 de 10 de Marzo de 2020

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

Barcelona, deu de març de dos mil vint

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt, ha dictat aquesta sentència.

SENTÈNCIA NÚM. 7/2020

En les actuacions Demandes 25/2019 i 31/2019 acumulades, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Daniel Bartomeus Plana.

Antecedentes

ÚNIC.D'una banda, en data 30 d'agost de 2019 va tenir entrada demanda de CONFLICTE COL·LECTIU presentada per COMITÉ DE EMPRESA DE BARCELONA DE LA EMPRESA PUNT ROMA S.L. contra PUNT ROMA, S.L.

D'altra banda, el 16 d'octubre de 2019 va tenir entrada una altra demanda de conflicte col·lectiu presentada per i contra les mateixes parts, la qual es va acumular per interlocutòria de 6 de novembre de 2019, a aquestes actuacions.

Es van admetre a tràmit i després de nomenar el Magistrat Ponent, es va citar a les parts a judici el 26 de febrer de 2020, en el qual la part actora va ratificar la seva demanda i la part demandada es va oposar, i es van practicar les proves admeses, amb el resultat que obra en les actuaciones, quedant les actuacions esmentades concluses per a dictar la Sentència.

PRIMER.El present conflicte col·lectiu afecta a 138 treballadores actuals en els centres de treball de Punt Roma SL a la província de Barcelona en els municipis de Badalona, Barcelona, Calella, Cornellà, Esplugues de Llobregat, Granollers, Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mataró, Sabadell, Terrassa, Viladecans, i Vilanova i la Geltrú.

SEGON.Les treballadores afectades són venedores de botiga i, apart de la tasca estricte de venda, en fan altres de reposició, manteniment d'aparadors, relacions amb el magatzem, planxar i penjar roba, portar la caixa i ingressar la recaptació, etcètera.

TERCER.El 08/05/2019, l'empresa va comunicar a totes les botigues d'Espanya que les treballadores no havien de fer torns continuats de més de set hores i que els torns partits havien de tenir com a mínim una hora de descans a migdia. Aquesta mesura va donar lloc a la interposició d'un conflicte col·lectiu davant la Sala Social de l' Audiència Nacional que va finalitzar en acte de conciliació de 10/07/2019 en el qual l'empresa deixava sense efecte la comunicació.

QUART.El 18/07/2019 l'empresa comunicà al Comitè d'empresa de la província de Barcelona que iniciava procediment de modificació substancial de les condicions de treball referida a l'horari i distribució del temps de treball en els centres de treball de la província.

CINQUÈ.A la comunicació a que es refereix el fet provat anterior, l'empresa proposava de nou que les treballadores no havien de fer torns continuats de més de set hores i que els torns partits havien de tenir com a mínim una hora de descans a migdia i ho justificava amb el següent argument:

'[...] Esta medida deriva de la implantación en febrero de 2018 de un nuevo sistema de planificación y control de horarios en los establecimientos comerciales de la Empresa, a partir de la cual se ha podido detectar una serie de centros de trabajo en los cuales la organización de dichos horarios no está respondiendo a la dinámica esperada por la compañía en cuanto a cumplimiento de los descansos dentro de la jornada laboral, al haberse verificado la existencia de turnos continuados de excesiva duración. [...] la empresa entiende que esta anómala circunstancia, además de perjudicar la eficiencia y productividad de los indicados establecimientos comerciales, redunda en un claro perjuicio para los trabajadores, que se ven sometidos a horarios continuados excesivos con repercusión directa en su salud, así como en su conciliación de la vida laboral y familiar. [...]'.

SISÈ.Un cop iniciat el procés de negociació a que es refereix l'article 41.4 de l'Estatut dels treballadors, es van dur a terme les següents reunions:

Dimecres 24/07/2019 a la seu del sindicat UGT, l'empresa aporta una memòria justificativa que es dona per reproduïda i consta incorporada a folis 197/201. La part social indica que la mesura ja està implantada a tota Espanya, fa referència a l'acta de conciliació davant l'Audiència Nacional i diu que no és adequat negociar solament per a la província de Barcelona.

Dilluns 29/07/2019 a la seu del sindicat UGT, la part social proposa tres mesures que es donen per reproduïdes i consten a foli 204.

Divendres 02/08/2019, no consta el lloc de la reunió, es constata la manca d'acord i l'empresa confirma la proposta inicial.

SETÈ.A partir 19/09/2019, l'empresa va trametre a les treballadores afectades una comunicació en la qual es deia que: '[...] con efectos del próximo día 26 de septiembre de 2019 entra en vigor la obligación de introducir un descanso en todas aquellas jornadas que superen las 7 horas continuadas. Asimismo, todos los turnos partidos deberán incorporar como mínimo 1 hora de descanso que, normalmente, coincidirá con la pausa para la comida. [...]'. La comunicació acompanyava una llarga explicació justificativa que consta a folis 208/212 i es dona per reproduïda i en la qual es confirmava un alt grau d'autonomia a les encarregades de botiga per organitzar equips, tasques, torns i horaris de treball.

Fundamentos

PRIMER.La relació de fets que es declaren provats s'ha deduït de la valoració conjunta de la prova documental practicada, tenint en compte que les parts no manifesten desacord en els fets i si solament en la valoració jurídica dels mateixos. En especial s'han valorat concretament per a cada fet provat els elements probatoris següents:

Fet provat primer: Foli 191.

Fet provat segon: Foli 168.

Fet Provat tercer: Folis 176/183 i 194.

Fet Provat quart: Foli 195.

Fet Provat cinquè: Foli 195.

Fet Provat sisè: Folis 49/51, 197/201, 202/203, 204 i 205.

Fet Provat setè: Folis 206/208 i 209/212.

SEGON.Les relacions laborals a l'empresa es regeixen pel conveni col·lectiu del sector del comerç tèxtil de la província de Barcelona (BOPB 18/11/2019). Convé reproduir, si més no en part, el text de l'art 12 del conveni:

'[...] La duración de la jornada de trabajo durante toda la vigencia del presente Convenio será de 1.769 horas anuales de trabajo efectivo, equivalentes a 40 horas semanales de trabajo efectivo de promedio.

La dirección de la empresa, de común acuerdo con el comité, delegados de personal, delegado sindical o, en su caso, con los trabajadores cuando no existan aquellos, fijará el horario de aplicación, ya sea continuo o partido, por turnos, rígido o flexible.[...]'

TERCER.Les demandes acumulades es basen en la manca de bona fe en la negociació, la part demandant indica que ha existit un ambient hostil des del primer moment de la negociació, que la part empresarial s'ha limitat a assistir a les reunions sense aportar cap proposta i sense fonamentar la negativa a les propostes del banc social i que no s'han tractat ni les causes motivadores de la mesura ni les possibilitats d'evitar o reduir els seus efectes.

QUART.Quan als criteris configuradors de la bona fe en la negociació, seguim la línia jurisprudencial de la Sala cinquena del Tribunal Suprem, expressada entre daltres a la sentència de 16/07/2015 (recurs 180/2014) en la qual el TS va tenir ocasió de declarar:

'[...] Aun partiendo de la base de que la proyección del deber de buena fe sobre el curso de las negociaciones por fuerza ha de ofrecer un casuismo que dificulta notablemente las formulaciones generales, la Sala -tanto en procesos de despido colectivo como de MSCT- ha efectuado algunas declaraciones que nos han de servir de orientación en el caso. Singularmente: a) que en 'el marco de esa obligación de negociación de buena fe, ha de incluirse el deber de la empresa de ofrecer a la representación de los trabajadores la información necesaria sobre la medida y sus causas, mas tampoco hay en el texto legal imposición formal alguna al respecto, bastando con que se produzca el intercambio efectivo de información' ( SSTS 30/06/11 -rco 173/10-; SG 26/03/14 -rco 158/13; y SG 22/12/14 -rco 185/14); b) que 'configurado de esta manera ese deber, habrá de analizarse en cada caso el alcance de la posición empresarial y la manera en la que han discurrido esas negociaciones' ( STS SG 18/02/14 -rco 74/13 -, FJ 6.2; y SG 21/05/14 -rco 249/13; c) que la carencia de buena fe que está ligada a la ausencia de un verdadero periodo de consultas, por lo que la mala fe ha de excluirse cuando se cumplen los deberes de información, se producen numerosas reuniones [diez] y hay variación sobre las iniciales de la empresa ( STS SG 21/05/14 -rco 249/13); y d) por el contrario, ha de apreciarse la falta de buena fe cuando se da la doble circunstancia de la falta de información a la representación de los trabajadores y el mantenimiento a ultranza de la posición empresarial desde el inicio ( SSTS SG 20/03/13 -rco 81/12; SG 21/05/14 -rco 162/13; y SG 22/12/14 -rco 185/14). [...]'.

En el cas present, no es dona manca d'informació de cap mena i per tan la qüestió es limita a determinar si l'antecedent de la modificació de condicions a nivell estatal indica mala fe o si la manca de modificació de la proposta inicial suposa indici suficient per a determinar que s'ha produït mala fe en la negociació.

CINQUÈ.El fet que hi hagi un antecedent d'implantació de la mesura a nivell estatal que va resultar frustrat a conseqüència de l'acte de conciliació a l'Audiència Nacional que la va deixar sense efecte, no aporta cap dada que permeti indicar que l'empresa ha actuat amb mala fe. Simplement es constata que, atès el fracàs de l'actuació de 08/05/2019 que havia prescindit de la llera de l'article 41, s'ha decidit seguir ara aquest procés de negociació, la qual cosa és correcte, ajustada a dret i no transgredeix en res els criteris ordinaris de la bona fe.

El fet que s'hagi limitat la mesura als centres de la Província de Barcelona és irrellevant.

SISÈ.Quan al fet que no hi ha hagut cap cessió respecte a la proposta inicial de l'empresa, la Sala recorda que no hi ha unnumerus claususde comportaments contraris a la bona fe, sinó una tàcita remissió a criteris generals que el la Sala ha de raonar, és per això que la Sala no pot fiscalitzar el procés negociador únicament a la vista del seu resultat final. En conseqüència, la Sala entén que la simple dada del manteniment de la postura empresarial no és suficient per a determinar l'existència de mala fe, no es pot apreciar mala fe en la postura negocial de l'empresa, simplement el que es va produir reflecteix un desacord de postures que no es va poder superar.

SETÈ.Per mantenir la tesi de la manca de bona fe contractual, corresponia a la part demandant acreditar algun fet del qual es pogués desprendre, segons criteris de deducció lògica i partint de l'avaluació del comportament ordinari dels grups en els processos de negociació, alguna mena d'ocultació, transgressió formal, introducció d'elements distorsionadors, actes de pressió en la formació de la voluntat, retard deslleial o altres elements similars que indiquin que s'ha forçat d'alguna manera la manca d'acord o que s'ha allunyat la negociació de la seva finalitat. Aquesta càrrega probatòria correspon a la part demandant atès l'article 217.1 de la Llei d'Enjudiciament civil i la Sala ha de constatar que, no solament no s'ha acreditat, sinó que ni tan sols s'ha al·legat, la qual cosa obliga a desestimar la demanda.

Atesos els raonaments anteriors,

Fallo

Desestimar la demanda de conflicte col·lectiu sobre impugnació de modificació substancial de les condicions de treball presentada pel comitè d'empresa de PUNT ROMA S.L. i absoldre l'empresa demandada Punt Roma SL.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne testimoni que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació, davant la Sala social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat, Graduat Social col·legiat o representant i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels cinc dies següents a la notificació, amb els requisits establerts en el article 208 de la LRJS.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

Publicació.El magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència en el dia de la data. En dono fe.