Sentencia Social Nº 7212/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 9/2008 de 09 de Octubre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 9 d'octubre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7212/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 9 D'ABRIL DE 2008 dictada en el procediment núm. 9/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Jose Antonio , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 8 de gener de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 d'abril de 2008 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando íntegramente la demanda formulada por la parte actuante don Jose Antonio , debo declarar y declaro al mismo, por agravación, afecto de incapacidad permanente en el grado de absoluta para todo tipo de trabajo, con derecho a percibir, con efectos económicos de 26/09/2007, pensión vitalicia equivalente al 100% de su base reguladora de 1.079,75 euros, más las revalorizaciones y mejoras que procedan, y condenar al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración y a hacer efectiva la pensión en los términos indicados".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º - La parte actora don Jose Antonio , nacido el 03/03/1963, titular de D.N.I. nº NUM000 , de profesión habitual especialista metalúrgico, fue declarado por sentencia de Juzgado de lo Social de Barcelona de data 15/10/2002 , en situación de incapacidad permanente en el grado de total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común, con derecho a percibir pensión inicial equivalente al 55% de su base reguladora de 1.079,75 euros, más mejoras y revalorizaciones, por padecer: "Trastorno de conducta por abuso de alcohol. Trastorno depresivo no especificado".

2º - Instó la revisión por agravación de grado el I.N.S.S., e incoado, de oficio, el correspondiente expediente, emitió dictamen l'ICAM, el 20/06/2007, que recogía como capacidad residual: "Trastorno de angustia con agorafofia. Trastorno adaptativo mixto con persistencia de los síntomas incapacitantes", y resolvió la Dirección Provincial de aquel en Barcelona, el 25/09/2007, declarando no haber lugar a revisar el grado de incapacidad por constituir las secuelas que presentaba el mismo grado de incapacidad que el en su día declarado.

3º - Consta el agotamiento de la vía administrativa previa, en la que el actor postulaba ser declarado en situación de incapacidad permanente absoluta, mediante desestimación de reclamación previa por resolución expresa.

4º - Padece: Trastorno de conducta por abuso de alcohol. Trastorno de angustia con agorafofia de intensidad acentuada y crisis de pánico que limitan relación social. Trastorno adaptativo mixto con persistencia de los síntomas incapacitantes.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, quer el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actor en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver-se agreujat les lesions que pateix, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

En el primer motiu del recurs, correctament emparat en la lletra b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut recurrent sol.licita la modificació del fet provat quart, proposant la redacció següent: "El demandante padece: trastorno de angustia con aforofobia. Trastorno adaptativo mixto con persistencia de los síntomas incapacitantes". Es fonamenta en els documents que es troben als folis 74 a 77 i 37 a 44 de les actuacions, que són l'informe del seu perit mèdic i l'informe de l'ICAM.

La pretensió s'ha de desestimar perquè es fonamenta en els informes metges que consten a l'expedient administratiu, que ja han estat valorats pel jutge d'instància, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació d'aquest i com reiteradament ha assenyalat la Sala en aplicació d'una jurisprudència constant (Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l'article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

SEGON.- En el segon motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè no existeixen noves lesions ni les que ja tenia s'han agreujat, atès que el transtorn d'ansiatat generalitzada és de grau moderat, associat a transtorn per abús de substàncies de grau moderat i a transtorn adaptatiu mixt crònic també és moderat i en l'actualitat està estabilitzat.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior .

L'article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER.- Doncs bé, tenint en compte aquests criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet quart de la sentència, les lesiones reconegudes a l'actor és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

Així mateix també cal remarcar que el seu estat s'ha agreujat des que va ser declarat en situació d'incapacitat permanent total l'any 2.002, perquè en l'actualitat pateix altres malalties com és el trastorn d'angoixa amb agorafòbia d'intensitat accentuada i crisis de pànic que el limiten per a la relació social i és evident que una persona que no es pot relacionar amb les persones del seu entorn no pot realitzar cap tipus de treball. En conseqüència, valorant totes les lesions en el seu conjunt, s'arriba a la conclusió de que l'actor està actualment incapacitat per a tot tipus de treball.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 11 de Barcelona, en data 9 d'abril de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 9/2008, en virtut de demanda presentada pel Don. Jose Antonio contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.