Sentencia Social Nº 7245/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4217/2014 de 03 de Noviembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 4217/2014

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 3 de novembre de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7245/2014

En el recurs de suplicació interposat per Andrea , Clara i Felicidad a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 6 de març de 2014 dictada en el procediment núm. 261/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Consejo Superior de Investigaciones Cientificas(CSIC) i Fogasa, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 11-3-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de març de 2014 , que contenia la decisió següent:

Que desestimo las demandas interpuestas por Andrea , Clara y Felicidad acumuladas en este proceso seguido, en matería de Despido disciplinario, contra el CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTIFICAS (CSIC) y FONS DE GARANTIA SALARIAL (FOGASA) y absuelvo a la parte demandada de las pretensiones en su contra formuladas.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primero. Las actoras Felicidad , Andrea y Clara han prestado servicios por cuenta de la parte demandada CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICAS, en adelante,CSIC , con antigüedades de 6-2-2006, 1-7-2001 y 25-7-2006, categoría profesional de técnico superior de actividades técnicas y profesionales, G3, los dos primeros y G1 la tercera, y salarios anuales brutos de 19.664,84 euros, 19.289,16 euros y de 28.024,20 euros respectivamente.

Segundo. Por Sentencia del Juzgado Social núm. 31 de Barcelona de 14-10-2008 , devenida firme, se estimó la demanda interpuesta por las actoras Felicidad y Andrea , entre otros frente a la empresa demandada, y se declaró que la relación laboral que les unía es de carácter indefinido , condenando al CSIC a estar y a pasar por dicha declaración con las consecuencias legales inherentes a la misma.

Tercero. Por Sentencia del Juzgado Social núm. 12 de Barcelona de 10-5-2010 , devenida firme se estimó la demanda de la actora Clara , contra el CSIC y se declaró que la relación laboral que les unía era de carácter indefinido, condenando al CSIC a estar y a pasar por dicha declaración con las consecuencias legales inherentes a la misma.

Cuarto. Las funciones que realizaba para el CSIC la actora Clara , son las que constan en el documento núm. 1 de su ramo de prueba por reproducido en su contenido y que coinciden, básicamente, con las determinadas en la Sentencia antes citada,de 10-5-2010 , que le reconoció el carácter indefinido de su relación laboral con el CSIC.

Quinto. Las funciones que realizaba para el CSIC la actora Andrea , son las que se determinan por el citado demandado en el Documento núm. 3 de su ramo de prueba, denominado 'certificado de funciones', y cuyo contenido se tiene por reproducido.

Sexto. En 22-6-2010, el Secretario General Adjunto de RRHH, Edemiro , emitió comunicado sobre que la presidencia del CSIC, por resolución de 22-6-2010 resolvía ejecutar la citada sentencia en sus propios términos, ordenando se realice lo necesario para su cumplimiento y se adopten las medidas necesarias para que la relación laboral que unía a Clara con el CSIC, tenga condición de personal indefindo.

Séptimo . En 31-10-2011 y en 5-7-2011, respectivamente, la Dirección General de la Función Pública convocó, sendos procesos selectivos para el ingreso de personal laboral fijo, con las categorías de Técnico Superior de Gestión y Servicios Comunes y Técnico Superior de Actividades Técnicas y Profesionales sujeto al III Convenio Único para el personal laboral de la Administración General del Estado.

Octavo. La actora Felicidad en 14-2-2012 presentó escrito ante el Presidente del Tribunal de Plazas de Técnico Superior de Actividades Técnicas y Profesionales. por reproducido en su contenido, en relación a la citada convocatoria de 5-7-2011 y el desarrollo de las pruebas (examen del 21-1-2012), solicitando se anule el procedimiento y se dicte nueva Resolución.

Noveno. Por resolución de la Direccion General de la Funcion Pública de 11-1-2013 se resuelve la Oferta de Empleo Pública 2008-2011 , por la que se aprueba la adjudicación de plazas a los aspirantes que han superado el proceso selectivo para el ingreso como personal laboral fijo.

Décimo. En 28-1-2013 las actoras Felicidad y Clara recibieron sendas comunicaciones por escrito del CSIC sobre la finalización de sus respectivos contratos laborales temporales indefinidos no fijo en 31-1-2013, teniéndose sus contenidos por reproducidos, en las que se refería a la anterior resolución.

Décimo primero. En 11-2-2013 se dictó Resolución de la Secretaria de Estado de Administraciones públicas por la que se nombran funcionarios de carrera, por el sistema general de acceso libre, en el marco de la reducción de la temporalidad en el empleo público, en la escala de Ayudantes de Investigación de los Organismos Públicos de Investigación.

Décimo segundo. La actora Andrea en 21/2/13 recibió comunicación escrita del CSIC, cuyo contenido se da por reproducido, sobre la finalización en 24/2/13 del contrato laboral temporal, indefinido no fijo que tienen establecido, refiriéndose en la misma a la citada resolución.

Décimo tercero. Las actoras en 20/3/13 formularon ante el CSIC respectivas reclamaciones administrativas previas contra las anteriores resoluciones.

Décimo cuarto. Las plazas que venían ocupando las actoras se incluyeron en la convocatoria pública que convoca el proceso selectivo para ingreso, por el sistema general de acceso libre, en la Escala de Titulados Superiores especializados del CSIC, por concurso-oposición, en el marco de reducción de la temporalidad en el empleo público en el ámbito del CSIC.

Décimo quinto.Los procesos selectivos que afectaron a las actoras se convocaron, el de Andrea , por la Orden CIN/2925/11, de 14 de octubre de 2011, 46 plazas (Docs nº 1 y 3 del ramo de prueba de la demandada referido a dicha actora. El de Felicidad por resolución de la Dirección General de la Función Pública de 5/7/11, 11 plazas (Docs nº 1 y 4, del mismo ramo, referido a dicha actora). El de Clara por igual resolución, 73 plazas (Doc nº 4, del mismo ramo, a ella referido).

Décimo sexto. A resultas de los procesos relativos realizados la plaza que ocupaba la Andrea la ocupa la funcionaria de carrera Constanza , en 25/2/13; la de la Felicidad , Graciela , que en 1/2/13 fue contratada como personal laboral fijo, por reproducido por obrar en autos su contrato; y de la Clara , por Conrado , que en 1/2/13, fue contratado como personal laboral fijo, cuyo contrato se da por reproducido.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs de les demandants contra la sentència que desestima la seva reclamació d'acomiadament improcedent i absol el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), és per revisar els fets provats i denunciar les infraccións de normes substantives o de la jurisprudència, en empara de l'article núm. 193, b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

L'ocupadora demandada presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments que fa constar.

Segon. Postulen la modificació del quart fet provat de la sentència, referit a les funcions que la demandant Clara realitzava per compte del CSIC.. Proposen que a la fi del text s'addicioni que: ' No obstant això, les funcions que realitza Conrado , funcionari que ha ocupat la seva plaça, no coincideixen amb les funcions i activitat que ella duia a cap abans de la seva desvinculació, doncs Conrado ni tan sols ostenta la mateixa categoria de Titulat Superior d'Activitats Tècniques i Professionals que tenia la demandant.' Basen l'addició en que les funcions dutes a cap per les demandants constitueixen fet conforme ja que no van ser qüestionades per la defensa de l'ocupadora en la vista oral, tal com es reconeix en el Cinquè Fonament Jurídic de la sentència.

També postulen la modificació del cinquè fet provat relatiu a les funcions que duia a cap la treballadora Doña. Andrea , a fi que igualment s'addicioni a la seva fi un text que digui que ' No obstant això, les funcions que realitza Constanza , funcionària que ha ocupat la seva plaça, no coincideixen amb les funcions i activitat que ella duia a cap abans de la seva desvinculació.' Basa la modificació en els documents que cita, sobre que la categoria professional de la funcionària no coincideix amb la de la recurrent que es Tècnica Superior d'Activitats Tècniques i Professionals i la convocatòria que se li comunica és per cobrir una plaça per a l'escala d'Ajudants d'Investigació dels Organismes Públics d'Investigació, prenent doncs possessió de la plaça d'Ajudant d'Investigació.' Fa consideracions sobre que aquesta circumstància comporta que en la pràctica els seleccionats no poden realitzar les mateixes funcions ni assumir les mateixes responsabilitats, malgrat que el CSIC pretengui equiparar les dues categories segons el document lliurat a la recurrent, en el qual de forma interessada no inclou totes les funcions que realitzava. Es basa l'addició, quant a la demandant Andrea , als documents que cita, en relació amb la funcionària de carrera Constanza que ostenta una categoria professional d' Ajudant d'Investigació en lloc de la de Tècnic Superior d'Activitats Tècniques i Professionals que ostenta la recurrent, i la convocatòria en que va sortir seleccionada és la corresponent a la plaça o escala d'Ajudants d'Investigació. La conclusió que manté és que la Sra, Constanza no assumeix les funcions i responsabilitats de la plaça de la demandant, ja que sent Ajudant d'Investigació no efectua les funcions de Tècnica Superior d'Activitats Tècniques i professionals que cobria.

Cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació i no d'apel lació en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ). És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei processal laboral citada, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.

Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el dret a la tutela judicial efectiva, atès que el dret fonamental citat es garanteix en principi en el primer grau, de tal manera que la suplicació esdevé un supòsit extraordinari, limitat a un concret i específic marc legal, tal com indica la STC 119/1998, de 4 de juny .

Conseqüentment, la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació de la doctrina citada, considerem que la concreció de les funcions que efectuaven les dues demandants és fet conforme d'acord amb els documents que consten en el ram de prova de les dues parts a què es refereixen el quart i cinquè fet provat, consistents en descripcions de tasques de la corresponent categoria professional, així com la titulació que ostenten i la seva condició de personal laboral indefinit no fix, determinada en sentències fermes dels Jutjats Socials aportades al procediment, en les quals consten algunes d'aquestes circumstàncies laborals.

No observem error de fet judicial en l'apreciació de les proves documentals invocades, que no han set qüestionades i resulten conformes, que ha examinat i valorat la magistrada de la instància en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la LRJS. Les categories professionals que ostenten són coincidents amb les categories objecte de convocatòria de processos selectius per al ingrés de personal laboral fix de 31 d'octubre de 2011 i de 5 de juliol de 2011, tal com consta en el Setè fet provat no atacat. En aquesta prova documental consta que la Sra. Clara es va presentar a convocatòria per a personal laboral fix per ocupar plaça de la seva categoria, que no va superar, sent adjudicada Don. Conrado , amb major puntuació, per prestar serveis amb la mateixa categoria al Institut de Química Avançada de Catalunya.

Quant a la Sra. Andrea cal dir que es va presentar com a aspirant a la convocatòria d'accés lliura en l'escala d'Ajudants d'Investigació dels Organismes Públics d'Investigació del CSIC ( BOE 31 d'octubre de 2011) per a una de les dues places del Institut Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua de Barcelona on estava prestant serveis. En data de 7 de febrer de 2012 es va publicar el el BOE les llistes provisionals d'aspirants exclosos, on es trobava la recurrent. La funcionaria de carrera que va pendre possessió de la plaça efectivament ostenta la categoria d'Ajudant d'Investigació I+D+H, categoria objecte de la convocatòria a la que va concórrer la Sra. Andrea recurrent , atenent a la certificació de 10 de maig de 2010 del Secretari General de l'Agència Estatal del CSIC, ( foli 575) referida a les funcions que desplegava la demandant, que especifica 'són substancialment coincidents o anàlogues en el seu contingut professional a les encomanades al personal funcionari del cos o Escala: Escala d'Ajudants d'Investigació de OPIs.'

Atenent a aquesta circumstància i a que en cap cas les convocatòries van ser impugnades, i es van celebrar les proves de selecció amb el corresponent examen de 21 de gener de 2012, malgrat que en data de 14 de febrer de 2012 la demandant Sra. Felicidad interessés al President del seu Tribunal en la prova de la convocatòria de places de Tècnic Superior d'Activitats Tècniques i Professionals la nul litat del procediment que no va ser atesa, l'Oferta d'Ocupació Pública en que van concorrer les demandants es va resoldre per resolució de la Direcció General de la Funció Pública de 11 de gener de 2013 i es van adjudicar les places als aspirants que van superar el procés selectiu per a ingressar com a personal laboral fix, entre els quals no es comptaven les recurrents, sense que no impugnessin la valoració ni als aspirants finalment seleccionats.

Conseqüentment dessestimem aquest motiu del recurs.

Tercer. Les demandants denuncien la infracció dels articles núm. 51 i 52 del Estatut dels Treballadors i doctrina jurisprudencial relacionada. Resumidament combaten la invocació de la instància de la Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem de 22 de juliol de 2013 que es refereix a l'amortització de plaça, sense que en aquest cas haguem d'entrar a discutir si l'amortizació de plaça comporta per als treballadors laborals indefinits no fixos la equiparació amb els interins pendents de cobertura reglamentària de la plaça que ocupen o han d'anar per via de l'article núm. 51 o 52 del Estatut dels Treballador, ja que no estem davant l'amortització de les places que ocupaven, atès que les places segueixen existint i no desapareixen.

Entenen que la controvèrsia es suscita per la correcció de l'ocupació definitiva de les places per funcionaria de carrera o per personal laboral fix que van superar les proves d'accés i han pres possessió. Mantenen que, malgrat la comunicació escrita de cessament per ocupació definitiva per accés reglamentari de personal laboral fix que varen rebre les treballadores, els seus llocs de treball no han set ocupats de forma definitiva i de manera incorrecta perquè els seus llocs de treball o places han set ocupats pels designats sense atendre a les concretes funcions que elles exercien en les places que ocupaven, de forma que les seves places no s'han ocupat pel procediment reglamentari. En base a la mateixa Sentència del TS de 22 de juliol de 2013 citada per la instància, conclouen que no procedeix l'extinció de la relació de treball d'acord amb l'article núm. 49.1 b) del Estatut dels Treballadors, ateses les concretes funcions que duien a cap que no cobreixen les places adjudicades, tal com entenen reconeix la magistrada en la sentència quan es refereix al ius variandi del CSIC. demandat per justificar l'ocupació per part dels seleccionats dels seus llocs de treball per fer funcions diferents de les corresponents al contingut de les plaçes, d'acord amb la descripció dels llocs de treball que es relacionen en les convocatòries per a ser coberts. Conclouen que, si aquests llocs de treball ocupats que elles servien no són per a les mateixes funcions que efectuaven les recurrents, al variar el contingut funcional del lloc de treball per a procedir al seu acomiadament, el CESIC havia d'acudir al procediment d'acomiadament objectiu previst en l'article núm. 52 del Estatut dels Treballadors. En no haver complit amb la forma i fons exigit en aquesta norma, la decisió de l'ocupadora constitueix una extinció unilateral que queda equiparada a l'acomiadament objectiu no justificat, i conseqüentment improcedent amb els efectes legals inherents.

Quart. Partim de la relació de fets provats no modificada, de les afirmacions judicials amb valor fàctic que consten en el quart fonament de dret de la sentència i dels fets conformes.

En primer lloc, sobre la manca de correspondència entre la categoria i plaça que ocupàven les demandants i el contingut i categoria exigida per a les places ocupades, ja hem dit que no consta que les convocatòries haguessin set impugndes, ni les demandants van impugnar el resultat de la selecció dels candidats que van ser seleccionats per ocupar les places ofertes en els Instituts del CESIC a Barcelona a les quals van concórrer sense èxit. Les discrepàncies o desajustaments entre les funcions contingudes en les concretes plaçes de la convocatòria amb les que conformaven el contingut de les que ocupaven les demandants havien d'haver set explicitades en el seu cas en el moment de publicar les places concretes de la convocatòria a les que optaven com a indefinides no fixes per ocupar-les de forma definitiva.

Ja hem dit que la convocatória concreta a la qual va concórrer la Sra. Andrea era la d'Ajudant d'Investigació i que la persona que va resultar assignada en règim funcionarial tenia aquesta categoria. Categoria aquesta, equiparada des del maig de 2010 a la de la recorrent de Tècnica Superior d'Activitats Tècniques i Professionals.

La pretensió tampoc resulta de la relació fàctica no modificada de la sentència recorreguda, doncs no s'ha admès perquè la redacció del text alternatiu constituïa una valoració jurídica sense fonamentar cap error judicial en la valoració de la prova documental citada, tal com hem expressat en el Fonament de Dret precedent. Tampoc consta aquesta falta de correspondència invocada en el quinzè i setzè fets provats no atacats, sobre les places ocupades per les recurrents i no altres, adjudicades a les persones que van superar les proves o el concurs, en règim funcionarial o laboral fix.

No concorre conseqüentment aquest motiu d'improcedència que s'invoca en el recurs.

Cinquè. Sobre la pretensió d'improcedència de l'acomiadament de les demandants perquè l'ocupadora no ha seguit el procediment establert en els articles 52, en relació al 51 del Estatut dels Treballadors que regulen l'acomiadament objectiu, per coherència i seguretat jurídica ens remetem a les Sentències d'aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per totes la de 26 de maig de 2014 ( rec. 1830/2014 ) en cas d'ocupació reglamentaria del lloc de treball del personal indefinit no fix per compte del CESIC., aquí demandat. Efectivament allà també la sentència recorreguda desestima la demanda d'acomiadament perquè els contractes es varen extinguir degut a la cobertura reglamentària de les places vacants que estaven ocupant els treballadors indefinits no fixos, adjudicant la plaça objecte de convocatòria a les persones que van superar els processos selectius seguits en torn lliure i per concurs oposició, en els quals els demandants van participar sense èxit. També en aquell cas es pregona la improcedència dels acomiadaments per manca de correspondència entre la plaça ocupada pels demandants i la coberta i assignació de la plaça pel procés reclamanetari. També en aquell cas invoquen la infracció dels articles núm. 52, c) i 51.1 del Estatut dels Treballadors.

En aquella sentència anterior diem la Sala que estem davant una causa vàlida d'extinció de la relació laboral, ja que es cobreix la plaça en processos selectius sota els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, al recordar que la naturalesa del Consell Superior d'Investigacions Científiques, ' es un organismo público de investigación con carácter de Organismo autónomo, de acuerdo con lo previsto en el artículo 43.1.a) de la Ley 6/1997, de 14 de abril, (LOFAGE ), adscrito al Ministerio de Ciencia y Tecnología a través de la Secretaría General de Política Científica, ( art.1 RD 1945/2000, de 1 de diciembre , por el que se aprueba el Estatuto del Organismo autónomo Consejo Superior de Investigaciones Científicas). Ello le sitúa dentro del ámbito de aplicación del EBEP (art.2.1 pfo4ª) y supone, por tanto, que el personal laboral a su servicio se rige, además de por la legislación laboral y por las demás normas convencionalmente aplicables, por los preceptos del EBEP que así lo dispongan.( art.7 EBEP ). '

També partim del Règim jurídic de l'extinció del contracte indefinit no fix al qual ens referim en fonamentar i recordar que : 'La cuestión del personal indefinido no fijo ha sido y es objeto de vivo debate doctrinal, sobre todo tras la reforma laboral aprobada por el RD-Ley 3/12 y la Ley 3/12; habiendo sido recientemente abordada por la doctrina del TS, en concreto en: STS de 11 febrero 2014 . RJ 201413 Recurso: 1278/2013, STS 16 de Diciembre de 2013, Recurso: 3270/2012 ; STS de 14/10/2013 (RCUD 68/2013 ) , STS de 25/11/2013 (RCUD 771/2013 ), STS de 22/7/2013 (RCUD 1380/2012 ) que afirma que '.... se trata de contratos sometidos también a la condición resolutoria de la provisión reglamentaria de la plaza y, por tanto, cuando por amortización de ésta no puede realizarse tal provisión, el contrato se extingue de conformidad con lo dispuesto en el art. 49.1.b) del ET (RCL 1995 , 997) y del art. 1117 del Código Civil , pues desde el momento en que la plaza desaparece es claro que ya no podrá realizarse su provisión reglamentaria y el contrato indefinido no fijo , que incorpora esa condición, se extingue. Y en orden a esa extinción no opera la vía del art. 52.e) del ET -en el supuesto de que el cese del establecimiento tuviera encaje en este precepto y no en el art. 52.c)-, porque, dada la naturaleza del contrato , el hecho determinante de la amortización no actúa, de forma indirecta configurando la existencia de una causa económica, presupuestaria u organizativa para el despido, sino que opera de manera directa sobre la propia vigencia del vínculo, determinando el cumplimiento anticipado de la condición a la que aquél estaba sometido, al impedir la amortización de la plaza su cobertura reglamentaria . Es lo mismo que ocurre en el caso del contrato de interinidad por vacante. En este sentido hay que tener en cuenta que en muchas ocasiones la causa económica no tiene un efecto directo de eliminación de un puesto de trabajo concreto, sino que opera creando, de una manera difusa, un efecto de reducción de la plantilla, que el empresario tiene que concretar ejercitando sus facultades de selección de los trabajadores afectados. En esta línea se inscriben actualmente las previsiones de la disposición adicional 20ª del Estatuto de los Trabajadores y del art. 41 del Reglamento de regulación de empleo, aprobado por Real Decreto 1483/2012 , no aplicables al presente caso ' .

En aquella sentència en referim a la indemnització derivada de l'extinció del contracte indefinit no fix al afirmar que : ' la doctrina admite la aplicación analógica del art.49.1c) y por tanto una indemnización de hasta 8 días de salario por año de servicio para los celebrados antes de 31 de diciembre de 2011 ( DT 13ª ET ) que es estimable incluso sin petición expresa.'

I recordem que el Tribunal Suprem Sala IV en la Sentència de 11 de febrer de 2014 ( recud. 1278/2013 ) diu: '... declarada la procedencia de la decisión extintiva empresarial, el trabajador demandante tiene derecho a recibir a cargo del Ayuntamiento demandado una indemnización de cuantía equivalente a la parte proporcional de la cantidad que resultaría de abonar la que establece el art. 49.1 c) ET , dado que la consideración de la naturaleza del vínculo contractual nos ha conducido a aceptar la amortización como causa válida de terminación de un contrato de duración incierta. No obstante, ha de tenerse en cuenta lo establecido en la Disp. Trans. 13ª ET , a cuyo tenor, los contratos temporales celebrados hasta 31 de diciembre de 2011 se indemnizaron con 8 días de salario por cada año de servicio' . Y, en idéntico sentido, la STS de 25/11/2013 (RJ 2013, 8063) (RCUD 771/2013 ), afirma en su FD Segundo.2 lo que sigue: 'Aunque en todo caso las precedentes argumentaciones comportan que haya de ratificarse el núcleo de la sentencia recurrida, de todas formas la asimilación a efectos extintivos entre la relación «indefinida no fija» y la interinidad, no parece razonable que puede llevarse al extremo de obstar una interpretación analógica - art. 4.1 - del art. 49.1.c) ET y que no deba reconocerse a aquellos trabajadores la misma indemnización que la prevista para la extinción de los contratos temporales por expiración del tiempo convenido o realización de la obra o servicio pactados; interpretación que se impone con mayor fuerza si se atiende a la Directiva 1999/70/CE (LCEur 1999, 1692) [28/Junio] y a la jurisprudencia que la interpreta [ SSTJUE 4/Julio/06 (RJCA 2006, 181) , Asunto Adeneler ; 7/Septiembre/06 (TJCE 2006, 229) , Asunto Marrossu y Sardino ; 7/Septiembre/06 (TJCE 2006, 224) , Asunto Vassallo ; y 23/Abril/09 (TJCE 2009, 94) , Asunto Angelidaki ], y por la que se reitera el principio de «efectividad» en orden a la contratación temporal. Consecuencia a la que ya hemos llegado con anterioridad, matizando así la doctrina mantenida en la referida STS 22/07/13 (RJ 2013, 7657) [rcud 1380/12 ], con el argumento de que «en los supuestos en que el trabajador impugna un pretendido despido objetivo por alegada nulidad o improcedencia ...como demuestra la práctica y es dable deducir de las normas sustantivas y procesales aplicables, no es necesario que se tenga que instar expresamente en la demanda la pretensión concreta de una específica indemnización. Si la sentencia declara la procedencia del despido, el reconocimiento al demandante del derecho a la indemnización no entregada o a las diferencias -o a la declaración de que el demandante hace suya la indemnización percibida- es una consecuencia legal inherente a la desestimación de las pretensiones de nulidad o de improcedenciable» [así, STS 14/10/13 (RJ 2013, 8000) - rcud 68/13 - y otras posteriores]' .

Lògicament en aquesta sentència fem referència a la nostra Sentència dictada en el Ple de 18 de març de 2014, rec. 6393/2013 en relació a les extincions del personal indefinit no fix produïdes després de la vigència del RD Llei 3/2012 , que manté la Llei 3/2012, en dir : ' Por otro lado, esta Sala se ha pronunciado en la Sentencia de Pleno de 18 de marzo de 2014 ,n º 2062/2014, Recurso: 6393/2013 , en el sentido de considerar que la anteriormente expuesta doctrina del TS es aplicable a las extinciones de indefinidos no fijos acaecidas antes de la entrada en vigor del RD-ley 3/12 (11/02/2012) y que a partir de ese momento ya no resulta de aplicación ya que que en síntesis considera de plena aplicación el art.51 y 52c) ET a las amortizaciones de plazas de los interinos no fijos cuando se considera que por razones, económicas, técnicas u organizativas , las mismas devienen innecesarias y es preciso por ello su amortización, y todo en virtud de la DA 20ª del ET que regula de forma expresa la aplicación del despido por causas económicas, técnicas o productivas al Sector Público .'

En aquest cas, com en el cas idèntic de la Sentència de la Sala a la qual fem referència, l'extinció dels contractes de les demandants es deu a la naturalesa de la seva relació de treball com a indefinida no fixa i la cobertura reglamentària de les places que ocupaven. En ella recordem i afirmem que : ' Sin embargo, lo cierto es que el carácter indefinido no fijo de la plaza supone que la misma puede proveerse por cualquiera de los medios legalmente establecidos para su cobertura y que, no cubierta la misma por los trabajadores que la ocupan de forma no fija, concurre una causa válida de extinción del contrato , que está sujeto a la cobertura de vacante, de forma similar al contrato de interinaje ( art.15 .1c) ET y art.4.1 RD 2720/1998 ), que puede celebrarse para cubrir temporalmente un puesto de trabajodurante el proceso de selección o promoción para su cobertura definitiva que, siendo una Administración pública ha de regirse por los principios previstos en el art.23.2 CE y 103.3 CE y art.55.2 EBEP . '

En aquesta nostra sentència també assenyalem que ' hay que aplicar la indemnización de 8 días prevista en el art.49.1c) ET , pues como dice el TS '...la asimilación a efectos extintivos entre la relación «indefinida no fija» y la interinidad, no parece razonable que puede llevarse al extremo de obstar una interpretación analógica - art. 4.1 - del art. 49.1.c) ET y que no deba reconocerse a aquellos trabajadores la misma indemnización que la prevista para la extinción de los contratos temporales por expiración del tiempo convenido o realización de la obra o servicio pactados'. Ello nos lleva, en virtud del art.15.6 ET , art.49.1C) ET , art.14 CE y art.4 CC , puesto que es obvio que si se aprecia identidad de razón para la aplicación analógica a efectos indemnizatorios entre un contrato temporal distinto del interinaje ( art.49.1c) ET ) y el contrato indefinido no fijo por amortización de plaza , debe también apreciarse en el caso de cobertura de vacante, puesto que la finalidad de la indemnización del art.49.1c) no sólo es resarcir, sino también disuadir de la contratación temporal abusiva (Cláusula 5 Acuerdo trabajo temporal; Directiva 99/70 ) y dicha finalidad se vería frustrada si sólo se aplicara en supuestos de amortización y no en supuestos de cobertura de vacante, producida en esta ocasión 14 y 15 años después de la contratación.'

Sisè. Conseqüentement, en aplicació de la doctrina del Tribunal Suprem transcrita , estimem en part aquest motiu del recurs en el sentit de que a cada treballadora li correspon la indemnització de 8 dies per anys de treball d'acord amb l'article núm. 49, 1 c) del Estatut dels Treballadors en relació amb la seva Disposició Transitòria tretzena, ja que s'ha produït cobertura reglmentària de les places que constitueix condicio resolutòria del seu contracte indefinit no fix, equivalent a l'amortització de plaça que merita la indemnització.

Apreciem identitat de raó per a l'aplicació analògica a efectes d'indemnització entre un contracte temporal diferent del d'interinitat, a fi de complir també amb la finalitat de la indemntizació de l'article núm. 49,1 c) de rescabalar i de disuadir de la contractació temporal abusiva

En conseqüència a cada treballadora correspon la següent indemnització a raó del salari /dia declarat provat a raó de 8 dies/any de salari, atenent a la data d'ingrès i d'antiguitat i extinció de cada una.

Així, a Doña. Felicidad , amb salari diari brut amb inclusió de la p.p pagues de 53,88 euros,i antiguitat des de 6 de febrer de 2006 fins a 24 de febrer a 31 de gener de 2013 de 2013, resulta una indemnització de 3.017,28 euros

Sra. Andrea , amb salari diari brut amb inclusió de la p.p pagues de 52,84 euros, i antiguitat des de 1 de gener de 2001 fins a 31 de gener de 2013, indemnització de 4.931,73 euros.

Doña. Clara , amb salari diari brut amb inclusió de la p.p pagues de 76,77 euros, i antiguitat des de 25 de juliol de 2006 a 31 de gener de 2013, indemnització de 3.940,86 euros

Pel raonat estimem en part el recurs , de manera que condemnem l'ocupadora a abonar les indemntizacions citades derivades de la extinció de la relació de treball per causa d'ocupació reglamentària de la plaça que ocupàvem.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Estimar en part el recurs de suplicació interposat per les demandants Doña. Felicidad , Andrea i Clara davant la Sentència de 6 de març de 2014 dictada en el procediment núm. 261/2013 i acumulats 262 i 320 de 2013, que revoquem, i estimem parcialment la demanda en matèria d'acomiadament de les demandants davant el Consell Superior d'Investigacions Científiques demandat, i declarem vàlidament extingits els seus contractes de treball, amb condemna del demandat a abonar a cada una d'elles concepte d'indemnització els imports següents:

Doña. Felicidad , 3.017,28 euros,

Sra. Andrea , 4.931,73 euros.

Doña. Clara , 3.940,86 euros

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.