Sentencia Social Nº 7130/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 344/2007 de 07 de Octubre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

Barcelona, 7 d'octubre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7130/2009

En el recurs de suplicació interposat per MUTUA ASEPEYO a la sentència del Jutjat Social 1 Figueres de data 12 de desembre de 2007 dictada en el

procediment núm. 344/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Encarnacion , INDUSTRIAS CONESA, S.A., INSS i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer. En data 05.11.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de desembre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Estimando, la demanda interpuesta por DOÑA Encarnacion , debo declarar que la muerte de DON Obdulio , acaecida el día 11/06/2007 mientras prestaba sus servicios para la empresa INDUSTRIAS CONESA, S.A., fue un accidente de trabajo y en consecuencia, se condena a la Mutua "ASEPEYO" a estar y pasar por esta declaración, con la obligación de hacer frente a las prestaciones que pudieren corresponder a los legalmente beneficiaros sobre una base reguladora de 15.053,41 euros año. Se absuelve al resto de las demandados, sin perjuicio de las responsabilidades que nuestro ordenamiento atribuye al INSS y a la TGSS."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- DON Obdulio , falleció de muerte súbita, el día 11.06.07, en su lugar y puesto de trabajo, mientras prestaba servicios para la empresa INDUSTRIAS CONESA, S.A. (hecho no controvertido)

SEGUNDO.- En el momento del óbito el trabajador realizaba los trabajos con una máquina plegadora. ( confesión del Sr. Pedro Antonio )

TERCERO.- La base reguladora de accidente de trabajo, para el caso que sea estimada la demanda se fija en 15.053,41 euros/año. (hecho no discutido)

CUARTO.- La causa de la muerte, fue un taponamiento por rotura cardiaca. (informe de autopsia, hecho no discutido)

QUINTO.- El fallecido, disfrutaba de una incapacidad permanente parcial, y estaba recibiendo tratamiento por HTA, hipercolesterolemia, y EPOC. ( folio 49)

SEXTO.- La empresa, tenía cubierta la contingencia de accidente de trabajo con la Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales, ASEPEYO, y estaba al corriente del pago de sus obligaciones en esta matería. (hecho no discutido)

SÉPTIMO.- Se ha agotado la vía administrativa previa. (hecho no controvertido)

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada Mutua Asepeyo va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts que no el van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. El recurs de la Mútua d'Accidents demana primerament la modificació dels fets provats de la sentència, demanant que es faci constar substituint el redactat del fet segon que el treballador es va trobar malament en hora no determinada anterior a les sis del matí i abans de començar la seva jornada laboral, que es va intentar la seva reanimació pel SEM a partir de les 6.05 i que va morir a les 6.35. Com es sabut, s'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

S'ha de tenir en compte que es criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atorguen l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

En aquest cas, i admetent que l'hora de la mort (les 6.35) deriva efectivament de la corresponent inscripció de defunció al Registre Civil, la seva concreta consignació esdevé intrascendent en aquest cas, doncs cap dels altres extrems que pretén incloure la Mútua recurrent pot ser acceptat doncs encara que la la Srª. Metge Forense menciona en la diligència d'autòpsia que va ser intentat reanimar durant trenta minuts, d'aquí no s'en deriva la certesa absoluta d'aquesta dada en no haver estat present la dita facultativa en el lloc i moment dels fets, essent una simple estimació que de cap manera pot donar a lloc a la revisió de fets provats. I es temerari que la Mútua pretengui afirmar que el treballador no havia començat la seva feina amb fonament en aquesta simple manifestació quan a partir de la prova practicada a judici el Sr. Jutge estableix exactament el contrari tenint en compte la declaració del legal representant de l'empresa de cap manera contraria a proves documentals ni pericials en constar a més que havia fitxat a les 5.47 i que la seva funció ordinària a l'empresa era la de vigilant, encara que també atengués una màquina plegadora. El treballador estava doncs al seu lloc de treball i en temps de treball, i materialment treballant quan va patir la seva súbita afecció, tal com especifica de forma inequívoca el Sr. Jutge Social amb fonament amb la prova practicada a judici.

Demana també la Mútua modificar l'apartat cinquè dels fets provats de la sentència afegint-hi que l'aurícula dreta del cor del treballador presentava, en l'autòpsia, hipertrofia generalitzada. El canvi es intrascendent, tota vegada que el Sr. Jutge Social, partint a la sentència de la situació patològica del demandant, expressada en els fets quart i cinquè, no ha considerat demostrat el caràcter del tot desconnectada i independent del treball de la mort del treballador, qüestió essencial en aquest procediment de determinació de la etiologia de la mateixa i en aquest aspecte i d'acord amb els propis arguments de la part recurrent, no sembla que el tamany apreciat a l'autòpsia d'una de les aurícules del difunt sigui un element essencial i determinat per tal d'esclarir la causa de la seva mort i sobre tot, per a determinar-ne la absoluta independència de la mateixa respecte de l'activitat laboral que desenvolupava el dia de la seva mort.

Restaran doncs sense cap modificació els fets provats de la sentència del Jutjat Social.

SEGON. En el següent i darrer motiu de recurs, la recurrent, a l'empara de l'apartat c) de l'article 191 LPL denuncia la infracció de l'article 115.1 LGSS , amb menció de sentències del Tribunal Suprem i de diversos Tribunals Superiors de Justícia.

Argumenta primerament que la mort del treballador no es va produir al lloc i en temps de treball, però aquesta argumentació està condicionada per la pretesa modificació de fets provats a la qual la Sala no ha donat lloc, com hem argumentat en l'anterior fonament de dret.

Seguidament , argumenta la recurrent que la defunció del treballador es va produir per causa exclusivament natural per la qual cosa no tindria eficàcia la presumpció d elaboralitat establerta en el precepte legal que es diu infringit. La Sala no pot examinar aquestes al.legacions doncs els arguments, en part jurídics i en part mèdics que la part exposa no tenen consistència suficient per a evidenciar la infracció legal que es objecte del motiu de suplicació. Parla la Mútua de que el treballador patia una malaltia, el que ja consta en els fets provats però de cap manera acredita que el fet de la mort cap relació tingués amb el treball. Aquesta circumstància es una qüestió fonamentalment tècnica-mèdica que havia d'haver estat objecte d'al.legació i prova en l'acte de judici de manera que, obtinguda la convicció del Jutjador, passés a reflectir-se en els fets provats, de forma que quedés palesa la etiologia absolutament comú i diferenciada i independent de l'activitat laboral que desenvolupava l'operari al temps del seu decés, o bé, no convencent la dita prova al Jutjador, intentar la seva incorporació als fets provats de la sentència per la via de valoració d e prova documental o pericial que evidenciï l'error del mateix i pugui portar a la Sala a revisar la seva decisió. El Tribunal, òbviament, no té els necessaris coneixements de medicina i per tant els arguments de la part recurrent en quant no acceptables per a qualsevol persona sinó sotmesos al necessari contrast amb els coneixements científics corresponents no poden superar ni substituir la valoració probatòria del Jutjat que, fonamentat precisament en la insuficiència probatòria en la que també incorre la Mútua en via de suplicació, ha aplicat la presumpció legal tradicional en el nostre dret en la regulació de l'accident de treball i protecció del treballador subjecte a patir-lo. I en matèria d'accidents de caràcter cardíac, cal recordar la reiterada doctrina jurisprudencial, segons la qual l'infart de miocardi patit en hora i lloc de treball té el caràcter d'accident de treball, mantenint aquest criteri el Tribunal Suprem de forma reiterada i constant fins i tot en el supòsit de l'existència d'una malaltia cardíaca prèvia. Així a la sentència de 27 de setembre de 2007 diu l'Alt Tribunal que: "De acuerdo con la doctrina constante de esta Sala contenida en las sentencias de 23-3-68, 9-10-70, 22-3-85, 4-11-88 EDJ1988/8744 , 27-6-90 EDJ1990/6900 , 27-12-95 (rcud 1213/95) EDJ1995/7495 , 15-2-96 (rcud 2149/95), 18-10-96, (rcud 3751/95) EDJ1996/7160 , 27-2-97 (rcud 2941/96) EDJ1997/1818 , 23-1-98, (rcud 979/97) EDJ1998/792 , 18-3-99 (rcud 5194/97) EDJ1999/6334 , 12-7-99, (rcud 4702/97) EDJ1999/18436 23-11-99 (rcud. 2930/98) EDJ1999/37938 , 25-11-02 (rcud.235/02) EDJ2002/61421 , 13-10-03 (rcud. 1819/02) EDJ2003/158539 y 30-1-04 (rcud. 3221/02 ) EDJ2004/31798 entre otras, que ha reconocido al infarto de miocardio sufrido en tiempo y lugar de trabajo el carácter de accidente laboral. Y ello por las razones siguientes:

1) La presunción del artículo 115.3 (antes, art. 84.3 LGSS del 74 ) de la vigente Ley General de la Seguridad Social se refiere no sólo a los accidentes en sentido estricto o lesiones producidas por la acción súbita y violenta de un agente exterior, sino también a las enfermedades o alteraciones de los procesos vitales que pueden surgir en el trabajo.

2) Para la destrucción de la presunción de laboralidad de la enfermedad surgida en el tiempo y lugar de prestación de servicios, la jurisprudencia exige que la falta de relación entre la lesión padecida y el trabajo realizado se acredite de manera suficiente, bien porque se trate de enfermedad que por su propia naturaleza descarta o excluye la acción del trabajo como factor determinante o desencadenante, bien porque se aduzcan hechos que desvirtúen dicho nexo causal.

3º) La presunción no se excluye porque se haya acreditado que el trabajador padeciera la enfermedad con anterioridad o porque se hubieran presentado síntomas antes de iniciarse el trabajo, porque lo que se valora a estos efectos no es, desde luego, la acción del trabajo como causa de la lesión cardiaca, lo que no sería apreciable en principio dada la etiología común de este tipo de lesiones. Lo que se valora es la acción del trabajo en el marco del artículo 115.2.f) LGSS como factor desencadenante de una crisis, que es la que lleva a la situación de necesidad protegida; y esta posible acción del trabajo se beneficia de la presunción legal del art. 115.3 y no puede quedar excluida solo por la prueba de que la enfermedad se padecía ya antes; pues, aunque así fuera, es la crisis y no la dolencia previa la que hay que tener en cuenta a efectos de protección."

TERCER. Aquesta doctrina esdevé perfectament aplicable en aquest supòsit en que el treballador, encara que rebés tractament mèdic per hipertensió arterial i EPOC, acudia normalment a la feina i va patir la crisi quan desenvolupava el seu treball, sense ruptura de cap mena del nexe causal entre el mateix i l'accés cardiovascular ni prova ni tant sols indici de que la dita crisi es patís per causes diverses i que excloguin la incidència del treball en el seu desenvolupament no integrant el mateix exclusivament esforços físics sinó també psíquics, d'atenció d'estrès etc. que ordinàriament acompanyen l'activitat laboral.

La sentència del Jutjat per tant ha aplicat amb correcció la dita doctrina i s'imposarà la seva íntegra confirmació, amb desestimació del recurs interposat i condemna de la Mútua d'Accidents, a la pèrdua del dipòsit efectuat per a recórrer, amb aplicació de la consignació a la finalitat legal.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs de suplicació interposat per "Mutua Asepeyo" contra la sentència del Jutjat Social número 1 de Figueres, de data 12 de desembre de 2007 que CONFIRMEM íntegrament, amb perdua del dipòsit efectuat per a recórrer i aplicació de la consignació a la finalitat legal.

.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.