Sentencia SOCIAL Nº 72/2020, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5313/2019 de 10 de Enero de 2020

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8032104

EL

Recurs de Suplicació: 5313/2019

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 10 de gener de 2020

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 72/2020

En el recurs de suplicació interposat per HOSPITAL CLINIC I PROVINCIAL DE BARCELONA a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 18 de juny de 2019, dictada en el procediment núm. 697/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part MINISTERI FISCAL i Daniela, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Joan Agusti Maragall.

Antecedentes

Primer.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de juny de 2019, que contenia la decisió següent:

'Estimo íntegramentla demanda interposada per Daniela, contra HOSPITAL CLÍNIC I PROVINCIAL DE BARCELONA, i, amb reconeixement de la naturalesa del vincle laboral com a indefinida no fixa, declaro la nul· litat de lŽacomiadament de lŽactora, amb efectes del dia 6 de juliol de 2015 per vulneració del seu dret a la indemnitat, tot condemnant a lŽempresa demandada a la readmissió de la treballadora en les condicions prèvies a l'extinció anul·lada, així com a l'abonament dels salaris de tramitació produïts des de la data de l'extinció fins que tingui lloc la readmissió, a raó de 67,11 euros bruts diaris, o fins que hagi trobat una altre ocupació, si aquesta fos anterior a l'esmentada sentència i es provés per l'empresari el percebut, per tal de fer el descompte dels salaris de tramitació i, a més, amb les prevencions de l' art. 209.5 de la vigent Llei General de la Seguretat Social, en el supòsit de percebre la prestació contributiva per desocupació.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'Primer.L'actora acredita una antiguitat de 9-9-2007, la categoria professional d'oficial administratiu i un salari de 2.041,27 euros bruts mensuals, inclòs el prorrateig de les pagues extraordinàries (conformitat).

Segon.L'actora sempre va realitzar les funcions pròpies de la seva categoria professional en el Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'hospital demandat, vinculada a través de diversos contractes de durada determinada (conformitat i no controvertit).

Tercer.De conformitat amb un acord col·lectiu entre la legal representació dels treballadors i la representació de l'Hospital, de data 26-3-2013,en data de l Ž1-2-2010 lŽactora va celebrar amb lŽempresa un contracte de treball de relleu amb una durada fins el NUM000-2015, data en que la treballadora rellevada, la Sra. Gregoria (nascuda el NUM000.1950) compliria 65 anys. L Žesmentat contracte de treball es va fer a jornada parcial de 35 hores setmanals, distribuïdes de 8.00 a 15.30 hores de dilluns a divendres, en tant que la reducció de la jornada laboral de la rellevista va ser del 79,17%.

El citat contracte de treball va ser modificat el 7-7-2014, en que la jornada va passar a ser de 37,5 hores setmanals, distribuïdes de 8.00 a 15.30 hores de dilluns a divendres, tot ampliant-se el termini de finalització del contracte al 6-7-2015 'fecha en la que la trabajadora sustituida cumpla los 65 años'.

Mitjançant un burofax de l'empresa dirigit a la treballadora el 26-3-2015 i entregat el 31-3-2015, es va posar de manifest que la pròrroga fins juliol de 2015 es conseqüència de que la Sra. Gregoria va sol.licitar la jubilació especial de 64 anys en el mes de juliol de 2014 i n'afegeix que'Para poder dar curso a la petición de la Sra. Gregoria y que pudiese acceder a la jubilación especial de 64 años, el Hospital tiene la obligación de alargar su contrato de relevo hasta que transcurra un año del acceso de la Sra. Gregoria a la jubilación especial a los 64 años ...'.l

La Sra. Gregoria va començar a percebre la pensió de jubilació parcial des de lŽ1-2-2010 fins el 6-7-2014, i a partir del 7-7-2014 va començar a percebre la pensió de jubilació total especial de 64 anys, després de causar baixa definitiva en el sistema amb efectes del dia 6-7-2014.

Arribada la data del NUM000-2015, en que la Sra. Gregoria va complir 65 anys d'edat, l'actora va continuar treballant per a lŽempresa demandada (doc. 1 a 2 de lŽactora, doc. 6 , 8 i 9 de lŽempresa i folis 35 a 36, no controvertit).

Quart.En data del 9-2-2015 l'actora va presentar una papereta de conciliació en matèria de reconeixement del dret contra l'empresa demandada, amb el resultat de sense avinença el 4-3-2015.

Posteriorment, el dia 16-3-2015, l'actora va presentar una demanda de reconeixement de dret en sol.licitud de que la seva relació laboral es de caràcter indefinida, de la que va conèixer el Jutjat Social núm. 1 de Barcelona, en les seves actuacions núm. 253/2015-B. En data 4-3-2015 sŽhavia celebrat lŽ acte de conciliació administrativa, amb el resultat de sense avinença, i en data del 9-3-2019 l'actora va presentar un escrit desistint del citat procediment amb reserva d'accions (doc.8 a 9 de lŽactora i folis 51 a 55 i 71 girat).

Cinquè.L'empresa va notificar lŽactora a través d'un burofax de 22-6-2015, la finalització del seu contracte de treball amb efectes del dia 6-7-2015 (doc. 4 de l'actora).

Sisè.En data del 7-8-2015, es va celebrar el preceptiu i previ acte de conciliació administrativa amb el resultat de sense avinença (foli 9).'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-La sentència d'instància ha estimat íntegrament la demanda interposada per l'actora i, amb reconeixement de la naturalesa del vincle laboral com a indefinida no fixa, ha declarat la nul.litat de l'acomiadament de l'actora, amb efectes del dia 6 de juliol de 2015, per vulneració del seu dret a la indemnitat, i condemna a l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (l'HCP en endavant) a la seva readmissió , en les condicions prèvies a l'extinció anul.lada, així com a l'abonament dels salaris de tramitació.

Contra l'esmentada sentència interposa recurs de suplicació l'HCP, que ha estat impugnat per la demandant, per mitjà de dos motius referits a l'examen del dret aplicat, en base a l'apartat c) de l' art. 194 LRJS.

Això no obstant, la Sala constata que, dins del segons d'aquest motius de recurs, en l'apartat a) del mateix -i sota el títol 'con respecto a los 55 contratos de interinidad previos a 1 de febrero de 2010'-l'entitat recurrent formula un motiu específic per la via de l'apartat a) de l' art. 193 LRJS, en considerar que la part dispositiva de la sentència integra un pronunciament -el reconeixement de la naturalesa del vincle laboral com a indefinida no fixa- que no havia estat formulat a la demanda i que li ha generat indefensió.

Per tant, la Sala considera que són tres el motius que haurà d'abordar, i en primer, lloc el que s'acaba d'esmentar, que podria determinar -cas d'estimació- la nul.litat parcial o total de la sentència.

Abans, però, per facilitar aquest abordatge dels diferents motius, escau sintetitzar els fets més rellevants dels declarats acreditats:

-La demandant, oficial administratiu, amb una antiguitat reconeguda de 9.9.07, havia estat contractada pel Servei Ginecologia i Obstreticia de l'HCP a través de diversos contractes de durada determinada (fets primer i segon).

-En data 1.2.10 ambdues parts subscriuen contracte de relleu, a jornada parcial de 35 h. setmanal, per substituir a Gregoria, en motiu de la seva jubilació parcial, amb una durada inicial fins el NUM000.15, data de compliment dels 65 anys per part de Gregoria, nascuda el NUM000.50 (fet provat tercer).

-Abans de la data prevista de finalització, en data 7.7.14, ambdues parts subscriuen un document de modificació del contracte, que passà a ser de 37,5 hores setmanals, i amb ampliació del termini de finalització al 6.7.15, ' fecha en la que la trabajadora sustituida cumple los 65 años'(fet provat tercer).

-Per mitjà de burofax de 26.3.15 l'HCP es posà de manifest a la demandant que la pròrroga del contracte fins el 6.7.15 era conseqüència de que Gregoria va sol.licitar la jubilació especial de 64 anys en el mes de juliol de 2014, afegint que ' para poder dar curso a la petición ...de accedir a la jubilación especial de 64 años, el Hospital tiene la obligación de alargar su contrato de relevo hasta que transcurra un año del acceso de la Sra. Gregoria a la jubilación especial a los 64 años...'(fet provat tercer).

-La Sra. Gregoria, la treballadora substituïda, accedí a la pensió de jubilació parcial en data 1.2.10 (coincident amb la signatura del contracte inicial de relleu), i a la pensió de jubilació total especial de 64 anys en data 7.7.14 (coincident amb la modificació del contracte de relleu), després de causar baixa definitiva en el sistema amb efectes del dia 6.7.14 (fet provat tercer).

-En data 9.2.15 la demandant presentà una papereta de conciliació -i en data 4.3.15, posterior demanda- en reconeixement del caràcter indefinit de la seva relació, de la que desistí amb reserva d'accions en data 19.3.19 (poc abans del judici celebrat a les presents actuacions)

-L'HCP notificà a la demandant el seu cessament per mitjà de burofax de data 22.6.15, amb efectes de 6.7.15, data fixada en l'escrit de modificació del contracte inicial.

SEGON.-Com ja s'ha avançat, integrat en el segon motiu de recurs, en l'apartat a) del mateix -i sota el títol 'a) Con respecto a los 55 contratos de interinidad previos a 1 de febrero de 2010'-, l'HCP denuncia -per la via de l'apartat a) de l' art 193 a) LRJS- la infracció de l' art. 24 CE, amb específica petició de que es declari la nul.litat de la sentència.

En síntesi, considera l'entitat recurrent que la sentència s'ha pronunciat sobre una qüestió -el caràcter indefinit de la relació laboral entre les parts prèviament a la signatura del contracte de relleu- que ni s'havia plantejat a la demanda amb la necessària concreció i que, en tot cas, fou exclosa explícitament de l'objecte del plet a l'inici del judici amb l'explícita conformitat d'ambdues parts, pronunciament que -per tant- la situaria en manifesta indefensió. En congruència amb aquesta denúncia, a la petició final de l'escrit d'interposició del recurs, com a segona pretensió -subsidiària a l'estimació de fons del recurs i desestimació de la demanda per acomiadament- postula la recurrent la nul.litat de la sentència per aquest motiu.

Certament, la sentència d'instància, al fonament jurídic segon (plana 5ena, 'in fine''), tot i reconèixer 'que si bé formalment l'actora no articula en la seva demanda, tot i que sí ho va fer en la de reconeixement de dret de la que posteriorment va desistir, que la relació laboral entre les parts és indefinida, escau advertir que, atesa la naturalesa d'entitat pública de l'Hospital demandant, el citat vincle laboral ha de ser qualificat d'indefinit no fix',declaració que -posteriorment- integra a la part dispositiva de la sentència: ' amb reconeixement de la naturalesa del vincle laboral com a indefinida no fixa...'

Val a dir que aquesta conclusió la fonamenta en diverses cites normatives i jurisprudencials, però sense justificaren cap moment ni la necessitat d'efectuar aquest pronunciament (explícitament apartat de la controvèrsia a l'acte del judici, com veurem), ni -el que és més important- fonamentar-lo en cap fet provat, cosa que -d'altra banda- tampoc no seria possible, atès que la única referència fàctica que consta a la declaració de fets provats -la genèrica expressió a la vinculació 'a través de diversos contractes de durada determinada'-resulta manifestament insuficient per fonamentar aquell pronunciament. Per contra, no es fa cap remissió expressa als 55 contractes d'interinitat anteriors al contracte de relleu i que, segons refereix la recurrent (i corrobora la Sala, després d'examinar íntegrament l'enregistrament del judici),'en modo alguno pueden ser discutidos en el acto del juicio oral y reiteramos que así lo entendió el Juzgador cuando promovió su eliminación de la documental de esta demandada con la expresa conformidad de ambas partes'.

És més, si s'examina la demanda posteriorment desistida (doc. 8 adjunt a la demanda, folis 141-144, es constarà que també a la mateixa la petició de fixesa es fonamentava exclusivament en la perllongació del contracte de relleu, en cap cas en els previs 55 contractes d'interinitat).

En aquest punt, la Sala -visionat íntegrament el judici- considera necessari aportar una dada jurídica, implícita en les al.legacions d'ambdues parts, però que potser hauria d'haver-li estat explicitada al jutjador d'instància i que, possiblement, sigui la causa del pronunciament 'extra petita' qüestionat: el fet que la demandada reconegués en contestar a la demanda l'antiguitat invocada de 7.9.07 en absolut comporta reconèixer una relació laboral indefinida des de l'esmentada data, sinó que -segons disposa l' art. 39 del Conveni Col.lectiu de l'HCP en els seus apartats 3er i 4rt (foli 243)- la mateixa 'es computarà i desplegarà plens efectes no sols en tot allò referent al complement salarial d'antiguitat...sinó també respecte a qualsevol altre extrem regula legal, convencional o contractualment en què es fdaci referència directa o indirecta a l'antiguitat o al temps de prestació de serveis'(apartat 4rt), ' amb independència de la modalitat contractual temporal o indefinida'(apartat 3er).

Això explica que la pròpia part demandant, en el seu escrit d'impugnació al recurs, manifesta 'que no llega a comprender lo que pretende articular la recurrente a través del presente motivo sobre una subyacente nulidad por un exceso del jugador de instancia ...por haber calificado el vinculo laboral de indefinido no fijo, ya que entendemos que esa calificación no tiene ninguna trascendencia en el pleito...',i encara afegeix a continuació que la qüestió dels contractes concatenats entre 9.9.07 fins el 1.2.10, en no qüestionar-se l'antiguitat de 9.9.07, 'no tienen ningún tipo de trascendencia en la resolución del presente recurso',per la qual cosa ' nos centraremos en las vicisitudes derivadas del contrato de relevo de fecha 1.2.10'.

A més d'aquesta manifesta coincidència d'ambdues parts respecte a que la naturalesa de la relació laboral entre ambdues parts -prèvia al darrer contracte de relleu- no constituïa l'objecte del plet, la Sala -un cop visionat íntegrament l'enregistrament del judici- ha constatat plenament aquest fet: tot just començat el judici, el magistrat d'instància -escoltada la ratificació de la demanda i quan la defensa lletrada de la demandada pretenia al.legar la plena legalitat dels 55 contractes previs d'interinitat (per rebatre la genèrica al.legació, al fet primer de la demanda, conforme la demandant havia prestat serveis 'sin solución de continuidad...en virtud de diversos contratos de duración determinada, realizados en fraude de ley')- l'instà imperativament a retirar del seu ram de prova els 55 contractes d'interinitat previs al contracte de relleu (en començar el judici, al minut 1,5). També en fase de conclusions es fa manifest -sense cap mena de dubte- que les pretensions de la demandant es centren exclusivament en el caràcter repressiu del cessament impugnat i/o en el caràcter en frau de llei del darrer contracte, el de relleu, però no dels anteriors contractes d'interinitat.

Per tant, el reconeixement de la naturalesa del vincle laboral com a indefinit no fixe pot -certament- ser una de les conseqüències jurídiques de l'estimació de la demanda,cas que el jutge d'instància entengués que el darrer contracte, el de relleu, únic objecte de la controvèrsia a l'acte del judici, fou en frau de llei, però en cap cas aquesta qualificaciópot ser el fonament jurídic previper arribar aquesta qualificació, com s'infereix ara mateix del pronunciament que origina la queixa de la recurrent.

Escau recordar la doctrina del Tribunal Suprem davant d'aquest tipus de situacions en les que la sentència -d'instància o de suplicació- altera els termes del debat desenvolupat a l'acte del judici:

'la sentencia del Pleno de esta Sala de 19 de octubre de 2015 (RJ 2015, 6261) (RO 99/2015 ) en la que se anuló una sentencia de la misma Sala de Sevilla que había estimado de oficio la existencia de fraude de ley en un supuesto de hecho muy parecido al presente. En esta sentencia a cuyos argumentos damos aquí por reproducidos en aras a la brevedad dijimos que existe incongruencia 'extra-petita' cuando se cambian los términos del debate planteado por las partes, como ocurre cuando el Tribunal se pronuncia sobre una cuestión no debatida y se accede a una pretensión no formulada dejando indefensa a la parte que se vió privada de la posibilidad de hacer alegaciones en defensa de sus intereses sobre esa cuestión que es resuelta sin haberse suscitado por las partes, sin que el principio 'iura novit curia' permita al juez apartarse del principio 'iuxta allegata y probata' y basarse en hechos y fundamentos diferentes a los alegados, por cuanto dejaría indefensa a la parte que no pudo rebatir los argumentos que creó 'ex novo'. Por ello, en aquella sentencia del Pleno concluimos que existe incongruencia 'extra-petita' cuando la sentencia declara la existencia de un fraude de ley que nunca se alegó, ni razonó como fundamento de la pretensión ejercitada, lo que equivale a decir que no cabe estimar de oficio la existencia de fraude de ley, so pena de incurrir en incongruencia y de violar el art. 24 de la Constitución (RCL 1978, 2836) , ....'.

A manera de conclusió: la Sala considera que ha d'estimar la denúncia formulada i corregir la manifesta incongruència 'extra petita' en la que ha incorregut la sentència, però -en virtut del principi de conservació del actes processals i d'allò que disposa l' art. 215 b) LRJS- bastarà amb la supressió -de la part dispositiva de la mateixa i del fonament jurídic segon- de la declaració o apreciació del caràcter 'indefinit no fix' de la relació laboral entre les parts amb caràcter previ a la subscripció del contracte de relleu, únic que s'ha de considerar objecte del present plet.

Es pot afegir -per clarificar encara més la solució processal que s'adopta (la mera supressió del pronunciament 'extra petita')- que d'haver considerat la Sala que sí era indispensable aquest pronunciament, en un sentit o altre, en ordre a resoldre la impugnació del cessament de la demandant, no escauria altre solució que declarar la nul.litat d'actuacions i la repetició de l'acte del judici, a fi de debatre aquesta qüestió i d'admetre la prova necessària per a la seva resolució (l'aportació dels 55 contractes d'interinitat que el jutjador instà de la demandada que eliminés del seu ram de prova documental).

TERCER.-En el numerat com a primer motiu del recurs, per la via de l' art. 193 c) LRJS, denuncia la recurrent la infracció de l' art. 55.5 ET en relació a l' art. 108.2 LRJS, per aplicació indeguda de l' art. 24 CE, en haver apreciat indegudament, la sentència d'instància, la lesió de la garantia d'indemnitat.

Sosté la recurrent, en síntesi, que en el present cas no concorren indicis de discriminació o represàlia atès que quan la demandant interposa la reclamació de fixesa en la relació laboral, 9.2.15, ja estava predeterminada la data de cessament pel 6.7.15 en raó de la modificació contractual signada en data 7.7.14.

La sentència d'instància aborda i estima la pretensió de declaració de nul.litat de l'acomiadament al fonament jurídic quart. Tot i la seva extensió, dedicada a

recordar la jurisprudencial constitucional i ordinària relativa a la garantia d'indemnitat, només destina el segon, tercer i darrer paràgraf a valorar i justificar l'aplicació d'aquesta figura jurisprudencial al present cas.

Així, després de recordar -segon paràgraf- que l'actora havia formulat una acció amb anterioritat a l'extinció del contracte de treball, orientada a reclamar la naturalesa indefinida de la seva relació laboral, a continuació -sense major consideració- conclou que'atès la declaració d'improcedència de l'acomiadament abans fonamentada , es produeix la vulneració patronal de l' art. 24 CE , en la seva vessant de dret a la indemnitat i, amb ella, la declaració de nul.litat de l'acomiadament amb els efectes contemplats en l' art. 113 LRJS '.

I, després d'una extensa referència de doctrina jurisprudencial, no és fins al darrer paràgraf en el que torna a referir-se al cas concret, quan raona que 'la qüestió que es planteja és si els actes previs que al.lega la demandant, i que es declaren provats, són o no suficients per invertir la càrrega de la prova...',per concloure que ' la demanda prèvia presentada per la treballadora no pot romandre al marge del dret fonamental de tutela judicial..',invocant -a continuació- la jurisprudència pròpia de la garantia d'indemnitat.

En síntesi, doncs, tot i que el raonament exposat està exposat en un ordre invers al lògic (atès que sembla més lògic començar establint la concurrència d'indicis i, només apreciada la mateixa, invertir la càrrega de la prova), sembla clar que del sol fet de la demanda prèvia al cessament la sentència -al darrer paràgraf d'aquest fonament jurídic quart- ja n'extreu el magistrat d'instància l'indici de la possible lesió, i, per tant -paràgraf tercer-'atès la declaració d'improcedència de l'acomiadament abans fonamentada , es produeix la vulneració patronal de l' art. 24 CE , en la seva vessant de dret a la indemnitat i, amb ella, la declaració de nul.litat de l'acomiadament amb els efectes contemplats en l' art. 113 LRJS

La recurrent qüestiona frontalment no ja aquest raonament, sinó el plantejament de la qüestió, en considerar que la validesa del contracte de relleu ' es absolutamente irrelevante de cara a la secuencia temporal que debe fundamentar el derecho a la indemnidad: es decir, de cara a argumentar que existe una reacción empresarial de despido ante una reclamación del trabajador, ..',i afegeix a continuació que ' en nuestro caso es al revés, la fecha de extinción del contrato se fija el 7 de julio de 2014 para el 6 de julio de 2015, mientras que la reclamación administrativa y judicial de la trabajadodra se produce entre febrero y marzo de 2015',per concloure -més endavant- que ' es imposible que nazca el menor indicio de discriminación o de represalia empresarial cuando esta fecha de extinción del contrato ya estaba fijada desde mucho antes de que la actora planteara su acción, y lo único que hace el Hospital es aplicar lo ya previsto desde un inicio, de modo que ni puede existir evidencia, ni tan solo indicio alguno de que se haya vulnerado su derecho a la indemnidad...más bien al contrario, es la actora la que interpone una acción a sabiendas de la pròxima extinción de su contrato de trabajo'.

La Sala, ja s'avança, ha d'assumir plenament el criteri de la recurrent ateses les circumstàncies del present cas: a diferència d'altres supòsits (de successió contractual sense solució de continuïtat, en els que la no renovació contractual -tot i respondre a una extinció contractual predeterminada- sí podria constituir un indici del caràcter repressiu (en suposar una excepció a la pràctica generalitzada de renovació contractual, ja sigui respecte del mateix treballador/a o del col.lectiu en el que s'integra), en el cas present es tracta d'una contractació individualitzada, amb una causa de temporalitat no controvertida (el relleu o substitució de la treballadora jubilada parcialment), amb una data certa d'extinció contractual prèviament determinada (fixada inicialment en la data de compliment dels 65 anys per part de la treballadora substituïda, el NUM000.15).

Es produeix, certament, una modificació contractual que ajorna aquesta data d'extinció contractual al 6.7.15, 'para poder dar curso a la petición de la Sra. Gregoria y que pudisese accedir a la jubilación especial de 64 años',cosa que comporta ' alargar su contrato de relevo hasta que transcurra un año del acceso de la Sra. Gregoria a la jubilación especial a los 64 años'.I és a rel d'aquest ajornament o retard en la data d'extinció contractual, instrumentat en data 7.7.14, quan la demandant -en la posterior data de 16.3.15- planteja la seva reclamació de fixesa en la relació laboral, fonamentant-se en un error material en el document de modificació contractual (en el que com a causa de la mateixa es consignà inicialment el compliment de l'edat de 65 anys per part de Gregoria quan s'havia d'haver especificat -com es corregí en el posterior burofax de 26.3.15- que era el ja referit requisit de 'alargar su contrato de relevo hasta que transcurra un año del acceso de la Sra. Gregoria a la jubilación especial a los 64 años').

Per tant, i a manera de conclusió, es podrà discutir -i així es valorarà en el següent fonament jurídic- si aquesta modificació contractual s'ajustà o no a legalitat, però el que s'ha de descartar és que hagi concorregut per part de l'entitat demandada i ara recurrent, cap ànim repressiu o ni tan sols reactiu a la reclamació judicial de la demandat en el cessament impugnat de data 6.7.15, en estar predeterminat (en data 7.7.14) amb caràcter previ a la seva reclamació (16.3.15). Aquesta modificació contractual, a més, allargà en sis mesos la durada del contracte de relleu inicialment signat (en benefici, per tant, de la demandant), en ordre a possibilitar que la treballadora substituïda, Gregoria, pogués avançar la seva jubilació total als 64 anys (a canvi, precisament, que s'allargués la contractació de la demandant un any més a partir de la jubilació total).

En altres paraules: és cert que la demandant formulà una reclamació de fixesa abans del cessament (de la que, per cert, posteriorment desistí), però també ho és, i això esdevé determinant per no apreciar la lesió de la garantia d'indemnitat, que el posterior cessament en data 6.7.15 ja estava 'predeterminat' per la modificació i perllongació del contracte de relleu (prèvia a aquella reclamació), a fi de possibilitar la jubilació 'especial' de la treballadora substituïda, que requeria una durada mínima d'un any amb la modificació del inicial contracte de relleu a fi de possibilitar aquella jubilació 'especial' als 64 anys (jubilació 'especial' que, paradoxalment, comportava una data d'accés a la jubilació posterior ( la de 6.7.15, front a la de NUM000.15 fixada en el contracte inicial).

Qüestió diferent es la validesa o no de la novació operada en el contracte de substitució en data 7.7.14, per tal de perllongar-lo un any més (a fi que la treballadora substituïda pogués accedir a la 'jubilació especial de 64 anys', que li permeté avançar la data de la jubilació total), però això -en tot cas- només podrà determinar la validació com a correcte del cessament temporal controvertit o la seva qualificació com acomiadament improcedent, però en cap cas la declaració de nul.litat.

Pels motius exposats, per tant, ha de ser també estimat aquest motiu de recurs i revocar la declaració de nul.litat de l'acomiadament.

QUART.-En el segon motiu del recurs, denuncia la recurrent la infracció de l' art. 56 ET en relació a l' art. 108.1 LRJS i els articles 1, 2 i 3.2 del RD 1194/85, vigent en virtut de l' art. 8 del RDL 5/2013, que modificà la Llei 27/2011.

L'entitat recurrent, després de reiterar que no constitueix objecte del present plet la validesa dels contractes anteriors al contracte de relleu signat per la demandant en data 1 de febrer de 2010, qüestió ja resolta al segon fonament jurídic de la present sentència, al epígraf b) del recurs i en relació a l'esmentat contracte, centra correctament la qüestió en els següents termes:

-Tot i que aquell el contracte de relleu establia com a data d'extinció contractual la de compliment dels 65 anys de Gregoria, NUM000.2015, posteriorment -i a rel de la petició de la treballadora de data 19.5.2014 (foli 189)- la demandada, per tal de possibilitar que Gregoria anticipés la data de la seva jubilació total al 7.7.2014 (per la via prevista en el RD 1194/85, que regulava la jubilació especial plena als 64 anys), signà amb la demandant la novació del contracte de relleu inicial fins el 7.7.15 per tal de complir l'exigència de l' art. 3.2 del Real Decret 1994/1985. Aquesta norma, anterior a la Llei 27/2011, seguia essent d'aplicació respecte a les pensions causades abans del 1.1.19 en raó del que disposà l' art. 8.2 del RDL 5/2013, i exigia que la contractació en substitució de la treballadora jubilada als 64 anys tingués una duració mínima d'un any.

-Això no obstant, tal com recull el fet provat tercer, es produí un error en la identificació de la causa d'aquesta novació contractual, en fixar com a causa de l'extinció contractual prevista pel 6.7.15 el compliment per part de Gregoria de l'edat de 65 anys (quan ja els havia complert el NUM000.15), error posteriorment corregit per mitjà del burofax de 31.3.15, en explicitar com a causa de la novació contractual el ja referit requisit de ' alargar su contrato de relevo hasta que transcurra un año del acceso de la Sra. Gregoria a la jubilación especial a los 64 años'.

La sentència d'instància aborda l'anàlisi i valoració de les causes de l'extinció contractual objecte d'impugnació al tercer fonament jurídic, però la resol obviant totalment els termes de la qüestió en els termes que s'havia centrat el debat i el marc jurídic esmentat (els articles 1, 2 i 3.2 del RD 1194/85, vigent en virtut de l' art. 8 del RDL 5/2013, que modificà la Llei 27/2011), que ja en el judici i a rel de la contesta a la demanda, havien estat adequadament al.legats en els termes exposats.

Així, es limita a raonar que la demandant va continuar treballant per l'empresa demandada un cop Gregoria ja s'havia jubilat,'el que vulnera allò regulat en l' art. 12.6 ET quan determina que 'la relación laboral se extinguirá al producirse la jubilación total del trabajador',quan esdevenia obligat referir-se a la normativa esmentada ja que -segons havia invocat la demandada a la contesta a la demanda- l'habilitava plenament per a la modificació i perllongació contractual signada entre les parts, que, a més, tenia el seu fonament en l'acord col.lectiu entre la Direcció de l'HCP i la representació dels treballadors de data 26.3.13 (recollit al fet provat tercer).

La part demandant -en el seu escrit d'impugnació- es limita a reiterar l'argumentació de la sentència d'instància, en afirmar -genèricament- que la pròrroga contractual fins el 7.7.15 s'ha de considerar en frau de llei, però, igual que la sentència, sense argumentar mínimament aquesta conclusió.

La Sala, per tant, a la vista de la declaració de fets provats i del marc normatiu ja esmentat, oportunament invocat per la demandada en contestar a la demanda, ha de concloure que -efectivament- el mateix habilitava plenament per la novació contractual efectuada i la plena validesa de la perllongació del contracte de relleu fins a la data de cessament impugnada de 7.7.15, cessament que -per tant- s'ha de validar com a ajustat a llei. El simple error material ja referit en el document inicial de novació (corregit posteriorment pel burofax de 26.3.15) pot justificar, en cap cas, ni la consideració de l'extinció contractual com extemporània, com a afirma la sentència d'instància, ni en frau de llei, com al.lega la demandant, per la qual cosa el cessament tampoc pot ser qualificat judicialment com a improcedent, pretensió subsidiària que -per tant- ha de ser també desestimada.

Les anteriors consideracions obliguen, per tant, amb íntegra estimació del recurs, a la desestimació de la demanda.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem íntegrament el recurs de suplicació interposat per HOSPITAL CLÍNIC I PROVINCIAL DE BARCELONA contra la sentència dictada pel jutjat del social número 11 dels de Barcelona en data 18.6.19, a les actuacions núm. 697/15, seguides a instància de Daniela en matèria d'acomiadament, i amb revocació de l'esmentada sentència, desestimar íntegrament la demanda en impugnació del cessament de data 6.7.15.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.