Sentencia Social Nº 728/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 845/2006 de 27 de Enero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

Barcelona, 27 de gener de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 728/2009

En el recurs de suplicació interposat per Elvira a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data dictada en el procediment núm. 845/2006 en

el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 24 de novembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de maig de 2007, que contenia la decisió següent: " QUE DESESTIMANDO la demanda formulada por Doña. Elvira contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, absuelvo a la parte demandada de las pretensiones contra ella ejercitadas. Sin expresa condena en costas " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Doña. Elvira , nacida el día 25-2-1946, con D.N.I. nº NUM000 , figura afiliada al Régimen General con profesión de Auxiliar de Clínica.

2.- En fecha 17-1-2006 inició proceso de incapacidad temporal derivada de Accidente no laboral, y tras pasar el oportuno reconocimiento médico por la UVAMI se dictó Resolución por el I.N.S.S. en fecha 24-7-2006 en la que se declara que no está afecta de grado alguno de incapacidad permanente.

3.- Formulada reclamación previa, fue desestimada por Resolución definitiva de fecha 18-9-2006, quedando agotada la vía administrativa.

4.- Las lesiones que acredita la demandante se concretan en:

Fractura tobillo izquierdo intervenida con secuelas de inestabilidad a la marcha. Lumboartrosis leve-moderada. Transtorno ansioso-depresivo reactivo crónico.

5.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 2.083,93 euros mensuales, y la fecha de efectos es la de 15-6-2006.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. La demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon. En primer lloc postula la revisió del fet provat segon en què consta que l'Institut Na de la Seguretat Social va dictar resolució de 24 de juliol de 2006 sense reconèixer cap grau d'incapacitat permanent. Proposa una redacció alternativa en la qual ha de constar que la Resolució de l'ens gestor citadda va declarar-la en situació d'incapacitat permanent total derivada d'accident no laboral.

La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala, , ha vingut assenyalant que si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En el cas present cas la modificació del fet provat segon es basa en la resolució de l'ens gestor, de forma que s'han d'estimar, ja que es tracta de corregir un error de transcripció.

Tercer. El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article núm. 136 i núm.137 de la Llei General de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny , que d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei, es remet a la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior redacció de l'article núm 137.5 citat. Argumenta que les lesions objectivades impedeixen qualsevol tipus de desplaçament encara que siguin mínims degut a la claudicació de la cama esquerra, també la patologia psiquiàtrica limita de forma decisiva per a activitats que requereixin interelació amb altres treballadors, perquè genera crisis d'ansietat alternat amb simptomatologia depressiva de predomini negatiu amb tristesa, anhedònia, aillament. Les lesions i seqüeles del turmell esquerra comprometen la bipedestació i la deambulació. Manté que les lesions no sols la incapaciten per a la seva professió d'auxiliar de clínica com se li ha reconegut, sinó que també per les circumstàncies socio laborals te vetat l'accés a cap altra professió. Insisteix en les dificultats reals de trobar una altra professió sedentaria o lleugera i en el fet de què l'ens gestor li va reconeixer una incapacitat total sense tenir en compte el quadre psíquic. Cita doctrina jurisprudencial.

Quart. Hem de partir de què les lesions i seqüeles que pateix la recurrent no han sigut atacades i consisteixen en fractura turmell esquerra intervinguda amb seqüeles d'insestabilitat a la marxa. Lumboartrosi lleu moderada. Trastorn ansiós depressiu reactiu crònic.

L' article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concorrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitoria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , ja esmentats, que estableix els diferentes graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inquestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment aceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possiblitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques i psíquiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball, determinin la seva ineptitud per a dur a terme aquelles tasques principals o fonamentals d'una professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

En el cas present entenem que el conjunt de lesions que pateix no tenen en el seu conjunt prou entitat per impedir activitats sedentàries o d'alternància postural lleugeres. La lesió al turmell esquerre comporta inestabilitat a la marxa però no impossibilitat. El quadre arrtròssic és lleu moderat i el quadre psíquic si be és crònic, no consta provada la seve entitat funcionalment limitadora de forma greu per a les interrelacions personals. La dificultat en l'àmbit socio laboral per trobar feina degut a aquestes quadre patològic tracta de pal liar-ho la norma amb el recàrrec del vint per cent de la prestació, ja que per aquestes circumstàncies i l'edat, la recurrent te reconeguda una incapacitat permanent total qualificada.

Per tant considerem que no és d'aplicació l' article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat Social , raó per la qual s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs, amb confirmació de la sentencia.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Elvira contra la Sentència de 7 de maig de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 4 de Barcelona en el procediment núm. 845/2006 , seguit a instància de la recurrent contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL y la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.