Sentencia Social Nº 7080/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5073/2015 de 29 de Noviembre de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 5073/2015

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 30 de novembre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7080/2015

En el recurs de suplicació interposat per Victor Manuel a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 6 de maig de 2015 dictada en el procediment núm. 169/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Distribuidora Internacional de Alimentación, S.A., Zurich España Compañia de Seguros y Reaseguros, S.A., Allianz Seguros i Distribución Frigorífica Egara, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre indemnització danys i perjudicis, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de maig de 2015 , que contenia la decisió següent:

'En la demanda interposada per Victor Manuel , contra Distribución Frigorífica Egara, S.L., Distribuidora Internacional de Alimentación, S.A., Allianz Compañia de Seguros y Reaseguros, S.A., i Zurich España Compañia de Seguros y Reaseguros, S.A., accepto l'excepció de prescripció de l'acció oposada per la codemandada Zurich España Compañia de Seguros y Reaseguros, S.A., per tant, sense entrar en el fons de la qüestió plantejada, absolc en la instancia als demandats de les pretensions de la demanda.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' Primer.-El demandant Victor Manuel , acredita les següents circumstancies laborals en la prestació de serveis per la l'empresa Distribución Frigorífica Egara, S.L., en tasques de distribució de productes als establiments de la codemandada Distribuidora Internacional de Alimentación, S.A.:

-Antiguitat des de 30/01/2007.

-Categoria professional de Conductor.

-Salari mensual de 1.500,81€.

Segon.-El dia 6/2/2007, mentre el demandant, juntament amb un altre operari, realitzava les tasques de descarrega del camió en que transportava productes de la codemandada Allianz Compañia de Seguros y Reaseguros, S.A., a la botiga d'aquesta empresa al carrer Gabriel i Galan de Barcelona, va patir accident en caure a terra amb el carro de productes que mobilitzava, de manera que li va quedar enxampat el turmell esquerra..

Tercer.-La operativa de l'activitat desenvolupada era la següent: El camió de repartiment sortia del magatzem a Sabadell carregat amb uns 20 o 25 carros de productes de supermercat, amb un conductor i un ajudant, fins arribar a la botiga de destí, on aparcava en un indret pròxim, i es procedia a descarregar els carros de tres en res mitjançant la plataforma elevadora. Un cop la plataforma era a nivell del terra, els carros es desplaçaven manualment d'un en un per part tant del conductor com de l'ajudant, i fins a l'interior de la botiga. En una d'aquestes maniobres es va produir l'accident.

Quart.-Els caros son de base rectangular, amb 4 rodes autogiratòries, i una altura de càrrega possible equivalent a mes de dues vegades la longitud de la base. En ocasions els carros son defectuosos, sobretot per deficiències en els elements de rodament.

Cinquè.-El demandant va ésser traslladat a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona on va ingressar al servei de urgències a les 9:35 hores i va rebre una primera assistència en que es diagnostica fractura distal del peroné esquerra amb afectació de sindesmosi i LLI. Esquinç LLI genoll dret, i s'aplica una calça compressiva i botina de guix, remetent al demandat a la Mutua Egara, on es cursa baixa medica i es segueix tractament efectuant osteosíntesi a la fractura del turmell esquerra, i exèresi de la calcificació del lligament del genoll dret.

Sisè.-El demandant va seguir procediment d'incapacitat permanent, amb informe de la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats (abans UVAMI) de 19/12/2008, i resolució administrativa de 2/3/2009 desestimatòria de la pretensió, Impugnada jurisdiccionalment, per sentencia de 2/11/2009 del Jutjat Social nº 29 de Barcelona es va refusar la demanda, pronunciament ratificat en suplicació per la Sentencia de 22/12/2010 de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya , constatant el següent quadre clínic: Entorsis del turmell esquerra amb fractura suprasindesmal de peroné, intervinguda en dues ocasions, discreta disminució de la flexió dorsal del turmell esquerra (-10º) residual. NO s'aprecien dèficits valorables de la flexió plantar .

Setè.-Com a conseqüència de l'accident s'inicien diligencies penals al Jutjat de Instrucció nº 20 de Barcelona, en que el Metge Forense, en informe de 30/6/2008, estableix com a lesions: Fractura espinoidea distal peroné esquerra amb afectació de la sindesmosis al turmell. Esquinç lligament lateral intern del genoll dret. Condropatia de cúpula astragalina esquerra. Fractura del mal·leol tibial esquerra (fragment de 3 mm de diàmetre en relació a la inserció proximal del lligament deltoide), amb un temps de guariment de 436 dies dels quals 13 atribueix a assistència hospitalària, i 423 a impeditius no hospitalaris, i conclous amb les següents seqüeles: Material de osteosíntesi al turmell esquerra (2p). Dolor al turmell esquerra a la deambulació (3p). Dolor al genoll esquerra (2p). Limitació a la flexió dorsal del turmell esquerra (5p). Cicatrius al genoll i turmell esquerra que suposen perjudici estètic lleuger (5p) .

Vuitè.-Per Acte de 13/5/2008 del Jutjat de Instrucció nº 20 de Barcelona , dictat en Diligencies Prèvies 266/2007 iniciades arrel de l'accident del demandat, es decreta el sobreseïment provisional de les actuacions .

Novè.-El 1/1/2008 l'asseguradora codemandada Zurich España Compañia de Seguros y Reaseguros, S.A., va subscriure pòlissa per a la cobertura de responsabilitat civil amb la demandada Distribución Frigorífica Egara, S.L., sense que consti hi hagués cobertura prèvia de la mateixa a la asseguradora.

Desè.-La codemandada Distribuidora Internacional de Alimentación, S.A., te concertada amb l'asseguradora Allianz Compañia de Seguros y Reaseguros, S.A., pòlissa de responsabilitat civil vigent entre 1/1/2004 i 31/12/2007, que inclou la responsabilitat civil patronal per accident de treball d'empleats al servei de l'empresa, supeditada a que hi hagi per l'assegurat algun incompliment en matèria de seguretat i salut en el treball, que hi hagi relació de causalitat directa entre la mesura de seguretat transgredida i l'accident del treballador, i l'existència d'un procediment sancionador conforme a l' art. 123 de la Llei general de la Seguretat Social , i amb un límit de 300.506€ per víctima.

Onzè.-Allianz Compañia de Seguros y Reaseguros, S.A. te coneixement per primer cop de l'accident del demandant el dia 8/5/2014 mitjançant comunicació a l'efecte tramesa per correu electrònic.

Dotzè.-La part actora ha intentat, sense èxit, la preceptiva conciliació administrativa prèvia, que finalitzà el dia 13/02/2012 amb el resultat d'intentat sense efecte, per incompareixença de la part demandada, que tanmateix, no havia estat citada.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Victor Manuel , va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries, les quals el van impugnar, Distribuidora Internacional de Alimentación S.A., Zurich España Compañía de Seguros y Reaseguros S.A. i Allianz Seguros. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà l'excepció de prescripció al.legada per les demandades, en la reclamació d'una indemnització de danys i perjudicis derivada d'accident de treball, s'interposa la part actora recurs de suplicació, en el que es demana la modificació del relat fàctic de la sentència el i es denuncia la infracció de normes jurídiques i de la jurisprudència.

La qüestió controvertida en el present recurs és totalment jurídica i consisteix en decidir si ha prescrit el dret de l'actor a sol.licitar de les demandades una indemnització de danys i perjudicis per l'accident de treball que va patir el dia 6.2.2007, tenint en compte que, segons els fets provats, es va instruir un procediment penal, en el que per Interlocutòria de 13.5.2008 del Jutjat d'Instrucció nº 20 de Barcelona, es va decretar el sobreseïment provisional de les actuacions.

La sentència d'instància va estimar l'excepció de prescripció al.legada per la codemandada DIA, S.A. argumentant que el procediment penal de Diligències Prèvies es va sobreseure el 13.5.2008 , l'informe del Metge Forense es de data 30.6.2008 i el dictamen de la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats és del 19.12.2008 i que la papereta de conciliació administrativa es va interposar el 13.2.2012, sense que constin altres reclamacions judicials o extrajudicials intermèdies susceptibles d'interrompre la prescripció, que segons l'art. 59 de l'Estatut dels Treballadors és d'un any des que l'acció es va poder exercir, per la qual cosa és evident que l'acció havia prescrit en el moment en que es va presentar la corresponent reclamació administrativa.

SEGON.En el primer motiu del recurs, incorrectament emparat en l'apartat b) de l' art. 191 de la Llei de Procediment Laboral , atès que la dita llei va deixar d'estar en vigor en publicar-se la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, el demandant sol.licita la modificació del relat fàctic de la sentència.

Però abans d'entrar al seu examen cal recordar, una vegada mes, la doctrina de la Sala sobre les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

En relació amb el fet provat dotzè es demana es digui que la papereta de conciliació es va presentar en data 20.12.2011 i que el tràmit va finalitzar el dia 13.2.2012 amb el resultat d'intentat sense efecte per incompareixença de la part demanda. S'ha d'estimar la modificació perquè és cert que la papereta de conciliació es va presentar en la data assenyalada i es tracta d'una dada que podria tenir transcendència de cara a modificar la decisió de la resolució impugnada,, però s'ha de desestimar la segona part de la pretensió, perquè no tindria cap interès per influir en la modificació de la decisió de la sentència impugnada.

Pel que fa al fet provat sisè es demana s'hi afegeixi que no consta acreditada la data de fermesa de la sentència d'aquesta Sala. La modificació s'ha de desestimar, perquè no tindria cap tipus de transcendència de cara a modificar la decisió de la sentència.

Es sol·licita seguidament la modificació del fet provat vuitè, en el sentit de que s'hi afegeixi que 'si bien con posterioridad constan acreditadas otras diligencias practicadas, exploración forense de 20.6.2008 (folios 20 a 21), declaración del Legal Representante de DIA (folios 251 a 252), escritos de las partes (Folio 305) y resoluciones del Juzgado de Instrucción (folio 306), por lo que no consta acreditada la fecha en la cual se decretó ni notificó el archivo de las actuacions penales'.

Tampoc es pot acceptar la modificació proposada, perquè ja consta en el fet provat setè que l'informe del metge forense és de data 30.6.2008 i encara que és cert el que es vol afegir relatiu a les diligències posteriors, no tindria cap transcendència per a modificar la decisió de la sentència impugnada, tal com posteriorment es raonarà i pel que fa a l'última frase, tampoc es pot acceptar, perquè en el relat fàctic de la sentència únicament han de constar els fets que han estat acreditats.

Seguidament es demana la modificació del fet provat segon, en el sentit de que s'hi afegeixi que l'accident va tenir lloc el cinquè dia laboral del treballador des que aquesta va iniciar la seva relació laboral, que transportava productes per la codemandada DIA, S.A. i que no consta acreditat que el treballador realitzés cap curs de formació ni se li lliuressin els EPIS. Aquesta última afirmació es fonamenta en la prova testifical del Sr. Raúl .

La pretensió s'haurà d'estimar en part, únicament pel que fa a que el treballador transportava productes de la codemandada DIA, S.A. i no d'Allianz, companyia d'assegurances, que ja reconeix l'actor que es tracta d'un mer error, però s'ha de desestimar pel que fa a les dues altres modificacions. La primera, perquè ja consta en el fet provat primer que el demandant va començar a treballar el dia 30.1.2007 i en el segon el dia en que va tenir lloc l'accident i pel que fa a l'última modificació, relativa a la formació i lliurament d'EPIS, perquè es fonamenta en la prova testifical que no és un mitjà útil per a sol.licitar la revisió dels fets declarats provats.

Pel mateix motiu s'haurà de desestimar la modificació dels fets provats tercer i quart, en el sentit de que s'hi afegeixi que la càrrega dels carros era realitzada per operaris de DIA i que l'accident es va produir en el moment de moure un dels carros, així com que tenien dues rodes fixes i dues giratòries i que l'empresa ja havia estat informada de les deficiències que tenien, perquè també es fonamenta en la prova testifical del Sr. Raúl .

TERCER.En el segon motiu del recurs, també incorrectament emparat, ara en l'apartat c) de l' art. 191 de la LPL , el recurrent denuncia la infracció de l'art. 59.2 de l'Estatut dels Treballadors i al.lega que la sentència li ha causat indefensió perquè encara que és cert que el termini per interposar la demanda és d'un any des que l'acció es va poder interposar i que quan existeix un procediment penal no es pot interposar una demanda laboral, afirma que el procediment penal no va finalitzar el dia 13.5.2008 en que es va dictar Interlocutòria de sobreseïment provisional de les actuacions, perquè aquesta resolució es va impugnar i ja consta que l'actor va ser visitat pel metge forense en data posterior, concretament el 30.6.2008 i que el representant legal de la codemandada DIA, S.A. va prestar declaració el dia 21.7.2008 i al.lega que no va aportar més documentació sobre el moment en que va finalitzar el procés penal perquè no tenia coneixement de que les demandades al.legarien l'excepció de prescripció i, en tot cas, que qualsevol termini de prescripció no s'inicia fins que es notifica a totes les parts l'arxiu definitiu de les actuacions penals i en el present cas no consta acreditat, per qui al.lega la prescripció, que és a qui incumbeix la càrrega de la prova, aquesta data, per la qual cosa no es pot tenir per acreditat que es va superar el termini d'un any des de la finalització del procés penal.

I, pel que fa a la sol.licitud d'incapacitat permanent, consta que va finalitzar mitjançant sentència de data 22.12.2010 i en haver-se presentat la papereta de conciliació de la present demanda el dia 20.12.2011, és evident que no havia transcorregut el termini de prescripció d'un any que estableix l' art. 59.2 de l'ET , citant a l'efecte diverses sentències del TS que afirmen que el termini de prescripció no comença a comptar fins quan el treballador té coneixement de les seqüeles que presenta de l'accident.

Per la seva part, la codemandada DIA, S.A., en el seu escrit d'impugnació del recurs argumenta, en síntesi, en relació a l'al.legació de que la part que ha al.legat la prescripció, no ha acreditat la data en que van finalitzar les actuacions penals, que és fals que no hagi volgut saber la data de finalització del procediment penal, perquè si s'examinen les actuacions es pot comprovar que en data 22.5.2014 DIA, S.A. va sol.licitar al Jutjat Social 21 de Barcelona que sol.licités al Jutjat d'Instrucció nº 20 de Barcelona l'expedient de procediment penal amb nº de prèvies 2266/2007-B, perquè la mercantil no va formar part del dit procediment perquè la Magistrada del Jutjat Penal, a través de provisió, va denegar la seva sol.licitud de personar-se en el dit procés, com es pot comprovat pel document nº 1 de la seva prova, per la qual cosa no va tenir accés a examinar l'expedient i precisament en l'escrit dirigit al Jutjat Social es va posar de relleu que es demanava el dit expedient per a conèixer la data de la resolució d'arxiu de les diligències prèvies, que era rellevant per a vehicular la seva defensa. I que el Jutjat Social nº 21 va denegar aquesta pretensió mitjançant provisió de data 27.5.2014, que va ser recorreguda en reposició per aquesta part, però que no se li va notificar la seva resolució, per la qual cosa el demandant hauria d'haver demanat la nul.litat de la sentència per infracció de les normes de procediment i, en tot cas, la demandada va complir amb la seva obligació d'intentar aportar una prova concloent sobre la finalització de les actuacions penals, però va ser el Jutjat el qui no va accedir a aquesta proposta. I, en tot cas, és l'actor qui havia d'acreditar en quina data va finalitzar el procediment penal, perquè ell sí que tenia la possibilitat de fer-ho i no es pot acceptar que no ho va fer perquè no sabia que les demandades proposarien aquesta excepció, perquè tenia coneixement de la sol.licitud abans citada i, fins hi tot, del recurs de reposició presentat per DIA, S.A. contra la denegació de la sol.licitud d'informació al Jutjat d'Instrucció abans citat.

Tal com ambdues parts reconeixen, l' article 217.3 de la LEC estableix que a la demandada li correspon acreditar els fets que, de conformitat amb les normes que els siguin aplicables, impedeixin, extingeixin o enervin l'eficàcia jurídica dels fets acreditats per la part actora, però cal recordar que l'apartat 6è del mateix article assenyala que per a l'aplicació del que disposen els apartats anteriors d'aquest article, el tribunal ha de tenir present la disponibilitat i la facilitat probatòria que correspon a cada una de les parts del litigi.

Revisades les actuacions la Sala ha comprovat que és cert el que afirma la codemandada DIA, S.A., en el seu escrit d'impugnació del recurs. Per aquest motiu no es pot acceptar l'afirmació del recurrent de que la demandada no va acreditar la data de finalització del procés penal, perquè és cert que la dita empresa va fer tot el que estava a la seva ma per aconseguir saber la data de finalització del dit procés, el que no va poder acreditar per haver-se denegat per part del Jutjat Penal que es personés a les actuacions, tal com va demanar i posteriorment perquè el Jutjat Social nº 21 també va denegar la sol.licitud de que es demanés informació del que s'havia actuat en el dit procediment penal, per la qual cosa és clar que va actuar amb total diligència.

D'altra banda també és cert que el demandant tenia al seu abast aportar al procediment la data de finalització del procés penal, perquè n'havia estat part i és incert que no conegués que les codemandades anaven a al.legar la prescripció de l'acció, perquè havia estat notificat de la petició de DIA, S.A., així com de la denegació per part del Jutjat Social d'oficiar al Jutjat Penal i del Recurs de reposició que aquesta empresa va presentar contra la dita denegació, per la qual cosa, sinó ho va fer, és evident que aquesta circumstància no el pot beneficiar de cara a resoldre el present recurs.

QUART.Fetes les anteriors consideracions, s'entrarà seguidament a resoldre la qüestió relativa a la prescripció al.legada per les codemandades. Aquesta qüestió ja ha estat resolta pel Tribunal Suprem, en diverses sentències en les quals, de forma substancial, s'afirma el que assenyalen les codemandades en el seu escrit d'impugnació del recurs, és a dir, que si existeix un procediment penal, el termini de prescripció d'un any, per presentar la demanda en reclamació de danys i perjudicis, que estableix l' art. 59.2 de l'ET començarà a comptar, des del moment en que el dit procediment va finalitzar i en el cas de que no hi hagi hagut cap actuació penal des del moment en que el treballador té un coneixement complert de les seqüeles que l'accident li va ocasionar, i aquesta data es fixa en el moment en que adquireix fermesa la sentència en que el treballador hagi impugnat la qualificació de les lesions per part de l'INSS.

La dita doctrina està recollida de forma molt complerta en la recent sentència del Tribunal Suprem de data 17.2.2014 , citada per la recurrent, en la que es diu el següent, després de recordar que la prescripció en ser

'una institución no fundada en principios de estricta justicia, sino en los de abandono o dejadez en el ejercicio del propio derecho y en el de la seguridad jurídica, su aplicación por los Tribunales no debe ser rigurosa sino cautelosa y restrictiva; de manera que sólo ha de perjudicar a quien -con su inactividad- haya hecho efectiva dejación de sus derechos. En este sentido se ha insistido -reproduciendo doctrina civil- que «la construcción finalista de la prescripción [...] tiene su razón de ser [...] en la idea de sanción a las conductas de abandono en el ejercicio del propio derecho', por lo que 'cuando la cesación o abandono en el ejercicio de los derechos no aparece debidamente acreditado y sí por el contrario lo está el afán o deseo de su mantenimiento o conservación, la estimación de la prescripción extintiva se hace imposible a menos de subvertir sus esencias'. Destaca también esta sentencia que 'nuestro Código Civil [...] no exige fórmula instrumental alguna para la reclamación extrajudicial como medio para interrumpir la prescripción por lo que cualquiera de ellos puede servir para tal fin» (así, la ya citada STS SG 26/06/13 -rcud 1161/12 -)'.

Pel que fa al cas específic de les indemnitzacions derivades d'accident de treball, la dita sentència assenyala el següent, amb cita d'altres sentències anteriors, sobre el termini de prescripció i el moment en que s'ha de començar a comptar:

'a) el plazo de prescripción para la correspondiente acción es el de un año, previsto en el art. 59.2 ET . b) el referido plazo «no puede iniciarse hasta que el beneficiario tiene un cabal conocimiento de las secuelas del accidente y de las mermas que tales secuelas producen, tanto en su capacidad de ganancia, como en su patrimonio biológico» c) esto supone -cuando se sigue un procedimiento judicial para la fijación de las lesiones padecidas- que el plazo sólo comienza a correr desde que el mismo se agota, porque sólo en «ese momento se supo con certeza cuáles eran las dolencias y secuelas que el actor padece a consecuencia del accidente de autos» y d) los «procesos penales deducidos a consecuencia de un accidente de trabajo, impiden que pueda comenzar a correr el plazo prescriptivo de la acción sobre reclamación de daños y perjuicios derivada de ese accidente»

Doncs bé, tenint en compte la doctrina esmentada, en principi és cert que si existeix un procediment penal el termini per a presentar la corresponent demandant per reclamació de danys i perjudicis comença a partir de que el dit procediment hagi finalitzat, data que no consta en el present procediment perquè l'actor no la va aportar a les actuacions, per la qual cosa tindria raó la recurrent de que s'hauria d'entendre de que quan va presentar la papereta de conciliació que va iniciar la present reclamació, el dia 20 de desembre de 2011, l'acció ja havia prescrit.

Ara bé, no es pot arribar a aquesta conclusió perquè cal tenir en compte que al mateix temps en que va tenir lloc el procediment penal, el demandant també havia iniciat un procediment per sol.licitar la declaració d'Incapacitat permanent total per a la seva professió habitual, fonamentant la seva pretensió en les lesions patides a conseqüència del dit accident i que posteriorment, en haver estat denegada la seva pretensió per Resolució de l'INSS, va interposar demanda davant la jurisdicció social i després recurs de Suplicació davant aquesta Sala, la qual va dictar sentència en data 22 de desembre de 2010 , que va esdevenir ferma, per la qual cosa la Sala entén que s'haurà d'estar a aquesta última data per tenir per interromput el termini de prescripció, perquè és aleshores, seguint la doctrina del Tribunal Suprem, que el demandant té ple coneixement de les lesions que li va ocasionar el dit accident.

Doncs bé, si el termini de prescripció va començar a córrer des de la data citada i tenint en compte que la papereta de conciliació la va interposar el demandant el dia 20.12.2011, és evident que en aquesta última data no havia transcorregut encara el termini d'un any que estableix l'art 59.2 de l'Estatut dels Treballadors.

CINQUÈ.L'estimació de l'anterior motiu fa que s'hagi d'estimar també el següent, en el que el recurrent sol.licitava es retornessin les actuacions al jutjat d'instància perquè el magistrat entrés a resoldre el fons de la qüestió a debat, perquè és cert que el dit magistrat, en estimar l'excepció de prescripció, no va entrar a examinar el fons de l'assumpte, per la qual cosa s'ha d'ordenar retornar les actuacions als jutjat, amb l'objectiu de que el magistrat 'a quo', desestimant l'excepció de prescripció, amb plena llibertat de criteri, entri a resoldre la reclamació de danys i perjudicis plantejada en la demanda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Victor Manuel contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona, en data 6 de maig de 2015 , que va recaure en les Actuacions 169/2012, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra Distribución Frigorífica Egara S.L., Distribuidora Internacional de Alimentación S.A., Zurich España Compañía de Seguros y Reaseguros S.A. i Allianz Seguros, en reclamació d'indemnització de danys i perjudicis, derivats d'accident de treball i, per tant, hem de revocar i revoquem la sentència citada, i, en conseqüència, s'ordena retornar les actuacions el jutge d'instància a fi de que aquest, una vegada desestimada l'excepció de prescripció, amb plena llibertat de criteri, entri a resoldre el fons de l'assumpte.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.