Sentencia Social Nº 7154/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5589/2006 de 19 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 19 d'octubre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7154/2007

En el recurs de suplicació interposat per María Purificación a la sentència del Jutjat Social 18 Barcelona de data 18 d'abril de 2006 dictada en el procediment núm. 831/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Antecedentes

Primer. En data 22 de novembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 d'abril de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por DOÑA María Purificación contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, absolviendo a la entidad demandada de los pedimentos formulados."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La actora, Doña María Purificación , nacida el 30-6-1.940, con D.N.I. nº NUM000 , se encuentra encuadrada en el sistema de la Seguridad Social.

2.- Por resolución de fecha 22-7-2.002 la actora fue declarada en situación de incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común, para su profesión habitual de Cuidadora de Ancianos, en base a las siguientes lesiones:

"Acromioplastia y reinserción supra e infraespinoso RHF por ruptura del manguito de rotadores y reinserción supra e infraespinoso; algias y claudicación funcional con las elevaciones repetidas del hombro".

3.- En fecha 15-6-2.005 la actora presentó solicitud de revisión por agravación ante la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social, la cual en fecha 29-7-2.005 dictó resolución en la que se declaraba no haber lugar a revisar por agravación el grado de incapacidad declarada a la trabajadora.

4.- Formulada reclamación previa por la actora, la misma fue desestimada por resolución de 7-10-2.005.

5. - La base reguladora asciende a 996'65 euros mensuales y la fecha de efectos de 30-7-2.005 ; hechos no discutidos por las partes.

6.- La actora se halla en la actualidad afecta de las siguientes lesiones:

-Acromiplastia hombro derecho en el 2.002, con limitación funcional residual

-Omalgias bilaterales con limitación de la movilidad de ambos hombros en abducción a 90º y rotación interna a L2.

-Cervicoartrosis y lumbartrosis moderadas.

-Gonartrosis bilateral moderada.

-Hallux valgus bilateral intervenido.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per part de la recurrent demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 , b) i c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- La demandant proposa la modificació del fet provat sisè, que es refereix a les lesions que pateix, perquè es substitueixi amb el text alternatiu que digui que pateix " Cervicoartrosi. Lumboartrosi amb discopatia severa a L5-S1 antecedents d'artroscòpia en genoll esquerre , gonartrosi bilateral i condromalàcia rotuliana bilateral severa. Coxartrosi bilateral. Hallux valgus bilateral intervingut. Antecedents d'acromioplàstia de l'espatlla dreta, evolució tòrpida i actualment afectada per rotura del manegot de rotadors dret i tendinopatia de l'espatlla esquerra amb clínica d'omàlgia bilateral i mobilitat limitada en abducció a 90º i en rotació interna a L2". Basa la modificació en esl informes mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté de forma pacífica i constant que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En el cas present la modificació del fet provat sisè que postula la part es basa en documents que lal titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés en la facultat que li atorga l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral . En aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que en el seu conjunt les patologies i limitacions que pateix per les malalties artròssiques i l'acromioplastia i limitacions de les extremitats superiors impedeixen l'activitat amb rendiment mínim en feina també sedentaria o lleugera perquè s'ha agreujat el quadre patològic que va donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent total. Conclou que concorren les condicions exigides per a què se li reconegui una incapacitat permanent absoluta que postula.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes), manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normas laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat estableix les lesions de : Acromioplàstia espatlla dreta l'any 2002 amb limitació funcional residual. Omàlgies bilateral amb limitació de la mobilitat de les dues espatlles en abducció a 90º i rotació interna . Cervicoartrosi i lumboartrosi moderada. Gonartrosi bilateral moderada. Hallux valgus bilateral intervingut. Aquestes lesions en relació amb el fet provat segon que recull les lesions que van donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent total reflecteixen un conjunt de patiments importants però no amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja què presenta quadre artròssic del raquis moderat i gonartrosi bilateral moderada, juntament amb les omàlgies bilaterals i la limitació de la mobilitat de les espatlles a 90º en l'abducció i en rotació interna fins a L2 que no la limiten per a activitats sedentàries o d'esforços petits. Aquest quadre patològic no comporta en el seu conjunt un agreujament del quadre anterior encara que hagi aparegut el quadre artròssic perquè és moderat i en el seu conjunt les lesions no comporten limitació per les activitats sedentàries o lleugeres.

Per tant he de desestimar el recurs i i confirmar la sentència de la instància, perquè entenem que no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, en relació amb l'article núm. 143 de la mateixa norma.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Doña. María Purificación contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 18 de Barcelona de dada 18 d'abril de 2006, dictada en el procediment núm. 831/2005 i seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, que confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.