Sentencia Social Nº 7039/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7846/2005 de 20 de Octubre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 20 d'octubre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7039/2006

En el recurs de suplicació interposat per Leonardo a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 20 de juliol de 2005 dictada en el procediment núm. 90/2005 en el qual s'ha

recorregut contra la part Mutua Fremap, Transformadora de Palets, S.L., -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 10 de febrer de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de juliol de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que refusant la demanda interposada per Leonardo contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, la Tresoreria General de la Seguretat Social, la Mútua Fremap d'accidentes de Treball, i l'empresa transformadora de Palets S.L. , declaro absolts els demandats de les pretensions que els hi eren reclamades."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer.- EI demandant Leonardo , nascut el dia 1/7/1974 i afiliat a la Seguretat Social amb el n° NUM000 , prestava serveis com a Peó per compte d'altri.

Segon.- Per resolució de 25/6/2002 es va reconèixer al demandant la situació d'incapacitat permanent parcial derivada d'accident laboral, i a sol.licitud de l'interessat instada el dia 16/7/2004, es va iniciar expedient per la valoració d'Incapacitat Permanent, i havent emés el 22/9/2004 informe la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats, l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 23/9/2004, en la que no reconeix al demandant el superior grau que pretenia d'Incapacitat Permanent, derivada d'accident de treball, i com a conseqüència, del següent quadre clínic: "Leucoma corneal OI intervenido en marzo 04 realizando queratoplastia penetrante. AV cc OI: dedos a 10 cm; OD 1".

Tercer.- Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia, que fou desestimada per nova resolució de 21/12/2004.

Quart.- Les lesions que afecten al demandant amb el caràcter o la qualificació de permanents, son les descrites a la Resolució Administrativa i esmentades en l'anterior apartat segon.

Cinquè.- La base reguladora de la prestació demandada es la de 1.112,61 euros mensuals, i els efectes econòmics des de la data del reconeixement.

Sisè.- EI quadre clínic residual que al seu dia va donar lloc al grau d'incapacitat permanent que ostenta el demandant era: "Severa disminución de la agudeza visual en ojo izquierdo. Cicatriz corne al y midriasis postraumática que con correccion es 0,02".

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma MUTUA FREMAP i TRANSFORMADORA DE PALETS SL . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- El treballador demandant planteja Recurs de suplicació contra la Sentencia que desestima la demanda de revisió de la Incapacitat permanent parcial derivada d'accident de treball, amb l'objecte de revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R.Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Com a qüestió prèvia respecte del document aportat per la part recurrent el dia 7 de juliol de 2007 consistent en una butlleta de baixa mèdica per queratoconjuntivitis no especificada derivada de l'accident de treball de 27 de juny de 200, la Sala rebutja la seva acceptació perquè no concorren els requisits previstos en l' article núm. 231 de la Llei de Procediment Laboral , atès que no és cap document dels previstos en l' article núm,.506 de la Llei d'Enjudiciament Civil i es tracta d'un fet que no resulta de les actuacions.

Tercer.- Quant a la revisió dels fets provats, qui recorre proposa la modificació del fet provat quart de la Sentència, que es refereix a les lesions que pateix per a què sigui substituït pel text alternatiu que proposa en què consti que pateix " leucoma corneal UI intervingut el març de 2004 amb queratoplàstia penentrant. Presenta visió UD. 1 i UE. compta dits amb correcció. Pol anterior UI: botó corneal transparent més peseudofàquia. Fons ocular: UD normal. UI: palidesa papil lar. Tensió ocular UD, 15mmHg i UE, 16 mmHG" Aquesta modificació en la redacció transcrita, la fonamenta en la documentació aportada.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei Processal Laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil , LEC. 1/2000 .

En el present cas l'esmena al quart fet provat que postula la part, es basa en certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a la demandant. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial al examinar la prova practicada.

En aplicació d'aquesta doctrina, es desestima aquest objecte del recurs.

Quart.- En el segon objecte del recurs la part demandant denuncia encara que no en faci expressa referència, la infracció per no aplicació de l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny , que es conserva per la Disposició Transitòria cinquena bis que remet als graus d'incapacitat de la regulació anterior, i la doctrina i criteri jurisprudencial que cita, perquè considera que les lesions que pateix impedeixen dur a cap les feines fonamentals de la seva professió de peó de la construcció. La resolució inicial de l'INSS. va declarar el demandant afectat d'una incapacitat permanent parcial derivada d'accident de treball i que ha patit un agreujament de la visió, ja molt limitada des d'aquell reconeixement.

Pel que fa a la infracció que es denuncia, la Jurisprudència ha vingut destacant reiteradament (entre d'altres en les Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1.986 ), el caràcter esencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal manera, que unes mateixes lesions i seqüeles poden ser constitutives o no d'invalidesa permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapaç, atès que en concret i pel que fa referència als graus d'Incapacitat Permanent Parcial i Total, els números 3 i 4 de l'actual article 137 de la Llei General de la Seguretat Social , es refereixen a la professió habitual, per la qual cosa cal declarar els esmentats graus d'incapacitat quan les lesions o seqüeles impedeixin -en el cas de la Incapacitat Total- o redueixin -en el supòsit de la Parcial- el desenvolupament de les tasques pròpies de l'activitat habitual amb la professionalitat, dedicació i constància que la relació laboral exigeix. L'article 137.4 esmentat en relació amb l'article 136.1 de la mateixa norma, porta a concloure que la invalidesa permanent en el grau d'incapacitat total per a la professió habitual comporta la situació del treballador que presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles d'objectivació i previsiblement definitives que l'inhabiliten per a la realització de les fonamentals tasques de la professió habitual, tot i que es pot dedicar a un altre distinta.

En el cas present s'ha de partir per tant de què la professió habitual de la demandant te els requeriments de fixació i concentració visual general de la vista de manera constant durant la jornada laboral per a desplaçar-se per terrenys irregulars i dur a terme les activitats pròpies de construcció. Els fets provat no modificats reconeixen que pateix leucoma corneal OI intervingut quirúrgicament amb queratoplàstia penentrant. Que te agudes visual UE. de comptar dits a 10 centímetres. Que en el seu dia se li va reconèixer la incapacitat parcial per la severa disminució de l'agudesa visual del UE.

Es considera que la limitació visual i les seqüel les del camp de visió que en deriven limiten funcionalment al recurrent en relació amb la professió que cal tenir en compte, i li impedeix dur a terme les principals tasques de la professió, tal com a assenyalat aquesta Sala i la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem de forma reiterada, que estalvia la seva relació, en casos de pèrdua de la visió d'un ull. Per tant es conclou que concorren els requisits previstos en l' article 137.4 de la Llei general de la Seguretat Social , en relació amb l' article núm. 143 de la mateixa norma , tota vegada que la Sala considera que s'ha produït agreujament de la lesió, ja què en la actualitat únicament pot comptar dits a 10 centímetres de distància.

Per tant, hem d'estimar el recurs i revocar la sentència , per a reconèixer el dret del recurrent a ser declarat en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual amb dret a percebre la prestació del 55% de la Base reguladora de 1.112,61 euros mensuals amb efectes des de la data del reconeixement, i condemnar la Mútua FREMAP d'Accidents de Treball i Malalties Professionals a abonar la prestació amb les millores i revaloritzacions corresponents, amb absolució de l'empresa, i sense perjudici de la responsabilitat subsidiària de l'Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Atesos els preceptes legals citats, els seus concordants i demés disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimar el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Leonardo contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona 20 de juliol de 2005 en el procediment núm. 90 de 2005 seguit a instància de l' esmentat Sr. recurrent contra l' Institut Nacinal de la Seguretat Social, Fremap Matepss, Empresa Trasformadora de Palets S.L. i la Tresoreria General de la Seguretat Social, i revocar-la en la seva totalitat. Declarar el recurrent en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual, amb dret a percebre la prestació del 55% de la Base reguladora de 1.112,61 euros mensuals amb efectes des de la data del reconeixement, i condemnar la Mútua FREMAP d'Accidents de Treball i Malalties Professionals a abonar la prestació assenyalada amb les millores i revaloritzacions corresponents, amb absolució de l'empresa, i sense perjudici de la responsabilitat subsidiària de l'Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.